Article 155: El govern espanyol no pot utilitzar la força ni dissoldre òrgans autonòmics

Segons diversos estudis, només podrà donar ordres o pressionar econòmicament mitjançant el bloqueig

per Europa Press05/03/2017

Mariano Rajoy | ACN

Diferents estudis sobre el desenvolupament de l'article 155 de la Constitució espanyola, recollits per Europa Press, expliquen que si el Govern espanyol opta per aplicar aquest procediment de la Carta Magna podrà donar ordres a les autoritats de la comunitat autònoma o adoptar mesures econòmiques de bloqueig o pressió, però no podrà utilitzar la força ni dissoldre òrgans de la regió.

En aquest sentit, el professor Germán Gómez Orfanel explica que el fonament de la intervenció de l'Estat ha de ser el de garantir el compliment de la Constitució i les lleis, així com protegir l'interès general. Per això, explica, "ha d'impedir-se que les mesures que s'adoptin siguin empleades per alterar les estructures constitucionals": "Seria un contrasentit que per defensar la Constitució d'una banda, se l'ataqués per un altre", recalca.

En aquesta mateixa línia, el lletrat de les Corts Generals José María Gil-Robles i Gil-Delgado explica que en les mesures s'ha de "descartar" la dissolució dels òrgans de l'autonomia o la substitució dels seus titulars. També descarta l'ús de la força mitjançant l'ocupació de les Forces Armades o les Forces de Seguretat de l'Estat, així com la substitució de l'actuació de l'Administració autonòmica per la de l'Estat, excepte en cas extrem.

El que sí pot fer el Govern central, segons aquest jurista, és impartir directament les instruccions a les autoritats de l'autonomia, la suspensió de l'executivitat d'acords o resolucions dels òrgans autonòmics, aplicar les mesures econòmiques de bloqueig o pressió o suspendre o rescindir convenis entre l'Estat i la regió.

El primer pas que s'ha de donar, una vegada presa la decisió d'aplicar aquest article, és el requeriment per part del Govern central al president de la comunitat autònoma incomplidora, que ha de ser "concret", amb les mesures a adoptar i amb terminis d'actuació.

Requeriment concret amb mesures i terminis

 

Aquesta condició, la de requerir al president de l'autonomia, és indispensable per poder acudir al Senat i activar les mesures coercitives necessàries per restaurar la legalitat: està recollida en el propi article 155 de la Constitució i es va incloure el Senat durant la tramitació parlamentària de la Carta Magna, a petició de l'Entesa catalana.

Encara que la Constitució no és més precisa en aquest assumpte, ja que no explicita ni el contingut que ha de tenir aquest requeriment ni els terminis per ser atès, hi ha estudis que han analitzat com dur a terme aquesta previsió del 155.

Així, tant Gil-Robles en el llibre 'Comentaris a la Constitució Espanyola de 1978' com el professor de Dret Constitucional Germán Gómez Orfanel o Rafael Entrena Cuesta en 'Comentaris a la Constitució' han aprofundit més en aquest assumpte.

Segons l'estudi més extens, el de José María Gil-Robles, el requeriment ha de ser "acuradament motivat o fundat en dret" --citant al seu torn el jurista Eduardo García de Enterría--, havent de "precisar en què consisteix l'incompliment que s'imputa a l'autonomia, podent contenir també les indicacions sobre les mesures que el Govern central entén que han d'adoptar-se per remeiar la situació creada.

En opinió de Gil-Robles, "quant més concret i explícit sigui aquest tràmit fonamental més fàcil serà evitar el possible conflicte" i recomana per això que l'escrit fixi un termini per a la seva acceptació o rebuig.

Recorda, no obstant això, que ni en el text de la Carta Magna ni en el del Senat es fixa aquest termini, però ho justifica al·legant que no es tracta d'una llacuna" sinó d'una "precaució lògica" davant la "extraordinària diversitat de les circumstàncies que podrien presentar-se".

Segons aquest jurista, el president de l'autonomia requerida hauria de "contestar" però si no ho fa en un "termini raonable segons la bona fe" s'ha d'entendre que "rebutja el requeriment".

I en sentit contrari, si es produeix l'acceptació del requeriment, aquesta pot ser: anunciant l'adopció de les mesures requerides o mostrant la seva conformitat amb l'adopció de les mesures que li demana el Govern central.

En l'últim supòsit, el procediment passaria a la fase de "execució" sense la necessitat que intervingués el Senat, opinió que comparteix el professor Germán Gómez Orfanel, qui indica que si la comunitat autònoma prestés el seu consentiment a les mesures que proposa el Govern central, no caldria seguir amb el procediment.

 

Procediment "habilitant", no "vinculant" per al govern central

Però en el cas que l'autonomia optés per l'adopció de les mesures, pot passar que el Govern central es doni per satisfet o entendre que aquestes no són suficients.

En aquest cas, el Govern central pot optar per acudir al Senat o utilitzar la via de la persuasió o de la negociació política ja que el procediment del 155 és "habilitant" i "no vinculant" per al Govern de la nació, segons exposa Gil-Robles.

Si finalment el Govern central opta per demanar autorització al Senat, haurà d'enviar un escrit "en el qual manifesti el contingut i abast de les mesures proposades, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment al President de la Comunitat Autònoma i la del seu incompliment per part d'aquesta".

Així resa l'article 189 del Reglament del Senat de 3 de maig de 1994, que és on es regula el procediment una vegada que entri la petició de l'Executiu en la Cambra alta.

D'aquesta manera s'exclou la possibilitat que el Senat concedeixi al Govern central una aprovació genèrica per adoptar "les mesures necessàries", segons assenyala José María Gil-Robles, qui precisa, a més, que aquestes mesures hauran de ser "totes o part" de les propostes al President de la Comunitat Autònoma en el requeriment previ, però recalca que no existeix la possibilitat de demanar al Senat autorització per adoptar mesures sobre les quals l'autonomia no hagi pogut pronunciar-se.

Segons el procediment establert en el Senat, la Taula remetrà l'escrit del Govern central a la Comissió de Comunitats autònomes, que requerirà, per mitjà del president del Senat, al president de la comunitat autònoma perquè en el termini que es fixi remeti els antecedents i al·legacions que consideri oportunes i designi a la persona que assumeixi la representació de l'autonomia.

La citada Comissió formularà una proposta raonada sobre si escau o no l'aprovació sol·licitada pel Govern central, amb els condicionaments o modificacions que estimi pertinents.

Finalment, el ple de la Càmera sotmetrà a votació la proposta amb dos torns a favor i dos en contra, i per ser aprovada la petició del Govern central és necessària la majoria absoluta del Senat.

 

L'autorització del Senat "no és per sempre"

El Govern central, segons Gil-Robles, no estarà obligat a aplicar totes les mesures autoritzades, pot emprar part d'elles, tenint en compte que l'habilitació del Senat "no és per sempre", com apunta García de Enterría, sinó una autorització "tenyida de provisionalitat" fins que es restauri el compliment de la norma.

El professor Gómez Orfanel considera que les actuacions del Govern espanyol en aquest sentit estan sotmeses al principi de control polític parlamentari d'ambdues Càmeres.

Quant al control jurisdiccional, estima que la via per impugnar davant el Tribunal Constitucional és el "conflicte de competència entre l'Estat i la comunitat autònoma".

Una opinió compartida per Gil-Robles, però apunta també que els actes realitzats pel Govern en ús de l'autorització rebuda del Senat podran ser objecte de recurs contenciós administratiu o d'empara si incorren en infraccions de l'ordenament jurídic.