Primeres alertes a Alemanya: "Cop d'estat silenciós a Espanya", diu 'Telepolis'El diari demana la intervenció de la Comissió Europea pel que està passant

ARTICLE 155
Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 21 de maig de 2018





A Alemanya han aparegut les primeres alertes per la deriva que ha emprès el govern espanyol, conjuntament amb el PSOE i Cs amb la idea de mantenir l'article 155 a Catalunya. "Cop d'estat silenciós a Espanya", ha titulat aquest dilluns el diari Telepolis, considerat el Politicoalemany, per descriure la gravetat de la situació.


Segons Telepolis, encara que el Senat espanyol va decidir a la tardor que l'article 155 de la Constitució cauria automàticament amb la formació de govern, "el PP, el PSOE i Cs ara es fan enrere". "A Espanya, que s'està allunyant cada cop més de ser una democràcia formal, no volen mantenir [el compromís inicial de retirar el 155] perquè no va ser possible impedir la investidura de Quim Torra la setmana passada", afegeix.

Telepolis apunta que aquesta situació dificultarà que el PNB doni suport als pressupostos de Mariano Rajoy, i especula que el president del PP podria rebre alguna mena de suport parlamentari del PSOE per tirar endavant els comptes igualment. Recorda que els socialistes "ja van ajudar Rajoy a arribar al poder en contra de la promesa que havien fet a les eleccions de no votar-lo en absolut".


El diari defineix el president de Cs, Albert Rivera, com un "radical" i recorda que vol endurir encara més el 155 i intervenir TV3, perquè passi a control espanyol, alhora que recorda que TVE ha rebut acusacions de "manipulació" i que els seus treballadors fan protestes per aquest motiu.

Telepolis recull unes declaracions del catedràtic de dret constitucional Joaquín Urías en què qualifica la negativa del govern espanyol de publicar el nomenament dels consellers empresonats o a l'exili de "cop jurídic" i "gran frau", perquè l'executiu no té aquesta competència.


El diari demana la intervenció de la Comissió Europea pel que està passant a Espanya, tal com ha fet a Polònia. És contundent. "Si això s'ha fet contra Polònia, encara és molt més urgent a Espanya, on governs són destituïts, empresonats o forçats a l'exili per denúncies molt dubtoses. Respecte a la manca d'independència del poder judicial denunciada a Polònia, Espanya va unes passes més endavant. A diferència de Polònia, ni tan sols hi ha una oposició que s'oposi al cop d'estat. I respecte a la manipulació dels mitjans de comunicació, Espanya no és menys que Polònia, ja que hi ha protestes de periodistes des de fa setmanes que la denuncien", afirma.

El tribunal de Slesvig-Holstein denega la petició de la fiscalia d’empresonar Puigdemont

 

El tribunal de Slesvig-Holstein denega la petició de la fiscalia d’empresonar Puigdemont

La fiscalia alemanya torna a demanar al tribunal el lliurament de Puigdemont per rebel·lió

22.05.2018  11:10

El tribunal de Slesvig-Holstein ha denegat avui la petició de la fiscalia d’Alemanya de tornar a empresonar el president Carles Puigdemont. Segons la fiscalia, hi ha un gran risc de fugida arran d’unes noves informacions que ha enviat el jutge del Suprem Pablo Llarena al tribunal alemany. Tanmateix, el tribunal ho ha desestimat i ha mantingut les mesures cautelars al president: no sortir del país i presentar-se una volta per setmana a una comissaria de Berlín.

La fiscalia ha demanat l’extradició de Puigdemont, tal com ja va fer inicialment. Però els jutges de Slesvig-Holstein ja van deixar clar d’entrada que no veien que hi hagués cap delicte de rebel·lió i van deixar-lo en llibertat amb mesures cautelars. Ara, després de la pressió de la fiscalia espanyola i del jutge Llarena, la fiscalia alemanya ha demanat al tribunal que comenci el procediment per a extradir per rebel·lió Puigdemont a l’estat espanyol. I ha afegit la petició d’empresonar-lo de nou.

Però el tribunal, amb un contundent ‘Puigdemont resta lliure’, ha denegat la petició de presó i ha dit que ja decidirà si accepta la petició d’extradició.

L’actuació de la fiscalia alemanya és previsible, segons que expliquen els advocats de la defensa de Puigdemont a VilaWeb. Fou extraordinària, en canvi, la posició de la fiscalia belga, que va refusar d’entrada l’euroordre del jutge Llarena per un defecte de forma. Així ho ha expressat l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas a Twitter:

J. Alonso-Cuevillas‏ @JaumeAlonsoCuev

Keep calm ! Que la Fiscalia assumeixi la posició de l’Estat requirent és l’habitual La Fiscalia demana i el Tribunal decideix Ara iniciarem procediment contradictori, igual que va passar a Bèlgica I esperem que amb resultats similars

11:23 - 22 de maig de 2018

• 2.537 retuits
• 5.437 agradaments
• 

146 respostes2.537 retuitsA 5.437 els agrada

 

 

 

Arran de la decisió de Brussel·les, Llarena va enviar dijous una carta a la fiscalia de Slesvig-Holstein per tal que no cometés el mateix ‘error’. En aquella missiva, el jutge explicava que el defecte de forma que argumentava la fiscalia belga per a tombar les euroordres de Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret era un error d’interpretació.

Heus ací el comunicat íntegre, traduït al català, del tribunal de Slesvig-Holstein:

«Carles Puigdemont resta lliure.

Avui, el Senat d’Afers Penals de l’Alt Tribunal de l’Estat de Slesvig-Holstein ha denegat la sol·licitud del fiscal general d’aixecar l’estat de l’execució de l’ordre d’arrest i extradició contra Carles Puigdemont.

Basant-se en els fets actuals del procediment, l’alt tribunal no veu pas més risc de fugida per a Carles Puigdemont, per la qual cosa resta lliure. L’ordre del tribunal del 5 d’abril de 2018, segons la qual l’execució de la detenció per extradició contra Carles Puigdemont s’ha mantingut sota unes condicions (entre més, l’obligació d’informar setmanalment la policia) continua vigent.

El fiscal general ha basat la seva sol·licitud per a aixecar l’estat de l’execució de l’extradició en una nova informació d’Espanya segons la qual, segons el fiscal general, hi havia més risc de fugida. D’acord amb la informació presentada, el Senat d’Afers Penals de l’Alt Tribunal no hi veu pas més risc de fugida.

Resta oberta la decisió definitiva del Senat per a Afers Penals sobre l’admissibilitat de l’extradició. El fiscal general encara no ha presentat una sol·licitud per a determinar l’admissibilitat de l’extradició de Puigdemont.»

VilaWeb

Un error del CNI en el procediment de detenció de Carles Puigdemont a Alemanya complica la seva entrega Espanya

perRedacció14/05/2018



Carles Puigdemont | CEDIDA









La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ara fa uns dos mesos encara porta cua. Segons 'El Independiente', la forma en què es va fer, i les preses d'Espanya per fer saber el seu triomf en aquest sentit podrien haver comportat problemes en l'entrega alemanya de Puigdemont a Espanya.



Les Forces de Seguretat de l'Estat, així com el CNI, van participar en el procés de la detenció, una detenció precipitada i a corre-cuita que ha pogut complicar l'entrega de Carles Puigdemont per part d'Alemanya. Un dels principals motius: el CNI va actuar quan no ho hauria d'haver fet, ja que es necessitava una ordre judicial que, per temps, no van poder obtenir.







Un error de procediment

Puigdemont va ser detingut el passat 26 de març a una gasolinera alemanya, a només 30 quilòmetres de la frontera amb Dinamarca. La notícia va saltar ràpidament i tot un seguit d'informació es va començar a filtrar. Entre aquesta informació, la que afirmava que el cotxe al qual viatjava Puigdemont s'havia abalisat abans, va ser geolocalitzat a través d'un dels mòbils dels acompanyants de l'expresident.



Aquest fet, entre altres coses, ha pogut tenir conseqüències en la posterior entrega de Puigdemont per la justícia Alemanya, cosa que encara no s'ha produït. Segons un alt càrrec policial: «A Espanya, abalisar un cotxe exigeix d'una ordre judicial. El procediment és igual d'exigent als països europeus. No va haver-hi temps material per fer-ho. Per tant, el CNI no hauria d'haver aparegut per cap costat».



A més, aquella es tractava d'una activitat encoberta i els serveis secrets no poden informar d'aquestes, cosa que van fer. Tot per assegurar-se la detenció de Puigdemont, efectuada per agents de cossos policials alemanys, i deixar clar que havia estat una bona feina dels cossos espanyols.





Els magistrats alemanys van sentir-se utilitzats

Aquest fet va provocar que el 5 d'abril la justícia de Bèlgica obrís diligencies contra España per la presència de la balisa al vehicle. El ministre de l'interior, Juan Ignacio Zoido, va tractar d'aclarir la situació, «la decisió ha estat de la Policia alemanya per donar compliment a una ordre ja cursada de detenció i lliurament. No es tracta que la decisió s'hagi pres aquí», però no era aquesta la informació que havia arribat i ja ningú el va creure.



Aquests fets, units a què Espanya va voler que Puigdemont fos detingut a Alemanya perquè es comptava amb el compliment de l'euroordre per part del país per les relacions entre tots dos, van fer que els magistrats de l'audiència alemanya se sentissin «utilitzats» i en un primer moment no van facilitar l'entrega. No van considerar el delicte de rebel·lió del que s'acusava Puigdemont i el van posar en llibertat sota fiança.



En vista d'aquests fets, ara el Tribunal Suprem espanyol ha proposat a Alemanya entregar Carles Puigdemont per sedició, si la Justícia alemanya considera que no es pot entregar Puigdemont pel delicte de rebel·lió, tot i que s'insisteix que la principal acusació ha de ser aquesta última. Pablo Llarena deixa així la porta oberta als jutges alemanys perquè atribueixin a Carles Puigdemont el delicte de rebel·lió o sedició, i afirma que respectarà la decisió, sigui quina sigui

Espanya ha embogit: L'atac de la "justícia" espanyola arriba a la premsa alemanya.

La carta que ha enviat el TS a la justícia alemanya és igual a aquesta que quan érem adolescents rebíem d'un ex novi @ de la nostra parella. 
Al principi començava dient que li havíem destruït la vida per acabar avisant-nos que el seu exnovi @ era un / a golf @ ...

El nivell del  tot plegat  és tan baix que fins i tot sento vergonya per Espanya ... 

Em fa por només de pensar si han enviat una còpia en alemany ... 
No hi ha ningú treballant a l'estat espanyol que pugui traduir això ... 
A més, recordin que:

Juas juas juas juas ...

El Suprem espanyol perd els papers i ‘massacra’ la justícia alemanya

OPINIÓ > L'ÚLTIMA

La justícia espanyola intenta a la desesperada que Alemanya lliuri Puigdemont, qüestionant la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein *** Vuit funcionaris valencians demanen protecció a l'Oficina Antifrau per revelar casos de corrupció *** Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats per denunciar la repressió a Espanya.

Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.

Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.

En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la sedició es va derogar del codi penal el 1970.

Martí Anglada: «La Unió Europea vol aturar la bola de neu de la revenja espanyola»

L'excorresponsal i exdelegat de la Generalitat a França i Suïssa analitza la situació creada per la decisió de la justícia alemanya i sosté que a Europa veu que la crisi a Catalunya "s'està podrint"
Considera que "declaracions com les de Jiménez Losantos són incitació a l'odi i mostren a Alemanya la realitat que pateix Catalunya"





Pep Martí | 10/04/2018 a les 18:20h




Martí Anglada | Adrià Costa


Martí Anglada (Girona, 1949) és periodista. De Beirut a Washington, hi ha poques capitals de zones sensibles en què no hagi estat corresponsal. També ho va ser a Londres, Brussel·les i Berlín. Coneix la Unió Europea i va ser delegat de la Generalitat a França i Suïssa. Abans, havia estat el primer delegat de TV3 a Madrid. Va ser el primer analista a advertir que la detenció del president Puigdemont podria evolucionar de manera diferent a com ho veien moltes antenes a Madrid. En aquesta entrevista a NacióDigital, explica com veu la situació política des de la mirada de qu ha seguit el curs de l'Elba.

"No hi ha dicotomia entre Govern o República, cal un Govern de resistència que ajudi a anar cap a la República"

- El mateix dia de la detenció del president Puigdemont a Alemanya va dir que Alemanya podia jugar un paper en el conflicte català. Els jutges de Schleswig-Holstein li estan donant la raó?

- Vaig dir que creia que Alemanya va detenir el president perquè volia intervenir en el conflicte. Més concretament, perquè volia obrir un espai de negociació. Amb la premissa que Alemanya el va detenir perquè va voler. Més que els jutges, m'ha donat la raó el govern alemany amb les paraules de la ministra de Justícia.

- Però que no hi ha separació de poders a Alemanya?

- Els jutges a Alemanya són molt independents. Però jo vaig dir que era tan evident que no hi havia delicte de rebel·lió que els jutges farien el que han fet. Però jo em referia al govern. La decisió de detenir-lo venia d'una ordre judicial però va intervenir el ministeri de l'Interior. La ministra de Justícia va dir després que la decisió judicial ja se l'esperava.

"S'ha dit que l'independentisme vivia en una bombolla, però l'Estat tambél"

- Quin interès pot tenir Berlín a forçar una sortida a la crisi?

- Hi ha la idea que el conflicte està durant massa i s'està podrint. Pensem una cosa que és un fet clau: en aquests mesos, Alemanya ha estat sense govern. De les eleccions del 24 de setembre al 14 de març, quan es constitueix l'executiu. És important la seqüència. L'opinió pública va veure l'1-O, qui donava cops de porra i qui les rebria. Quedava la memòria dels onzes de setembre, amb un milió de persones al carrer i sense que es trenqués res. I després hi ha la detenció del president Puigdemont acusat de rebel·lió. S'ha acusat l'independentisme de viure en una bombolla i allunyat de la realitat. No ho nego que hi hagués un efecte bombolla. Però el mateix es pot dir de l'Estat, l'opinió pública i els partits espanyols, que han perdut el sentit de la justícia, el sentit del dret i de la política.







Martí Anglada Foto: Adrià Costa




- En quina bombolla està l'Estat?

- S'han cregut que els catalans estaven aïllats i que tothom a Europa donava suport a Espanya i l'aplaudia. Van confondre governs i opinió pública. Que els estats volen preservar les fonters territorials és veritat, però altra cosa són les simpaties de l'opinió. Els governs volen garantir les fronteres, però també altres coses. No vol dir que estiguin d'acord amb el 155. Fa molt de temps que la UE demana a Madrid que negociï. Recordo una roda de premsa a París del gener del 2014, del ministre Laurent Fabius amb García Margallo. Fabius, en públic, a una pregunta, va dir que calia una solució per vies polítiques i, assenyalant el ministre espanyol, li diu: i vostès tenen els instruments per fer-ho. La Fundació Adenauer, de la CDU de Merkel, ja fa temps que ho deia. És veritat que amb el 155 els van donar suport a canvi de coses que Espanya els va donar. No precisament a Alemanya.

- Com quines?

- Això està publicat. La batalla del 155 es perd a Europa al migdia del 19 d'octubre, quan hi ha una cimera europea a Brussel·les. Rajoy i Macron es van trobar abans. El diari Le Point ho explica: Espanya havia combatut la reforma que volia França del treball desplaçat: la gent que prové d'altres països i va a treballar a França però amb el sou dels països d'origen. Era un compromís de Macron de posar fi a això perquè contractistes i transportistes portaven treballadors de fora a un sou més barat. Espanya, junt amb estats de l'est, impedia posar fi a això. El 19 d'octubre Rajoy decideix votar amb França i, a canvi d'això, suport al 155.

- Com avalua el paper de França?

- França defensa els seus interessos. Està molt preocupada pel tema de Còrsega. Però jo no critico el senyor Macron, critico el senyor Rajoy. Macron va fer una promesa electoral i va tenir l'oportunitat de complir-la. L'endemà, la premsa francesa titulava: "Primera gran victòria europea de Macron". Ara, el que jo dic és que Rajoy, per poder aplicar el 155, va vendre els drets dels treballadors transportistes i de la construcció espanyols. Això va anar així. És la realitat, i la realitat mereix respecte.

- I Alemanya què vol?




- Alemanya vol estabilitat a la zona euro. No té cap problema de cohesió interna. A Berlín veuen que la situació a Catalunya és un factor desestabilitzador. Saben també que Catalunya és el gran pagador d'impostos a Espanya, un 24%. Alemanya vol estabilitat i solucionar el problema. Té gent molt ben informada, com també França. Una situació de revenja com hi ha ara sap que no durà enlloc. Tothom sap que aquest tipus de conflictes o es resolen políticament o es resolen políticament. Les darreres detencions van escenificar més aquesta revenja. Alemanya vol aturar la bola de neu de la revenja d'Espanya. Que això sigui possible ja ho veurem. El portaveu del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit avui que el fet que hi hagi persones a la presó no ajuda.







Martí Anglada: "S'està punxant la bombolla de l'orgull ferit espanyol". Foto: Adrià Costa

- S'està esquerdant l'edifici de la intransigència de l'Estat?

- No. Des d'Alemanya s'està punxant la bombolla de l'orgull ferit i l'ànim de revenja espanyol. La bombolla independentista es va punxar el mes d'octubre. No em refereixo al fet de la legitimitat dels objectius. El de la independència jo el comparteixo absolutament. Jo no soc de bombolles, però crec que la declaració d'independència s'havia d'haver fet el 19 o 20. L'alternativa d'eleccions era molt vàlida, però era pels dies immediatament després del dia de la vaga, el 5 o el 6 d'octubre. Després del 19 o 20, quan la UE ja va donar la llum verda a Rajoy per declarar el 155, només es podia fer el que es va fer.

- L'opinió pública alemanya no semblava, a priori, la més sensible als arguments sobiranistes.

- No hi ha unanimitats en les societats. Però hi ha opinions suficients per veure que Alemanya vol que la crisi es desescali. Hi ha una necessitat europea de posar fi a la bola de neu repressiva. I aquí hi són tots els estats de la UE.

- S'imagina Madrid aplanant-se a una intervenció d'un mediador?

- Per Alemanya, tenir en Puigdemont els dona un element de pressió.

- Felipe González treia ferro a la decisió judicial alemanya en l'entrevista que li van fer a Salvados...

- González també va dir que tot Europa estava en contra nostra. Sobretot, "el veí del nord". És a dir, França. Jo li hagués preguntat: en contra de què? De la fragmentació territorial? Del 155? Dels empresonaments? França defensa la unitat territorial dels estats, és clar. Però ells també volen una resolució del conflicte.


Martí Anglada va ser delegat de la Generalitat a París entre 2014 i 2017. Foto: Adrià Costa

- S'imagina Madrid aplanant-se a una mediació?

- Entrar en detalls de com pot ser una mediació pot anar en contra de fer-la possible. Per Madrid, una mediació vol dir la internacionalització del conflicte. Però és que ja estem en la internacionalització.

- Com hauria de ser aquesta mediació?

- La clau està en arribar fort a la negociació i negociar bé. I tenir algunes simpaties.

- Quines simpaties té Catalunya?

- Quan Felipe González diu "sobretot el veí del nord", vol dir que la resta no ho és tant d'hostil. Però jo no citaria governs. Hi ha opinions públiques a Dinamarca, Finlàndia, Bèlgica... No estem en territori hostil. Ara, tan agosarat seria dir que tots són amics nostres com dir que són enemics.

- Quines línies vermelles hauria de tenir una mediació per part catalana?

- Va dir el president Puigdemont que una negociació hauria de ser sense condicions. Permeti que li digui que no som prou conscients de l'encertat que va estar el president Puigdemont prenent la decisió de marxar a l'estranger. Cal tenir clar els objectius. L'objectiu nostre és la independència. Per uns  catalans, l'objectiu serà el dret a decidir. D'altres no volen ni una cosa ni l'altra. Però hi ha una majoria al Parlament molt clara. En aquesta negociació no s'aconseguirà la independència. Jo marcaria dues línies: el resultat ha de reconèixer el caràcter de nació de Catalunya, el que comporta el dret d'autodeterminació. Si no, és posar el rellotge enrere. L'altra línia és que hi ha d'haver un garant internacional. Per això és important que intervingui Alemanya o la UE. És el notari. L'àrbitre d'un acord entre Catalunya i Espanya no ha de ser en el futur el Tribunal Constitucional, que està polititzat. 

"Les dues línies vermelles d'una negociació haurien de ser reconèixer el dret d'autodeterminació i un garant internacional"

- La reacció d'un sector mediàtic espanyol contra Alemanya és un error, mostra de nerviosisme o la demostració que certa dreta espanyola no té remei?

- Si es refereix concretament a les opinions de Jiménez Losantos, és cert que és un creador d'opinió, però confio que expressi una minoria de l'opinió pública espanyola. Que un senyor digui que "començaran a explotar cerveseries a Alemanya" o parli d'alemanys com a ostatges és incitació a l'odi. L'estrany és que encara estigui al carrer el senyor Losantos i que el fiscal no s'hagi mogut. Això des d'Alemanya suposa veure la realitat que estan patint els catalans. Després hi ha aquest llenguatge despectiu, com quan es parla d'un "tribunal regional". L'Audiència d'un land és una cosa molt seriosa. Quan s'estudia Dret, els juristes alemanys són referents. No dic que a Espanya no hi hagi bons juristes, que n'hi ha de molt bons.


Anglada assegura que "a França és difícil explicar la situació a Catalunya, a Suïssa és molt fàcil". Foto: Adrià Costa

"No hi ha dicotomia entre Govern o República, cal un Govern de resistència que ajudi a anar cap a la República"

- Amb aquest context, com analitza les negociacions entre els partits sobiranistes per formar govern?

- Hi ha com una dicotomia entre formar un Govern autonomistes o lluitar per la República. Jo no hi crec en aquesta dicotomia. Per què? És evident que hi ha d'haver un Govern de resistència que ajudi a anar cap a la República. Si fóssim molt puritans, tampoc s'haguessin hagut de presentar a les eleccions. Si hi van, després han de formar govern.

- Va publicar fa quatre anys "La via alemanya", on fa un itinerari per la cultura germànica, amb moltes referències al luteranisme. Aquest xoc entre la justícia espanyola i l'alemanya és també un conflicte cultural?

- El llibre té forma de viatge per la conca de l'Elba, que és la conca del luteranisme. L'Alemanya del Rhin és més catòlica. Schleswig-Holstein també és zona luterana. Sense la impremta, que va permetre la traducció de la Bíblia, no hi ha Reforma luterana, però sense l'Elba no s'hagués estès tan ràpidament. El luteranisme neix a la part alta de l'Elba, a Saxònia, però arriba aviat a Hamburg, i d'aquí al Bàltic i els països escandinaus. Merkel és filla d'un pastor luterà. El luteranisme té un component compassiu, que ajuda a explicar la política de Merkel envers els refugiats. Pensem que en un any van entrar a Alemanya 1.100.000 immigrants, tots musulmans.

- Aquest component compassiu pot haver incidit en la decisió dels jutges alemanys?

- No, això no ho crec. Els juristes alemanys són molt bons. Però formen part de la mateixa tradició jurídica fruit del dret romà i la codificació napoleònica, diferent de l'anglosaxona. L'Audiència de Schleswig-Holstein i el Suprem espanyol són de la mateixa família jurídica. La clau està en si es té pa a l'ull o no. No cal anar al luteranisme.

- S'atreviria a dir què passar amb el delicte de malversació?

- No. Només vaig dir que tenia clar que rebel·lió no. El tema de malversació està obert. Hi ha elements a tenir en compte, com el senyor Rajoy i el senyor Montoro assegurant al Congrés que no s'ha gastat un euro pel referèndum. Deixem que els jutges alemanys s'ho mirin bé.


Martí Anglada durant la conversa amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa

- Entre 2014 i 2017, va ser delegat de la Generalitat a França i Suïssa. París és la capital on ha estat més difícil explicar la realitat catalana?

- A França és difícil. Veuen els estats com a ens uniformes. Del problema del finançament no entenen res perquè ells no ho tenen. Alemanya això ho entén de seguida. A França només entenen Catalunya les persones que hi han entrat en contacte per vivència personal. És el cas de Benoît Hamon, un dels dirigents de l'esquerra que ha reclamat una negociació. La família de la seva dona es va instal·lar a la Catalunya Nord i tant ella com el seu pare es van convertir en defensors de la llengua catalana. En canvi, en el cas de Jean-Luc Mélenchon, que és molt jacobí, s'ha pronunciat en contra del govern espanyol per empatia amb Podem.

- Hi ha el cas de Manuel Valls.

- Sí, ell va escollir ser francès i s'ha d'amagar perquè no el prenguin per català.

"Espanya hagués pogut ser una gran Suïssa, però quan es mira al mirall, es veu com a França"

- A Suïssa deu ser més fàcil.

- A Suïssa ho entenen molt bé en tots els àmbits, del finançament a les llengües. De fet, Espanya hagués pogut ser una gran Suïssa. Però quan es mira al mirall, es veu com a França. Això no vol dir que t'aplaudeixin, eh. És un país molt democràtic, amb una tradició referendària.

- Ha estat corresponsal a moltes capitals. També a Roma i el Vaticà. Imagino que és un bon lloc per aprendre diplomàcia.

- Vaig ser tres anys a Itàlia, vaig ser a l'Orient Mitjà, primer a Beirut i després a Tel Aviv. Vaig ser el primer corresponsal de l'estat espanyol a Israel, quan encara no hi havia relacions diplomàtiques. Després a Londres, vaig ser el primer delegat de TV3 a Madrid, i d'allí a Washington. També vaig estar a Brussel·les i Berlín. Home, totes aquestes destinacions m'han servit. El Vaticà... Són lents. No és una crítica. Un diplomàtic no vaticà mira les coses pensant en el termini d'una legislatura. A la Santa Seu, en canvi, tenen uns pontificats que poden depassar fàcilment una legislatura, tenen una durada finita però imprecisa. I mentre els diplomàtics parlen del segle XIX o del segle XX, la diplomàcia vaticana ha construït una mentalitat en base a mil·lennis. Fixi's amb el plet sobre la designació de bisbes a la Xina, com dura. I el que durarà.




Martí Anglada Foto: Adrià Costa

El principal diari alemany posa deures a Espanya

Lluís Bou
Foto: Viquipèdia
Barcelona. Dilluns, 9 d'abril de 2018






El Frankfurter Allgemeine Zeitung, el principal diari d'Alemanya i referent en el món econòmic, ha posat avui deures a Espanya en el seu comentari editorial, que es titula Units en la diversitat. El rotatiu defensa la interlocutòria que va dictar el Tribunal de Schleswig-Holstein que va posar en llibertat el president Carles Puigdemont i va desestimar l'acusació de rebel·lió, i assenyala que Espanya té coses a fer arran d'això.


La primera d'elles és aclarir el fet que a l'euroordre que va dictar el jutge Pablo Llanera l'acusació de malversació (l'única que li queda per poder extradir Puigdemont) no està fonamentada. "Espanya encara l'ha de demostrar (Den muss Spanien noch untermauern, diu en alemany)". Dona a entendre que, si no ho fa, Puigdemont quedarà en llibertat.


El comentari editorial, escrit pel jurista Reinhard Müller, precisa que Espanya no només està obligada a aclarir això "sinó altres coses". Demana que l'Estat espanyol desescali, en sintonia amb el que pensa la cancelleria alemanya. "El govern central i el Tribunal Constitucional han de protegir els drets constitucionals i europeus de Catalunya i dels catalans. Fins a cert punt, no només la Constitució sinó també els Tractats europeus i les normes del Dret internacional garanteixen als pobles i als grups ètnics, també dins dels mateixos Estats, la determinació de les seves qüestions. La violència i les aspiracions d'independència es produeixen sobretot quan s'ignora l'autogovern i se suprimeix l'autonomia que s'havia promès", adverteix.


La posició de l'editorial és que no es pot mantenir una unitat per la via de la repressió, i posa com a exemple de prova els lands d'Alemanya. La unitat s'aguanta per la voluntat dels seus membres.

"Tampoc no es podria obligar cap Estat federat alemany a romandre a la República Federal d'Alemanya a llarg termini. Això també es podria aplicar a la UE, com a associació d'Estats constitucionals democràtics. La UE viu de la diversitat d'identitats nacionals, autonòmiques i d'altra mena, i del fet que tots s'adhereixen al que s'ha acordat de manera conjunta. Això, i no pas un poder central uniformador, és un valor i un atractiu únic, especialment en moments difícils", subratlla

la justícia espanyola al nivell de Polònia i Turquia

MÓN > EUROPA

L’SPD alemany dóna suport a la ministra de Justícia i posa la justícia espanyola al nivell de Polònia i Turquia

El vice-president del grup parlamentari de l'SDP demana una 'solució política' per a Catalunya

La visió crítica amb els procediments de la justícia espanyola s’estén en l’estament polític alemany. Aquest cap de setmana, Katarina Barley, ministra de Justícia, va dir que li semblava correcte l’alliberament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, decretat pel tribunal superior de Slesvig-Holstein. A més, va avisar Madrid que seria molt difícil de provar la malversació.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, va respondre a les declaracions de Barley com si fossin un estirabot personal i les va qualificar de desafortunades. ‘Creiem que comentar ara les decisions dels jutges no és apropiat’, va afegir. Tanmateix, Barley no està sola.

El vice-president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata alemany (SDP), Rolf Mützenich, s’ha manifestat en defensa de la ministra. ‘El govern espanyol ha d’acceptar que la justícia alemanya decideix indiferentment de les voluntats polítiques’, ha declarat al diari Handelsblatt. El vice-president també s’ha referit a l’alliberament de Puigdemont i ha exposat dubtes sobre la viabilitat de l’euroordre.

‘El govern federal hauria de reflexionar si l’euroordre i les ordres internacionals d’arrest, després de les experiències amb les justícies de Turquia, Espanya o Polònia, encara permeten un procediment adequat complint els principis de l’estat de dret democràtic’, afirma.

Una solució política per a Catalunya

Mützenich també ha fet una crida en favor d’una solució política per a Catalunya. ‘És l’hora que el govern espanyol cerqui una solució política per a Catalunya’, ha dit. I ha afegit que si totes les parts ho volen, hi pot haver una mediació d’un tercer país que podria ser un estat membre o bé fins i tot la UE.

La petició d’una solució política de Mützenich s’afegeix a la proposta que va fer ahir Elmar Brok perquè la UE faci mediadora entre el Principat i l’estat espanyol. Brok és eurodiputat de la CDU, el partit d’Angela Merkel. En declaracions al Frankfurter Allgemeine, afirmà que el pacte entre ambdues parts exigiria una renúncia de la independència en canvi d’una millora en l’autogovern català.

Un eurodiputat influent del partit de Merkel proposa que la UE faci de mediadora entre Catalunya i ESPANYA

Elmar Brok, eurodiputat des del 1980, ha liderat diverses iniciatives polítiques de la Unió europea

L’eurodiputat de la CDU, el partit d’Angela Merkel, Elmar Brok proposa que la Unió Europea faci de mediadora entre Catalunya i Espanya per tal de negociar una solució política per al conflicte, segons que publica en exclusiva el diari alemany Frankfurter Allgemeine. Per a Brok, una de les veus més influents en política europea, aquest pacte passaria per una renúncia de la independència a canvi d’una millora en l’autogovern català.

Per al representant de la CDU, l’objectiu és aconseguir una cessió mútua per tal que totes dues parts acceptin la mediació. ‘Hem d’aconseguir que ningú no s’hi pugui negar’, diu l’eurodiputat. Si l’accepten, Jean–Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Donald Tusk, president del Consell d’Europa, podrien plantejar-los un mediador, apunta l’article.

Segons el Frankfurter Allgemeine, són diversos els polítics de diferents ideologies que demanen a Alemanya i la Unió Europea que faci aquesta mediació. Fins ara, el govern federal alemany se n’ha desentès i s’ha limitat a dir que la disputa s’ha de resoldre ‘només dins la legalitat i l’ordre constitucional espanyol’. Ara aquesta postura es posa en qüestió dins la coalició de govern

La UNIÓ EUROPEA a la vora de la seva desaparició, la independència de Catalunya serà el seu detonant

La UNIÓ EUROPEA és una empresa del cabal i la seva finalitat és que Espanya sigui el seu laboratori per intaurar el nou ordre mundial, EL SEU error és que el moviment català és horitzontal, moviment que no poden controlar,



Ara amb Puigdemont a la presó de alemanya, ha internacionalitzat el procés i obliga a Alemanya (UE) a pronunciar-se, si ho lliurar liquida el tractat.


Espanya té l'ajuda d'Alemanya, però sense aquest suport el govern espanyol cau, sigui del PP, Ciutadans o del PSOE, no importa el color, importa que catalunya no s'independitzi, proque el control que tenen el perdria tot.


ANGELA ROCKEFELLER MERKEL (néta de ADOLF HITLER), és família de WILLIAM ROCKEFELLER CLINTON i GEORGE SOROS està a un petit pas de ser detinguda



© Publicat per misteri1963 autoritza la divulgació d'aquest articles sempre que es respecti els drets d'autor