La casa dels embolics

Sabut és: uns neixen amb estrella i altres, estrellats. Cas jutge Llarena, aquest probe magistrat forjat en la més rància prosapia franquista, segons la qual el simple fet d'advocar per la independència de Catalunya ja és delicte. Incomprensiblement, no està tipificat com a tal, però sí un altre que ve com anell al dit: el de "rebel·lió". Falta el requisit de la violència que Llarena ha intentat provar amb una interpretació imaginativa del concepte segons la qual és violent tot acte, per pacífic que sigui, que susciti la violència.

I s'estranyen que algú (el president Puigdemont-quatre exconsellers a l'exili) interposi una demanda civil perquè se li ha privat dels seus drets arbitràriament. És el mínim que podien esperar. Amb la corresponent citació al jutge Llarena a declarar el proper 4 de setembre. La justícia espanyola no dóna curs a la citació. El jutge degà la torna, invocant un defecte de procediment. Per, doncs, la via jurídica. Però obre la política perquè aquest mateix jutge degà posa en coneixement del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la citació i requereix d'ell la concessió de l'empara a Llarena i un advertiment a la justícia belga sobre la independència de la justícia espanyola.

El CGPJ s'ha mobilitzat i la Comissió Permanent ha votat set contra un per atorgar l'empara al jutge. Ho justifica amb raons de fons polític i no jurídic; fins i tot el qualifica apassionadament com "barroera maniobra" per  sotmetre la sobirania de l'Estat espanyol a una jurisdicció estrangera . Pura doctrina de la raó d'Estat. Res a veure amb la justícia. La prova és que el mateix òrgan encomana als ministeris corresponents del govern espanyol sortir en defensa de la sobirania esmentada i la independència de Llarena.

Però, al seu torn, la protecció ¿en què es materialitza? ¿Admet que el magistrat no acudeixi a una citació judicial d'un país estranger? No serà el cas, però de incomparecer, el tribunal belga podria dictar una requisitòria d'algun tipus. L'embolic que han organitzat Llarena i la seva fogosa numen, Sáenz de Santamaría és monumental. No és que la justícia espanyola estigui desacreditada a Europa; és que és el seu riota.

La conseqüència d'aquest esperpent de presons i agressions de carrer de bandes feixistes és fer més inapel·lable la República Catalana.

Ramón Cotarelo

Copyright © misteri1963 tots els drets reservats. Podeu copiar i distribuir aquest article sempre que no ho modifiqui de cap manera, el contingut romangui complet, se li doni crèdit a l'autor i s'inclogui aquesta URL https: // misteri1963.blogspot.com i l'avís del Copyright