Translate

Mostrando entradas con la etiqueta referèndum. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta referèndum. Mostrar todas las entradas

10 de febrero de 2019

Adolfo Prego, ex magistrado del Supremo: “En la España de hoy no es delito que un Parlamento autonómico declare la secesión o independencia de su territorio”




Un informe de 2008 elaborado por el que fuera entonces Magistrado del Supremo, sala Penal, desmonta una a una las acusaciones a los lideres independentistas
“Estas breves notas no son un verdadero análisis jurídico de tipos delictivos del Código Penal, ni un proyecto preciso de las reformas que son necesarias en ese cuerpo legal. Se trata de un breve comentario sin otro propósito que provocar la reflexión acerca de lo que estimo insuficiente capacidad por parte de nuestro Estado de Derecho para defender desde el campo penal el ordenamiento constitucional español”. Así comienza el texto que hoy se ha hecho viral gracias al trabajo realizado por el periodista Quico Salles en El Mon. También pueden encontrarse referencias en el libro recientemente publicado por Carles Puigdemont, “La crisis catalana, una oportunidad para Europa”, donde el presidente de la Generalitat, hoy en el exilio, hace un ejercicio de pedagogía para explicar las razones que han llevado hasta este punto al pueblo soberanista catalán.
Estas líneas responden a un documento realizado por ADOLFO PREGO DE OLIVER Y TOLIVAR, quien fuera Magistrado de la Sala Segunda de lo Penal del Tribunal Supremo (y hermano de la conocida periodista, Victoria Prego) y posteriormente vocal del Consejo General del Poder Judicial. Hoy esta retirado, y este escrito que analizamos data del año 2008. Era facilmente reconocible por ser “un conocido ultraconservador, patrono de honor de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes)” y por eso participaba haciendo documentos como este para distintas organizaciones.
Según nos contaba hoy Salles en El Mon este informe fue encargado por la fundación FAES (Análisis y Estudios Sociales) y sus conclusiones son sorprendentes. Fundamentalmente porque en este documento se explica detalladamente y de manera jurídica (con alto nivel de conocimiento, como es lógico), las razones por las que no puede criminalizarse una convocatoria de referéndum (aunque se haga desobedeciendo una sentencia); o por qué no puede haber rebelión ni sedición cuando una autonomía proclama su independencia en el Parlamento.
Tal cual lo lee. Un referente para la derecha, un jurista del Supremo, experto en penal, explica con todo tipo de detalles que, con el código penal en la mano (en ese momento era 2008 pero los delitos de rebelión, sedición o traición no se han modificado) no se puede criminalizar a nadie.
A continuación, podrá usted leer aquí algunos extractos del documento. Si quiere consultarlo completo, pulse aquí.
“Nuestro Estado de Derecho no tiene puesto al día uno de los instrumentos imprescindibles para ese fin, que es el Código Penal …”
Cualquiera comprende que en España, como en todo el mundo, se castigue el tráfico de drogas, la violación, el homicidio o el robo. Pero no creo suceda lo mismo con la convocatoria de una consulta popular por mucho que el convocante carezca de habilitación competencial.” “Cualquier país entiende, incluso los que no comprenden la criminalización de un proceso de consulta popular, que se persiga como delincuente al que desobedece la decisión de un tribunal. Esto sucede en todos los países, pero criminalizar un referéndum sin competencias no.”
“Otro campo en el que nuestro Código Penal presenta deficiencias clamorosas desde la perspectiva del orden constitucional es la regulación de estos delitos.

Para evidenciar sus carencias hagamos el ejercicio de plantear una hipótesis de hecho en el límite de la gravedad para el orden constitucional; un supuesto que, aún improbable, no es imposible ni una pura fantasía. Por ejemplo: que un Parlamento autonómico, tras la votación de sus miembros, formalmente proclame la secesión de parte del territorio español, erigiéndolo en Estado independiente del español. “
“(…) sorprendentemente en la España de hoy eso no sería ningún delito. Nadie cometería ningún crimen si oficialmente proclamara en el Boletín Oficial de una Comunidad Autónoma su independencia y separación de España.”
“En la España de hoy en la que conducir a excesiva velocidad puede ser un delito no lo es que un Parlamento autonómico declare la secesión o independencia de su territorio.”
“el problema está en que el tipo penal exige que el alzamiento, además de público, sea violento. Con ello quedan fuera los alzamientos que pudiéramos llamar pacíficos por mucho que pudieran ser también eficaces para la consecución de la independencia, como por ejemplo la general desobediencia al Estado para hacer posible la independencia proclamada por el Parlamento autonómico.”
“Esta es la defensa que del orden constitucional hoy brinda el Código Penal, llamado Código de la democracia, frente a un hecho tan grave para la misma democracia como el que consideramos; y que, de suceder, traspasaría los límites del debate político para entrar directamente en los libros de Historia. Creo que lo expuesto justifica sobradamente una reforma en este campo.”
“Serían las Audiencias Provinciales y los Juzgados situados en los diferentes territorios de España los que tendrían que asumir el conocimiento de, por ejemplo, una rebelión secesionista, mientras que la Audiencia Nacional se ocuparía de otros temas con jurisdicción en toda España, incluido el terrorismo, dirigido como sabemos a procurar, a través de la violencia y el crimen, esa misma secesión.”

Diario16

10 de junio de 2018

Esperances desesperades, admeti un referèndum d'autodeterminació a Catalunya



S'agraeix que la ministra Batet s'expressi com les persones normals, truqueu a les coses pel seu nom (doncs parla de "conflicte català") i es mostri presta a dialogar amb la Generalitat. S'agraeix. Sempre és millor que contemplar els gestos adustos, altius dels que creuen que la resposta al "repte" català és enviar a la Guàrdia Civil.

Una altra cosa és la viabilitat del que vagarosamente anunciat com si fos una concreció: una reforma federalista de la CE perquè  Catalunya sigui més feliç dins d'Espanya . És una bonica esperança, però també desesperada. Pretén disfressar la negativa a reconèixer a Catalunya el dret a decidir si vol seguir dins d'Espanya o no. Perquè el problema hi és, en el pressupost que legitima la hipotètica reforma de la CE. Si els catalans tenen o no dret a l'autodeterminació, és a dir a decidir si volen ser "més feliços" dins d'Espanya i la seva Constitució o "més infeliços" fora d'elles. Els alambinats castells conceptuals armats per dilucidar tan complexa qüestió es vénen a baix amb el buf escocès.

No obstant això, tot i no estem en aquesta casella sinó en el pur començament. Parlar de reforma de la CE amb 85 diputats és poc realista. I encara que fossin molts més. Aquesta Constitució està redactada de tal manera que la seva reforma necessita complicats tràmits i majories parlamentàries qualificades que ara per ara està molt lluny de reunir. El front antirreformista vindrà a més reforçat per la reacció de les CCAA que objectaran a les relacioness bilaterals Estat-Catalunya. Cal no oblidar que aquesta és la Constitució del "cafè per a tots".  

La encomiable disposició del govern al diàleg ve enfosquida per l'existència de presos i exiliats polítics. I això que encara no ha entrat en acció l'aparell Borrell. La inèrcia i l'anterior complicitat amb la política repressiva del govern del PP, inclòs el suport al 155, fan que ara el PSOE consideri adequat parlar de "normalitzar" la situació però sense posar fi a la persecució judicial de l'independentisme, sense alliberar els presos polítics ni permetre el retorn dels exiliats. 

Però tal cosa no és realista. En un Estat de dret no pot haver presos polítics. 

En aquests termes encara la Generalitat la negociació amb el govern. En saber de la proposta de reforma constitucional de Batet, Torra ha contestat que dóna la benvinguda a totes les propostes,  però el govern "part de l'1-O" . Què vol dir això es veurà en poc temps però, en principi, suposa una referència al mandat d'independència resultat del referèndum de l'1-O que el govern central no va poder ni va saber impedir sinó només reprimir amb tan insòlita brutalitat que va deslegitimar la causa que deia defensar. I, per deixar clara la idea, la CUP emplaça el govern i als partits independentistes a recuperar la via unilateral.

Com en les històries de venjances heretades de famílies que transmeten enfrontaments l'origen s'ha oblidat, aquí uns governs hereten conflictes que arrenquen de situacions també oblidades. I no obstant això, es tracta d'un assumpte simple, com aquí: admeti un referèndum d'autodeterminació a Catalunya com els que es van celebrar al Quebec i Escòcia. Res més. 

I tot quedarà resolt

24 de mayo de 2018

El govern dels Estats Units documenta la repressió policial de l'1-O


L'informe anual sobre drets humans al món del Departament d'Estat recull que es va fer un referèndum, també dona les xifres de ferits aportades per l'Estat i no observa l'existència de presos polítics

per Oriol March / Bernat Surrocafa 9 hores | 
La policia espanyola va reprimir el referèndum | Martí Urgell
L'informe anual sobre drets humans a cada país del món elaborat pel Departament d'Estat dels Estats Units (el seu ministeri d'exteriors) es fa ressò, en el seu capítol sobre Espanya, del referèndum de l'1-O i de la repressió policial exercida pels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Així consta en la pàgina 10 del document, fet públic aquesta setmana, en la qual es consigna que la consulta vinculant va ser declarada il·legal pel Tribunal Constitucional (TC) i que la xifra de ferits va ser de "800 persones". El Govern la va elevar fins al miler d'acord amb el Servei d'Emergències. El document, això sí, també destaca que hi va haver 400 policies lesionats, segons les dades de l'Estat.

El Departament d'Estat indica que el dos d'octubre, l'endemà del referèndum, es van posar en marxa investigacions judicials per la "presumptament fallida" actuació dels Mossos d'Esquadra davant les peticions elevades per la Guàrdia Civil i la policia espanyola. L'informe també es fa ressò de "l'excessiu ús de la força" que va denunciar l'associació Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional. Un dels vídeos més vistosde l'any d'HRW va ser, precisament, sobre la violència policial en la jornada de l'1-O.


El referèndum també apareix en l'apartat de mitjans de comunicació del document. En primer lloc fa referència a un informe de Reporters sense Fronteres sobre "ciberassatjament" a la premsa per part de responsables de premsa de l'executiu català, i en segon lloc determina que en el mateix text també es critica l'executiu espanyol per l'ús "d'amenaces" per "intimidar" mitjans catalans en la cobertura de l'1-O. La publicació de la campanya institucional del referèndum va motivar, per exemple, visites de la Guàrdia Civil a redaccions de mitjans catalans, com és el cas de la de NacióDigital a Barcelona.

Sense referències als presos

Tot i consignar la violència policial, citant dades de la Generalitat, l'informe del departament d'Estat evita situar els dirigents polítics privats de llibertat com a presos polítics. A la pàgina cinc, sota l'epígraf de "presos polítics", el text assenyala que no n'hi ha cap, per bé que hi ha nou alts responsables del procés tancats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Tampoc hi ha cap referència als dirigents exiliats.

Sí que dedica espai, en canvi, a la condemna contra la tuitaire Cassandra -finalment absolta pel Tribunal Suprem- per haver publicat sis continguts que "ridiculitzaven" l'atemptat contra Carrero Blanco. També parla de la detenció de Hamza Yalcin, periodista turc crític amb el règim d'Erdogan, i de Dogan Akhanli, periodista turco-alemany, detingut per càrrecs similars als de Yalcin. Tots dos van ser alliberats després que la justícia rebutgés lliurar-los a Turquia, i van abandonar Espanya sense càrrecs. L'informe del departament d'Estat recorda que l'ONG RSF va criticar el govern espanyol per aquestes detencions. 


En matèria de refugiats, "necessita millorar"

El document també repassa la gestió de l'Estat amb la qüestió dels refugiats. Recorda que el govern espanyol va acceptar acollir refugiats: des del setembre, Espanya va rebre 2.190 sol·licitants d'asil provinents d'Itàlia, Grècia, Turquia i el Líban. Tanmateix, el Departament d'Estat es fa ressò de l'informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (UNHCR) que apunta que el sistema espanyol per integrar refugiats "necessita millorar", especialment pel que fa a les famílies vulnerables, menors i víctimes de violència de gènere i tràfic de persones.

19 de julio de 2017

El 'Financial Times' critica les maniobres del Gobierno per frenar l'1-O


El rotatiu considera que la millora fiscal autonòmica "pot ser massa petita i pot arribar massa tard"


El diari 'Financial Times' creu que les intervencions judicials fan guanyar adeptes pel procés independentista i critica els diferents mecanismes de Mariano Rajoy, president del Gobierno per frenar el referèndum.
Captura de pantalla de l'article al 'Financial Times'
Captura de pantalla de l'article al 'Financial Times'



ETIQUETES

El Financial Times crítica les maniobres del Gobierno per frenar el procés independentista a través d'un article d'opinió del cap d'internacional del diari, David Gardner. "A Rajoy li queda poc marge per intervenir a Catalunya", assegura el periodista a l'escrit.
 
"Els separatistes mai no han aconseguit més del 47% però cada ordre en contra ajuda a la seva causa", comentava. També recorda a l'article que el mateix president del Gobierno, Mariano Rajoy, va tancar d'un cop de porta el 2012 que Catalunya tingués un sistema fiscal semblant al basc, i que, al cap de poc temps, van començar les mobilitzacions 'indepes' als carrers.
 
Gardner considera que el principal error de Rajoy és delegar el conflicte de Catalunya als tribunals i dóna suport a una sortida política i no pas a una judicial. Malgrat tot, adverteix que la millora fiscal autonòmica "pot ser massa petita i arribar massa tard".

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...