Translate

22 de octubre de 2017

Voltaire sobre Catalunya (1751): "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella"


Premonitori com en altres temes i qüestions, Voltaire exalça Catalunya en 1751 amb un aforisme que segueix sent contemporani i dóna títol a aquest post. A continuació, el text original ...


"Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més ben situats. Regada per bells rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella estan privades d'ells, produeix tot l'indispensable per a les necessitats de l'home i tot el que pot afalagar els seus desitjos: arbres, grans, fruits i llegums de totes classes. Barcelona és un dels més bells ports d'Europa, i el país proporciona tot el necessari per a la construcció dels navilis. les seves muntanyes estan plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca, i fins es troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d'estany, de plom, d'alum, de sulfats són abundants; la costa oriental produeix coral.Catalunya, en fi, pot prescindir de l' univers sencer, i els seus veïns no poden prescindir.


Lluny que l'abundància i les delícies dels hagin estovat, els habitants han estat sempre guerrers, i els muntanyencs, sobretot, ferotges.Però, malgrat el seu valor i de la seva extremat amor per la llibertat, han estat subjugats en tots els temps: els van conquerir els romans, els gots, els vàndals, els sarraïns.


Sacsejar el jou dels sarraïns i es van posar sota la protecció de Carlemany. Van pertànyer a la casa d'Aragó i després a la d'Àustria.


Hem vist que sota el govern de Felip IV, irritats pel comte duc d' Olivares, primer ministre, es van lliurar a Lluís XIII en 1640. Se'ls van respectar tots els seus privilegis, sent més ben protegits que súbdits; van entrar de nou a ser domini austríac en 1652; i, en la guerra de successió, es van posar de part de l'arxiduc Carles contra Felip V. La seva obstinada resistència va provar que Felip V, encara que s'havia lliurat de seu competidor, no podia reduir-sol. Lluís XIV, que en els últims temps de la guerra no havia pogut proporcionar al seu nét ni soldats ni vaixells per combatre contra Carlos, el seu rival, se'ls va enviar llavors per combatre contra els seus súbdits rebel·lats.una esquadra francesa va bloquejar el port de Barcelona, i el mariscal de Berwick la va assetjar per terra.


La reina d'Anglaterra, més fidel als seus tractats que als interessos del seu país, no va socórrer aquesta ciutat, la qual cosa va indignar els anglesos, que es feien el retret que es havien fet els romans per haver deixat destruir Sagunt. L'emperador d'Alemanya va prometre inútils socors. Els assetjats es van defensar amb un valor doblat pel fanatisme;els sacerdots, els monjos van anar a les armes ia les trinxeres com si es s'hagués tractat d'una guerra de religió. El fantasma de la llibertat dels va fer cas a les proposicions del seu sobirà. Més de cinc-cents eclesiàstics van morir en aquest lloc amb les armes a la mà; podem imaginar-nos fins a quin punt els seus discursos i el seu exemple hauran animat a la gent.


Enarborar sobre la bretxa una bandera negra i van sostenir més d'un assalt. Per últim, havent penetrat els assetjadors, els assetjats van seguir lluitant de carrer a carrer; i, retirats a la ciutat nova, mentre era presa l'antiga, van demanar encara a l' capitular que se'ls conservessin tots els seus privilegis (12 de setembre de 1714).Se'ls va concedir tan sols respectar la vida i els béns. Els van prendre la major part dels privilegis; i de tots els monjos que havien revoltat al poble i combatut contra el seu rei, només hi va haver seixanta castigats; fins es va tenir la indulgència de condemnar-només a galeres. Felip V va tractar més rudement a la petita ciutat de Játiba en el curs de la guerra; se l'havia destruït fins als fonaments per fer un escarment; però si es arrasa una petita ciutat de poca importància, no arrasa una de gran, propietària d'un bell port de mar, i el manteniment és útil a l'Estat.


Aquest furor dels catalans , que no els havia animat quan Carlos VI estava entre ells, i que els va embargar quan van quedar sense socors, va ser l'última flama de l'incendi que va devastar durant tant de temps la part més bella d'Europa , pel testament de Carlos II, rei d'Espanya "


Voltaire, El segle de Lluís XIV (1751) Cap.XXIII

No hay comentarios:

Publicar un comentario

No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...