Escàndol per la revelació de la pretensió del PP de controlar ‘des de darrere’ el tribunal de l’1-O

El portaveu del PP al senat espanyol justifica en un xat amb els senadors del partit el pacte amb el PSOE pel CGPJ

Per: ACN

PUBLICITATAMAGA X

El portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, ha assegurat als seus companys de cambra que controlaran el tribunal que ha de jutjar l’1-O ‘des de darrere’. En un xat amb els senadors del PP publicat pel diari digital El Español, Cosidó justifica el pacte amb el PSOE per configurar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de manera que el PP té nou vocals i la presidència i els socialistes els altres onze vocals. ‘És a dir, obtenim el mateix numèricament però posem un president excepcional, un gran jurista amb una capacitat de lideratge i autoritat perquè les votacions no siguin 11-10, sinó acostades al 21-0. I a més controlant la sala segona des de darrere i presidint la sala 61’, subratlla.

També recorda que la sala segona, la penal, és l’única competent per a jutjar diputats, senadors i membres del govern, i que la 61 és la sala especial que té entre les seves atribucions il·legalitzar partits polítics, com en el cas d’Herri Batasuna, diu.

Pel que fa a alguns vocals que corresponen als socialistes, com José Ricardo de Prada, que va jutjar el cas Gürtel, Cosidó al·lega que el pacte previ amb el PSOE implicava no posar vets a noms per no eternitzar la renovació. ‘En qualsevol cas, treure De Prada de l’Audiència espanyola és bo, millor de vocal que no pas posant sentències contra el PP’, etziba.

PUBLICITATAMAGA X

‘Ha estat una jugada estupenda que he viscut des de primera línia. Ens jugàvem les renovacions futures de dos terços del Suprem i centenars de nomenaments en el Poder Judicial, vitals per al PP i per al futur d’Espanya’, acaba dient Cosidó.

‘La divisió de poders a Espanya és un miratge’El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que aquest escàndol demostra que la justícia espanyola és un mercadeig entre el PSOE i el PP, cosa que fa que l’estat de dret i les llibertats no siguin garantits per a cap ciutadà. ‘No hi ha independència judicial, ni imparcialitat, ni integritat’, ha dit a Twitter.

PUBLICITATAMAGA X

El vice-president del govern, Pere Aragonès, creu que els missatges del portaveu del PP al senat espanyol demostren que ‘la divisió de poders a Espanya és un miratge.’ En un piulet, Aragonès també critica que Cosidó es vanti dels tripijocs del partit al Consell General del Poder Judicial.

El president Puigdemont ha ironitzat sobre l’escàndol i ha piulat: ‘Les típiques coses que defineixen una democràcia exemplar.’

D’una altra banda, el president del parlament, Roger Torrent, s’ha preguntat a Twitter: ‘Quan apel·len a la separació de poders per dir que no poden acabar la repressió es refereixen a això?’

La indignació dels advocatsEls advocats involucrats en la defensa dels presos polítics i exiliats també han reaccionat a l’escàndol sobre el control del tribunal de l’1-O. Jaume Alonso-Cuevillas ha dit a Twitter que les maniobres que exposa Cosidó no són pròpies de règims democràtics.

Per una altra banda, Gonzalo Boye ha assegurat que els missatges de Cosidó revelen que el CGPJ i el Suprem responen a interessos polítics. I ha assenyalat el magistrat Manuel Marchena com l’home del PP destinat a controlar el Suprem i la justícia espanyola.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

La casa dels embolics

Sabut és: uns neixen amb estrella i altres, estrellats. Cas jutge Llarena, aquest probe magistrat forjat en la més rància prosapia franquista, segons la qual el simple fet d'advocar per la independència de Catalunya ja és delicte. Incomprensiblement, no està tipificat com a tal, però sí un altre que ve com anell al dit: el de "rebel·lió". Falta el requisit de la violència que Llarena ha intentat provar amb una interpretació imaginativa del concepte segons la qual és violent tot acte, per pacífic que sigui, que susciti la violència.

I s'estranyen que algú (el president Puigdemont-quatre exconsellers a l'exili) interposi una demanda civil perquè se li ha privat dels seus drets arbitràriament. És el mínim que podien esperar. Amb la corresponent citació al jutge Llarena a declarar el proper 4 de setembre. La justícia espanyola no dóna curs a la citació. El jutge degà la torna, invocant un defecte de procediment. Per, doncs, la via jurídica. Però obre la política perquè aquest mateix jutge degà posa en coneixement del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la citació i requereix d'ell la concessió de l'empara a Llarena i un advertiment a la justícia belga sobre la independència de la justícia espanyola.

El CGPJ s'ha mobilitzat i la Comissió Permanent ha votat set contra un per atorgar l'empara al jutge. Ho justifica amb raons de fons polític i no jurídic; fins i tot el qualifica apassionadament com "barroera maniobra" per  sotmetre la sobirania de l'Estat espanyol a una jurisdicció estrangera . Pura doctrina de la raó d'Estat. Res a veure amb la justícia. La prova és que el mateix òrgan encomana als ministeris corresponents del govern espanyol sortir en defensa de la sobirania esmentada i la independència de Llarena.

Però, al seu torn, la protecció ¿en què es materialitza? ¿Admet que el magistrat no acudeixi a una citació judicial d'un país estranger? No serà el cas, però de incomparecer, el tribunal belga podria dictar una requisitòria d'algun tipus. L'embolic que han organitzat Llarena i la seva fogosa numen, Sáenz de Santamaría és monumental. No és que la justícia espanyola estigui desacreditada a Europa; és que és el seu riota.

La conseqüència d'aquest esperpent de presons i agressions de carrer de bandes feixistes és fer més inapel·lable la República Catalana.

Ramón Cotarelo

Copyright © misteri1963 tots els drets reservats. Podeu copiar i distribuir aquest article sempre que no ho modifiqui de cap manera, el contingut romangui complet, se li doni crèdit a l'autor i s'inclogui aquesta URL https: // misteri1963.blogspot.com i l'avís del Copyright 

El tribunal de Slesvig-Holstein denega la petició de la fiscalia d’empresonar Puigdemont

 

El tribunal de Slesvig-Holstein denega la petició de la fiscalia d’empresonar Puigdemont

La fiscalia alemanya torna a demanar al tribunal el lliurament de Puigdemont per rebel·lió

22.05.2018  11:10

El tribunal de Slesvig-Holstein ha denegat avui la petició de la fiscalia d’Alemanya de tornar a empresonar el president Carles Puigdemont. Segons la fiscalia, hi ha un gran risc de fugida arran d’unes noves informacions que ha enviat el jutge del Suprem Pablo Llarena al tribunal alemany. Tanmateix, el tribunal ho ha desestimat i ha mantingut les mesures cautelars al president: no sortir del país i presentar-se una volta per setmana a una comissaria de Berlín.

La fiscalia ha demanat l’extradició de Puigdemont, tal com ja va fer inicialment. Però els jutges de Slesvig-Holstein ja van deixar clar d’entrada que no veien que hi hagués cap delicte de rebel·lió i van deixar-lo en llibertat amb mesures cautelars. Ara, després de la pressió de la fiscalia espanyola i del jutge Llarena, la fiscalia alemanya ha demanat al tribunal que comenci el procediment per a extradir per rebel·lió Puigdemont a l’estat espanyol. I ha afegit la petició d’empresonar-lo de nou.

Però el tribunal, amb un contundent ‘Puigdemont resta lliure’, ha denegat la petició de presó i ha dit que ja decidirà si accepta la petició d’extradició.

L’actuació de la fiscalia alemanya és previsible, segons que expliquen els advocats de la defensa de Puigdemont a VilaWeb. Fou extraordinària, en canvi, la posició de la fiscalia belga, que va refusar d’entrada l’euroordre del jutge Llarena per un defecte de forma. Així ho ha expressat l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas a Twitter:

J. Alonso-Cuevillas‏ @JaumeAlonsoCuev

Keep calm ! Que la Fiscalia assumeixi la posició de l’Estat requirent és l’habitual La Fiscalia demana i el Tribunal decideix Ara iniciarem procediment contradictori, igual que va passar a Bèlgica I esperem que amb resultats similars

11:23 - 22 de maig de 2018

• 2.537 retuits
• 5.437 agradaments
• 

146 respostes2.537 retuitsA 5.437 els agrada

 

 

 

Arran de la decisió de Brussel·les, Llarena va enviar dijous una carta a la fiscalia de Slesvig-Holstein per tal que no cometés el mateix ‘error’. En aquella missiva, el jutge explicava que el defecte de forma que argumentava la fiscalia belga per a tombar les euroordres de Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret era un error d’interpretació.

Heus ací el comunicat íntegre, traduït al català, del tribunal de Slesvig-Holstein:

«Carles Puigdemont resta lliure.

Avui, el Senat d’Afers Penals de l’Alt Tribunal de l’Estat de Slesvig-Holstein ha denegat la sol·licitud del fiscal general d’aixecar l’estat de l’execució de l’ordre d’arrest i extradició contra Carles Puigdemont.

Basant-se en els fets actuals del procediment, l’alt tribunal no veu pas més risc de fugida per a Carles Puigdemont, per la qual cosa resta lliure. L’ordre del tribunal del 5 d’abril de 2018, segons la qual l’execució de la detenció per extradició contra Carles Puigdemont s’ha mantingut sota unes condicions (entre més, l’obligació d’informar setmanalment la policia) continua vigent.

El fiscal general ha basat la seva sol·licitud per a aixecar l’estat de l’execució de l’extradició en una nova informació d’Espanya segons la qual, segons el fiscal general, hi havia més risc de fugida. D’acord amb la informació presentada, el Senat d’Afers Penals de l’Alt Tribunal no hi veu pas més risc de fugida.

Resta oberta la decisió definitiva del Senat per a Afers Penals sobre l’admissibilitat de l’extradició. El fiscal general encara no ha presentat una sol·licitud per a determinar l’admissibilitat de l’extradició de Puigdemont.»

VilaWeb