Les 6 recomanacions d’Europa

El Consell d’Europa, format per 47 països, té com a finalitat defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa.
 Les sis recomanacions concernides en l’ús del català a l’Estat i emeses pel Consell de Ministres del Consell d’Europa són:
 
Primera. Modificar el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials, penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els procediments en català a petició d’una de les parts.
El Comitè d’Experts remarca l’article 231 del poder judicial que impedeix el compliment de la Carta.
 
Segona. Implementar mesures legals i d’aplicació pràctica destinades a garantir que una proporció adequada del personal judicial a les illes Balears, País Valencià i a Catalunya, tinguen un coneixement suficient del català.
 
Tercera. Establir mesures legals i d’aplicació pràctica destinades a garantir l'adequada presència del català a les oficines i serveis de l’administració de l'Estat ubicats dins les Comunitats Autònomes. En aquest apartat, es recull les recomanacions emeses per la Plataforma per la Llengua en els dèficits de la llengua catalana en els webs oficials de l’Estat.
 
Quarta. Implementar mesures per garantir la presència del català als serveis públics, especialment als serveis de salut.
 
Cinquena. Vetllar perquè els projectes d'educació trilingüe del País Valencià i les Illes Balears no afecten negativament la protecció i la promoció del català.
  
Sisena. Estendre el reconeixement d'oficialitat d’aquestes llengües regionals o minoritàries a comunitats autònomes on encara no estan reconegudes, sempre que hi haja un nombre suficient d'usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió.
 
 La Plataforma per la Llengua entén que aquesta última recomanació és una crida al reconeixement del català com a llengua oficial a l’Aragó.
 

 D’altra banda, la PxL destaca  altres apreciacions de l’Informe del Comitè d’experts que insisteix en, primer lloc, la manca de col·laboració del govern espanyol a l’hora de facilitar dades sobre aquesta realitat de les llengües regionals o minoritàries i que no han permès emetre diagnòstics més precisos. I en segon terme, el reconeixement  de la unitat de la llengua catalana, inclòs el català a l’Aragó.