Henri Wilno
Vent sud Caiguda a Wall Street i en les borses mundials al començament de setmana. Iniciada als Estats Units, la caiguda s'ha propagat amb rapidesa a les borses europees i asiàtiques. En el moment d'escriure aquestes línies, la situació és encara incerta però sembla, però, que un veritable Krach no està a l'ordre del dia encara. Aquests esdeveniments són, però, el signe de la incertesa que rosega al capitalisme mundial, tot i la recuperació limitació creixement als Estats Units ia Europa.
Més enllà dels sobresalts del mercat borsari influeix, en efecte, sobre el funcionament del capitalisme, la perpetuació d'un fenomen que no concorda amb el malbaratament d'inversions en les noves tecnologies: la debilitat dels guanys de productivitat. Aquesta última provoca moltes interrogants, però és indubtable i és un signe de manca d'eficàcia del capital. Manca d'eficàcia vol dir risc en la rendibilitat del capital invertit. D'aquí l'ofensiva contínua contra els salaris i en la intensificació del treball, que limita els mercats però ha permès una recuperació limitada de la taxa de guany aquests últims anys, també recolzada en els regals fiscals.
El retrocés de la borsa nord-americana s'ha desencadenat després de la publicació, el divendres 2 de febrer, d'estadístiques sobre els salaris nord-americans, que mostren un augment del 2,9% en un any, el ritme més ràpid des de 2009. Aquestes pujades de salari amenacen amb venir a esgarrapar els guanys de les societats cotitzades en borsa i podrien provocar augments de preus. Ara bé, quan els preus augmenten, la Reserva Federal (banc central) nord-americà fa pujar, tradicionalment, les seves taxes d'interès: tal pujada estava programada, però s'ha estès la por que fos més ràpida del previst. Als especuladors en borsa els agrada l'estancament dels salaris, els impostos baixos, les taxes d'interès baixes i el crèdit fàcil: han començat a témer que aquesta conjunció d'astres sigui una mica posada en qüestió.
Fonamentalment, és vital per al capitalisme mantenir la pujada dels salaris per sota dels guanys de productivitat. El mini-Krach d'aquesta setmana no és sens dubte anunciador d'un enfonsament però és significatiu del que és el sistema avui: una cursa sense límits pel guany a costa dels i les assalariades així com dels i les parades i jubilades, les assignacions han de ser retallades per finançar reformes fiscals en favor de la gent rica, entre la qual es troben Trump i Macron.
Hebdo
L'Anticapitaliste 416
Traducció: Faustino Eguberri per vent sud Font: http://vientosur.info/spip.php?article13459
Més enllà dels sobresalts del mercat borsari influeix, en efecte, sobre el funcionament del capitalisme, la perpetuació d'un fenomen que no concorda amb el malbaratament d'inversions en les noves tecnologies: la debilitat dels guanys de productivitat. Aquesta última provoca moltes interrogants, però és indubtable i és un signe de manca d'eficàcia del capital. Manca d'eficàcia vol dir risc en la rendibilitat del capital invertit. D'aquí l'ofensiva contínua contra els salaris i en la intensificació del treball, que limita els mercats però ha permès una recuperació limitada de la taxa de guany aquests últims anys, també recolzada en els regals fiscals.
El retrocés de la borsa nord-americana s'ha desencadenat després de la publicació, el divendres 2 de febrer, d'estadístiques sobre els salaris nord-americans, que mostren un augment del 2,9% en un any, el ritme més ràpid des de 2009. Aquestes pujades de salari amenacen amb venir a esgarrapar els guanys de les societats cotitzades en borsa i podrien provocar augments de preus. Ara bé, quan els preus augmenten, la Reserva Federal (banc central) nord-americà fa pujar, tradicionalment, les seves taxes d'interès: tal pujada estava programada, però s'ha estès la por que fos més ràpida del previst. Als especuladors en borsa els agrada l'estancament dels salaris, els impostos baixos, les taxes d'interès baixes i el crèdit fàcil: han començat a témer que aquesta conjunció d'astres sigui una mica posada en qüestió.
Fonamentalment, és vital per al capitalisme mantenir la pujada dels salaris per sota dels guanys de productivitat. El mini-Krach d'aquesta setmana no és sens dubte anunciador d'un enfonsament però és significatiu del que és el sistema avui: una cursa sense límits pel guany a costa dels i les assalariades així com dels i les parades i jubilades, les assignacions han de ser retallades per finançar reformes fiscals en favor de la gent rica, entre la qual es troben Trump i Macron.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta