LA CAUSA CATALANA PARA EXIGIR LA INDEPENDENCIA

Opinar desde la distancia no es entender lo que sucede  con todo mi respeto tengo que contradecir la opinión de la gente que critica sin conocimiento  previo real.

Todo esto viene de muy lejos, muchos testigos del año 2006.

Nace el independentismo con más fuerza desde que en el año 2994 el partido popular necesita del partido nacionalista catalán (CiU), chantajes incluidos para gobernar y en 1998 el partido popular consigue la mayoría absoluta en las elecviones  y se venga de CiU, robando 16.000 M € cada año a Catalunya.

En el año 2006 el nuevo presidente PASCUAL MARAGALL envía una carta a todos los domicilios con propuestas para cambiar l'Estatut de Catalunya que refer daunting 86% de la población catalana.

El partido popular con mayoría absoluta en el congreso sale con autocares por toda España para tumbar esta ley cela carta magna catalana. Después de muchos viajes lo consigue tumbar gracias al tribunal constitucional.

Estás leyes eliminadas del estatut don aprobadas por el  partido popularesn otros estatutos del resto de autonomías.

Este desagravio contra Catalunya tiene una respuesta de casi 3.000.000 de la gente catalana o no a salir ala calle.
El independentismo crece del 17% en el año 1996 al 42% en ell año 2010 aumentando la simpatia y la ilusión de poder tener un estado propio sube el porcentaje hasta el 50'8% a favor de ser independientes en el año 2013, motivo del cual Artur Mas, entonces president de la Generalitat convoca un REFERÈNDUM LEGAL PIRI LOS DDHH DE LA ONU desafiando al gobierno español. La idea del referèndum nace en Malgrat de Mar, una población pequeña en la provincia de Barcelona se celebra el referéndum clandestinamente para despistar a la policía, estos con porras en la mano y con armas que disparan balas de goma arremeten violentamente contra la gente que PACIFIC'AMENTE VOTA CON MIEDO, PERÒ VOTAN.

Muchos se quedan en casa por pánico a der detenidos por los policías salvajes que animados a por ellos y con música ruidosa llegaron a Cataluña. El resto ya se sabe, solo hay que ver la prensa internacional porqué la prensa española dominada toda por el PP no expresa la realidad que sucede.

Un saluudo

© Joan Ashtar 

Carta de un madrileño Indignado. Independentista, como madrileño he llegado a la conclusión de que soy independentista catalán.

Carta de Juan Diego (actor madrileño)
En Juan Diego, hasta ahora madrileño silencioso,
ha decidido hoy romper su silencio  i a La Vanguardia de hoy, pàgina 34, escribe la carta que todo seguido  podéis leer:

“Independentista, como madrileño he llegado a la conclusión de que soy independentista catalán.

 No entiendo al Gobierno de España. No entiendo cómo puede tener a una comunidad de siete millones y medio de personas así. Una comunidad que tiene tres idiomas oficiales. 

Que es referente en muchos campos y que ha sido motor de España desde antes de la democracia. 

Que no sólo ha sido puerta de entrada de importaciones, inversiones y turismo, que es puerta de entrada de cultura, modernidad y respeto. 

No se le puede decir a un pueblo que no use su idioma para educar a sus hijos. 

No pretendas que se queden inmóviles amenazándoles con qué les pasará si nos abandonan. 

No es dinero lo que perdemos. Perdemos siete millones y medio de habitantes, cultura, gente muy importante y preparada en muchos campos, empresas internacionales y nacionales, industria, prestigio, calidad como país y democracia. 

Al motor de España durante décadas se le cuida y se le mantiene, se invierte para que siga siendo competitivo. 

No se le gripa una y otra vez esperando que dé el 300% para que otras comunidades que nunca han funcionado o que tienen un concierto económico especial se permitan dar ayudas y subvenciones que Catalunya ya no puede. 

¿Qué solidaridad es esa? Y la respuesta desde hace años es no. No a todo, a sentarse a hablar, a una mejora de financiación, a una redistribución mejor de la solidaridad y ahora a una consulta. 

No soy catalán, soy madrileño, y me entristece decir que les entiendo, que para seguir así, es mejor que sigan solos. Yo tampoco quiero estar donde no se me aprecia. 

JUAN DIEGO Valdemoro (Madrid)"

Publicado por EVERTH THENANSHED, 1er Oficial de la Federación Galáctica de planetas libres.

Por qué Montoro niega la malversación en el 1-O

© elEconomista.es Foto: Archivo

El Tribunal Supremo y el Gobierno cada vez ofrecen versiones más divergentes sobre la actuación de la Generalitat en la preparación del referéndum ilegal del 1 de octubre. Mientras el juez Pablo Llarena busca indicios de malversación en la actuación del Ejecutivo catalán, el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, insiste en que no se usó dinero público para preparar el 1-O.

¿De dónde provienen estas divergencias? El 15 de septiembre de 2017, el Gobierno español aprobó la intervención de las finanzas de la Generalitat a través de un acuerdo de no disponibilidad presupuestaria. Hacienda pasaba así a controlar las cuentas del gabinete autonómico, permitiendo únicamente la ejecución de las partidas que se consideraran prioritarias. De hecho, a raíz de la aplicación de este acuerdo, Hacienda bloqueó licitaciones por valor de 91 millones de euros de actuaciones que no se consideraron esenciales. Paralelamente, el Gobierno pasó a controlar los pagos de la Generalitat a sus proveedores a partir de una intervención que debía certificar la legalidad de todas las actuaciones. Así como el acuerdo de no disponibilidad presupuestaria terminó a finales de diciembre, el control de la interventora se ha prolongado hasta la actualidad y ha convivido con la aplicación del artículo 155 de la Constitución, que se autorizó el 27 de octubre.

El trabajo de la intervención en las cuentas del Govern no se ha limitado en este período a una simple revisión notarial, sino que se debía certificar que los pagos que se autorizaban cumplían con la legalidad y no se utilizaban para ningún fin relacionado con el referéndum del 1-O. Por esta razón, Montoro sostuvo el lunes que durante la intervención de la Generalitat por parte de Hacienda solo pudieron usarse recursos públicos para pagar el 1-O si un funcionario hubiese cometido un delito de falsificación de una factura en connivencia con alguno de los proveedores.

Para dirimir las diferencias entre la versión de Hacienda y la causa judicial contra el referéndum, Llarena pidió el miércoles a Montoro que le informe "a la mayor brevedad posible" sobre las pruebas que tiene para negar que se cometiera malversación en la preparación del 1-O. En una providencia, el magistrado señaló que las declaraciones del ministro el pasado lunes afirmando que el referéndum de independencia no se pagó con dinero público "contradicen las fuentes de prueba" recogidas en la instrucción que investiga el proceso soberanista en Cataluña. Llarena añadió que varios de los procesados en la causa han coincidido con las palabras del ministro para argumentar en contra de la existencia de un delito de malversación en la ejecución del 1 de octubre. Es el caso del exvicepresidente de la Generalitat, Oriol Junqueras, acusado de rebelión y malversación por el juez Llarena, que en su declaración indagatoria el lunes ante el Tribunal Supremo defendió que no se gastó ni un euro público en el 1-O.

Delimitar la malversación

En sus declaraciones del lunes, el ministro también intentó extender el alcance del delito de malversación durante el 1 de octubre a la cesión de espacios públicos como colegios o bibliotecas para celebrar el referéndum y no solo al uso indebido de fondos públicos, por ejemplo, para comprar urnas y papeletas para las votaciones. Según Montoro, "por eso hay una investigación judicial en marcha. La malversación no requiere solo desvío de fondos: es también abrir un recinto público para un acto político ilegal, por ejemplo". Al cierre de esta edición, Hacienda no ha facilitado información adicional sobre el caso. Por el contrario, el juez Llarena ha insistido en varias ocasiones en señalar que el delito de malversación consiste fundamentalmente en destinar fondos públicos a un fin ajeno a su función. De hecho, en su escrito a las autoridades alemanas para exponer los indicios de malversación que había recabado contra el expresidente de la Generalitat Carles Puigdemont, el magistrado del Tribunal Supremo utilizó la expresión "despojo de los fondos públicos" para referirse a la celebración del referéndum del 1 de octubre. Esta formulación del delito por parte del juez Llarena coincidió con el texto de la querella que la Fiscalía catalana presentó ante el Tribunal Superior de Cataluña (TSJC) el pasado septiembre y que acabó incorporándose a la causa instruida por el Tribunal Supremo.

Primera respuesta

El Ministerio dio este miércoles una primera respuesta a Llarena y negó que hubiera malversación en el 1-O, al menos a partir de la intervención de las cuentas de la Generalitat. La secretaria general de Financiación Autonómica y Local del Ministerio, Belén Navarro, reiteró que en Cataluña "no ha habido dinero" del FLA o de las entregas a cuenta para la financiación de esta comunidad "que no haya ido destinado al pago de facturas de proveedores". Navarro apuntó que la investigación judicial en marcha deberá esclarecer si estos pagos de facturas "no correspondieran a tal fin".

Las versiones sobre el uso de dinero público

- Intervención previa al artículo 155: Hacienda inició el control sobre los pagos de la 'Generalitat' a partir del 15 de septiembre.

- La tesis del Ministerio: Montoro defiende que no se pagó ni un euro público para preparar el referéndum del 1-O.

- Contradicción con la investigación: Llarena interpela al ministro por qué niega la malversación y le pide pruebas.

- Evitar pagos ilegales: La interventora del Gobierno certificaba que los pagos del Ejecutivo autonómico eran legales.

- Estrategia de los imputados: El juez del Tribunal Supremo advierte de que los acusados usan las tesis de Montoro para sus defensas.

VÍDEO: Llarena pide explicaciones a Montoro sobre el 1-O (fuente: Dailymotion)

Reproductor de vídeo de: Dailymotion (Política de privacidad)

El president del Parlament alemany demana a Espanya que solucioni el conflicte amb Catalunya

El president del Bundestag, Wolfgang Schäuble. // EFE

Actualitzada el 30-03-2018 16:22

El president del parlament alemany demana a Espanya que solucioni el conflicte amb Catalunya. Wolfgang Schäuble assegura que el cas de Carles Puigdemont no és trivial per al govern d’Angela Merkel, però mostra “total confiança” en la justícia alemanya.

Schäuble n’ha parlat als mitjans alemanys. El president del Bundestag, el Parlament alemany, demana a l’Estat espanyol que posi fil a l’agulla i miri de solucionar el conflicte amb Catalunya.

S’ha d’assegurar [diu Schäuble] que els catalans no se sentin perduts

 

També demana als espanyols que resolguin el problema perquè els catalans puguin viure amb ells. Al mateix temps, en aquesta entrevista assegura que el govern de Merkel no interfereix en la justícia. Diu que s’han de seguir els protocols de les euroordres i que serà la justícia la que decidirà. El president del parlament alemany diu que hi té “plena confiança”.

A més, segons explica el diari Der Spiegel, els ministres d’Angela Merkel han estat en contacte per parlar del cas Puigdemont. Han acordat tenir una posició completament neutral en el tema.

VÍDEO Nervis a l'Estat per un documental francès sobre l'1-O que s'emetrà a Ginebra

El film es projectarà diumenge al Festival de Cinema i Fòrum dels Drets Humans on també hi assistirà el president Carles Puigdemont
Suïssa respon a Espanya: «No hi ha base legal» per detenir Puigdemont al país helvètic
Redacció | 16/03/2018 a les 15:29h

Des que es va saber que Carles Puigdemont viatjaria diumenge a Ginebra per assistir al Festival de Cinema i Fòrum dels Drets Humans, la Fiscalia es va posar en guàrdia i dijous va moure fils per saber si Suïssa podria arrestar el dirigent independentista i extradir-lo a Espanya. El país helvètic va respondre via l'Oficina Federal de Justícia que no hi havia base jurídica per detenir Puigdemont, i fa pocs dies recordava el líder de Junts per Catalunya és lliure per viatjar a Suïssa i fer-hi discursos polítics.

Més enllà del malestar que provoca a l'Estat tenir Puigdemont (i la resta del govern a l'exili) en llibertat a Bèlgica, al festival on assistirà el president s'hi projectarà un documental sobre el referèndum de l'1-O produït a França. El film, de poc menys d'una hora, relata els fets viscuts aquell diumenge amb un clar protagonisme de la violència dels cossos policials espanyols, que ja va indignar bona part de l'opinió pública europea a l'octubre.

Titulat Catalogne: l'Espagne au bord de la crise du nerfs (Catalunya: Espanya a tocar d'un atac de nervis) aporta diverses imatges de les càrregues policials així com la veu de testimonis, dirigents polítics i analistes, i repassa els fets viscuts els últims mesos, la negativa reiterada de l'Estat a pactar un referèndum i la voluntat de bona part de la societat catalana d'esdevenir un estat independent. Segons expliquen des del Festival, el documental aspira a facilitar la comprensió de l'origen del moviment independentista a Catalunya.

Si no es troben les proves, es fabriquen

En un país en què el ministre de l'Interior practica la guerra bruta contra l'independentisme i difon notícies falses contra els seus adversaris. Al que el centre oficial del "intel·ligència" i espionatge no aclareix quin és la seva relació amb un confident policial al qual s'acusa d'haver planejat un atemptat contra civils indefensos. 

En el qual diverses autoritats del partit del govern estan acusades de falsificar documents i de finançar-se il·legalment. 

En el qual el president del govern, sospitós de cobrar sobresous en B, envia missatges d'ànim als delinqüents i presumptament menteix en seu judicial en declarar com a testimoni . 

En el qual els jutges no necessiten proves per empresonar la gent. 

En el qual les autoritats roben, menteixen i abusen a mansalva. En que els fiscals s'inventen els delictes.

En el qual el govern imposa el veto als debats del Parlament. 

En el qual es filtren documents falsos per incriminar partits de l'oposició com Podem cop i un altre. 

En el qual els governants amenacen directament als ciutadans amb tirar-los sobre uns jutges que obeeixen el que diu el poder. 

En el qual unes proves incriminatòries contra els governants desapareixen misteriosament de les dependències oficials i en el qual altres són destruïdes a cops de martell . 

En el qual es falsegen totes les dades estadístiques . 

En el qual es empresona arbitràriament a tuiters, titireteros o cantants per expressar opinions. 

En el qual policies de paisà agredeixen ciutadans pacífics. 

En el qual els governants acusen les víctimes de la violència policial d'haver-la emprat en contra de la policia. 

En el qual les forces de l'ordre oculten la seva identificació i falsifiquen les actes de detenció i registre.

En aquest país, ¿quina seguretat tenen els ciutadans que, quan la Guàrdia Civil entra a les seus de la Generalitat i Òmnium, a la recerca de proves de delictes, no és ella mateixa la que les posa?

 La dictadura del  B155 i la banda de lladres s¡està demanant ja a crits la intervenció de la comunitat internacional per protegir la població civil davant del maltractament i l'espoli practicat per l'associació amb ànim delictiu que criden PP o partit del govern.

Ramón Cotarelo

Espot: "La independència de Catalunya serà contra Espanya o no serà

per Nerea Rodríguez12/02/2018

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot | JORDI BORRÀS

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha recorregut la sentència de l’Audiència Nacional del passat mes de desembre que el condemna a una multa de 7.200 euros per un delicte d'injúries a la Corona i un altre d'ultratges a Espanya, en considerar-lo promotor de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei del 2015. Espot ha presentat un recurs d’apel·lació -al qual ha tingut accés 'El Món'- davant la mateixa Audiència Nacional, on avança que, si s’escau, interposarà un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i, posteriorment, una demanda per violació de drets fonamentals davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

“La idea és exhaurir els recursos judicials interns de l’Estat espanyol per si cal arribar al Tribunal Europeu Drets Humans. Primer, amb aquest recurs a la mateixa Sala de l’Audiència Nacional, després al Tribunal Suprem i després al Constitucional”, explica Espot en declaracions al Món, i afegeix que “cal veure si en alguna d’aquestes instàncies s’atura aquesta sentència de frenopàtic que m’han imposat”. “Sabrem si la magistratura espanyola és tota una colla de psicòpates del codi penal o encara els queda un bri de sentit comú”, insisteix el president de Catalunya Acció.

En el recurs, Espot defensa que els fets jutjats “constitueixen un exercici legítim de drets fonamentals”, i que la condemna “vulnera el dret de pensament i llibertat ideològica, així com el de la llibertat d’expressió”. També sosté que s’ha vulnerat el seu dret a un procés públic amb totes les garanties, així com el dret fonamental a la presumpció d’innocència, ja que “no consta prova de càrrec suficient”, entre d’altres. I demana la seva absolució i, en el cas que no fos estimada, que la pena a aplicar sigui inferior. Malgrat la sentència de l’Audiència Nacional i el recurs que intereposa ara, Espot no s’arronsa: “Sigui català, espanyol, rus o del Congo la facultat d’escriure la meva opinió política està emparada per la llibertat d’expressió”, afirma.

Santiago Espot dins la sala de vistes de l'Audiència Nacional | ACN

"L’Estat funciona per odi"

Espot denuncia també que “el problema ara mateix rau en què la sentència associa l’independentisme a una tara mental. El jutge ve a dir que no voler ser espanyol -que ni ho he estat ni ho seré mai-, com és el meu cas, és una actitud només comprensible des de l’anormalitat psicològica”. A més, considera que l’Estat “funciona per odi”. “L’odi genera un gran vigor psíquic i per això no s’aturen. En canvi, nosaltres volem funcionar només per la raó i l’amor. En un escenari així, el més normal és sortir atonyinat”, opina el president de Catalunya Acció, que avisa que “fins que no acceptem que el 70% dels espanyols (entre els quals tenim ara el veí de sota casa que hi té posada l’estanquera) ens odia i ens voldria veure aixafats, humiliats i condemnats, no farem res”.

És per aquest motiu, que deixa clar: “Personalment, actuaré sempre a partir d’aquesta premissa”. El president de Catalunya Acció sosté que “la independència serà contra Espanya o no serà” perquè “si ens fan mal, que ho estan fent, cal tornar-s’hi”. Per a ell, “és normal que ens ho facin” perquè “els Estats reaccionen així quan se senten amenaçats”, però creu que “el que no és normal és que el nostre discurs per combatre-ho sempre sigui apel·lant a un diàleg i una concòrdia impossible”. “Semblem tontets”, lamenta Espot, que vaticina: “Veient el to claudicant i electoralment especulador de l’independentisme parlamentari, Espanya no patirà ni una rascada”.

ERC i el PDeCAT denuncien a Brussel·les "l'arbitrarietat" de la justícia espanyola Solé, Terricabras i Tremosa diuen a la CE que els arguments per mantenir Sànchez a la presó vulneren ."de manera flagrant" la llibertat ideològica, de reunió pacífica i a la participació política

per ACN
09/02/2018
Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras | @ESQUERRA_ERC

Els eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras i l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa han denunciat aquest divendres a la Comissió Europea "l'arbitrarietat" que, segons ell, mostra la justícia espanyola en les seves decisions sobre els líders independentistes. En una pregunta parlamentària, els eurodiputats asseguren que mantenir Jordi Sànchez a la presó "al·legant que no ha renunciat a la seva ideologia" i que manté la seva activitat política "vulnera de manera flagrant els articles 16, 21 i 23 de la Constitució espanyola, que reconeixen els drets a la llibertat ideològica, de reunió pacífica i de participació política". En aquest sentit, Solé, Terricabras i Tremosa demanen a la CE "quines accions pensa prendre per tal d'assegurar les llibertats polítiques a Catalunya" ja que consideren que s'estan "retallant de forma alarmant".

En la pregunta parlamentària, els eurodiputats d'ERC i el PDeCAT també recorden el comunicat d'Amnistia Internacional, que ha descrit com a "excessiva i desproporcionada" la presó preventiva a Sànchez i Jordi Cuixart i n'ha exigit "l'alliberament immediat".


Solé, Terricabras i Tremosa, a més, indiquen a la Comissió Europea que el delicte de rebel·lió que s'imputa als líders independentistes ha d'anar vinculat a una violència que ells neguen que existís a Catalunya. "L'única violència que hem vist a Catalunya en els darrers temps és la que hem sofert per part de la policia espanyola", afegeixen.


La Comissió Europea ha de respondre obligatòriament totes les preguntes parlamentàries escrites que li plantegen els eurodiputats, tot i que el procés sovint s'allarga durant mesos. Fins ara, Brussel·les ha mantingut suport al govern espanyol en la crisi catalana, assegurant que "són temps d'unitat i estabilitat, no divisió i fragmentació". El vicepresident i comissari de Drets Fonamentals, Frans Timmermans, també ha assegurat en més d'una ocasió que l'Estat de Dret i la separació de poders a Espanya funcionen.

El mercat espanyol cada vegada és més residual per al comerç de béns català.

Queda molt enrere aquesta afirmació que deia que "el comerç dels productes catalans es divideix en tres parts iguals (33%) entre la mateixa comunitat, resta d'Espanya i món".

C-Intereg  acaba de publicar els números dels 9 primers mesos de l'any passat i ens demostra que això ja no és així ...

En els tres primers trimestres (9 mesos) els resultats ens indiquen que: 
-pròpia Catalunya:  26,1%  (23,2%) 
-Espanya:  26,2%  (28,7%) 
-món:  47,7%  ( 48,1)

(Entre parèntesi resultats totals del 2016)


Com podran observar, el mercat estranger pràcticament està igual, però no així el  propi  i el d'  amb Espanya . 
És evident que Catalunya ven menys en territori espanyol perquè hi ha un boicot i perquè, senzillament, l'empresari català va eliminant aquest mercat.La prova d'això és que troba complicitat en la mateixa Catalunya (pujant gairebé 3 punts). O sigui, es fa palpable que els catalans vam comprar més productes de casa.

Fent història: 
Al periodo1995-2001 Espanya representava el 39% del comerç català. 
2002-2009 va baixar al 36%. 
2010-2013: 32% 
2014: 30% 
2015: el 29% 
2016: 28% 
9 mesos 2017: 26,2%

Els catalans fan coses , i una d'elles és intentar convertir en residual el comerç amb Espanya, un mercat propici a la catalanofòbia ... 
I l'inici d'aquest "buscar-se la vida" va començar amb el famós boicot al cava de l'any 2004. Aquesta vil campanya va fer canviar la mentalitat de l'empresari català, es van adonar que hi havia un pòsit d'odi. Del 27% que representava el comerç exterior en el període 1995-2001 hem passat al 48% el 2016 ...

En fi, queda demostrat que els catalans vam comprar els nostres productes cada vegada més. I que el nostre empresariat busca clients més occidentals i amb mentalitat més democràtica.

A PER ELLS!

El que passa avui a Catalunya és el malson del conqueridor: el poble al qual intenta sotmetre resisteix i es nega a sotmetre al jou. Llavors intenta aplicar sobre l'insubmís les tècniques que coneix i que funcionen sobre si mateix: infligir violència i humiliació. AIXÍ ENS VEUEN ELS SUÏSSOS

PUBLICAT EN UN DIARI SUÍSS

Per als que llegiu en francès, publicat avui a Suïssa: https://1dex.ch/2018/01/catalogne-lignominie-marche/#.WmWWy4wN9QB.twitter

I aquesta és la traducció en catalá:


"Si un hagués de traçar en una línia el caràcter de l'espanyol, com seria? Bàsicament l'espanyol és, en l'inconscient col·lectiu, aquell que va aixafar civilitzacions d'Amèrica del Sud. Un conqueridor, un guerrer, un militar orgullós de la seva batalles.


A més, els espanyols, al seu entendre, mai no han conegut la derrota. Alguns contratemps, com a molt. El tipus de batalla no és important: ell és un soldat! Un guerrer que fonamenta la seva raó d'existir en l'enfrontament, l'aniquilació de l'altre i la humiliació del que ha sotmès. Que aquest sigui un home, un bou o un molí, és indiferent. Ell ha vençut, ell és fort i valent! Que el combat sigui desigual, ridícul o burlesc no li importa. El seu propòsit és mostrar el seu valor ridiculitzant al qual ha fet caure. I si perd una batalla? esborra l'esdeveniment de la seva memòria i de la història. 

L'espanyol és un personatge de la mitologia ibèrica: no ho és d'una regió en particular. Però la regió que millor s'adapta a aquesta descripció és la Castella històrica, o el govern de Madrid. 

D'aquí és d'on emana aquest pestilent olor de testosterona. 

No obstant això, hi ha una constant remarcable: Castro era gallec, Franco era gallec, Rajoy és gallec, Hitler ... Ah, no, no ho era! , Ell era austríac. "Les Espanyes" són els països on es pon el sol, com deien els romans. Serà el país on un es fica al llit?


I català que és? El seu llegat històric fa d'ell un negociant. El Fenici, el venecià de la península ibèrica. primerament perquè el seu dret hereditari li ha forçat a això: El dret del "hereu", que no és altra cosa que els fills grans hereten tot i no es comparteixen les propietats. Això va obligar els menors a establir-se a la ciutat i convertir-se en burgesos. És a partir d'aquest moment que el teixit urbà, comercial i industrial es torna més dens a Catalunya. Quan Castella obre el monopoli del comerç amb les Amèriques al final del segle 18, Catalunya està preparada: és l'explosió econòmica. 

A més, el decret de Felip V prohibint als catalans fer política no fa mes que incentivar aquest activisme econòmic i intel·lectual.

Catalunya és una terra d'acollida des de l'antiguitat. Els fluxos migratoris de tota la conca mediterrània van fer molt aviat d'aquesta regió un recés de pau per a molts pobles. Aquesta barreja i aquestes migracions són part constituent de la riquesa cultural i econòmica de Catalunya. A títol d'exemple: durant la inquisició, el comte de Barcelona va ser l'únic que va castigar els culpables del genocidi al barri jueu de Barcelona.


Llavors com fer coexistir dues societats, dues mentalitats tan diametralment diferents? 

1 jeràrquic i absolutista, en què el poble tem el poder i compleix amb regles, que no va viure la Revolució Industrial, que va liderar la contra-reforma ignorant la Il·lustració. I l'altra composta per comerciants, artesans i joglars, en la qual el poder és la capacitat de pactar, que ha experimentat la revolució del mercat a més de la Revolució Industrial, que va practicar la tolerància, estimulat la innovació i ha fet de la democràcia 01:00 realitat natural i compartida.

El que passa avui a Catalunya és el malson del conqueridor: el poble al qual intenta sotmetre resisteix i es nega a sotmetre al jou. Llavors intenta aplicar sobre l'insubmís les tècniques que coneix i que funcionen sobre si mateix: infligir violència i humiliació.

Humiliació ... Erigida en institució pel govern espanyol a través de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. Aquesta violència practicada per l'Estat i també legalitzada per l'Estat. D'aquesta manera es permet als mitjans de comunicació, als polítics, a la gent del carrer, intimidar, insultar i menysprear els catalans. Com en ple franquisme, època beneïda pel govern actual, ja que permetia a cadascun menysprear i oprimir a l'altre de forma legal. Per sotmetre-ho a diari. Comportar-se amb respecte a qui s'ha de sotmetre a la condescendència més despectiva. En la forma del racisme més immund.

Ho sabien vostès? En el període franquista, els altres idiomes diferents del castellà estaven prohibits. Quan una persona parlava un dels idiomes prohibits, català, euskara, gallec, era reprimit de la manera més dura: "Háblame Cristiano! Història per mostrar la diferència entre el conquistador i el bàrbar. Avui és el mateix.


Avui, aquest tipus de pràctica està de nou permesa. Segons Ramon Blázquez, l'allau de ignomínies i vexacions derivades de l'aplicació de l'article 155 estava programada pel govern. És persistent i violenta a la premsa, especialment televisió i en les xarxes socials. Fins i tot el país Basc, diu, durant els més violents períodes del terrorisme no van patir tal tipus de vexacions, humiliacions, insults, desqualificacions i atropellaments.


Hi ha dues cares en aquest torrent d'ignomínia: el primer és frontal i primari. Es tracta d'insultar i menysprear públicament quan la coneguda i veterana periodista Ana Rosa Quintana tracta en directe al vicepresident del Govern Català, Oriol Junqueras, de "gilipollas" o quan el també famós periodista Eduardo Inda qualifica en directe al president del govern Català, Carles Puigdemont, de "merda". A això cal sumar la qualitat més dubtosa dels diferents grups de debat en fòrums de discussió o d'entreteniment que es llancen a una veritable carrera d'insult i ignomínia.


La segona cara d'aquesta vergonya i potser la pitjor, és la manipulació mitjans. Durament orquestrada a la premsa, articles d'opinió, editorials i sobreexportada a totes les agències de notícies, de manera coordinat com cal, el directori anti català és força unànime en els termes utilitzats: desafiament independentista, referèndum il·legal, cop d'estat, covards , adoctrinament contra el govern central ... la violència dels atacs, la manera desvergonyida d'acusar amb mentides i la permissivitat de les autoritats front a aquesta situació digna de desencadenar moltes causes penals per difamació, mostra fins a quin punt el govern dels hidalgos de Madrid està decidit a enfonsar-se en el menyspreu i la humiliació al poble català sense cap límit ètic.


Davant aquesta voluntat Medieval de fer perdre l'honor a l'enemic, es reconeix la impotència i la debilitat del govern Espanyol. Des del moment que fa tot el possible per matar el poble català humiliant, no s'adona que els seus valors no coincideixen amb els dels catalans. Els catalans són obstinats, cautelosos i resistents.


Ja fa tres-cents anys que l'espanyol intenta constrènyer per la força. Però és inevitable: Catalunya serà independent o no serà. Els catalans estan aferrats a la idea de república almenys tant com els espanyols ho estan a la dictadura.


Els catalans saben, i especialment senten molt profundament en la seva ànima, que la seva salut està en la independència. Que ells no podran viure a Espanya a causa de que el seu govern els va tractar sempre com a una colònia.


Els catalans saben que un dia ells viuran, ells o els seus fills, al seu país i que compartiran els seus valors democràtics i respectuós amb tots aquells que vulguin ser catalans.

I els espanyols ho saben també ... "

Santiago Niño-Becerra: "Catalunya podria ser independent abans d'acabar l'any"

El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño-Becerraha assegurat en una entrevista al Versió RAC1, que "Catalunya podria ser independent abans de finals d'any". Segons Niño Becerra, el que és segur és que en aquest període Catalunya deixarà de ser una comunitat autònoma, i assolir "una independència o similar". "Quan dic similar penso en el pla Ibarretxe [Estat associat]", ha afegit.

L'economista ha afegit que és indiferent el que digui el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, respecte a la situació catalana, perquè el que és realment rellevant és l'opinió de les grans empreses. "Què pensen els consellers delegats de les grans empreses? Això sí que m'interessa", s'ha respost. Niño-Becerra considera que Europa està transitant cap a una Europa de les regions, també per raons econòmiques.

El catedràtic s’ha fet seva la teoria del Fòrum de Davos que alerta del perill d’una nova recessió econòmica. Al seu entendre, afectarà bancs i a l’Estat espanyol, novament, el sector immobiliari. "Estem a les portes de la tercera onada de la crisi, del 2007, basada en els bancs, els bons i les immobiliàries. No s’ha resolt l’estat de la banca. Està carregada d’actius tòxics i això s’ha de resoldre. Aquest any s’entrarà en això i hi haurà conseqüències", ha advertit.

Els mitjans de comunicació espanyols mereixen una demanda judicial per donar aixopluc i normalitzar actituds feixistes de l'espanyolisme a Catalunya

És clar que no sé què es pot esperar es un pamflet com ABC que deixa anar que "Acostades espera que els independentistes no sumin pels presos i els fugits". Què, espanyols, aneu a despertar ja?

Què, espanyols, no us adoneu que mentre us diuen a qui heu de culpar de tot vénen per darrere a robar, i vosaltres indignats per un llaç groc?

No podeu ser tan ingenus. A Catalunya l'heu perdut ja.

Trigarem més o trigarem menys, però ja estem fora d'Espanya.

No veieu el que us queda? Us rendiu al feixisme sense més?

Sí, tenim presos polítics. Això no va a bloquejar-nos. Els tenim perquè estem aconseguint construir la nostra República i això molesta a l'aparell feixista que ha podrit Espanya

Anem a fer exactament el que el ostatges polítics que teniu a Estremera i Soto del Real volen que fem: la República Catalana

Ho farà la gent, els que som ningú. I si teniu pensat ficar-nos a la presó a milions de persones ja podeu anar muntant democràtics camps de concentració. Llamadles campaments, els espanyols estan tan drogats per la premsa que segur que compren aquest relat

Espanya s'asseurà, més aviat o més tard, a la banqueta dels acusats del Tribunal Europeu de Drets Humans. I l'ABC dirà que és que estan donant unes conferències