bloquiex d'Espanya

Catalunya amb president, Espanya mes bloquejada




L’acord de Junts pel Sí i la CUP per investir avui Carles Puigdemont podria tenir un impacte indirecte en la investidura del president del Govern espanyol. La propera setmana, el 13 de gener serà el dia previst perquè es conformi la presidència i la Mesa de les Corts. A partir d’aleshores, el rei Felip VI tindrà dues setmanes per proposar candidat a la Moncloa.
En aquest escenari, el vot en negatiu o l’abstenció dels partits independentistes –Esquerra Republicana de Catalunya i Democràcia i Llibertat– pot ser determinant per bloquejar o facilitar la investidura. En un escenari on el procés continua la seva marxa, les formacions que el representen podrien tractar de treure’s pals de les rodes i jugar-hi les seves cartes.
La Gran Coalició de Partit Popular (PP) i Partit Socialista (PSOE) va quedar descartada aquesta setmana, per part de Pedro Sánchez. Alhora, ja va mostrar la seva disposició a votar en contra de Mariano Rajoy, o qualsevol candidat del PP, de manera que una aliança entre Ciutadans-PSOE-PP tampoc seria viable.
En aquest escenari, la única opció del Partit Popular (PP) seria aconseguir la col·laboració de Ciutadans (C’s) –que sumen 163 escons– amb els vots, necessàriament, d’algun dels dos independentistes: d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiL), a més d’altres nacionalistes, per arribar als 13 escons que li falten per a una majoria absoluta. Tanmateix, amb el procés en marxa, avui la possibilitat seria nul·la.
Per la seva banda, el Partit Socialista (PSOE) també els necessitaria com a aliats. “Per a les dues possibles investidures que no passen pel PP cal la col·laboració d’ERC i DiL”. Així ho considera el doctor en Ciència Política per la Universitat de Harvard, Pepe Fernández-Albertos. Els dos escenaris que esmenta són “un pacte d’esquerres –Podemos i Partit Socialista– o la investidura de PSOE amb complicitat de C’s, poc probable”.
En el cas d’explorar una coalició d’esquerres, com ha fet Pedro Sánchez aquesta setmana, els independentistes tindrien la clau de la governabilitat. PSOE i Podemos sumen 159 escons, al quals en calen 17 més. Precisament, els mateixos escons d’ERC més DiL.
Ara bé, per a Pablo Simón, doctor en Ciència Política i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, no és descartable que partits com “Coalición Canaria o Partit Nacionalista Basc donessin suport al PSOE”. Però ni en aquest cas, es sumaria prou. A una aliança amb Unidad Popular, o en extrem, amb Bildu, els quatre partits suposen 11 escons, no 17.
Però segons Simón, la comparació amb Portugal no és “adequada”. Al país veí, el sistema de partits és més “homogeni”, i el bloc d’esquerres superava en escons la dreta de Pedro Passos Coelho. Per això, va tombar-lo del govern. Alhora, no hi havia partits amb línies vermelles, com ara el referèndum que Pablo Iglesias va prometre. Aquesta, una altra via indirecta d’influència del procés en la investidura, que dificulta l’entesa amb els socialistes.
Ara bé, per a Fernández-Albertos “ni en l’escenari més rupturista” –com és l’avenç del procés–, “no veuria un PSOE abraçant una gran coalició amb el PP com a resposta”. L’analista del blog Piedras Papel considera que “el 20D va demostrar que el pes de la qüestió catalana sobre l’electorat no català està sobredimensionat”.
És a dir, que pot no tenir una afectació tan elevada per als pactes –i les seves implicacions– com es creu. Aquesta valoració podria no fomentar la creació d’un front antiindependentista del PP-PSOE, o Ciutadans-PP-PSOE, com s’ha considerat. Així, l’escenari d’un PSOE explorant l’esquerra podria tenir més números. Però si DiL i ERC no troben suport a les seves demandes en Sánchez, podrien bloquejar la investidura.
Pablo Simón considera que “reeditar els comicis a Espanya tampoc portaria a un escenari de més fàcil pacte”. Una segona volta generaria que “la participació electoral segurament baixés”, com mostra l’experiència en aquests casos. Alhora, es podria produir un moviment de vots intra blocs, i no entre blocs que no trauria el país de l’atzucac.
És a dir, “Si el PP juga la carta de la ingovernabilitat” –i es presenta com l’actor que amb una majoria absoluta pot garantir-la– “hi podria haver un transvasament de vot des de C’s cap a populars”. Al mateix temps, els votants, “conscients que el sistema electoral perjudica Ciutadans”, i li és més costós obtenir escó, poden decantar-se per PP.
Per al PSOE, tot dependria de la seva actuació abans dels nous comicis. “Els votants podrien castigar una lluita fratricida dins dels socialistes”. Fins i tot, els perjudicaria que l’electorat “considerés que s’ha arribat a unes noves eleccions perquè aquest ha dificultat la formació de govern”. Potser, aquesta explicació ajudaria a entendre el viatge de Pedro Sánchez a Portugal aquesta setmana, per explorar la coalició d’esquerres.
En qualsevol cas, els seus vots perduts anirien a Podemos, generant aquest desplaçament dins de cada força. La clau, novament, podria estar en els partits nacionalistes, a qui el vent podria bufar a favor en la nova fase del procés