Translate

Mostrando entradas con la etiqueta Unió europea. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Unió europea. Mostrar todas las entradas

12 de noviembre de 2019

L’advocat general del TJUE dona la raó a Oriol Junqueras i clou que hauria de ser reconegut com a eurodiputat

Esquerra Republicana de Catalunya

  1. L’advocat general del TJUE dona la raó a Oriol Junqueras i clou que hauria de ser reconegut com a eurodiputat

L’advocat general del TJUE dona la raó a Oriol Junqueras i clou que hauria de ser reconegut com a eurodiputat

Redacció
12 novembre 2019
 ACN
ACN
L’advocat general del Tribunal de Luxemburg diu que la condició d’eurodiputat s’adquireix amb la proclamació dels resultats electorals
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junquerashauria de ser reconegut com a eurodiputat. En les conclusions que ha enviat al Tribunal de Luxemburg, l'advocat general, el polonès Maciej Szpunar, argumenta que els eurodiputats i eurodiputades han de gaudir d’immunitat parlamentària des del moment en què són elegits a les urnes -en el cas de Junqueras el 26 de maig mentre estava en presó preventiva-, sense dependre de posteriors formalitats. D’aquesta manera, doncs, l’advocat general descarta que jurar la Constitució sigui un tràmit necessari per accedir a la condició d’electe i, per tant, a la immunitat.

El pronunciament de l'advocat general s’emmarca en la qüestió prejudicial que el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va interposar davant el TJUE per preguntar al tribunal europeu sobre l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras. Concretament, Szpuar s’havia de pronunciar sobre si el president d’Esquerra Republicana, trobant-se en presó preventiva des del 2 de novembre de 2017, i sense haver complert amb el procediment formal de jurar la Constitució, podia adquirir aquesta condició.

Malgrat les conclusions emeses per Szpuar no són definitives, una gran majoria de resolucions del Tribunal de Luxemburg van en la mateixa direcció que el pronunciament del seu advocat general.

© misteri1963 aquesta publicació pot reproduir-se lliurement a condició de respectar la seva integritat i esmentar a l'autor / a, com a font de la mateixa i s'inclogui aquesta URL https://misteri1963.blogspot.com i l'avís de l'Copyright
* Publicat per Thenansehed a través de Joan Ashtar * Per què publiquem això?

 És important comprendre aquesta informació perquè està parcialment recolzada per la ignorància de la gent, que un cop dissipada, la gent ara desperta, amb aquest coneixement legal per fer complir les lleis però es neguen perquè formen part al voltant de l'activitat il·legal

22 de febrero de 2019

El Parlament Europeu acaba autoritzant l’exhibició sobre el català

L'Eurocambra havia considerat que l'esdeveniment podria "influir en les eleccions" del 28 d'abril
AddThis Sharing Buttons

Ple del Parlament Europeu a Estrasburg ACN
El Parlament Europeu autoritzarà, finalment, l'exhibició sobre la llengua catalana que estava prevista  que tingués lloc a l'Eurocambra. La institució va decidir a principis de setmana censurar l'esdeveniment perquè considerava que podria "influir en les eleccions" espanyoles del 28 d'abril. Ara, però, després de "llargues negociacions", l'exposició s'ha permès, tal i com explica a El Món l'eurodiputat del PDeCat Ramon Tremosa.

Tremosa ha afirmat a aquest diari que després de parlar amb els qüestors de l'Eurocambra, han sabut que havia estat el Partit Popular Europeu qui havia "apretat força" per poder censurar aquesta exhibició. Lamenta, doncs, que la institució "considerés polèmics" els continguts de l'exposició.Recentment també es va censurar una exhibició que va voler dur l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. Concretament, volia portar a l'Eurocambra l'exposició 'Presos Polítics a l'Espanya contemporània' de Santiago Sierra. Tremosa, que lamenta que aquella exhibició també es prohibís assenyala que la del català, en canvi, pretenia només "ensenyar la llengua en sí" i que era un acte "en positiu".
No és la primera vegada que Tremosa organitza una mostra sobre la llengua catalana. L'any 2013 el grup liberal va fer l'exposició “El català llengua d’Europa”, que va comptar amb la participació del llavors president de la Generalitat, Artur Mas. L'exposició explicava el valor del català als parlamentaris europeus.

15 de diciembre de 2018

La Unió Europea tria Barcelona en comptes de Madrid per instal·lar la plataforma KIC Urban Mobility


Barcelona ha estat escollida per la Unió Europea com a seu de l'ens que liderarà la innovació en mobilitat urbana a Europa durant els propers anys. Per a això s'instal·larà a la ciutat la Comunitat d'Innovació i Coneixement en Mobilitat Urbana.

El KIC Urban Mobility  es conforma com una plataforma públic-privada europea que es dedicarà a la investigació i aplicació de solucions que millorin l'ús col·lectiu dels espais urbans vetllant per una mobilitat multimodal, accessible, confortable, segura, eficient i sostenible des d'una perspectiva integradora que ofereixi solucions a través de noves modalitats de transport urbans.

El KIC té una vigència d'entre set i quinze anys i  un volum financer previst que pot arribar als 400 milions d'euros aportats per la Unió Europea i fins als 1.200 milions aportats pels socis . La seu s'instal·larà a Barcelona i comptarà amb 4 subseus ubicades a Copenhaguen (Dinamarca), Praga (República Txeca), Munic (Alemanya) i Helmond (Països Baixos).


L'elecció de Barcelona com a seu de la plataforma d'innovació en mobilitat urbana suposa la consolidació de la ciutat com a referent d'excel·lència en recerca i innovació a la Unió Europea Actualment la capital catalana ja acull els nodes de dos KIC  : el d'energies renovables (KIC InnoEnergy) i el de salut (EIT Health).

Objectius per al 2026

El KIC sobre Mobilitat Urbana Barcelona treballarà per assolir 5 objectius estratègics: 
• Ressaltar el valor dels espais urbans per a la qualitat de vida a través de la reformulació de la mobilitat. 
• Promoure la innovació a través de l'educació i la formació. 
• Integrar serveis i productes centrats en l'usuari. 
• Fomentar la competitivitat del sector econòmic europeu de mobilitat generant i impulsant oportunitats de mercat. 
• Estimular mercats i canvis de comportament a través de la regulació i del compromís dels prescriptors de la mobilitat.


13 de julio de 2018

Que Juncker, president de la UE, es presenti borratxo perdut a reunions de l'OTAN, demostra que la UE és porqueria


Que el Consell de la Unió Europa (on es reuneixen els presidents dels Estats) no decideixi fer fora el borratxo de Juncker, demostra que aquesta organització és un porquera sense rumb.


Juncker convertit en "alcohòlic de supermercat" ...



Quantes vegades ha de humiliar a la Unió Europea aquest fill de nazi? El terrible és que es pren a cochondeo seu lloc de treball ...





Quan porta bufa es pot comprovar que en el fons és un fotut no ningú.


.


25 de junio de 2018

👉 El desmantellament de la Unió Europea per part de l'Aliança està en marxa


CRÒNIQUES DE L'DINAR❤ NESARA GESARA ASCENSIÓ 🌎Junio 25, 2018 
ALERTA GCR / RV D'INTEL 

(Descàrrec de responsabilitat: La següent és una descripció general de la situació actual basada en rumors / filtracions de diverses fonts que poden o no ser veraços o precises. ) 

👉 El desmantellament de la Unió Europea per part de l'Aliança està en marxa. 

👉 Totes les nacions europees tindran la seva pròpia moneda segons ho exigeix la llei GESARA. 

👉 Tots els requisits per al RV estan complets. 

👉 Les transaccions es van completar, la documentació rebuda, els fons es van dipositar i van cancel·lar. 

👉 Els intercanvis / bescanvis començaran una vegada que es doni llum verda. 

👉 Hi haurà múltiples formes de rebre la seva cita una vegada que comenci.

https://inteldinarchronicles.blogspot.com/2018/06/operation-disclosure-gcrrv-intel-alert_25.html

16 de junio de 2018

The National' publica un mapa d'Europa amb Catalunya i Escòcia independents



El Nacional
Barcelona. Dissabte, 16 de juny de 2018
1 minut


El diari escocès The National ha fet un mapa d'Europa post-Brexit que mostra una Escòcia i una Catalunya independentndependents. El rotatiu l'ofereix a un preu de trenta euros o de manera gratuïta als subscriptors del seu pack premium, fins el 18 de juny.


El mapa és d'edició limitada i estarà disponible fins a final d'existències. The National ja ha enviat un exemplar al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, qui ha destacat que el suport a la independència "mai havia estat tan ampli com ara".

18 de mayo de 2018

Espanya, aïllada com en l'època de Franco: Rajoy no anirà a la cimera de la UE perquè estarà Kosovo

Diuen que repetir mil vegades una mentida la converteix en veritat. Però Kosovo és un exemple de que la independència unilateral t'obre les portes de tots els organisme mundials. L'Executiu de Mariano Rajoy no vol ni sentir parlar de l'independentisme, encara que l'assumpte en qüestió no estigui relacionat amb Catalunya, i ni tan sols tingui a veure amb Espanya. El president del Govern, de visita oficial a Bulgària des d'aquest dimarts, s'absentarà avui de la Cimera dels Balcans a Sofia, per esquivar els representants de Kosovo, la independència no reconeix. El motiu és que Espanya està entre els cinc països (sí, només 5) de la UE que rebutgen reconèixer com a Estat, i Rajoy ja ha deixat clar que no s'asseurà en la seva mateixa taula en cap context.




I, tal com s'ha vist amb la justícia belga i l'euroordre redactada per un nen de parvulari, la UE passa d'Espanya.




Fins a la primer ministre del Regne Unit ha anat a la cimera dels Balcans.
Rajoy, Espanya, ni era, ni se l'espera ...


En tot cas, la reunió d'avui és per prometre als països dels Balcans que algun dia formaran part de la UE ...

Els líders dels "Vint menys Rajoy" reafirmaran en la cita de Sofia seu compromís d'acostar a Sèrbia, Kosovo, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Macedònia a Brussel·les, alhora que demanaran a aquests països no comunitaris reformes en lluita contra la corrupció i el crim organitzat o un major desenvolupament de l'Estat de Dret. Per habitants i superfície, Kosovo és com la província de Múrcia ...









Deien que la Catalunya independent no podria vendre els seus productes a la UE i resulta que els Balcans s'exporten a la UE el 83% del total ...

12 de abril de 2018

Com pot resoldre Espanya el seu problema amb la UE? Espanya es pot veure obligada per la UE a seure a una taula de negociació amb Catalunya


PRIMÌCIA INÉDITA (per lo simple). Com pot resoldre Espanya el seu problema amb la UE?

Espanya no resoldrà el seu “problema” amb la UE si no és negociant actius i passius amb Catalunya.

PERÒ Si US PLAU, DEIXEM-NOS JA DE NOMENAR "PROBLEMA CATALÀ" al que és nítidament “PROBLEMA ESPANYOL” i també per extensió “PROBLEMA DE LA UNIÓ EUROPEA”. 

Parlarem de “problemes” i de les responsabilitats i obligacions inherents de qui els tenen a resoldre'ls de forma peremptòria.

Per començar una mica fort,no negarem que Catalunya tingui un problema majúscul, però és d’un altre caire que els que en aquests moments puguin tenir Espanya i la UE i que son els protagonistes responsables d’aquest escrit. Però ja que ho hem mencionat, podem dir que l'únic problema que té Catalunya és formar part d'un estat que es comporta de forma miserable que no li respecta els drets humans ni la sobirania del seu Parlament entre d'altres petiteses, com la de promoure la divisió i enfrontament social entre tots els seus conciutadans incitant a l'odi a la resta d'Espanya en contra de tots ells o perseguint i empresonant innocents. Aquí queda.

EL PROBLEMA D’ESPANYA I DE LA UNIÓ EUROPEA.Espanya s’ha creat un problema exercint una potent repressió política, policial, social i econòmica en contra de la totalitat dels ciutadans de Catalunya, i ho ha fet sense cap justificació jurídica ni legal, el seu abast violent ja ha superat el confinament de l'estat espanyol i s'ha acabat internacionalitzant. A partir d’aquí el problema d’Espanya ha passat a ser també de la UE. Ara Espanya i la UE tenen un problema i Catalunya queda afectada. 
Fixem-nos ara, amb la màxima objectivitat possible, en el triangle format entre aquests tres ens polítics quins vèrtexs són: Unió Europea-Espanya-Catalunya.

Examinem breument cada un dels vèrtex;
La Unió Europea: Un obscur contuberni d'estats, en fràgil connivència marcada i dirigida quasi exclusivament per interessos econòmics i en la que un dels seus estats membres, Espanya, sembla ara disposada a dinamitar i a transgredir totes les lleis i convencions internes del propi país com de la Unió Europea. La Espanya Imperialista, franquista i reaccionaria: Davant la possibilitat de perdre el territori motor de l’economia espanyola, com és Catalunya. L’estat espanyol es revolta, embogeix i es mostra disposat  a dinamitar la UE si els seus estats membres no es fan còmplices col·laboracionistes de la seva anti política i del seu terrorisme social d’estat, armes que li permeten mantenir la seva força bruta i la repressió més reaccionaria  contra les llibertats de Catalunya, i ho fa malgrat tot això acabi provocant un altre greu problema de desestabilització política entre els seus estats membres. Catalunya: Una nació mil·lenària sense estat propi i que malda per independitzar-se de tres llargs segles de d’una Espanya que la subjuga a tots nivells. Com hem dit: Unió Europea-Espanya-Catalunya.

En què consisteix aquesta col·laboració i cooperació que Espanya es creu amb dret d’exigir a la UE sota amenaça i coacció, mes o menys vetllada, de provocar un conflicte entre països en el cas de no ser secundada per ells? Doncs simplement, la seva exigència coercitiva consistiria en aconseguir que la UE li continués permetent les seves variades i flagrants il·legalitats i arbitrarietats contra Catalunya i els seus ciutadans, també consistiria en induir la UE a permetre i acceptar les prevaricacions de jutges i fiscals, també a permetre la connivència il·lícita entre poders polític i judicial, a permetre les seves pràctiques tipificades en organitzacions típicament delictives i a instigar una guerra bruta contra una part del seu propi territori provocant la confrontació entre la societat civil de Catalunya, que després del referèndum de l'1-O ja ha declarat la seva independència però que malgrat això no pot exercir-la a causa de la salvatge repressió que aquest estat espanyol està exercint en contra els seus polítics i en contra de la seva societat en general i a tots els nivells.

Hem de comprendre i acceptar, per obrar en conseqüència, que és l'Estat espanyol com a ens estatal que és i com a estat associat a la UE qui en realitat té el problema i per tant és l’únic responsable de mantenir la seva política interna dins els paràmetres de la llei i dels drets humans que regeixen en el conjunt de la UE. Per tant, qui realment té un problema a resoldre davant la UE és Espanya, problema derivat de la seva brutal política de repressió política i social que llença contra Catalunya pel sol fet de voler exercir el dret a la seva Independència. La UE mai acceptarà el xantatge i la complicitat que Espanya voldria aconseguir per acabar amb els drets dels ciutadans de Catalunya. 
Però la UE, "en aquests primers moments" en que tot just acaba d'implicar-s'hi en el conflicte, no obligarà Espanya a respectar la sobirania del Parlament de Catalunya i que accepti la seva declaració d'independència, no ho farà encara. Ho acabarà fent només si el problema UE-Espanya persisteix. I el problema UE-Espanya persistirà només si Catalunya continua defensant els seus drets.

Els CDR, Comitès de Defensa de la República, o sigui la gent, juntament amb els seus polítics, encara hauran de defendre’s de les agressions de l’estat membre espanyol una temporadeta més, si Espanya continua sense respectar el dret a la independència de Catalunya iCatalunya aguanta l'embat agressiu d'Espanya, acabarà tenint el suport directa i obert de tota Europa, però abans haurà de demostrar que pot i que té la inquebrantable determinació de ser un estat independent. Serà llavors quan la UE acabi posant contra les cordes l’estat membre d’Espanya. Serà llavors que la UE demanarà responsabilitats i immediata resolució del problema únicament al seu soci estat membre.  Recordem que dins la UE, entre els estats membres, es deuen suport mutu, encara que no pas submissió mútua, per tant no permetran que Espanya dinamiti  l’estatus econòmic establert dins la UE i aleshores facilitaran el camí a Catalunya per tal que esdevingui estat integrant. És molt important, doncs, que Catalunya no es deixi conduir precipitadament per la UE a negociar res amb Espanya que no sigui la repartició d'actius i passius i que tampoc es deixi seduir per assumir la part de la responsabilitat per la resolució d'un problema que únicament a Espanya i a la UE correspon assumir i resoldre.
 
Esperem que s’entengui que en aquest escrit no considerem que sigui cap problema que una nació sense estat hagi fet un Referèndum i hagi votat Independència. Es per això que diem que el problema rau en Espanya que no ho accepta i ara en la UE per extensió.

L'ajuda de la UE a Espanya en aquests primers moments podria incloure un suport, més o menys encobert, a la coerció, violència i ultratge que Espanya exerceix sobre Catalunya com a simple territori menystingut que és de l'estat espanyol, encara que habitat per ciutadans europeus de ple dret. És cert i evident que la UE té les seves pròpies i importants limitacions socials. Però a partir d’ara tampoc es podrà creuar de braços i desviar la seva mirada com fins fa ben poc ha vingut fent.

En aquests primers moments de la confrontació, la UE procurarà facilitar a Espanya una sortida al seu problema oferint-se per exercir una mediació i intentar que Catalunya segui a una taula per negociar millores autonòmiques a condició que renunciï a la seva independència. Obsta dir que per a Catalunya això seria el mateix que seure a una taula per negociar una rendició, però serà això mateix el que la UE proposarà en aquests primers moments del conflicte ja un cop internacionalitzat.
És d’esperar que Catalunya, fent ús de la seva intel·ligència política, no assumirà una derrota a les portes d'una victòria imminent, ja que només es requereix una mica de paciència i sang freda, quedant a l'espera que finalment l'estat espanyol per fi, es vegi forçat per la UE a finalitzar la seva política il·legal amb Catalunya i respectar la sobirania del seu Parlament. Acceptar una negociació amb Espanya de caire autonòmic seria renunciar directament al dret a l'autodeterminació guanyat lícitament a les urnes, seria renunciar a allò que la Declaració dels drets Humans li confereixen i els seus ciutadans ja han decidit abastament: la seva Independència.


En última instància, per Catalunya també acabaria sent un èxit relatiu que, com a resolució del problema, la UE obligués Espanya a permetre un Referèndum d'Independència a Catalunya dins la legalitat espanyola però amb les mateixes característiques que el celebrat l’1-O, sense allargar en el temps la seva celebració i amb pregunta binaria de Si o NO a la Independència. Mentre tant, i en el seu defecte, la UE haurà d’obligar l’estat espanyol a respectar i acceptar la declaració de la Independència ja proclamada. El camí és molt senzill. El Parlament de Catalunya haurà de conservar la seva sobirania.

Cal incidir i insistir en la idea d'aïllar i reconèixer bé que el problema resideix a Espanya i que per tant serà a Espanya a qui correspongui la seva resolució doncs en cap cas no seria competència de Catalunya la responsabilitat de la resolució d’un problema que ha creat un estat membre de la UE. Es per això mateix que l'Europa dels Estats mai es confrontarà directament amb un territori dins d'un estat integrant de la Unió, tal com Catalunya, ja que malgrat declarada la seva Independència no és estat reconegut i per tant Catalunya no ha de sacrificar ni renunciar a res que la seva ciutadania sobirana ja hagi votat i decidit a les urnes com tampoc a res que el seu Parlament hagi referendat.

Ja hem dit que el problema d'Espanya pot esquitxar tota Europa i Espanya es pot veure obligada per la UE a seure a una taula de negociació amb Catalunya per concedir-li amablement alguna prebenda autonòmica.
Efectivament, Catalunya ha de seure a una taula de negociació amb Espanya però només per negociar i decidir la repartició d'actius i passius que permeti per fi a Catalunya implementar la seva independència d’Espanya i convertir-se en un nou estat de la UE de ple dret. 
La negociació amb Espanya, en un o altre terme, dependrà de la voluntat dels catalans i de la seva tenacitat i valor a l'hora d'enfrontar-se amb un estat repressiu, antidemocràtic i a un feixisme escalant. Sempre, però, amb la vigilància de prop de la UE, lo qual és una relativa garantia.


Qualsevol negociació de Catalunya amb Espanya haurà de ser de igual a igual i només hauria de passar per negociar els termes en què s'efectua la Independència.


Per tant, és molt important comprendre i aïllar bé el concepte inseparable de "problema" i de "responsabilitat inherent d'Espanya davant la UE per solucionar-lo".

Resultarà concloent que Catalunya ajudi Espanya a resoldre el seu problema amb la UE i per tant, Catalunya s`ha de posicionar correctament i aguantar, des del seu propi lloc de força que és la proclamada República Catalana.  Les agressions del Reina d’Espanya a Catalunya seran inversament proporcionals a la resistència de la seva classe política i dels seus ciutadans, ja ara sota l'atenta mirada d'Europa que no permetrà a Espanya una escalada desestabilitzadora en l’economia de la zona euro. La UE ja no podrà tornar a permetre a Espanya una altre transgressió de la llibertat d'expressió similar a la de l'1-O. 
També pot resultar concloent que els  ciutadans sàpiguen valorar en la seva justa mesura el nivell d'enfrontament amb l'estat espanyol com també ajudar a corregir, si s’escau, les decisions que els polítics, potser estressats per les constants escomeses violentament repressives de l'estat espanyol, puguin prendre de forma equivocada i que tal equivocació pugui representar un retrocés en els drets i les llibertats dels catalans.  
 

10 de abril de 2018

La rusofobia i el suïcidi de la Unió Europea




El cas de l'exespia Skripal, suposadament enverinat amb un gas tòxic per espies russos, ha servit de catapulta per a una nova onada d'histèria anti-russa. L'expulsió massiva d'agents diplomàtics russos per una vintena de països (al capdavant d'ells EUA, amb 60) va afegir llenya al foc d'una situació que grinyola pels quatre costats i que pot portar -i segurament portarà, de seguir aquest derrotero- , a una confrontació més oberta i dura en la qual la Unió Europea pot perdre més que Rússia.

Mai han estat fàcils les relacions de l'Europa vella amb la nova que sorgia a l'est, en les vastes planes rus-ucraïneses (pobles que han estat i són un, per més que des de l'Europa vella intentin dividir-los). Els eslaus van protagonitzar les últimes grans migracions de pobles de l'est, establint uns en dominis de l'imperi bizantí i altres entre Bizanci i el Volga. Rússia, com a tal, no irromp com a gran potència europea fins al segle XVIII, a la Gran Guerra del Nord, després d'aconseguir la derrota dels invasors suecs de Carles II, vençut a Poltava en 1709. Aquesta derrota va posar fi a l'hegemonia de Suècia al Bàltic i nord d'Europa, espai que va passar a ocupar la Rússia de Pere el Gran. Carles II va iniciar el període d'invasions estrangeres de Rússia, totes amb la mateixa finalitat. La Gran Armée de Napoleó va ser enterrada a Rússia, el 1812, i aquest enterrament va significar la fi de Napoleó. Hitler, psicòpata i ignorant de la història, va repetir l'aventurisme de Carles II i de Napoleó i la invasió de la Unió Soviètica va ser la fi del deliri nazi dels Mil Anys del Reich. De la mateixa manera que havia succeït al poderós exèrcit suec i l'exèrcit immens de Napoleó, Alemanya va perdre a l'URSS el 70% dels seus efectius i armaments, el que va determinar la seva derrota total i la presa de Berlín i de mitja Europa pels heroics soldats de l'Exèrcit Roig.

Els tres episodis ressenyats recullen dos fets. El primer, que, fins ara, Rússia ha estat invencible combatent al seu territori. La segona, i no menys important, que Rússia mai ha envaït cap país europeu. Ha estat envaïda, i tres vegades, 3. Perdó, quatre, comptant la Guerra de Crimea (1853-1856), quan la península russa va ser atacada per forces combinades d'Anglaterra, França i Sardenya, sent Rússia derrotada -la seva única derrota- donades les pèssimes línies de comunicació entre Crimea i Moscou, el que va impossibilitar el subministrament i flux de tropes, queviures i armes. He dit quatre invasions estrangeres?Vaja memòria. Són quatre. Entre 1918 i 1920, després del triomf de la revolució bolxevic, forces dels EUA, França, Anglaterra i el Japó van envair el naixent Estat revolucionari. 100. 000 soldats japonesos van ocupar l'Extrem Orient rus; tropes anglo-franceses van prendre Sebastopol i Odessa i van penetrar a Ucraïna; una esquadra anglesa va ocupar el Bàltic i Tallin.Tropes dels EUA s'apoderen de Murmansk. Altres forces van desembarcar al Caucas i Àsia Central, incloent un exèrcit txec.El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç.L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït. incloent un exèrcit txec. El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç. L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït. incloent un exèrcit txec. El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç. L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït.

¿Anem pel mateix camí? Des del suïcidi de l'URSS, l'OTAN no ha deixat d'avançar sobre les fronteres russes. No ha cessat d'acumular tropes, armaments i sistemes de míssils, al punt que Rússia ha advertit que els míssils de l'OTAN, avui, són a minuts de Moscou. A la dècada dels 90, la Rússia del alcohòlic Boris Ieltsin es va lliurar a Occident i fins als seus assessors econòmics van arribar dels EUA. Occident no va desaprofitar l'ocasió i va destruir tant com va poder l'economia de Rússia. El 1998, Rússia era una despulla de país i Occident aclamava a Ieltsin, ho celebrava i aplaudia perquè feia el que Occident volia.Fins i tot quan, a Washington, va ser trobat al carrer en calçotets, o quan s'adormia en actes oficials amb el rostre vermell de l'excés d'alcohol. Ieltsin era perfecte per a Occident i, en aquest període, mai, mai, hi va haver majors frecs o desencontres amb Rússia. Com anava a haver-los? Ieltsin havia destruït a l'URSS i destruït a Rússia i, ha de pensar-se, això era el que Occident volia: que Rússia fos destruïda i desaparegués com a potència per sempre.

Després Ieltsin, malalt terminal pel seu alcoholisme, va lliurar el poder al cap del Servei Federal de Seguretat (successor del KGB), Vladímir Putin, i la història va canviar, com és sabut. Putin es va aplicar a fons a reconstruir Rússia i el poder de Rússia, amb tant d'èxit que va agafar desprevingut a Occident, que estava convençut que Rússia havia passat a millor vida. Ha passat el contrari. Putin va refer les Forces Armades, l'economia, la societat, va tornar la dignitat a un país que l'havia perdut. La guerra amb Geòrgia, el 2008, va ser la campanada d'avís. El cop d'estat a Ucraïna -fatal error de càlcul de l'OTAN- en 2014, va desencadenar la crisi ucraïnesa i la recuperació de Crimea (perdó a qui s'enfadi, però aquesta península ha estat russa des del segle XVIII) i l'esclat en Donbas.
Van venir les sancions econòmiques. Un altre error. A part que l'experiència ha demostrat una i altra vegada que les sancions serveixen per a poc, en el cas de Rússia va ser el detonant per a una revolució científico-tècnica, agroindustrial i d'aliances polítiques que van enfortir Rússia i afeblir als seus adversaris.Abans de les sancions, Rússia importava ingents quantitats d'aliments, productes manufacturats, tecnologia i etcètera de la UE. Pagava amb gas i així hagués seguit sense les sancions.Una relació beneficiosa per a la UE i perjudicial per a Rússia, ja que era un model clàssic neocolonial de relació centre-perifèria, d'importació de manufactures a canvi de matèries primeres. Les sancions van fer veure a Rússia el nociu d'aquesta relació desigual, van buscar solucions i les van trobar. Es va posar en marxa un multimilionari pla d'inversions per reduir els nivells de dependència en uns casos al mínim, en altres a zero. Un nou i vigorós procés d'industrialització, per situar a Rússia a l'avantguarda.

Els resultats, a la vista. Rússia acabarà de substituir, en 2018, tots els productes importats per a avions de combat, transport i estratègics, aconseguint així una total autonomia. En aquesta línia, el 2020 acabarà la substitució de components importats de la UE i l'OTAN per al sector de defensa. El programa de diversificació aprovat pel govern rus està dedicant inversions milionàries als sectors energètics, d'equips mèdics, electrònics, de telecomunicacions i d'informàtica, entre d'altres, amb l'objectiu de promoure que empreses nacionals produeixin aquests components i equips i cobreixin amb productes russos la demanda interna. Esforç nacional per optimitzar els recursos del país, ja que Rússia posseeix empreses amb capacitat cientificotècnica suficient per fabricar una variada gamma de productes d'alta tecnologia.

Un altre camp beneficiat per les inversions estatals ha estat el de l'agroindústria. En 2017, Rússia va assolir la xifra rècord de 135 milions de tones de cereals collides, convertint-se en el primer exportador mundial de blat, superant als EUA. Una dada més que rellevant si es considera que Rússia, fa quinze anys, importava cereals. Però volen més. Volen destronar, abans de 2025, a la UE com el major productor de cereals del planeta. El país també ha aconseguit substituir les importacions de porc i pollastre, multiplicar la producció de remolatxa sucrera i triplicar la producció d'hortalisses. En definitiva, les sancions econòmiques van servir d'esperó a Rússia i van castigar a les empreses europees. Des 2014, el país està immers en una autèntica revolució productiva en camps que van des del aeronàutic i espacial a l'agroindustrial, passant pel automotor. A més, les sancions van permetre a Rússia assignar a països amb els quals té interessos estratègics, com l'Iran, Turquia, Egipte i l'Índia, les quotes de productes abans concedides a països de la UE.

Cercada per Europa atlantista, Rússia s'ha tornat cada vegada més a la Xina ia Àsia en general, un altre favor que li han fet a Rússia, ja que el cor de l'economia mundial està avui fermament assentat a Àsia. L'aliança amb la Xina -més sòlida que una muntanya, segons funcionaris xinesos- ha aportat a Rússia ingents beneficis. Xina és un mercat insaciable de gas i petroli russos, un primer comprador d'armaments i, ara, comprador net de cereals. Tots dos països van decidir unir la russa UAC i la xinesa Comac per crear un consorci aeronàutic que competeixi amb Airbus i Boeing. El primer model, el C929 està en proves des 2017 i entraria en servei en 2025. El C929 serà competidor directe dels A350 i A330, així com del B-797. Els primers avions portaran motors occidentals. Els següents no: Rússia està aplicada a fons per produir els seus propis motors d'aviació, gràcies a l'impuls de les sancions. I encara que no hi hagi un acord formal, tipus OTAN, la cooperació política i militar entre Rússia i la Xina ha arribat a nivells sense precedents, que els dos països volen estendre.
L'OTAN s'afanya a voltar a Rússia i els EUA construeix estacions del seu escut antimíssils a Polònia, Bulgària i Espanya. Rússia desenvolupa armes hipersónicas capaços de burlar qualsevol escut i blinda les zones estratègiques del país amb sofisticats sistemes antimíssils. És la coneguda dinàmica del caçador i la presa. També es modernitzen les armes nuclears, i alhora que els EUA parla de guerres nuclears limitades o d'atacs nuclears fulminants contra Rússia i la Xina i distribueix els seus bombetes atòmiques per mig Europa. Rússia desenvolupa les seves, a més de construir míssils com el Sarmat, amb capacitat un sol d'evaporar un país com Holanda.

Què vol Europa amb Rússia? ¿La guerra? Les sancions han tingut un efecte contrari al buscat. El setge a Rússia ha resultat en una fèrria aliança rus-xinesa, que ha fet més poderosos als dos països. Europa necessita peremptòriament el gas rus o es queda gelada, ja que els jaciments del Mar del Nord s'esgoten, els nord-africans són insuficients i el nord-americà és un 30% més car. Rússia, contrari al que pugui creure, necessita cada dia menys d'Europa, per l'enorme empenta econòmica d'Àsia, que és i serà el major mercat del món, amb els seus 4.000 milions d'habitants.

Putin va afirmar que Rússia marxa cap a l'èxit i és cert.L'economia russa ha tornat al creixement, les seves reserves d'or superen les de la Xina i redueix les seves reserves en euros i bons del tresor dels EUA per seguir comprant més or. El petroli està afermat en 60 dòlars barril, el doble que fa dos anys, oxigenant una economia en plena ebullició. Rússia, a més, per a qui no hagi volgut assabentar-se, és l'únic país-continent del món, amb 17 milions de quilòmetres quadrats, per 10 milions Europa. La seva geografia, de la mar de Barents a les Kurils, és un poder en si mateixa, que la fa militarment impossible de vèncer i econòmicament impossible de fer fallida. El poder militar rus és incontestable, les seves 7.000 ogives nuclears desplegats ho fan indiscutible i la seva aliança amb la Xina converteix Rússia en un adversari formidable.
Llavors què pretén la Unió Europea? A on ens porta l'OTAN? ¿Per què està demanant un Schengen militar, que permeti traslladar tot tipus d'armes, equips i tropes atlantistes contra Rússia? Per què EUA va desplegar centenars d'armes nuclears tàctiques a Alemanya i altres països? Per què porten anys acumulant armament pesat a Polònia, veïna de Kaliningrad? Estan preparant una guerra nuclear / convencional contra Rússia? Una nova Blitzkrieg? ¿S'han oblidat ja de la sort de Carles II, Napoleó i Hitler? De Hiroshima i Nagasaki? I l'esquerra ¿es va quedar muda, paralítica, o s'ha fet atlantista? Hi ha encara alguna cosa que pugui anomenar-esquerra? ¿Queda algú que entengui que el tema català és patètic sainet de barri i l'OTAN una amenaça a la supervivència d'Europa ia la pau mundial? ¿Aló?

Augusto Zamora R., autor d'  Política i geopolítica per rebels, irreverents i escèptics , Akal, 3r edició, gener 2018

2 de abril de 2018

La UNIÓ EUROPEA a la vora de la seva desaparició, la independència de Catalunya serà el seu detonant

Resultat d'imatges de estelada catalana

La UNIÓ EUROPEA és una empresa del cabal i la seva finalitat és que Espanya sigui el seu laboratori per intaurar el nou ordre mundial, EL SEU error és que el moviment català és horitzontal, moviment que no poden controlar,

Resultat d'imatges d'unió europea

Ara amb Puigdemont a la presó de alemanya, ha internacionalitzat el procés i obliga a Alemanya (UE) a pronunciar-se, si ho lliurar liquida el tractat.
Resultat d'imatges de Puigdemont

Espanya té l'ajuda d'Alemanya, però sense aquest suport el govern espanyol cau, sigui del PP, Ciutadans o del PSOE, no importa el color, importa que catalunya no s'independitzi, proque el control que tenen el perdria tot.


ANGELA ROCKEFELLER MERKEL (néta de ADOLF HITLER), és família de WILLIAM ROCKEFELLER CLINTON i GEORGE SOROS està a un petit pas de ser detinguda

Resultat d'imatges de angela merkel

© Publicat per misteri1963 autoritza la divulgació d'aquest articles sempre que es respecti els drets d'autor 

26 de marzo de 2018

¿Perquè catalunya és tan important per a les corporacions sionistes?

El poble català cansat de tant assetjament per part de les corporacions van decidir fer un pols al govern espanyol finançat per les corporacions que governen la Unió Europea. L'any 2006 els catalans d'acord amb el govern espanyol governat llavors pels socialdemòcrates (PSOE) van decidir canviar el seu estatut (estatut és unes lleis independents d'un govern central, però que aquest últim té el poder de canviar-les a la seva conveniència) modificant alguns paràgrafs que beneficiaven a catalunya respecte a les altres regions d'Espanya.Aquests paràgrafs donaven més poder recaptatori a Catalunya, protegeix el seu idioma als atacs des de Madrid a la seva llengua i donava més autonomia a Catalunya que a altres regions.

El Partit popular (llavors a l'oposició va ser poble per poble mentint als espanyols que catalunya era una bèstia que s'havia d'aturar per tots els mitjans i que el seu estatut faria que tots els espanyols es empobririen. Any 2010 El partit popular espanyol guanya les eleccions i el primer que fa és refermar els seus atacs contra el poble català, la resposta dels catalans va ser posar unes urnes contra la voluntat i decret del govern autoritari del PP, el seu resultat encara que no vinculant a l'opinió internacional era un 86% dels vots a favor de ser un estat independent d'Espanya. Aquest referèndum la va organitzar tota la societat catalana sense comptar amb suports institucionals ..

El govern espanyol va córrer immediatament a demanar ajuda a la Unió Europea, i la Unió Europea no ace res sense rebre alguna cosa a canvi. I així va ser. ANY 2014 El govern català governat en aquells dies pel molt honorable president Artur Mas va convocar un altre referèndum desobeint a les amenaces per part de l'estat espanyol. el 9 de novembre es van posar les urnes, el seu resultat com el referèndum anterior, amb major participació el percentatge no va variar altre el 86% a favor de marxar d'Espanya (van augmentar en vots i participació) en aquesta ocasió els partidaris del si a ser un estat independent fur 1.800.000 persones d'un cens de 5.400.000, els que van acudir a les urnes van superar els 2.300.000 persones, calculin vostès. any 2017

Es convoca un tercer referèndum amb oposició per part de l'estat espanyol, requisen urnes, crida els que són a la reserva de la policia nacional, la guàrdia civil i amenaça els mossos (policia autònoma que és finançada amb el 50% per part de la Generalitat de Catalunya i l'altre 50% per part del govern espanyol) ,. l'1 d'octubre se celebra el referèndum amb urnes incloses despistant i enutjant al govern d'Espanya. La policia desplaçada portava unes ordres concretes atiar SENSE CONTEMPLACIONS A TOT QUE ES PRESENTÉS EN UN COL·LEGI ELECTORAL (els vídeos passats per les xarxes socials s'han fet virals per tot el món).

Com a resposta la Unió Europea mira cap a un altre costat (no pot fer altra cosa, el govern espanyol va amenaçar amb no pagar el deute contret amb els estats membres) amenaça que avui dia continua activa. Aplica l'article 155 que en la seva interpretació diu que una autonomia (regió) pot ser intervinguda per part de l'estat si intenta "trencar" la coexistència dictadura, que actualment impera a Espanya. Ofega a tots els catalans i espanyols que van venir a Catalunya perquè a Espanya no tenien cap suport ni financer ni educatiu, ni laboral. deté polítics independentistes sota falses acusacions que segons les lleis internacionals aquestes acusacions no tenen valor jurídic a nivell internacional.

La Unió Europea fidel servil d'Espanya, i Espanya un bon vassall de la Unió Europea van confabular un complot contra tots els catalans negant totes les reclamacions per part de Catalunya, que si és un tema intern d'Espanya, que si estareu fora de la Unió Europea , que navegareu pel cosmos eternament, etc. sempre mentint. La societat internacional no s'han cregut les enfilalls de mentides que ens han fet creure des d'un principi i han pres posicions, donen suport a Catalunya, no perquè pugui ser un país independent, sinó perquè el que està en joc és la democràcia en tota la unió europea i arreu del món. És hora d'ajudar a Catalunya, si tots ens movem al mateix unisono crearem un moviment revolucionari pacífic de difícil d'aturar per part de les corporacions empresarials.

SI CATALUNYA s'independitza LA CORPORACIÓ sionista DE LA UNIÓ EUROPEA CAU AMB TOT EL SEU IMPERI QUE ESTÀ AL VOLTANT EL TOT EL PLANETA.POR AIXÒ ÉS IMPORTANT AJUDAR A CATALUNYA Fem BAIX TOTA LA UNIÓ EUROPEA, donem BAIX TOTES LES CORPORACIONS EMPRESARIALS CORRUPTES que empobreixen a la humanitat AMB ELS SEUS POLÍTIQUES D'AUSTERITAT I salaris mísers 

© misteri1963   autoritza la divulgació d'aquest article sempre que es respecti els drets d'autor

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...