Translate

9 de junio de 2018

trencar Espanya





La demostració que Espanya (aquesta Espanya que predomina per prepotent i bulliciosa als platós, en els editorials dels diaris i en els parlaments, no l'altra Espanya assenyada i ponderada) està endarrerida, és aquest crit d'alarma contra els que, diuen , volen trencar Espanya. Es refereix, és clar, a la seva, la de la caverna, la intolerant, la infectada de governants lladres de les arques públiques, l'Espanya Cateta ...
Insisteixen, obstinats, en la idea que ha de persistir en la societat la idea o el sentiment de la Una, Gran i Lliure dictatorial i isabelina. No s'adonen que aquest temps està esgotat. Els molt necis segueixen creient que les nacions són Grans per l'extensió del seu territori o pel domini que exerceixen sobre altres nacions. Ignoren aquests alteradors de l'ordre públic que fa molt el món civilitzat va descobrir que les nacions tampoc són Grans per passades glòries o per haver estat imperis; que la nacions són Grans pel grau de solidaritat i pel nivell de tolerància dels seus pobles, exclusivament intolerant s amb els intolerants ... El que trenca a Espanya és saquejar els propis administradors seves finances. El que rompea Espanya és inculcar a la població l'odi a unes regions aguerrides que no es deixen avassallar fàcilment per uns proxenetes de la política. El que trenca a Espanya és mantenir una forma d'unitat territorial pètria. El que trenca a Espanya és obstinar-se a no reformar a fons una Constitució que va néixer viciada de consentiment doncs eren moments molt excepcionals dels que es van aprofitar els de sempre ...
Hi ha moltes raons per què milions d'individus desitgin donar l'esquena a un ordre administratiu i polític ranci que va reinstaurar el 1978, amb molta pressió i martingales, una monarquia en els últims temps intermitent quan la natural forma d'Estat a Espanya ja és la República . Motius que van des del sentiment generalitzat en una regió del país d'estar els governants de la metròpoli fomentant des de les institucions l'odi contra els habitants d'aquesta regió, fins al simple desig d'escapament d'una situació insostenible propiciada per la catadura d'aquests mateixos governants que en diferents espais de la governança es comporten com èmuls del dictador.
Afortunadament el marc, almenys el marc psicològic, d'aquesta situació ha estat momentàniament superat. Però les solucions hauran de passar necessàriament per revertir d'alguna manera les condicions estatutàries que precedien a Catalunya abans de convertir-se l'Estat espanyol en la continuació del precedent aparell repressor. 
Jaume Richart. Antropòleg i jurista.
Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una  llicència de Creative Commons , respectant la seva llibertat per publicar-lo a altres fonts

No hay comentarios:

Publicar un comentario

No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...