Translate

2 de diciembre de 2015

El Gobierno exprime la hucha de las pensiones: saca más de 50.000 millones en cuatro años

El Ejecutivo no ha dejado de tirar de la hucha de las pensiones desde que comenzó la legislatura, que tiene ya la mitad de fondos que los que se encontró.


Desde que comenzó la legislatura, el Gobierno no deja de tirar delFondo de Reserva de la Seguridad Social, de modo que en la hucha de las pensiones cada vez hay menos ahorros. La última disposición tendrá lugar este mes, según ha afirmado hoy el secretario de Estado de Seguridad Social, Tomás Burgos. 

A finales de septiembre, el fondo contaba con 44.335,21 millones de euros, el equivalente al 4,19% del PIB. Descontando la nueva disposición –y sin tener en cuenta los intereses que se hayan generado desde entonces- los fondos disponibles se reducen hasta los 36.635 millones, frente a los 66.814 millones que dejó en anterior Ejecutivo socialista. Es decir, un 45,2% menos, prácticamente la mitad.

Para atender el volumen de recursos que van a tener que pagar a los pensionistas españoles en diciembre, mes en el que se integran la paga ordinaria y la extraordinaria, se efectuará una disposición de 7.700 millones de euros con cargo al Fondo de Reserva.

La primera vez que el Gobierno utilizó dinero del Fondo de Reserva fue a finales de 2012, año en que empleó 7.003 millones. Desde entonces, puntualmente, en los meses de julio y diciembre, el departamento dirigido por Fátima Báñez ha recurrido a la hucha de las pensiones. Así en 2013 gastó 11.648 millones, y en 2014, otros 15.300 y este 2015 otros 11.450 millones. En conjunto 45.401 millones de euros. 

Pero la cifra no termina ahí, porque la Seguridad Social también usó 5.350 millones de los excedentes de la gestión de las mutuas de accidentes laborales en diciembre del año pasado. De modo, que la cifra total asciende a 50.721 millones de euros.

El fondo de reserva de las pensiones fue creado en el año 2000 por el Gobierno de José María Azanar con el objetivo de crear un colchón para hacer frente al envejecimiento de la población, algo que podría comprometer el pago de las pensiones. El actual Gobierno suprimió el tope de retirada de dinero (unos 3.000 millones al año) que establece la ley que permite usar esta ‘hucha’ cuando haya déficit estructural en las cuentas de la Seguridad Social. 

El juez insta al Ayuntamiento de Madrid a facilitarle una relación de las licencias de obras concedidas a Génova desde el 2000 a 2010

El jutge  José Castro  ha dictat una providència en la qual sol·licita a Hisenda la  relació de pagaments del PP  superiors a 3.000 euros de l'any 2000 al 2010. L'instructor del 'cas Son Espases'  sospita que els adjudicataris de la construcció de l'hospital de referència de Balears van sufragar els pagaments de les obres de Gènova. 

Així mateix, segons  Eldiariodemallorca.es, Castro insta l'Ajuntament de Madrid  a facilitar-li una relació de les llicències d'obres concedides a l'PP durant aquesta dècada. 

El jutge està investigant si el màxim accionista d'OHL,  Juan Miguel Villar Mir, va pagar les obres de reforma de la seu nacional del PP a canvi del contracte per construir i explotar l'hospital públic del mateix nom.

Castro ja va requerir el passat octubre, amb la màxima urgència, a la presidència del PP, que ostenta  Mariano Rajoy, que li remetés tota la documentació i justificants sobre aquests treballs i relatius al període 2003 al 2010. El PP va respondre al requeriment del jutge i enviar a Castro la documentació que demanava i que estava en possessió del partit.

Europa ha caído en la trampa de EE.UU.

Estados Unidos está imponiendo a Europa una política hacia Rusia que contradice a los intereses de la propia Unión Europea, señaló el legislador francés Thierry Mariani. 

"Por fin algunos en Francia han abierto los ojos y se han dado cuenta de que EE.UU. está manipulándonos", dijo Mariani, que también es copresidente de la Asociación para un Diálogo Franco-Ruso, entrevistado por RT en francés.

 Según el político, "Europa ha caído en la trampa de Washington". 

El último año el intercambio comercial entre Rusia y la UE ha caído, mientras Washington hace todo lo posible para que crezca entre EE.UU. y Rusia. 

"Esto significa que EE.UU. nos induce a actuar de manera contraria a lo que hacen ellos mismos, a su vez sacando el máximo beneficio en los negocios", señaló. Mencionó la situación con los portahelicópteros clase Mistral que Francia debía entregar a Rusia si no la hubieran disuadido, ya que "los portahelicópteros representaban una amenaza". 


Mercedes se harta de Hamilton y Rosberg, es posible que abandonen la escuderia Mercedes

Toto Wolff, jefe de la escudería Mercedes, está cansado del mal rollo entre sus pilotos,hasta el punto de que se han planteado hacer un cambio de alineación. "Luchamos para ganar carreras los domingos y siempre tenemos a un piloto molesto", se queja Wolff. En una entrevista exclusiva con Motorsport.com, Wolff asegura que "esto se nota en el equipo y es algo que tiene que parar.
En Mercedes son conscientes de que "tomamos la decisión de tener a dos pilotos igualados, con el fin de hacer progresar mejor al equipo. En el futuro vamos a considerar si es lo mejor para el equipo. La personalidad y el carácter dentro del equipo son ingredientes cruciales para el éxito. Si sentimos que no está alineado con el consenso general, el espíritu y la filosofía dentro de la escudería, podríamos considerar tomar una decisión en la alineación de pilotos. Creo que es importante contar con pilotos de talento y rápidos, pero nosotros queremos trabajar con buenos chicos".

Us habeu aclarat CUP?


La CUP te un embolic molt difícil de poder desenredar.

No vol fer a Artur Mas president de la Generalitat, (per només 18 mesos revisable als 10)

No facilita el cinqué senador a Junts Pel Sí i facilita que sigui Alicia Sánchez Camacho del PP, enemic aferrim de la CUP i de la independencia de Catalunya.

Convoca una movilització aquesta tarde contra la sentencia del Tribunal Constitucional que ha tombat la declaració de trencament amb l'estat espanyol.

No vol que Catalunya s'aboqui cap unes noves eleccions autonomiques.


To això es una madeja enredada que cada vegada que estires del fil, s'enreda cada cop més i més, la solució pasa per investir a Artur Mas com a president per anar cap endavant i no recular 60 anys,

La CUP crida la ciutadania a donar "una resposta massiva i contundent" contra la sentència del TC i en favor del procés

Els anticapitalistes consideren que la resolució votada al Parlament "dóna per superada la pantalla" de les sentències de l'alt tribunal espanyol


ACN Barcelona.-La CUP vol que els catalans surtin al carrer per mostrar el seu rebuig a la sentència del TC que deixaria anul·lada la resolució independentista i es manifestin en favor del procés i la república catalana. Així ho han explicat, en declaracions a l'ACN, els diputats de la CUP Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta, que han cridat "la ciutadania a donar una resposta gran, com calgui, quan calgui i de forma massiva, pacífica i contundent". De la mateixa manera, els diputats han explicat que, després d'haver votat i aprovat la resolució independentista, ha quedat "superada la pantalla de les sentències del Tribunal Constitucional", donant així per "no operativa" la decisió de l'alt tribunal.
En declaracions a l'ACN, el diputat Josep Manel Busqueta ha mostrat el seu convenciment que a partir de l'aprovació de la resolució independentista del passat 9 de novembre, el TC "és una institució que per a nosaltres no opera". Per a la CUP, el Constitucional és "una institució que ha deixar de tenir un pes i la rellevància que sembla que tenia". "Des de la nostra perspectiva, la suspensió no opera, tenint en compte el que s'ha decidir a la cambra catalana. Aquesta pantalla del TC ja la tenim superada amb la declaració del 9 de novembre", ha considerat Busqueta, que ha remarcat que aquesta postura respon a la seva "fidelitat al rebuig social al TC i a la declaració aprovada al Parlament". És per això que la diputada de la CUP Gabriela Serra ha explicat que per a la seva formació "ara ens queda la postura decidida i ferma del Parlament, però sobretot una resposta de la ciutadania". "En aquest país hem estat dos milions de persones sortint al carrer, reivindicant els drets, la personalitat pròpia i el dret a ser independents. Haurem de reactivar, manifestar i demostrar el nostre desacord i el que volem per mantenir-nos cap a la independència i en la instal·lació de la república catalana", ha sentenciat, tot afegint que la CUP "vetllarà perquè hi hagi una resposta gran de la ciutadania, com calgui, quan calgui i de forma massiva, pacífica i contundent". En aquest mateix sentit, tant Serra com Busqueta creuen que aquesta reacció serà secundada pels independentistes i "per molts altres sectors de la societat". "No serà només la CUP. El sector sobiranista aplega molta gent de molts sectors i és molt transversal. Aquesta resolució del TC no és un atemptat contra els independentistes, sinó contra tots els ciutadans que creuen amb els drets, els drets democràtics i els resultats. No serem només els sobiranistes els que ens mourem, sinó que serà molta gent que està per la democràcia real i pel respecte dels drets i dels pobles", ha advertit Serra.

Les preses no portem mai enlloc

Si ens parem a pensar una mica que em aconseguit fins ara, l'únic que trobarás que es repeteix una vegada i un altre es que sempre a en preses.

Nem depresa per agafar el buscar o el metro, toquem el claxon o arranquem el cotxe quan el semàfor encara esta vermell i a punt de canviar a verd.
Si un peató tarda en creuar un pas de cebra no parem o frenem en sec la culpa se la donem a la persona que pasa, no a nosaltres que som els verdaders responsables.

A la feina encara es pitjor, nem estresats per acabar la tasca encomanada repercutint en la vida familiar o privada, inclòs en el psique.


Pensem que no estem sols i tot anirà millor.

Fem país o fem el pallús?


(Publicat a "El Punt Avui" el 01-Dec-15) El 27-S varen passar tres coses: que va ser un plebiscit, fins i tot per als que deien que no ho era; que l’independentisme va guanyar les eleccions, confirmant una evolució espectacular de la maduresa del nostre país; però que també va perdre el plebiscit. Efectivament, si volem ens podem fer trampes al solitari, però la realitat és que el ‘Sí’ va aglutinar “només” el 48% dels vots, i la resta, eren ‘No’. Els votants d’Unió ho varen fer perquè, tot i tenir Catalunya al cor, no volien parlar d’independència ara. I els de CSQEP, amb el vot deien, “la independència no és prioritària per a mi”, que és com votar ‘no’. Uns i altres tenien opcions equivalents a les quals votar, si la independència els hi hagués sigut prioritària. El mateix es pot dir de la majoria dels partits petits, i ni tant sols una participació normal del vot exterior ens hagués pogut fer superar la barrera del 50%.
 
 Així, quan finalment ens hem comptat, el Sí ha obtingut el 48% dels vots. I, si no fos així, és igual, perquè és així com ho ha valorat la comunitat internacional, sense el suport de la qual no tenim cap possibilitat d’esdevenir independents. Amb un 48% dels vots, no ens donarà suport ningú i, encara pitjor, ningú no ens donarà la legitimitat com per a què intentem avançar cap a la independència. Fer-se a la mar amb la benzina justa per arribar a port pot ser audaç, però fer-ho sabent de sortida que no es disposa de prou benzina, és directament insensat. Irònicament, és ara l’independentisme que ha d’acceptar que el 27-S era un plebiscit, que no s’ha guanyat, i que se n’ha d’acceptar el resultat.
 
 A partir d’aquí pot haver-hi defensors de tibar la corda al màxim amb l’estat espanyol, per a provocar reaccions encara més negatives que les habituals, i així generar més adhesions a la independència. Aquesta és una qüestió d’opinions, però jo crec que no ens convé de cap de les maneres, per molts motius; perquè es sap com es comença, però no com s’acaba i ara mateix, hem comprovat que, com a mínim, podem convocar plebiscits quan vulguem; perquè l’escalada de confrontacions no és gens desitjada per molts (sabent que no podrem sortir-nos amb la nostra ara mateix); perquè no tots els vots independentistes del 27-S són vots absolutament incondicionals; etc... La confrontació amb l’estat espanyol només té un recorregut possible: una escalada constant de les tensions. Val la pena recórrer-lo si al final ens espera la independència, però no sota qualsevol altra circumstància.
 
 Sota aquesta perspectiva, Junts pel Sí va ser una creació magnifica per galvanitzar el Sí, però mai va ser dissenyada per a governar. I lligant amb el fet de què el 27-S va ser un plebiscit, i no unes eleccions normals, el què toca ara és, sense cap mena de vergonya, tornar a convocar eleccions per tal de triar un parlament que hagi d’administrar les nostres migradíssimes atribucions i continuar resistint les envestides de l’estat espanyol.
 
 I quan tornem a convocar un plebiscit? Doncs quan vulguem, però és clar que, amb un tema d’aquesta envergadura, no es poden convocar consultes a diari. Endemés, les opinions sobre la independència, no canvien d’avui per demà. L’enorme majoria dels que avui són independentistes, no ho eren anys enrere. Hi ha un 77% dels catalans que sap que Espanya ens discrimina, i hem de donar prou temps als que no han fet el tomb encara, per a què Espanya acabi de convèncer-los. És només qüestió de temps. Mentrestant, hem de capejar el temporal i governar de forma absolutament exemplar, que, a banda dels diners disponibles, l’ètica i l’austeritat no necessiten la independència per a poder-se manifestar, i res ajudarà tant a creure en un futur millor amb la independència, com la constatació palpable de què realment ens podem governar amb excel·lència.



27D data on la CUP dona la independencia o cava la seva tomba

Demanem a JxSí que es posi les piles per tal d’arribar a un acord i poder presentar-lo a l’assemblea del 27D”. Aquest ha estat l’emplaçament de la CUP, expressat amb la suavitat del diputat de Vandellòs, Sergi Saladié, en una roda de premsa aquesta tarda al Parlament.
La CUP no s’acaba de refiar de la convicció de JxSí a l’hora d’aplicar el seu mateix programa, però demana “continuar les converses” i no excloure ningú, ni Artur Mas, “d’una presidència transversal”. Així mateix han criticat que després de dos mesos no s’hagi arribat a cap acord.
Segons Saladié, JxSí no vol parlar d’uns “mínims” per arribar a un acord sobre el pla de xoc o sobre l’aplicació de la declaració del 9N. “El moviment ara l’han de fer ells, quan ho porten tot a una qüestió presidencialista fan un frau als seus electors del mandat plebiscitari”, ha emfatitzat. Aquests moviments, segons la diputada Gabriela Serra, no impliquen gastar més diners, sinó únicament “voluntat de pactar amb gestos”.
El termini perquè les piles no s’acabin és el 27D, dos mesos després de les eleccions plebiscitàries i set dies després de les espanyoles, quan la CUP ha convocat la seva assemblea. “Vam fer una jornada de debat en què no vam poder aportar cap acord amb JxSí i mira que hi vam insistir!”, ha apuntat Saladié. Amb aquesta premissa, la CUP vol portar un document per sotmetre’l a votació de contingut i que incorpori una fórmula de presidència transversal que podria incloure Artur Mas. Ara bé, la CUP insisteix que posposar l’assemblea al 27D “no hi ha tingut res a veure” amb les espanyoles.

com es construeix un estat, vetant o votant?

Un procés de l’ambició i complexitat que significa la llibertat d’un país o la constitució d’un estat quan ho tens tot en contra no es pot fer vetant, s’ha de fer votant”. Aquest és l’avís explícit que ha llançat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la CUP arran el bloqueig en les negociacions per a la investidura.
Mas ha advertit a la CUP que el primer objectiu del procés sobiranista és no perdre ningú dels qui li fan costat i que “eixamplar la base és feina de tots”. En aquest sentit, ha avisat que és una anàlisi errònia parlar d’un conflicte entre CDC i la CUP o entre JxSí i la CUP. “En el moment en què en aquest procés polític es doni la impressió que qui decideix en darrera instància és qui té menor representació al Parlament hi haurà un munt de gent que baixarà de tren”, ha subratllat.
Fundació Catdem
Mas ha fet aquestes valoracions en l’acte de lliurament del premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas de la fundació de CDC, Catdem. I no ha improvisat. Sabia molt bé el que volia dir. Els tocs d’atenció a la CUP han anat caient un rere l’altre, fins a concloure: “Cal un codi de conducta no tan entrenat a anar a la contra sinó més entrenat a anar a favor”.
“Vetar ja ho fa l’Estat espanyol. Aquí ens trobem que hi ha determinada gent més pendent de vetar que de votar i així no es construeix”, ha insistit.
Mas no ha amagat les dificultats que travessen les negociacions al Parlament, considera que “el 27S va donar més força que coherència interna” i per això és tan difícil arribar a acords, perquè li falta coherència interna a aquesta mandat. “Tenim un país un pèl acostumat a afegir complexitat a allò que ja és per si complex”, ha explicat amb to de resignació.
Canvi de mentalitat
És el primer cop que el candidat de Junts pel Sí, rebutjat en dues ocasions pels vots de la CUP al Parlament, ha entrat a valorar la situació de les negociacions i la tensió plantejada amb els cupaires des de l’assemblea que aquest cap de setmana va celebrar la formació anticapitalista.
“Ara ens trobem en aquesta atzucac que fa la impressió que tota la pressió que tenim des de fora a vegades és alimentada des de dins de manera que ens paralitza i ens debilita i això només es pot canviar canviant aquesta mentalitat”, ha afegit el president de la Generalitat en funcions.
Lideratges
Ha aprofitat al tema del lideratge que centra l’assaig polític de Francesc Torralba, guanyador del premi de la Catdem, i ha alertat que “al nostre país, lideratges no en sobren”. Cal que els lideratges estiguin ben falcats i es puguin confrontar amb lideratges d’altres projectes, perquè “aquesta és una batalla desigual”.
Tot recollint el fil del que Torralba acabava de descriure com a qualitats d’un líder -l’exemplaritat, la humilitat l’audàcia,…- n’ha volgut afegir un altre: l’autenticitat. “Autèntic no vol dir que no et moguis”, ha puntualitzat. Cal intentar trobar punts de trobada, de conciliació, o és molt difícil avançar i amb l’immobilisme, el resultat és zero. “Per a que les coses avancin cal flexibilitat, permeabilitat i punts de trobada”, ha resumit.
Tampoc ha estalviat les metàfores marineres per insistir que encara que els corrents vagin en contra això no vol dir que s’hagi perdut la batalla, i ha recordat que el 9N del 2014 els corrents anaven a la contra però, malgrat això, Catalunya i les seves institucions van descol·locar l’Estat espanyol. “Fins i tot amb menys força pot acabar inclinant la balança”, ha reblat.

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...