Translate

Mostrando entradas con la etiqueta internacional. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta internacional. Mostrar todas las entradas

24 de abril de 2018

¿Qué pasa con el Oro? Países deciden alejar sus reservas de EE.UU.

CNA

By Luzmarinawww.elciudadano.cl

Tras la decisión de Turquía concentrar en su territorio sus reservas de oro, al igual que Alemania, la directora adjunta del departamento analítico de la empresa Alpari, Anna Kokoreva afirma que la escalada de tensiones geopolíticas sería una de las causas que impulsaría a los países a reforzar sus reservas para así aumentar su independencia financiera.
Señala, que aunque cada país tiene habitualmente sus motivos para retirar de otras partes sus reservas de oro. A su juicio las naciones no quieren ser dependientes de Estados Unidos.
Explica que “Los casos de Rusia, Venezuela e Irán han demostrado claramente que EE.UU. puede imponer sanciones y congelar los activos de cualquier país en su territorio.”
En su opinión la acumulación de reservas de oro en territorio propio es un paso correcto, porque el oro es una moneda universal. Mientras que el almacenamiento de reservas en diversas divisas no es tan seguro, debido a la inestabilidad del curso de las monedas.
Por su parte, Andrei Kochetkov precisa que entre los motivos de tantas coincidencias destaca la desconfianza hacia Estados Unidos, país que a su juicio utiliza “a menudo en su política la presión financiera”.
Apunta que “Alemania justificó  la repatriación  de parte del oro que tenía en Nueva York y París, en el supuesto de aumentar la confianza de su pueblo en su gobierno”.
El Bundesbank informó en agosto de 2017 habían culminado, tres años antes de lo previsto, la repatriación de parte del oro, y ya tiene algo más de la mitad de sus reservas en Fráncfort.
“En cambio Turquía aumenta sus reservas de oro y las concentra en su propio territorio para garantizar una mayor independencia financiera.”
Las relaciones entre EE.UU. y Turquía se han enturbiado, sobre todo debido al apoyo brindado por Washington a las Unidades de Protección Popular kurdas (YPG). Ankara considera a las YPG como un grupo terrorista y una extensión del Partido de los Trabajadores de Kurdistán, también calificado como organización terrorista tanto por Turquía como por EE.UU.

Hugo Chávez lo previó, EE.UU. se quedó sin oro

Venezuela repatrió su oro en el 2011, reafirmando su soberanía luego de veinte años regresó el oro que estaba colocado en bancos de Estados Unidos y de Europa.
Para lograr esta repatriación el Banco Central de Venezuela (BCV) cumplió con todos los trámites técnicos, jurídicos y protocolares que rigen el desplazamiento del oro monetario.
Todo este trámite está enmarcado en el decreto de nacionalización del oro, firmado por el presidente Hugo Chávez el pasado mes de agosto con el objetivo de “seguir dándole fuerza a la economía nacional”.
Venezuela tiene reservas de oro que ascienden a las 372,53 toneladas; buena parte de ellas habían sido depositadas en bancos extranjeros como garantía de la deuda adquirida por el país en los años ochenta.
La repatriación se realizó como una medida de cautela y protección ante la situación de inestabilidad financiera que afectaba a países de Europa y a Estados Unidos.

Reserva Federal en su nivel minimo histórico

La cantidad de oro en el Banco de la Reserva Federal de Nueva York cayó a su menor nivel en las últimas décadas. Como consecuencia que los bancos centrales extranjeros estén retirando activamente su oro.
Los bancos centrales europeos han venido retirando el oro del Banco de la Reserva Federal de Nueva York., desde 2014 esta acción fue por un total de 246 toneladas de oro.
Alemania fue el primer país en reivindicar en 2014 sus 120 toneladas de oro. A continuación, Países Bajos pidió a la Reserva Federal la devolución de 122 toneladas de oro. 
En mayo se supo que Austria sería la tercera nación europea en repatriar la mayor parte de su oro para volver a depositarlo en Austria y Suiza.
El economista Lew Rockwell cree que el retiro de oro del Banco de la Reserva Federal va a beneficiar a la economía mundial.

Barcelona acogerá el ‘Davos digital’, que convertirá la ciudad en la sede de un gran fórum tecnológico


El patronato de la Fundación Barcelona Mobile World Capital (MWCB) dio luz verde a la organización en la capital de la república catalana, probablemente a partir de 2019, del que, de momento, se ha denominado ‘Davos digital’, un gran encuentro sobre cómo plantear soluciones a los retos que propone la revolución tecnológica. En la próxima reunión del patronato, dentro de unos tres meses, se presentará el documento en el que se concretará la propuesta y la financiación del proyecto, que convertirá Barcelona en la sede de un fórum inédito en el mundo.



En este sentido, el éxito de la última edición del Mobile World Congress celebrada en Barcelona ha acabado de convencer a la Fundación Barcelona Mobile Capital de hacer el paso definitivo para convertir la capital catalana en el gran referente mundial de las nuevas tecnologías y que la ciudad asuma el liderazgo de la revolución digital, con una gran cita anual a escala global en la que especialistas de diferentes ámbitos reflexionen, debatan y hagan propuestas de cómo afrontar con criterios de equidad, justicia social y de evitar la creación de nuevas brechas, los grandes retos que plantea esta revolución.



La propuesta de este fórum de reflexión sobre la revolución digital contempla dos aspectos. Por una parte, el fórum, propiamente, donde debatir y formular propuestas i, de otra, la creación de un observatorio permanente, integrado en la Fundación Mobile World Capital, que impulsaría encuentros académicos, conferencias y proyectos para potenciar el ecosistema y consolidar Barcelona como gran hub tecnológico.

Fuentes de la Fundación MWCB apuntan a aprovechar, además del impulso del Mobile World Congress, el de otros grandes congresos y ferias que tienen lugar en la ciudad, como el Smart City Expo o los numerosos congresos médicos, por ejemplo. La iniciativa del ‘Davos digital’ ha ido madurando en los últimos meses en conversaciones entre las diferentes administraciones públicas implicadas y grandes empresas y entidades vinculadas al mundo de la investigación.

Mientras tanto, en Madrid, toros en Las Ventas...

23 de abril de 2018

La deuda bate récords y amenaza la economía mundial, según el FMI

.AFP / Saul Loeb
El endeudamiento alcanza récords, tironeado por China, y supera ampliamente sus niveles de 2009, justo después de la quiebra del banco Lehman Brothers, representando un riesgo para la economía mundial, advirtió este miércoles el FMI.
"No hay lugar para la complacencia", afirmó Vitor Gaspar, jefe de asuntos presupuestarios del Fondo Monetario Internacional, durante la presentación del informe titulado "El observatorio presupuestario", antes de las reuniones de la primavera boreal del FMI y del Banco Mundial.

Según el estudio, el conjunto de la deuda alcanzó 1,64 billones de dólares en 2016 y representa 225% del PIB mundial.
"El mundo se encuentra 12% más endeudado que durante el récord precedente, en 2009", lamentó el Fondo, atribuyendo este aumento sobre todo a China, que representa 47% del crecimiento de la deuda desde 2007.

El endeudamiento debería proseguir tras la aprobación por Estados Unidos de una reforma fiscal que provocará un crecimiento de su déficit presupuestario en un billón de dólares en los próximos tres años, elevando la deuda del país a 116% del PIB de aquí a 2023.

En los países desarrollados, la deuda se sitúa en 105% de su PIB, el nivel más alto desde el fin de la Segunda Guerra Mundial, y en los países emergentes alcanza el 50%, una proporción inédita desde la crisis de la deuda de los años 1980, que golpeó fuertemente a las economías en desarrollo.
"La experiencia demuestra que los gobiernos más exitosos son aquellos que se preparan apenas aparecen nubes en el horizonte", dijo Gaspar, y llamó a los estados a tomar medidas para evitar hallarse atados de pies y manos en caso de crisis.

"Un endeudamiento y déficit importantes reducen las capacidades de los gobiernos de responder con políticas presupuestarias que refuercen a la economía en caso de recesión", subrayó el FMI.

Los países emergentes podrían ser las primeras víctimas: "El endeudamiento se encuentra en un nivel muy elevado en el mundo entero y a menudo la deuda está suscrita en dólares", recordó el economista jefe del FMI, Maurice Obstfeld, en la presentación el martes de las perspectivas económicas de la institución financiera multilateral.

En estas condiciones, si Estados Unidos aumentara de manera más rápida de lo previsto sus tasas de interés, los países emergentes sufrirían las consecuencias.
Fuente: https://www.afp.com/es/noticias/299/la-deuda-bate-records-y-amenaza-la-economia-mundial-segun-el-fmi-doc-1442cl2

Yoshitomo Okuno: “Si els catalans continuen lluitant per la democràcia, tindran més països i gent que els donaran suport”


Per Ramon Munné
-22 d'abril de 2018



Yoshitomo Okuno
Professor titular de la Universitat Prefectural d’Aichi (Japó)
Es va llicenciar a la Universitat Waseda (1990) i va fer els estudis de postgrau a la mateixa universitat (1990-2002). Va investigar a la Universitat de Barcelona (1994-1999). És l’editor i autor del llibre en japonès “50 capítols per conèixer Catalunya”(2013). Ha escrit diversos articles sobre el procés independentista.

Vostè és professor titular del Departament d’Estudis hispànics de la Facultat d’Estudis Estrangers. Què va motivar que triés com a àrea d’estudi la història socioeconòmica de la Catalunya moderna?
Quan vaig entrar al màster, volia estudiar alguna cosa sobre les relacions entre estats i regions. La meva regió era agrícola i més aviat pobre, una terra molt conservadora on la gent esperava els diners que els diputats del PLD (Partit Liberal Democràtic, partit conservador) portaven. Hi mancava iniciativa i acceptar opinions plurals. Un professor meu, especialista en història de França, em va recomanar que em dediqués a Catalunya perquè no era ni Espanya ni França, era molt industrial i tenia llengua, cultura i història pròpies i, a més a més, hi havia molta diversitat. Tot al contrari de la meva regió. I d’ençà d’aleshores, Catalunya em fascina.

Per començar a estudiar Catalunya, vaig triar la història econòmica de Catalunya del segle XVIII i el començament del XIX. Catalunya és l’única regió dins l’Estat espanyol on va sorgir la revolució industrial i m’interessava molt perquè només va passar a Catalunya.

Des del punt de vista del món universitari del Japó, quins fets de l’àmbit del seu estudi creu que tenen més interès o li han cridat més l’atenció?
Els japonesos, fins i tot els historiadors japonesos d’història econòmica, tendeixen a pensar que cada estat europeu té el seu propi caràcter unificador, i que, per exemple, dins Espanya tota la gent no volen treballar gaire perquè els agrada massa divertir-se. Però per exemple, el fet que a Catalunya es produís una industrialització destacable i distintiva fa miques aquesta idea estereotípica.

Fa uns pocs anys que està centrant els seus estudis en el procés polític d’independència de Catalunya. Què va motivar el seu interès en aquest tema? Com veu la viabilitat econòmica de la República catalana?


A partir del 2014, estic fent l’estudi del procés i he escrit diversos articles i he sortit diverses vegades a la tele, la ràdio i a diaris per explicar què està passant a Catalunya.

Com he dit abans, com que el meu interès originari són les relacions entre estats i regions, quan va començar el procés no hi havia cap raó per no abordar-ne l’estudi.

Hi ha molts estats que contenen diverses ètnies o nacions sense estats. Però el cas català és molt interessant perquè hi ha molta diferència entre la cultura política de Catalunya i la d’Espanya.

Sempre és agradable saber que lluny de Catalunya hi ha interès per conèixer i estudiar el que està passant al nostre país. Com el seu, hi ha altres grups d’estudi en universitats japoneses?
Cal no oblidar el professor Ko Tazawa. Ell és el pioner dels estudis catalans al Japó. També hi ha uns cinc professors universitaris (historiadors i lingüistes) que fan coses de Catalunya.

Tenen relació acadèmica d’algun tipus amb alguna universitat catalana?
Hi ha unes quantes universitats (almenys sis que sàpiga jo, però segurament més) que tenen convenis d’intercanvis amb la UPF, la UB i la UAB. La universitat on treballo jo mateix també té un conveni amb la UPD. Conec un parell d’estudiants japonesos que tenen un nivell de català excel·lent (B2 de català per exemple) i un bon nivell d’estudis sobre Catalunya.

Quin grau de coneixement sobre la situació política de Catalunya hi ha al Japó? Com veu la societat japonesa la voluntat d’independència de Catalunya?
A partir de l’1 d’octubre, al Japó el topònim de Catalunya és prou conegut. Però el grau de coneixement sobre la situació política de Catalunya malauradament no és gens alt.



El problema més greu és que la premsa japonesa només ha explicat que Catalunya vol la independència per motius purament econòmics i, fins tot, de vegades diu que vol la independència egoistament. I no parla de la sentència del tribunal constitucional del 2010 ni de la política autoritària i la judicialització de la política del govern central.

No sé per què es repeteixen aquesta mena d’explicacions. Potser per la influència de la premsa espanyola. Però crec que la culpa també la tenen els independentistes mateixos. Tinc una impressió que, quan pregunten els periodistes japonesos als independentistes per què volen la independència, sovint els expliquen que els catalans paguen molt i reben menys.


Però si només parlen d’això sense explicar la identitat nacional pròpia ni la història pròpia ni la sentència del 2010 ni la manera d’actuar del govern del PP ni el dret a decidir, etc., suposo que és bastant natural que els periodistes japonesos, que normalment són corresponsals que viuen a París o a Londres i no tenen prou coneixement de Catalunya, agafin la idea que els independentistes són una gent egoista.

Quan va venir a Catalunya per primera vegada?
Vaig venir per primera vegada a Catalunya el 1994. Vaig viure 4 anys a Barcelona, aprenent català i investigant la història econòmica.

En els darrers anys vostè ha vingut a Catalunya diverses vegades, sovint pels voltants de la Diada de l’11 de setembre. Quina valoració en feia de les mobilitzacions que es trobava?
Hi participo des del 2013 (la via catalana). A mi em va agradar molt sobretot la via catalana. Sempre que hi vaig, admiro la capacitat d’organitzar i de mobilitzar i el nivell de civilització. Em va fer molta pena, o més aviat ràbia, que la premsa japonesa no parlés gens d’aquestes mobilitzacions. Potser perquè foren tan pacífiques, no cridaven l’atenció de la premsa japonesa.

Com valora la gestió per part de les institucions europees del procés independentista català? Com veu l’evolució futura d’Europa i de la Unió Europea en els pròxims anys?
Com està passant ara, cada vegada hi ha més estats europeus que rebutgen o posen en dubte el que diu el govern central i l’autoritat judicial d’Espanya. Així doncs, imagino que finalment la UE haurà de fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya.


Si la UE continués negant el que demana Catalunya, crec que això significaria que la UE mateixa negués la seva idea de democràcia i pluralitat, i per tant seria el camí de suïcidar-se per a la UE.

La UE hauria de transformar-se en una unió que fos capaç d’incorporar les nacions sense estat com Catalunya. Si no, em sembla que seria difícil que la UE durés molt de temps.

Han viscut mai al Japó una situació de conflicte com el que hi ha entre Catalunya i l’Estat espanyol?
Sí que n’hi ha. Entre el govern central del Japó i la província d’Okinawa, hi ha un parell de problemes força difícils. Okinawa és una província que se situa a l’extrem sud del Japó i que constitueixen moltes illes petites. Abans de la revolució de Meiji (1868) era un regne diferent del Japó, es deia “Regne de Ryukyu” i té una cultura pròpia, una llengua pròpia i una història pròpia. Ara més del 90% de les bases americanes del Japó s’hi concentren, i hi ha molts problemes i el govern d’Okinawa protesta contra el govern japonès. Però l’actual govern central d’Abe, és un govern autoritari de dreta i no vol parlar amb Okinawa, i per això ara diuen que el suport a la independència se situa entre el 10 i 20%.


La gent d’Okinawa mira molt el que està passant a Catalunya. El que està fent la gent independentista de Catalunya podria afectar no només Europa sinó tot el món.

Des del punt de vista polític, quin camí proposaria vostè per solucionar el conflicte actual?
No sé què podria dir jo… Però em penso que si els catalans continuen lluitant per la democràcia, segurament cada vegada tindran més països i gent que els donaran suport

.

Llega el patrón oro y la eliminación de las deudas

El nuevo presidente del Banco de la Reserva Federal de Nueva York, John Williams, ha declarado públicamente que la creación monetaria estadounidense debería usar nuevos objetivos como el ingreso medio, en lugar de simplemente entregar el efectivo a los bancos privados: https://goo.gl/PhW7si

Dirigirse al "ingreso medio" básicamente significa dar el dinero al estadounidense promedio en lugar de a una elite esotérica.

Además, como parte de este movimiento contra el Cabal y su trabajo de "crear dinero de la nada", se ha presentado un proyecto de ley al Congreso de los EE.UU. para exigir que la moneda de los EE.UU. esté respaldada por oro.

El oro, por cierto, será suministrado por amigos asiáticos del pueblo estadounidense, de acuerdo con fuentes de la Sociedad del Dragón Blanco

20 de abril de 2018

Un observador internacional del Referèndum Català emet un dur comunicat contra la premsa espanyola


L’observador internacional James K. Puchowski ha emès un comunicat en el qual aclareix que la seva estadia i totes les seves despeses durant el Referèndum no han estat pagats per la Generalitat ni per cap òrgan depenent del Govern Català.
Text íntegre del missatge
El rumor actual a la premsa espanyola és que els observadors internacionals i els visitants-Jo inclòs-per al referèndum català l’1 d’octubre de 2017 van ser pagats per ser-hi amb els diners dels contribuents.
He de subratllar que, pel que sé amb la delegació amb la qual vaig estar, cap de nosaltres va ser pagat pel govern català. He adjuntat enllaços rellevants a alguns llocs web a continuació.
Jo era l’intèrpret català / anglès d’un grup associat amb l’organització English Scots for YES, que campanyes per a la independència escocesa a Escòcia. El nostre grup estava format per un antic msp, un exconseller, així com a mi mateix ia altres dues persones que han estat entrenades per organismes governamentals (en el meu cas, el consell de la ciutat d’Edimburg) a la neutralitat electoral, la conducta imparcial i els procediments de recompte de vots. He de subratllar que és un procediment normal en les eleccions modernes-en tots els països-convidar observadors i visitants de l’exterior de diferents partits i tendències polítiques a mantenir un vot lliure i democràtic. No és inaudit-de fet és molt normal-que els observadors internacionals i els visitants pertanyin a determinats partits polítics i / o tinguin tendències polítiques específiques.
Si bé tots nosaltres vam ser personalment comprensius amb la causa de la independència a Catalunya, la posició oficial de la nostra organització era romandre neutral i donar suport al principi democràtic de votar en un referèndum – ser el resultat final “sí” o “no Ens vam quedar amb unes directrius molt clares durant la nostra estada, no hem posat insígnies o colors particulars. Parlem amb els “sí” i “no” votants als col·legis electorals la nit anterior i el dia del 1. d’octubre nostre missatge, sobretot en fer declaracions públiques en els col·legis electorals, és que estàvem allà per defensar un vot democràtic I que el món estava observant amb ansietat els esdeveniments que es desenvolupen a Catalunya. Pots llegir el nostre informe oficial aquí: http://www.englishscotsforyes.org/2017/12 / 14 / catalonia-observation-mission-report /
Els nostres vols i estada a través d’Airbnb a Vilassar de Mar van ser finançats parcialment per nosaltres mateixos, i també parcialment col·lectiva per altres membres de l’organització, així com altres organitzacions “sí” a Escòcia. Teníem un pressupost establert, i érem tan transparents com podríem estar a la pàgina de finançament col·lectiu pel que fa al que els diners aniria. Hem pagat individualment per les nostres pròpies menjars i transport públic. No vam ser assistits per diplocat, els qui, pel que sabem, van ser finançats de manera privada a través de la recaptació de fons i donacions separades dels fons contribuents. La nostra pròpia pàgina de finançament col·lectiu ha estat arxivada aquí: https://www.indiegogo.com/projects/catalonia-referendum-scottish-observer-delegation-democracy#/
És extremadament preocupant, si no realment insultant, que els 100 observadors internacionals i els visitants del referèndum català estiguin sent acusats actualment d’haver estat comprats.
Això no només implica els activistes populars com nosaltres, sinó també als membres electes del Parlament de tot Europa que han assistit a una capacitat oficial al paper d’observador. Vaig a formular aquesta declaració a “públic i ho vaig a compartir en els mitjans socials. Si té preguntes, si us plau poseu-vos en contacte amb mi.
James K PuchowskiObservador internacional durant el Referèndum català.

16 de abril de 2018

Caso catalán impacta en Europa por Claridadpuertorico.com


Duríssim article d’un diari Porto-riqueny contra Espanya i el seu “estil” per solucionar conflictes de sobirania

15 de abril de 2018



Luchemos contra las deudas ilegítimas privadas y públicas, ya que forman parte del corazón del sistema capitalista

rebelion.org  

El Séptimo taller regional del CADTM Asia del Sur comenzó en Colombo (Sri Lanka) el 6 de abril de 2018, en presencia de delegados y delegadas de Sri Lanka, India, Pakistán, Bangladesh, Nepal, Japón, Bélgica y Francia. En total unos cuarenta participantes, siendo la mayoría representantes de movimientos sociales (campesinos, feministas, sindicalistas, etc.), se reunieron durante la primera jornada de un taller que dura tres días. Cuatro temas fueron tratados sucesivamente:

1. La actividad del CADTM a nivel internacional y sus principales temáticas.
2. La política de endeudamiento externo de Sri Lanka.
3. Las inversiones y los préstamos chinos en Asia del Sur.
4. Las deudas de las grandes empresas privadas a escala mundial en general, y en India en particular.
A continuación, la introducción general presentada por Éric Toussaint, portavoz del CADTM internacional.
Debemos combatir un sistema capitalista depredador de la Naturaleza
Y hay que luchar contra este sistema capitalista que, dos siglos después de la llamada revolución industrial, continúa acumulando en la atmósfera lo que provoca el calentamiento climático.
Es un sistema que solo considera a la Naturaleza como una materia para explotar, para mercantilizar, para obtener de ella el máximo  beneficio .
Un sistema capitalista que fuerza, a un gran número de países y de pueblos que los habitan, a producir materias primas para la exportación y al precio más bajo posible.
Un sistema que presiona a los países y los pueblos a cultivar productos agrícolas que no consumen y a consumir mercancías que no producen.
Un sistema que desarrolla centrales nucleares por cuyo cierre nosotros luchamos.
Un sistema capitalista que mantiene, incluso refuerza la explotación y la opresión de las mujeres.
Un sistema que permite que perdure el sistema de castas en Asia del Sur y fortalece las políticas racistas de los gobiernos.
Un sistema que aumenta las desigualdades sociales en todo el planeta.
Un sistema capitalista que va también acompañado del sistema- deuda .

El sistema de las deudas privadas ilegítimas.
Este sistema-deuda ya existía mucho antes que el sistema capitalista (ver http://www.cadtm.org/Romper-el-circulo-vicioso-de-las). Se ha mantenido e incluso reforzado de manera sofisticada con el desarrollo del capitalismo (ver http://www.cadtm.org/Romper-las-cadenas-de-las-deudas).
El endeudamiento privado fue utilizado desde hace milenios como un mecanismo de desposesión a los campesinos de sus tierras, a los artesanos de sus herramientas. Durante siglos, la esclavitud por deuda causó estragos en el mundo antiguo.
El sistema de las deudas privadas ilegítimas pasa generalmente por la imposición de condiciones de préstamo y de reembolso que lo hacen imposible. Esto conduce a la desposesión (desposesión de la vivienda, de la tierra, de las herramientas de trabajo) y/o a la obligación de consagrar largos años, incluso décadas, al pago de la deuda.
En el pasado, tuvieron lugar múltiples revueltas para liberarse de las deudas privadas ilegítimas, ya sea en la Grecia antigua o en la Europa del Norte en la Edad Media.
Esas luchas contra las deudas ilegítimas se retoman hoy:

- Luchas de campesinos por la anulación de las deudas en India,
- Luchas de mujeres contra los microcréditos en Marruecos, en Bangladesh y en Sri Lanka
- Luchas de estudiantes contra la carga de las deudas estudiantiles en EEUU, en Chile, en Canadá (ver http://www.cadtm.org/Luttes-dettes-etudiantes-au-Quebec), en Japón y en Reino Unido,
- Luchas de familias víctimas de los  créditos  hipotecarios abusivos y de los desahucios en España, en EEUU, en Grecia (véase http://www.cadtm.org/Les-banques-et-l-Etat-grecs) y en Irlanda.

Las deudas públicas ilegítimas
El sistema de las deudas ilegítimas es igualmente utilizado por el sistema capitalista para someter las políticas de los poderes públicos a los deseos del Gran Capital. Mientras que la deuda pública podría servir para financiar un vasto programa de transición ecológica… en realidad, es utilizada para imponer políticas antisociales, políticas extractivistas, productivistas, políticas que favorecen la competencia entre los pueblos.
El endeudamiento público no es malo en sí. Los poderes públicos pueden recurrir al préstamo para financiar un vasto programa de transición ecológica:

- Para financiar el cierre total de las centrales nucleares.
- Para reemplazar las energías fósiles por energías renovables respetuosas con el medio ambiente.
- Para financiar una reforma agraria.
- Para reducir radicalmente el transporte por carretera y aéreo en beneficio de los transportes colectivos por tren.
Por lo tanto, el préstamo público puede ser legítimo si se hace al servicio de proyectos legítimos, y si quienes contribuyen al préstamo lo hacen igualmente de manera legítima.
El CADTM no duda en decir que las grandes empresas y las familias más ricas deberían contribuir obligatoriamente al préstamo, sin obtener beneficios, es decir, a  interés  0, y sin compensación por  inflación .

Simultáneamente, una gran parte de las familias de las clases populares podrían aceptar confiar sus ahorros, de forma voluntaria, a los poderes públicos con el fin de financiar proyectos legítimos como los ya mencionados. Esa financiación, sobre base voluntaria, por las clases populares sería remunerada con un tipo de interés real positivo, por ejemplo del 4 %. Eso significa que si la inflación anual alcanzara el 3 %, los poderes públicos deberían garantizar el pago de un interés nominal del 7 %, con el fin de garantizar un interés real del 4 %.
Ese mecanismo sería totalmente legítimo ya que financiaría proyectos útiles para la sociedad y porque permitiría reducir la riqueza de los más ricos aumentando, al mismo tiempo, los ingresos de las clases populares.
Pero pasa exactamente lo contrario, los Estados y las colectividades locales se endeudan para financiar la mayoría de las veces políticas ilegítimas:

- Financiar gastos en armamento.
- Financiar elefantes blancos.
- Financiar la energía nuclear.
- Financiar los partenariados público-privados.
- Financiar el reembolso de anteriores deudas ilegítimas.
- Financiar los rescates bancarios.
Así pues, la deuda pública sirve para financiar gastos ilegítimos. La manera de financiar el reembolso de la deuda es también ilegítima. Las grandes empresas y las familias ricas pagan muy pocos impuestos o ninguno. Son los y las de abajo quienes deben apretarse el cinturón para pagar la deuda. Los bancos privados prestan a los Estados con tipos de interés lucrativos para ellos, mientras que el  Banco Central  les presta a interés 0, como es el caso de la zona euro o Japón.
La conclusión es simple: hay que acabar con el sistema de las deudas ilegítimas privadas y públicas.
El CADTM se compromete con entusiasmo para luchar por el repudio de las deudas ilegítimas, sean públicas o privadas, tanto a nivel nacional como internacional, junto a los movimientos sociales y a ciudadanos y ciudadanas preparados para ese combate.
En ciertos casos, si los poderes públicos desean involucrarse en ese combate, el CADTM está dispuesto a prestar su colaboración, principalmente para la realización de auditorías con participación ciudadana. Es lo que se realizó en Ecuador, durante 2007-2008, en Paraguay, en 2008 y en Grecia, en 2015.
Éric Toussaint es doctor en Ciencias Políticas por las Universidades de Lieja y París VII, portavoz del CADTM Internacional y miembro del consejo Científico de ATTAC France. Es autor de los libros Bancocracia, Proceso de un hombre ejemplar, Un vistazo al retrovisor. La ideología neoliberal desde los orígenes hasta hoy. Con Damien Millet es coautor de los libros: AAA, auditoría, anulación, otra política, La deuda o la vida, Este último recibió el Premio del Libro Po´lítico concedido por la Feria del Libro Político de Lieja. Toussaint coordinó los trabajos de la Comisión para la Verdad sobre la Deuda Pública Griega, creada el 4 de abril de 2015 por la presidenta del Parlamento griego. Esta Comisión funcionó bajo los auspicios del Parlamento entre abril y octubre de 2015. Tras su disolución, anunciada el 12 de noviembre de 2015 por el nuevo presidente del Parlamento Griego, la excomisión continúa su trabajo y se ha dotado de un estatuto legal de asociación sin fines de lucro.

14 de abril de 2018

Els Líders Mundials Ploren pels Nens Sirians, Però Per Gaza és un Negoci, Com Sempre


Líders mundials ploren per Nens Sirians de Falsa Bandera de Cascos Blancs mentre ignora Genocidis de Gaza, Iemen, Líbia, Rohinyas i Massacres de líders indígenes a Colòmbia, Hondures o Mèxic, entre d'altres.


Després de l'  assalt amb armes químiques que va asfixiar a  més de 80  homes, dones i nens a la ciutat de Douma, a l'est de Ghouta, aquest cap de setmana la primera ministra britànica, Theresa May, va emetre una severa advertència als més alts nivells del govern sirià:

"El règim i els seus patrocinadors, inclosa Rússia, han de retre comptes", va dir.Aquest va ser un "atac completament bàrbar".

L'exministre d'Afers Estrangers, William Hague, està recomanant atacs amb míssils contra el règim d'Assad, mentre que Tony Blair s'ha endinsat en el debat per persuadir May que no necessita l'aprovació del Parlament per als atacs aeris.

L'enviada dels Estats Units davant l'ONU, Nikki Haley, va dir que Rússia té a les mans la "sang dels nens sirians", mentre que el president nord-americà, Donald Trump, ha promès que hi haurà un "gran preu a pagar".

L'atac químic va ser realment bàrbar, però la total falta d'integritat que aquests polítics han mostrat al bregar amb altres crisis a l'Orient Mitjà ha portat a qüestionar la sinceritat d'aquestes declaracions i si realment tenen els millors interessos del poble sirià al cor.

Comencem amb Donald Trump. El president dels Estats Units ha demanat la prohibició de la immigració musulmana i ha comparat als refugiats sirians amb les serps que mataran als EE. UU. 

Amb picades "vicioses" i "  verinoses  ". A principis de l'any passat, Al-Assad va sortir en  suport d'aquesta prohibició argumentant que atacava als terroristes i no al poble sirià.

Dirigint-se a una manifestació a les afores de Downing Street, el líder laborista Jeremy Corbyn va condemnar el silenci occidental sobre les accions d'Israel contra els manifestants de Gaza, va demanar al govern britànic que doni suport a la investigació de l'ONU i que revisi la venda d'armes. 

Només l'any passat, el Regne Unit li va atorgar llicències per valor de 220 de dòlars milions en armes a Israel, el que explica en part el seu silenci sobre Gaza.

Mentre Estats Units i el Regne Unit estan consternats per l'atac d'aquest cap de setmana a Síria, no dubten a vendre milers de milions de dòlars en armament a l'Aràbia Saudita, que encapçala una coalició de països que actualment bombardegen a civils, escoles i hospitals iemenites. 

De fet, el 9 d'abril, atacs aeris de la coalició encapçalats per l'Aràbia Saudita van matar a 15 persones  al Iemen, però és poc probable que ho hagis escoltat.

Gran Bretanya és ara el segon proveïdor d'armes més gran del món i dos terços d'aquest comerç es destina a Orient Mitjà. 

L'any passat, la Gran Bretanya va vendre més de 5 mil milions de dòlars en armes a l'Aràbia Saudita i és conscient que aquest equip militar podria haver estat utilitzat per assassinar civils perquè altres membres del parlament i  organitzacions de drets humans els  han presentat l'evidència directament.

Mentre que el govern britànic busca una missió independent d'investigació sobre si Al-Assad és responsable de l'atac amb armes químiques, ha bloquejat una investigació de l'ONU sobre les denúncies de crims de guerra i morts de civils al Iemen.

L'any passat, el Regne Unit també va vendre armes per valor de 24 milions de dòlars a Egipte, tot i que l'home fort, el militar Abdel Fattah Al-Sisi ha empresonat a 60,000 presoners polítics i els està torturant fins a la mort. 

Va ser Hague qui va ser secretari de Relacions Exteriors en el moment de la massacre de Rabaa  a Egipte quan l'exèrcit va massacrar a més de 1,000 manifestants als carrers. 

Simplement va respondre que estava "profundament preocupat" abans que el seu govern  seguís endavant amb els acords comercials amb el país  .

Durant 2017, l'organització de monitorització Airwars va revelar que les morts civils per atacs aeris i d'artilleria de la coalició liderada pels Estats Units en suport de les forces de terra locals a l'Iraq i Síria van augmentar en un 200%; 13,000 civils a l'Iraq van ser assassinats aquest any, però el Regne Unit va vendre 176 milions de dòlars en armes al país.

En les últimes setmanes, el govern de Theresa May s'ha vist embolicat en una sèrie de controvèrsies al seu país, encara que sent una líder feble com és ella, no ha pogut prendre mesures. 

Fa dos dies, la ministra d'Interior, Amber Rudd, va dir que no hi ha un vincle entre les retallades policials i l'augment del crim violent malgrat el fet que el departament del qual ella és el cap va elaborar un informe que va concloure justament això. Desesperada per salvar-se, Rudd va dir que no havia vist l'informe.

El secretari de Relacions Exteriors, que hauria d'haver estat acomiadat fa mesos, es va enfrontar a dures crítiques després de declarar que el laboratori d'investigació de defensa del Regne Unit havia estat "absolutament categòric" que l'agent nerviós utilitzat en l'atac a l'espia rus i la seva filla a Salisbury s'havia originat a Rússia quan de fet no van poder establir que s'havia fet allà.

L'oficina estrangera després va esborrar un tweet culpant Moscou per l'atac i Johnson va intentar desviar l'atenció cap a Corbyn, etiquetant com "l'idiota útil del Kremlin". 

Aquest és el mateix secretari d'Afers Exteriors que va dir que la ciutat líbia de Sirte pot ser el pròxim Dubai  una vegada que els cadàvers hagin estat eliminats  .

Tant si es tracta de política exterior o nacional Theresa May no pot amagar la hipocresia de certs membres del seu govern que s'està tornant cada vegada més oberta. 

El govern té raó en criticar l'últim atac bàrbar contra el poble sirià, però no pot culpar si no confiem en cap sola paraula del que diu.

Font:  Amelia Smith

Aquest treball de  Middle East Monitor està llicenciat sota la llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International  . Si la (es) imatge (és) compte (n) amb el nostre crèdit, aquesta llicència també s'aplica a elles. ¿ Què vol dir?  Per obtenir permisos que excedeixen l'abast d'aquesta llicència, poseu-vos  amb nosaltres

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...