Reaccions sobre l'apertura del MWC

És nord-americà i està més a prop dels 60 que no pas dels 50. Un bon empresari que s'ha guanyat bé la vida i no ha tingut mai problemes econòmics. Els seus dos fills són llicenciats i bons professionals en el seu ram. El nostre protagonista viu, és i treballa a Nova York.

El nostre protagonista és aquests dies a Barcelona en motiu del MWC. Ja ha vingut vàries vegades, i en una d'aquestes, fent un reportatge, ens vam conèixer. Vam acabar fent una cervesa i des de llavors, i molt de tant en tant, ens enviem algun e-mail cordial.

El meu conegut nord-americà sempre ha mostrat un gran interès sobre tot el que passa al nostre país. Primer ho veia com una singularitat regional; després, com un perill (per què us voleu separar?) i ara ja com una necessitat (jo, si fos de vosaltres, fotaria el camp ràpid!)

I és que l'amic empresari està encara en estat de xoc. Ahir va ser un dels 200 convidats al sopar de presentació del MWC 2019 i avui, a primera hora del matí, m'envia un whatsapp on em diu "però el rei aquest està sonat o què?" Ens escrivim i m'explica com va anar tot plegat.

Qui primer trenca el gel és l'alcaldessa @AdaColau que, davant de tots els assistents (entre els quals, Felipe VI) reivindica els "valors republicans" de la "llibertat, igualtat i fraternitat" i BCN com a "capital tecnològica" per crear una societat "més justa i feminista".

Reclamar república, justícia i feminisme davant d'un Borbó no és qualsevol cosa, i en aquest sentit l'alcaldessa @AdaColau crea un cert impacte entre els assistents, alguns dels quals van una mica perduts. Espanya és un regne i es troben que l'alcaldessa demana República!

Després toca el torn al "governador" (l'empresari pensa en clau nord-americana; els estats que conformen els EUA no tenen president, sinó governador). Efectivament, el president @QuimTorraiPla agafa el relleu i parla de Catalunya com un país de "creadors revolucionaris". Ai!

Torra recorda, a més, que fa dos anys és Puigdemont qui participa en la inauguració de l'MWC. "M'agradaria recordar-lo a ell i als membres del seu govern que avui no poden ser aquí amb nosaltres", afirma el president @QuimTorraiPla en al·lusió als presos polítics i als exiliats.

Després de la intervenció de @QuimTorraiPla, els comensals de la taula de l'empresari nord-americà tots, de manera més o menys dissimulada, consulten coses als seus mòbils, com per exemple "president a l'exili", "Catalunya", "Carles Puigdemont"...

Toca el torn a Felipe VI. S'omple la boca que Ñ és una democràcia plena (cares d'estupefacció entre alguns assistents) i que les institucions espanyoles són sòlides. A què ve això ara? Des de quan Macron ha d'explicar que França és una democràcia i té institucions sòlides?

Després dels discursos la conversa entre els companys de taula de l'amic nord-americà gira gairebé en exclusiva sobre la política interna espanyola. Felipe VI els ho serveix en safata. Molts dels participants al MWC viatgen arreu del món i assisteixen a moltes presentacions.

Mai, em diu el conegut nord-americà, els assistents al MWC es troben en aquest tipus de situacions, en què un cap d'estat ha de dir que el país que els acull és una democràcia, que tenen institucions fortes, que defensen la constitució i que no es poden saltar les lleis.

Però què coi és això? A sobre, abans d'entrar, es troben amb protestes de centenars de persones que llueixen banderes que no són l'espanyola, amb un besamans que semblen coses del segle XIII, amb uns silencis a la taula presidencial que es podien tallar amb un ganivet...

El comercial nord-americà diu estar al·lucinat: "com es pot anar tan mal assessorat? El mateix cap d'estat està internacionalitzant el vostre problema! A sobre, ho fa davant alguns dels empresaris amb més poder del món els quals aquesta nit estan buscant informació de tot!"

Quan els organitzadors del MWC es van plantejar l'any passat que en cas de crisi política caldria buscar una altra ubicació, Madrid no va ser mai una alternativa. Felipe VI encara no ha entès que ser adult també vol dir acceptar que hi ha problemes que no es poden resoldre.

Bernal Deltell 25-02-2019

Els diaris del Grupo Godó es desmenteixen 

---

Redacció | Dos diaris del Grupo Godó, dues informacions contradictòries. El rotatiu esportiu Mundo Deportivo, en un article de Julio Salinas desmentia La Vanguardia amb una bona plantofada que segurament va passar desapercebuda pels directors d'ambdós diaris.

 

Concretament, Salinas escrivia a la seva secció 'Notas de Julio" que "La Barcelona World Race no se celebrarà a Barcelona l'any 2019. Alguns culpabilitzen la inestabilitat política a Catalunya però la veritat és que es deu a la falta d'espònsors i als canvis als criteris d'exempcions fiscals. Que no menteixin".

 

Aquest "que no menteixin" final és tota una plantofada a La Vanguardia que dies abans havia publicat en portada que "La inestabilitat política cancel·la la World Race" i, a més, la notícia de dins encara era més explícita titulant "naufragio por la crisis política".

 

Doncs res, gràcies a Mundo Deportio i a Julio Salinas sabem que La Vanguardia, ambdues del Grupo Godó, ens menteix. La troballa és de Bernat Ferrer:

 

Mostra la imatge al Twitter

Bernat Ferrer@bernatff

En resposta a @bernatff

Avui @mundodeportivo, editat per Godó, li diu a @LaVanguardia que deixi de mentir. Té força gràcia, no?

23:18 - 2 d’abr. de 2018

• 1
• Llegeix els altres tuits de l'usuari Bernat Ferrer

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

Bernat Ferrer@bernatff

Demà aniré al McDonalds a pillar una @LaVanguardia gratis: la fe d'errors a portada+editorial+pàgina sencera (sense firmar) serà brutal! #WorldRace #naufragio

22:37 - 31 de març de 2018

• 1
• Llegeix els altres tuits de l'usuari Bernat Ferrer

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

TV3 va liderar l'audiència al febrer. Els catalans són els que consumeixen menys teleporqueria i ODI (A3 + T5 + La 1)

TV3 lidera les cadenes autonòmiques. Si sumem les 5 cadenes de la corporació (a Madrid segueixen dient que són 7 ...) tenim: 
-TV3 14,5% 
-3/24 (només notícies tipus CNN) 1,9% 
-Super 3/33 (infantil, juvenil, cultural) 1% 
-TV3 CAT (canal internacional via satèl·lit) 0,6% 
-Esport3 (esports) 0,5% 

TOTAL: 18,5%

Mitjana estatal de les autonòmiques: 8,5%

T5 + A3 + TV1 sumen un 36,8% a Espanya 
Aquestes mateixes cadenes a Catalunya només representen el 26,8% (10 punts menys ...). 


Els lideratges per targets es reparteixen de la següent manera: 
- Telecinco: líder en dones, en 13 a 24 anys (empat amb Antena3) i en majors de 64 anys (empat amb La 1). 
- Antena 3: Líder en homes, en joves de 13 a 24 anys (empat amb Telecinco), en adults joves, entre 25 i 44 anys, i en madurs, de 45 a 64 anys. A més, és la cadena més vista al "Target Comercial". 
- La 1: Líder en els majors de 64 anys (empat amb Telecinco). 
- Clan: líder en nens de 4 a 12 anys (14.1%). Pel que fa al desglossament per regions i nacions: - Telecinco: País Basc, Galícia, Madrid, Canàries, Astúries i Múrcia.



- Antena 3: Andalusia, València, Castella-la Manxa i Aragó. 
- La1: Balears, Castella i Lleó i Resta. 
- TV3:  Catalunya.

sense comentaris

Quines conseqüències tindrà la finalitat de la neutralitat d'internet als Estats Units (i com afectarà a la resta del món)

• www.animalpolitico.com
• veure original
• desembre 16º, 2017
• 
  

El món digital es va estremir aquest dijous a Estats Units.

La Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès) d'aquest país va anunciar la derogació total de les normes de neutralitat d'internet aprovades pel govern de Barack Obama el 2015, que impedia que les companyies proveïdores cobressin tarifes addicionals per un accés més ràpid a certs continguts a la xarxa.

Bàsicament, estaven en l'obligació de tractar a tot l'univers digital per igual, el que, en termes polítics, significava que les autoritats asseguraven que les empreses que subministren el servei no bloquegessin, alentiran o discriminessin d'alguna manera algun contingut o aplicacions.

Amb la nova llei, tot canviarà.

Les empreses que subministren el servei tindran a partir d'ara la llibertat d'experimentar amb nous preus, prioritzar o bloquejar contingut, sense haver de rendir comptes.

Això podria tenir grans beneficis per a les companyies proveïdores, segons explica a BBC Món Ryan Singel, expert en neutralitat de la xarxa del Centre d'Estudis d'Internet i la Societat de la Universitat de Stanford.

I això es deu, comenta, al fet que tradicionalment el mercat telefònic d'Estats Units ha estat molt poc competitiu.

"Tenim només quatre grans companyies que subministren internet sense fil i de banda ampla, la qual cosa és terrible. 

El 51% dels nord-americans només té una opció per triar el seu servei d'Internet ", afegeix.

Amb aquest nou model, s'estima que aquestes companyies podran recaptar molt més diners de part dels cibernautes i també invertir en millores per a la seva serveis.

"En treure les restriccions,  aquests proveïdors seran els principals beneficiats , augmentaran els seus guanys, es tornaran més competitives i això els permetrà expandir-se i millorar el servei o portar-lo a comunitats més petites", comenta l'expert.

Però si per a les companyies portarà beneficis i en teoria ajudarà a petites comunitats a tenir major accés a la xarxa, quines seran les conseqüències que això podria tenir per a la gran majoria dels usuaris o per a les empreses que utilitzen els serveis d'Internet als Estats Units ?

I com pot afectar això a la resta del món?

Drets d'  GETTY IMAGES

Fins ara, qualsevol empresa que volgués utilitzar la xarxa podia fer-ho independent del seu poder o envergadura.

Pujada dels preus de connexió

D'acord Singel, un dels primers efectes serà  una pujada en els preus de connexió .

No obstant això, l'especialista explica en entrevista amb BBC Món que les principals conseqüències no es van a fer visibles de manera immediata i que no tindran un efecte "directe" sobre els usuaris corrents, encara que seran aquests els majors afectats.

"El vot aprovat aquest dijous  permet a les grans companyies proveïdores d'internet buscar vies per carregar més diners a les empreses que estan en línia . És a dir, els permetrà pujar els preus si volen tenir un accés més ràpid a internet ".

Fins ara, qualsevol empresa que volgués utilitzar la xarxa podia fer-ho independent del seu poder o envergadura.

GETTY IMAGES

Des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, els republicans volien revertir les normes sobre la neutralitat de la xarxa.

Tenia el mateix dret un jove programador d'un poble de Massachusetts que volgués obrir un bloc o crear una aplicació sobre els beneficis de l'apicultura que un gegant com Google.

Però a partir d'ara, les empreses podran discriminar quins usuaris li donen un major ample de banda o qui limitaran o tallaran els serveis.

Per als usuaris

"És bo dir que les primeres conseqüències no cauran directament sobre els individus. La forma més ràpida de fer diners és darrere de les companyies que estan a la xarxa, el que al seu torn,  es reflectirà en l'experiència d'internet dels usuaris comuns ", comenta Singel.

El problema, afegeix, és que l'anterior farà que els serveis que utilitzem en línia, com els de streaming (per veure vídeos o escoltar música) es tornin molt més cars també.

REUTERS

Netflix és un dels serveis que pot resultar afectat.

" Netflix, per exemple, es tornarà més cara . 

Com hauran de pagar tarifes més altes per utilitzar internet de millor qualitat per oferir els seus serveis, necessitaran cobrar més també als seus usuaris per mantenir-lo. 

Així que veurem que  Internet es tornarà molt més car en els serveis pels quals pagues ", explica l'especialista de la Universitat de Stanford.

Altres serveis, com els de vendes en línia, també poden experimentar una pujada de preus: en haver de pagar més pel servei d'internet, pujaran també els preus en els productes.

De la mateixa forma, com unes companyies es beneficiaran per sobre d'altres, les més grans, com Amazon, es veurien beneficiades, mentre  petits emprenedors veuran dismunuidas seves possibilitats de venda .

Així mateix, l'especialista considera que, en general, es podria generar un "internet diferenciat" per als que puguin pagar més i per als que paguin menys.

"Com passa en alguns països podrem trobar-nos que els servei d'Internet es venguin a" paquets ", com succeeix amb els plans de telèfon o els canals de televisió, agrupats segons el proveïdor", afirma.

Però no quedarà aquí.

menys varietat

Singel adverteix que  hi haurà també menys serveis gratuïts : atès que les empreses que ara ofereixen aquest tipus d'utilitats hauran de pagar més, si no cobren més es faran inviables des del punt de vista econòmic.

Això, diu, no afectarà massa a les grans companyies que puguin pagar per això.

Drets d'  GETTY IMAGES

L'audiència en la qual es va determinar la fi de la neutralitat a internet.

No obstant això, podria significar la fi d'empreses més petites o el fracàs de nous projectes a la xarxa.

"Atès que els preus per tenir un millor internet pujaran i els proveïdors ho podran controlar al seu antull farà que hi hagi menys companyies noves a la xarxa, hi haurà menys varietat i farà que  el poder se segueixi concentrant en els gegants d'internet  i que hi hagi menys possibilitats per a la innovació i per a la pluralitat ", diu.

"Serà una internet més controlada per les empreses més poderoses, hi haurà menys possibilitats perquè emprenedors digitals facin els seus projectes i limitarà en general la llibertat i varietat de la xarxa", diu.

censura

Un altre dels punts més controvertits d'aquesta nova llei és que les companyies proveïdores de serveis d'internet podran bloquejar o censurar continguts per qualsevol motiu.

"Si Comcast i Verizon, per exemple, decideixen que nosaltres no volem tenir llocs que venen armes, poden bloquejar aquests llocs. 

En les regles anteriors, les companyies estaven obligades a mantenir en els seus servidors qualsevol pàgina independentment que estiguessin a favor o contra dels seus continguts. Ara tot això canvia ", comenta Singel.

Durant la llei anterior, qualsevol servei i qualsevol aplicació eren legals dins de les lleis nord-americanes i ningú podia interferir en això sense una ordre judicial o federal. Ara aquesta prerrogativa pertany també als proveïdors de servei.

GETTY IMAGES

Activistes pels drets d'internet van protestar davant la decisió presa als Estats Units.

" Qualsevol empresa o blocaire, per exemple, que advoqui per discursos controvertits o opinions polèmiques podria veure censurada o bloquejada la seva web ", diu.

Però com internet és un fenomen global, les conseqüències no es quedaran només per als Estats Units.

conseqüències mundials

D'acord amb Singel,  la manca de varietat d'internet i una xarxa "més avorrida" seran una de les principals conseqüències  a nivell global de l'eliminació de la neutralitat de la xarxa als Estats Units.

Altres de les perdedores seran les empreses o fins i tot usuaris estrangers que alberguen informació en servidors d'aquest país.

"Si una empresa estrangera voleu utilitzar els serveis d'internet nord-americans per arribar a més usuaris en aquest país, pot trobar-se que no tindrà la mateixa capacitat de distribució dels seus continguts que una empresa local o que un gegant d'internet", diu.

Les possibilitats d'entrar al mercat digital nord-americà, afirma l'expert, es faran més difícils, burocràtiques i portarà processos en els quals  seran els proveïdors d'internet que tindran l'última paraula .

Un congressista d'Estats Units va compartir a Twitter com a Portugal es venen paquets d'internet com si fos televisió per cable.

Un efecte similar per a les empreses, innovadors, petits iniciatives o aplicacions que busquin allotjar informació en servidors nord-americans: podrien trobar que la velocitat per accedir-hi s'alenteixi o augmenti.

A partir d'ara,  la naturalesa o grandària de l'empresa garantirà que tingui un millor o pitjor servei d'internet .

"Hi ha companyies que estan fora dels Estats Units a les quals se'ls pot demanar que paguin més també si volen arribar a clients de Verizon o Comcast, per exemple, si volen arribar a usuaris d'aquestes companyies", diu.

conseqüències simbòliques

D'altra banda, l'expert assenyala que les conseqüències no queden només en el pla pràctic.

"Per molt temps,  Estats Units havia estat un líder en neutralitat d'Internet, un exemple internacional .

La llei signada per Obama per regular internet a 2015 es va tornar una fita a nivell internacional ", afirma.

La nova llei, segons Singel, constitueix "un molt mal missatge per a la resta del món, perquè mostren com les grans companyies telefòniques poden dictar als governs el que han de fer".

GETTY IMAGES

Ajit Pai, director de la Comissió Federal de Comunicacions era director a Verizon.

Però, segons Singel, també podria tenir conseqüències polítiques a l'interior de la societat nord-americana.

"És bo aclarir que és un mesura que es pren  malgrat una àmplia oposició de l'opinió pública, dels experts i que transcendeix fins i tot la clàssica divisió d'opinions entre republicans i demòcrates", afirma

Una enquesta publicada aquesta setmana per la Universitat de Maryland va indicar que el 83% dels nord-americans s'oposava al canvi de la llei. Només entre els republicans, el nivell d'oposició era de 75%.

"Això, lògicament, és negatiu també per a la imatge del govern, perquè és una cosa que el poble no volia, però que no els va escoltar i el va aprovar de totes formes. 

Això no és una bona manera de fer a la gent creure en la democràcia i en els processos democràtics ", conclou.