L'Estat pendent del que pugui passar a l'assemblea de la CUP

Com pot afectar al panorama post lectoral un possible acord a Catalunya? I a l’independentisme els possibles escenaris a l’Estat?

Les eleccions de diumenge deixen un panorama incert a la política espanyola, que en qualsevol cas afectarà a Catalunya. De fet, els dos escenaris estan lligats, i l’Estat també estarà pendent del que pugui passar a l’assemblea de la CUP el dia 27. Repassem quines són les combinacions més realistes que ens podem trobar durant els primers passos de l’any vinent, de més a menys probable segons les previsions del directe!cat.

1. Acord a Catalunya i govern espanyol PPSOE: xoc de trens màxim amb més unitat catalana que mai

Junts pel Sí i la CUP porten setmanes negociant un full de ruta pels propers mesos i un pla de xoc. Hi ha bona sintonia en molts temes, així que és realista pensar que l’assemblea anticapitalista aprovi l’oferta de JxSí, tot i que no els agradi la proposta de president, veient que ara és Espanya qui ha posat l’àncora. En aquest cas, el desgovern aparent espanyol s’anirà esvaint. La pressió de tots els diaris, opinadors i partits espanyolistes diversos es girarà encara més que ara al PSOE, a qui se li demanarà un ‘pacto por España’.

Poden passar setmanes, però al final el soroll pot arribar a convèncer fins i tot els militants socialistes que aquesta és la millor sortida. Si és així, el xoc de trens Catalunya-Espanya es produirà en estat superlatiu, però l’independentisme català estarà més unit que mai, imprescindible per la victòria final sobiranista.

2. Eleccions a Catalunya i govern PPSOE: opció per eixamplar l’independentisme però risc de perdre-ho tot

Tot i l’aparent sintonia en les reunions Junts pel Sí – CUP, hi ha una ‘pedra a la sabata’ pels antisistema, Artur Mas. Això els podria portar a votar en contra de l’acord i enviar el país a unes noves eleccions el proper març. Mentrestant, potser PP i PSOE es posen d’acord amb alguna fórmula de govern estable ‘por España’ que no deixi tan malament els socialistes –un president del govern de consens?-, cosa que deixaria en fora de joc la proposta de referèndum de Pablo Iglesias. Si el nou govern espanyol es concretés abans de març, el discurs de Catalunya Sí que es Pot seria un contrasentit i potser hi hauria un gir cap a l’independentisme.

Seria un escenari molt complicat perquè un trencament Junts pel Sí – CUP debilitaria l’independentisme. A més, la continuïtat de la coalició encapçalada per Raül Romeva no estaria garantida, i Esquerra voldria caminar sola. Es posaria en joc la majoria per l’Estat propi ja aconseguida, però al mateix temps, potser es podria aconseguir el 50% de vots per una Catalunya independent veient que Espanya no es pot canviar.

3. Acord a Catalunya i eleccions espanyoles: l’opció somiada

Assumim un acord Junts pel Sí – CUP. Tot i que aquest escenari farà avançar la independència, podria ser que els tacticismes polítics que tant mal han fet al sobiranistes també afectessin a Espanya i els partits estatals no s’entenguessin. Això portaria a noves eleccions i a govern en funcions espanyol ben bé fins el juny de 2016. Potser a aquelles alçades la desconnexió ja serà irreversible.

4. Eleccions tant a Catalunya com a Espanya: fi del procés

Si Catalunya s’embarranca i va a noves eleccions mentre que PP i PSOE no són capaços de pactar a Espanya i també van a nous comicis, les opcions de créixer pel bloc Podemos són moltes. No obstant, les urnes es posarien primer a Catalunya i Catalunya Sí que es Pot –o En Comú Podem, el nom que triïn- no canviaria de discurs perquè encara no estaria clar que Espanya pacta un govern anti-referèndum. En aquest cas, els podemites es podrien menjar els partits del procés, que estarien desgastats, i més si Ada Colau s’hi impliqués. Els partits que conformen Junts pel Sí + CUP potser no arribarien ni a 68 escons.


5. Eleccions a Catalunya i acord PSOE – Podemos: la independència salta pels aires

Tornem a elucubrar ara que la CUP decideix vetar a Mas i el procés s’encalla. Noves eleccions al març, però mentrestant, PSOE i Podemos troben la manera d’arribar a un acord amb la promesa d’un referèndum vinculant -amb suport extern d'algun partit sobiranista- o alguna fórmula rebaixada –amb abstenció de Ciudadanos per evitar implicar independentistes al pacte. En aquest molt improbable escenari, en la campanya de les noves eleccions catalanes Catalunya Sí que es Pot –o el nom que es triés- podria fer molt forat, i més si Colau s’hi implica. El discurs seria clar: el canvi a Espanya ja és una realitat, ara necessitem Catalunya.

Bona part de l’electorat compraria aquest discurs, Junts pel Sí –que potser aniria per separat- i la CUP potser no sumarien, però el problema seria el mateix que en supòsit anterior: ni el Senat ni el TC acabaran deixant fer un plebiscit. El PSOE ja va deixar Catalunya fer un nou Estatut, i va passar la feina bruta de carregar-se'l als populars i als dotze jutges d'un jutjat ben qüestionat. 

6. Acord a Catalunya i acord PSOE – Podemos: la trampa del referèndum que podria alentir-ho tot

Imaginem que Junts pel Sí i la CUP van de la maneta per desplegar un full de ruta. Pel camí, però, es troben un llop vestit de xai: un improbable govern espanyol en forma de PSOE – Podemos –amb el suport d’algun partit sobiranista- que han pactat fer un referèndum vinculant a Catalunya. Això crearia un gran debat a Catalunya i potser el procés s’alentiria o canviaria de direcció per acceptar el plebiscit. De fet, una votació a l’escocesa és l’òptima per una independència amb reconeixement exterior, però hi ha dues trampes: i si s’imposa que el referèndum tingui tres opcions? És més, i si quan tot estigui aprovat algú s’adona que el Senat té majoria del PP o bé que el Tribunal Constitucional mai permetrà una votació que posi en risc les fronteres espanyoles? És de pensar que ni ERC ni Democràcia i Llibertat no cauran en la trampa, així que sense ells, aritmèticament l'opció passa a ser impossible. No suma, excepte si hi hagués una fórmula que també integrés a Ciudadanos. 

Font: ElDirecte.cat