SE PRÉPARER À LA TÉLÉPATHIE

 Publié par Monique Mathieu le 30 Nov, 2017 dans CHRONIQUES, DIALOGUE AVEC LES ÊTRES DE LUMIÈRE, MANCHETTES, Monique Mathieu EDL |

Rédigé par : Monique Mathieu

Reçu par : Monique Mathieuhttp://ducielalaterre.org/

• Contact
 | 
• Mes Chroniques (241)

UNE CRÉATION MULTIDIMENSIONNELLE PAR UN ARTISTE EXCEPTIONNEL...

DÉCEMBRE 2017 : UNE DEUXIÈME CHANCE

par Monique Mathieu 

« Les êtres humains ont la capacité de penser ; ils ont aussi la capacité de recevoir télépathiquement, par inspiration, des messages ne leur appartenant pas. Il y a ce qui émane de la pensée humaine – la pensée simple, primaire – et ce qui émane de vos frères de Lumière, de vos guides, etc. ; En ce qui concerne cela, vous ne marchez même pas sur le fil du rasoir, c’est encore beaucoup fin que le fil du rasoir !

Il vous faut faire preuve de beaucoup de vigilance pour faire la part des choses entre ce qui vient de vous, inconsciemment très souvent, et ce qui vient de l’extérieur de vous et qui ne vous appartient pas.

Beaucoup de canaux et de médiums se sont fourvoyés, sans s’en rendre compte, de plusieurs manières d’ailleurs. Une de ces manières est que leur inconscient a restitué des informations qui, à la limite, ont pu leur appartenir, mais qui ne venaient pas des plans qu’ils supposaient.

Donc, il faudra être très vigilant  quant aux informations que vous recevrez parce que vos voiles vont se soulever, comme pour tous les humains. Soudainement, vous aurez comme des intuitions, car la télépathie est soudaine !

Les informations qui vous sont envoyées télépathiquement par vos guides se font instantanément, sans que vous réfléchissiez une seconde. Une pensée s’impose à vous ; elle peut s’imposer une fois, deux fois, trois fois. La même pensée peut s’imposer à vous jusqu’à ce que vous compreniez qu’elle ne vous appartient pas.

Encore une fois, la télépathie ne passe ni par l’intellect, ni par le mental, ni par la réflexion : elle est, tout simplement, dans l’instant ! C’est ce que vous devez apprendre pour pouvoir faire la différence entre ce qui peut inconsciemment venir de vous et ce qui émane de l’extérieur de vous.

Nous voudrions également parler du mental. Un mental trop actif ne recevra pas d’information. Il est donc important que vous appreniez à calmer votre mental. Vous pouvez le calmer de maintes façons : avec une musique de méditation , avec l’effet phosphénique ; vous pouvez le calmer, mais c’est un peu plus difficile, avec une méditation silencieuse. C’est à vous de choisir ! Donc, même si vous essayez de calmer votre mental et si vous n’y êtes pas habitué, vos pensées reviendront en force.

Notre canal a la capacité de n’avoir aucune pensée lors de ses canalisations ; Si une pensée arrive malgré tout dans son mental, elle dit simplement « Amour-Lumière sur cette pensée » et la pensée s’en va. Nous vous conseillons de faire de même. Quand votre mental est trop en ébullition, trop déstabilisant, dites : « Amour-Lumière sur ces pensées » jusqu’à ce que vous sentiez que les pensées sont dissoutes, annihilées par la Lumière et l’Amour.

La vitesse de la pensée n’est pas mesurable ; elle est, tout simplement ! Il est absolument impossible de mesurer le temps d’une pensée, c’est pour cela qu’il faut apprendre à éviter le plus possible d’avoir des pensées.

Nous ne vous demandons pas de le faire pendant dix minutes ou un quart d’heure, c’est impossible, à moins d’être très avancé dans ce domaine, comme ce serait le cas pour un yogi ou un grand sage, et encore…

Même les grands sages, même les grands maîtres ne gèrent pas toujours la totalité de leurs pensées. Ceux qui méditent à ce niveau-là se retirent en eux-mêmes, c’est-à-dire qu’ils s’abstraient totalement du monde dans lequel ils vivent afin de ne plus être en relation avec lui et ne plus avoir de pensées. C’est comme s’ils rentraient à l’intérieur d’eux-mêmes et qu’ils se coupaient totalement du monde dans lequel ils vivent. Donc, ils ne sont plus ni dans leur corps ni dans leur tête, ils sont dans une autre réalité.

Nous ne vous demandons pas d’être dans une autre réalité ! Nous vous demandons d’essayer de faire taire votre mental autant que possible.

Si nous insistons sur cela aujourd’hui, c’est que c’est en relation avec votre grande transformation.

Ce que nous aimerions vous demander aujourd’hui – et cela est important – c’est de faire chaque jour au minimum cinq, voire dix minutes de méditation, de vous relier à vos Frères de Lumière, à vos guides, et également d’essayer de faire un peu silence en vous.

Vous pouvez le faire à n’importe quel moment de la journée. Nous allons vous dire quelque chose qui vous fera peut-être rire : lorsque vous êtes dans les toilettes, vous pouvez prendre cinq ou dix minutes pour vous poser, vous relier à vous-même, pour faire le silence et vous relier à nous.

Dans la journée, vous pouvez toujours trouver un petit moment. Certains diront : « je n’en ai plus envie, je n’en ai plus le courage »… C’est là qu’il faut absolument que vous changiez votre point de vue, parce que c’est important !

Il vous faudra faire certains efforts jusqu’à la fin de cette année ou au début de l’autre, parce que certains événements pourront se passer d’un seul coup, bien que tout ne se passera pas d’un seul coup ! Tout pourra aller crescendo, petit à petit. Alors, soyez prêts !

Nous vous répétons souvent la même chose mais vous n’entendez pas toujours ou ne voulez pas entendre.

Nous vous disons : « « Coupez avec votre passé » », c’est très important ! Ne vous appesantissez plus sur vous-même, c’est très important ! Ne générez pas des énergies de peur ou de souffrance ! Même si vous souffrez dans votre corps, même si vous avez encore des peurs en vous, ne les nourrissez pas ! Cela aussi est important !

Nous vous le répétons encore et vous le répéterons jusqu’à ce que vous commenciez réellement à mettre en application ce que nous vous disons.

N’oubliez pas, enfants de la Terre , que vous êtes dans une école ! Tant que la leçon n’est pas apprise, nous sommes obligés de la répéter encore et encore !»

Vous pouvez reproduire ce texte et en donner copie aux conditions suivantes :

• qu’il ne soit pas coupé
• qu’il n’y ait aucune modification de contenu
• que vous fassiez référence à  notre site  http://ducielalaterre.org
• que vous mentionniez le nom de Monique Mathieu

Retrouvez les chroniques de Monique Mathieu sur la Presse Galactique

PARTAGE

Vous êtes invités à reproduire cet article pour le retransmettre en incluant ceci :
« Chronique trouvée surlapressegalactique.org »

Partagé par laPresseGalactique.org - le Quotidien qui Réunit

Falacias y mentiras del PPC y, PSC sobre Cataluña y pensiones

AYER SE SATURÓ EL INSS RECIBIENDO LLAMADAS DE PENSIONISTAS RESIDENTES FUERA DE ESPAÑA QUE AUN NO HAN COBRADO LA PENSIÓN.

Ayer se hizo oficial que se acababa la hucha de las pensiones y se tenía que recurrir a deuda para abonar las pensiones, lo cual ha provocado un retraso en el pago de algunos pensionistas ( desconozco si nacionales pero sí todos los que residen fuera de España).

Esto es el preludio de que el dinero se ha acabado y es algo que nos deberán explicar muy bien a los catalanes los Albiol, Arrimadas e Iceta, pero también Domenech cuando afirma que va a pactar con Iceta.

Iceta reconoció que habrá recortes, porque es gato viejo y sabe que ya es imposible negarlo, pero puso una zanahoria al burro hablando de gestionar una hacienda catalana a medias con el estado español, algo ya previsto en el estatut pero que nunca se ha creado.... Qué soluciona? Nada. España sigue sin tener dinero y que se recoja aquí o allá, si no hay dinero, de nada vale... Si alguien piensa con la cabeza no seguirá esa zanahoria. Un insulto a la inteligencia de los catalanes.

Albiol indicó que con la independencia desaparecerían las pensiones lo cual es un insulto a la inteligencia de los catalanes ya que las pensiones jamás desaparecerán, en todo caso se pagará más o menos, pero jamás desaparecen. Sólo tenemos que ver el ejemplo de Grecia. Allí han perdido casi todas las coberturas sociales menos las pensiones, eso sí, se cobra la mitad... Y que se prepare todo el mundo si seguimos en España, porque ese será la realidad de las pensiones.... Es de lógica, si no hay dinero, se tienen que bajar, o se crean más impuestos, o se recorta de otro lado, o es imposible.... Y si le sumamos que España, en septiembre pierde a su único comprador de deuda..... Queda claro que una Catalunya sin una España que se quede esa media de 16.000 millones de euros, es la única posibilidad que tienen los pensionistas catalanes de no perder su poder adquisitivo.

Arrimadas ni toca las pensiones, está demasiado interesada de hacer volar el mantra de las empresas que se han ido y los puestos de trabajo que han desaparecido por ello..... Otra que insulta a la inteligencia de los catalanes... El cambiar el Domicilio Social y/o Fiscal, no implica el cambio del centro productivo ni oficinas. Todas las empresas que " se han ido" siguen donde estaban, y no se ha perdido ni un sólo puesto de trabajo. Nos tendrá que explicar a todos si alguien es tan imbécil como para creer que el B. Sabadell va a tirar a la basura los 385 millones de euros que ganó el año pasado en Catalunya y lo va a transformar en traslados de personal y despidos que le van a costar mucho dinero?.... Alguien se va a creer que Freixenet y Codorniu dejarán el negocio del Cava?... Sino que nos expliquen cómo se hace eso de trasladar las viñas, bodegas y clima para hacer cava en otro lugar.... Éste es el caso más grave de manipulación de la gente aprovechando las dotes de oratoria de una chica que cada vez que dice algo miente.

Domenech..... Ni "chicha ni limoná"... Estar en contra del 155 por antidemocrático y decir que se quiere pactar con el PSOE que fue el cómplice necesario del 155, ya que, si hubiera estado en contra, con una moción de censura lo hubiera evitado, es el colmo de los desatinos... Para qué hablar de las pensiones si es otro argumento para no seguir en España?

Quien tenga dudas sobre las pensiones que se vuelva a leer mi post del 21/11/17 sobre ello: https://www.facebook.com/jordi.masfont/posts/1703829492969642

Y vuelvo a recordar que todo el mundo es responsable de lo que vota. No vale eso de " Me han engañado", en todo caso la gente se "autoengaña" votando España cuando es atentar contra nuestras coberturas sociales.

Jordi Mas Font

PÁSALO. NO MÁS MENTIRAS.

La independència de Catalunya que la comunitat internacional va bandejar

El Món el diari lliure, obert i per compartir
MENÚ
POLÍTICA



L'exposició "Une Catalogne indépendante?", al Memorial Democràtic, mostra com la 'realpolitik' va evitar la creació d'un nou Estat català durant la Guerra Civil Espanyola





per Joan Antoni Guerrero (Barcelona)01/12/2017

Una mapa dels anys 30 que forma part de l'exposició | JORDI BORRÀS






Catalunya hagués pogut esdevenir —seguint la lògica del període d'entreguerres— un Estat independent durant la Guerra Civil Espanyola. El context europeu i la 'realpolitik', però, ho van impedir. L’exposició “Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939)”, que es pot visitar al Memorial Democràtic fins al 2 de març del 2018, posa el focus en aquest període per analitzar el posicionament dels diferents actors internacionals i mostrar la importància que els factors externs tenen a l'hora de determinar el futur del país.



Tot i l’estreta relació que aquest tema pot tenir amb l’actualitat política, un dels dissenyadors de la mostra, l’historiador Arnau González Vilalta, destaca que la coincidència és una mera casualitat: “L’exposició fa més d’un any i mig que estava programada i no està plantejada per introduir-se en el debat polític, parla de la Guerra Civil Espanyola, però no pretén projectar-se en el present”. L’historiador fa un avís per a navegants: “Un independentista o un espanyolista vindrà aquí i hi trobarà elements que li podran agradar i altres que no. L’objectiu no és fer cap tipus de propaganda actual”.



Més enllà d’això, el que pretén el recorregut no és parlar sobre la trajectòria del nacionalisme català, “sinó de com les potències europees van veure la Catalunya en guerra com una oportunitat o un problema per a la seva política exterior i com la opció que s’independitzés durant la Guerra Civil tenia uns avantatges i uns inconvenients per uns i altres”.



González Vilalta a l'entrada de l'exposició al Memorial Democràtic | JORDI BORRÀS







Els dos aliats potencials en el projecte d’una Catalunya independent eren en aquell moment França i la URSS. En els anys 30, França està encerclada per Hitler, Mussolini i Franco —en cas de guanyar la guerra a Espanya. En aquest marc, als francesos els resultarà interessant una Catalunya independent. De fet, “especularan” sobre aquesta possibilitat perquè creuen que podria ser “d’extrema utilitat” i és “una opció que es posarà damunt la taula de manera molt seriosa”, explica González.



Tant és així, que entre el març i l’abril del 1938, l’Estat Major francès es va plantejar intervenir militarment Catalunya i aquesta va ser una operació defensada especialment per la marina de guerra francesa. Les autoritats franceses, però, ho van desestimar perquè l’exèrcit de terra va advertir que no tenia capacitat per ocupar tot el territori català, explica González. A més a més, feia poc que havia acabat la Primera Guerra Mundial amb una factura sagnant per a França, un fet que feia molt difícil que l’opinió pública país l’entrada a un nou conflicte. Per França, una Catalunya independent era un avantatge sobretot davant la preocupació que els alemanys els arribessin pel sud si Franco guanyava la guerra espanyola.



L'historiador Arnau González Vilalta | JORDI BORRÀS



Pel que fa a l 'URSS, els soviètics no van oficialitzar les relacions diplomàtiques amb la República espanyola fins a l’esclat de la Guerra Civil. Quan el cònsol soviètic —un ucraïnès que havia liderat l’assalt del Palau d’Hivern el 1917— arriba a Barcelona l’anàlisi que fa de la situació és que Catalunya és una nació política i cultural, però Moscou, explica González, “no vol ara de cap manera que s’independitzi perquè Stalin no està intentant expandir la revolució sinó trencar el setge de Hitler i els estats tampó de l’oest”.



Les intencions dels soviètics a Espanya eren frenar els revolucionaris anarquistes i convertir Catalunya i l’Espanya republicana en un Estat liberal democràtic. El que passa, però, és que quan els soviètics arriben a Barcelona tota la propaganda conservadora mundial i tota la que no és directament comunista “dirà que Stalin està a Espanya per construir una base a partir de la qual, des de l’est fins a l’oest, menjar-se Europa pel camí”.





La mostra exposa objectes i material d'època | JORDI BORRÀS



Després de la Primera Guerra Mundial les fronteres d’Europa es veuran modificades de manera absoluta. En aquest context de canvis constants el fet que Catalunya arribés a independitzar-se “era senzillament una possibilitat que seguia una lògica que es vivia a Europa des de l’any 1918”, comenta González. Es tracta d’un element a destacar perquè és un aspecte que farà que els diplomàtics, els estats majors dels exèrcits o els periodistes de l’època mirin la Catalunya dels anys 1930 a través d’aquesta pauta. “L’analitzaran amb la pauta europea i per tant, en certa mesura, els semblarà estrany que no s’independitzés perquè tots els moviments, des dels letons al finesos passant pels polonesos, han volgut crear un estat independent”, subratlla González.



Malgrat que Catalunya escapa a la lògica d'altres nacions, el cert és que l'independentisme català s'enfronta a un repte important: les fronteres ibèriques que semblen sagrades. “Avui —assenyala González— ningú té present a Catalunya i Espanya queles fronteres de la Península Ibèrica són les més estables del continent europeu, que des de fa pràcticament tres segles no es modifiquen. Ni Gibraltar ni Andorra ni la frontera portuguesa s’han mogut des de fa 300 anys”. En la perspectiva actual, aquesta situació aboca a una reflexió important, en opinió de l'historiador: “El repte de l’independentisme català en l’actualitat és trencar una frontera extraordinàriament estable”.

Superordinadors: cop xinès a EUA

dissabte, desembre 2, 2017

L'últim informe de TOP500 significa un cop a la barbeta a l'ex superpotència, sobretot un cop anímic. A la llista de les 500 computadores més ràpides del món, la Xina té 203 i els EUA només 143, la xifra més baixa en els 25 anys que es porta comptabilitzant el rànquing.

"Fa tot just sis mesos, els EUA van liderar amb 169 sistemes, mentre que la Xina arribava a 160", assenyala la pàgina que difon el  rànquing . La bolcada resulta notable ja que la Xina arriba un avantatge difícil de descomptar. A molta distància es troba el Japó, en el tercer lloc amb 35, seguit per Alemanya amb 20, França amb 18 i el Regne Unit amb 15.

Xina també supera els EUA en l'exercici de les seves computadors, mesurat en flops, amb el 35,4% enfront del 29,6% en la llista de TOP500. Quant a les deu més veloços,  Sunway TaihuLight , un sistema desenvolupat pel Centre Nacional d'Investigació d'Enginyeria i Tecnologia Informàtica Paral·lela (NRCPC) de la Xina, i instal·lat en el Centre Nacional de Supercomputació a Wuxi, manté la seva classificació número u per quarta vegada, amb una marca de 93.01 petaflops.

La segona màquina més veloç és també xinesa, la tercera de Suïssa, la quarta del Japó i recentment la cinquena pertany als EUA.

D'aquesta realitat es poden extreure almenys tres conclusions.

La primera és l'extraordinària velocitat del  ascens de la Xina  en matèria de supercomputació. Al novembre de 2007 tenia un lloc testimonial a la llista de les 500 més veloços, amb només 10 superordinadors enfront de 284 d'EUA. Fa només cinc anys, el 2012, la Xina havia crescut fins a 72 màquines, mentre els EUA tenia 250, just la meitat del total mundial.

Aquest extraordinari ascens només es pot entendre des de dos punts de vista. La inevitable  decadència dels EUA , més enllà de les polítiques voluntaristes del seu actual govern per reposicionar-com 'America first', i en paral·lel el gran  ascens xinès  que ja resulta imparable. El país asiàtic es proposa sobrepassar als EUA en tots els terrenys, des de la  economia fins a la  intel·ligència artificial  i les tecnologies més avançades en tots els camps.

Per a això no estalvia en recursos. Una mostra d'aquest avanç es pot observar que la Xina posseeix des de fa anys les dues superordinadors més veloços. Un fet significatiu és que la número 1, Sunway TaihuLight, va ser construïda totalment amb components propis.

La segona qüestió pot semblar contradictòria amb la primera. L'avanç de la Xina és real però relatiu, ja que els EUA conserva avantatge en molts camps.

Sense sortir del terreny de la supercomputació, a la llista  Green500 , on figuren les màquines més eficients des del punt de vista del consum d'energia, l'avantatge la tenen Japó i els EUA, que sobrepassen a la Xina àmpliament.

Pel que fa a les vendes de superordinadors, Hewlett Packard (EUA) té ampli avantatge sobre la xinesa Lenovo, amb el 24,4 i 16,2% del mercat respectivament. Pel que fa als processadors i altres components, l'avantatge occidental és aclaparadora.

No es tracta de negar els avenços de la Xina, sinó de posar-los en context. Un bon exemple és que entre les cinc principals empreses d'aquest país hi ha dues petrolieres, una de electricitat, una constructora i un banc. El que indica que no pot competir encara amb grans empreses innovadores com Google, Amazon, Facebook i Tesla, entre d'altres.

Quan es prenen en compte nou tecnologies d'avantguarda, la Xina només avantatja als EUA en una d'elles, les tecnologies financeres. Les majors diferències estan en ' big data ', on els EUA té inversions sis vegades més grans que la Xina; intel·ligència artificial, on l'avantatge és de quatre a un; en impressions 3D on l'avantatge dels EUA és de tres a un i en robòtica i drones també tres a un.

Aquestes són les tecnologies de la  quarta revolució industrial , que ja està delineant el nou món i atorguen gran poder als que vagin al front. En tots els rubros de tecnologies d'avantguarda dels nord-americans van començar molt abans, sobretot en algunes decisives com els 'big data', o dades massius o intel·ligència de dades que estan revolucionant el món.

Pel que fa a la  utilització de robots , Xina creix però encara està fora dels deu països que els donen un ús més intensiu. Corea del Sud és la primera amb 562 robots cada 10.000 treballadors, seguida de Singapur (398), Japó (305) i Alemanya (305). EUA amb 176 robots cada 10.000 empleats està vuitè. Xina  es proposa convertir  en el centre de la innovació en intel·ligència artificial recentment per 2030.

En relació a aquestes tecnologies es registra un doble procés: els EUA mantenen avantatges que estan sent escurçades molt de pressa per la Xina. Això no vol dir que la Xina ja va derrotar als EUA en matèria de producció i de tecnologies, camp aquest on hi haurà una àrdua batalla en les dues pròximes dècades.

Finalment, els superordinadors mostren una tendència global que indica que la Xina desplaçarà als EUA. No obstant això, també s'han d'observar  contra-tendències que seran cada vegada més evidents en els propers anys. Potser la més notable és que els EUA sembla haver abandonat la pretensió de mantenir-se al màxim a la producció industrial i es concentra en un grapat de tecnologies molt avançades (sobretot els macrodades) en les que porta molts anys d'avantatge sobre la resta.

as tecnologies de la informació seran el principal camp de batalla del futur entre les grans nacions. Xina seguirà creixent, però un desenvolupament tan accelerat pot tenir conseqüències imprevistes. Mentre Occident porta anys substituint treballadors per màquines, Pequín recentment comença aquest  accelerat procés , el que pot provocar rebutjos significatius de l'enorme massa d'obrers del país.

Raúl Zibechi

Raúl Zibechi:  Periodista i investigador uruguaià, especialista en moviments socials, escriu per Bretxa d'Uruguai, Gara del País Basc i La Jornada de Mèxic.

La font original d'aquest article és  Sputnik

Drets d'autor ©  Raúl Zibechi ,  Sputnik , 2017

Neither Spaniards nor Catalans ........ The Masters of the Great Spanish Capital are Foreigners

The masters of the great Spanish capital are foreigners

The American investment funds, and especially the giant Blackrock, went to the desperate appeal that Minister Luis de Guindos made in the main financial capitals and especially in London and New York

EFE

The shareholding control packages of 19 of the 35 companies that make up the IBEX are in foreign hands, almost all North American and  in particular the Blackrock fund,  the new great oligarch of Spanish capital. 

Although it came from before, the massive landing has occurred in recent years, in the Rajoy era. And it is disturbing. Because those funds do not have any industrial or productive vocation. 

The day your investment stops being profitable, they will leave. 

Meanwhile, the threat that they can do it makes the positions they have reached in the largest companies in our country decisive.

A book (  Ibex 35, a heretical history of power in Spain ) describes in detail and precisely the process that has led to this extraordinary fact and that in the EU only has as a parallel the colonized Ireland and one of the countries of the East, in the However, it does not reach Spanish levels.

The author of the text,  Rubén Juste , goes back to the stage of socialist governments to begin the story of how the landscape of Spanish economic power has changed over the past 30 years. 

The protagonism of the "beautiful people"  protected by the governments of  Felipe González in the 80s and 90s of the last century and particularly by its economy minister  Carlos Solchaga was the first milestone of the replacement by new actors of the oligarchy of the 7 major banks that in the Franco regime dominated the big companies.

Beginning in 1996, José María Aznar significantly changed that situation and created a business power group directly linked to himself and whose main leaders owed him their positions. 

The way to achieve this was the privatization of the large companies that until then were owned by the State - Telefónica, Endesa, Argentaria, Repsol, Tabacalera  and others - and the appointment as presidents of the same ones of loyal to Aznar. 

The rise of  Miguel Blesa  to the presidency of  CajaMadrid,  which would be the main financial instrument of the president's plans, was an essential complement to the operation.

In his second government  -2000-2004- Aznar went a step further. 

With its new land law and its plans for state investment in infrastructures, it raised the big construction companies to the corporate Olympus, which became some of the largest in the world. The irrational assumption of risks in the brick by the savings banks, promoted by the government, gave financial support to these initiatives. 

The great corruption, widespread, was born from that period between the political power and the new bosses , not a few of them political until something before: the presence of former senior officials of  the administration in the IBEX councils did not stop growing, although there was already started in the Solchagastage  .

José Luis Rodríguez Zapatero  did nothing significant to change that situation. 

The powerful of the Aznar era continued to have the same power. 

The only relevant thing that the socialist president did  was to elevate Emilio Botín and his almighty bank, Santander, to the condition of unqualified ally. 

"You have my support and that of my government and, you know, that of the entire population," he told her one day. The relationship of forces within the framework of the big company did not change, and Aznar's friends kept sending. And Aznar's policies were not changed either, particularly those related to brick.

Rajoy  arrived at the government in the heat of crisis and this one became acute soon after his arrival.  The dramatic situation of the financial sector forced him to load the savings banks  - that was one of the conditions imposed by Brussels in exchange for the bank rescue - and only that produced important changes in the structure of corporate power.But it did something else: not put any impediment, even encourage openly, to foreign capital finance in the large Spanish companies the space that many of its major shareholders wanted to leave because they preferred money in hand to keep taking risks. So are not a few of our capitalists.

The American investment funds, and especially the giant  Blackrock , went to the desperate appeal that Minister Luis de Guindos made in the main financial capitals and especially inLondon and New York,  which he knew well from his time as director of Lehman Brothers . 

Felipe González  also contributed by encouraging  Carlos Slim  to take over the FCC emporium and Aqualia,  the largest water distributor in Spain. And it is said that now the Mexican magnate has  his eyes on Repsol.

As a result of these movements,  in a few years and at a good price, foreign funds  have taken control or reference holdings in 19 of the 35 IBEX companies , not to mention thepractically total control that foreign multinationals exercise in the first companies in our industrial sector and the growing dominance of North American funds in the real estate heritage inherited from savings banks or purchased directly from some municipalities, such as the one in Madrid governed by  Ana Botella. 

Almost always at bargain prices. 

Yesterday the  BBVA , whose control package is in the hands of  Blackrock, by the way, sold to  the USA Cerberus fund  its real estate assets, no less than 70,000 properties.

The electricity companies  Endesa, Enagás or Iberdrola  have passed into foreign hands. 

Blackrock  is the largest shareholder of  Banco Santander and BBVA. 

5 of the 7 IBEX banks  have foreign reference shares. 

Blackrock  is also present and almost always controls  DIA, Merlin Properties, Ferrovial, Repsol, Iberdrola, Telefonica, Mediaset, Acerinox and Aena. 

CEPSA  belongs in its entirety to theIPIC fund  of Abu Dhabi. 

Practically the same  CLH , which monopolizes the distribution and storage of crude oil. 

Iberia  is a low-cost subsidiary of British Airways. 

The list is even longer. 

It also includes some of the leading companies in the media sector, with Mediaset, Antena 3 and Prisa  in the lead. And it could grow very soon. 

The big construction companies, all of them heavily indebted, can be in the focus of those funds.

There will be those who think that it is the same that strategic interests so decisive for the Spanish economy are in foreign hands. It will be wrong. And more at a time when economic nationalism is consolidated, and not only in Trump's United States. 

The doubts about the future of the Spanish subsidiaries of some industrial multinationals, including the automobile one, are examples of those problems. 

That, in addition, they are aggravated if the new masters of the IBEX 35 are investment funds that can perfectly retire of Spain of a day for another without problem some. 

In other words, no matter how much the government boasts of economic success, reality, without talking about social inequality and unemployment, is that our structure presents very serious weaknesses that could cost us one day.