les mentides al descobert

El dossier català, Bèlgica i la UE
  

La qüestió catalana -la  revitalització del procés d’alliberament  nacional de  Catalunya- està  provocant  molta  remor  de fons  a  Bèlgica  i  un corrent de simpatia  i solidaritat envers Catalunya. Això també succeeix, en menor  mesura,  en  d’altres estats  de la  UE com són les Repúbliques Bàltiques, Dinamarca i  Irlanda.
 En relació amb el cas belga, és molt interessant tenir present que el cap  del  partit  nacionalista  flamenc  NVA (New Flemish Alliance/ Nova Aliança Flamenca) i alcalde de la ciutat de la indústria dels diamants, anvers/Anwerpen, va fer recentment  unes declaracions  en què  afirmava que si no es dona   un suport nítid  a Catalunya, en la seva  lluita cívica a favor de la independència, faria  caure  el  govern  belga. Així mateix, el President de Flandes,  Geert Bourgeois, del partit liberal flamenc va declarar que tan Catalunya com Escòcia  o Flandès -actuals  nacions sense  estat europees  i europeistes en processos  desiguals,diversos i diferents,  cap  a la sobirania plena, la confederació i/o la  independència-  un cop  aconseguissin els seus objectius finals no  tindrien cap  problema per a integrar-se  a  la UE; és dir,  que el procés de sobirania plena no implicaria cap dificultat per a formar part de la interdependència europea. Per altra banda, també cal tenir molt en compte que els  francòfons de Bèlgica, tot i no ser, al 100% favorables a la sobirania de Catalunya, de cap de les maneres  no es pot dir que  s’hi posicionin en contra. En aquest sentit, els francòfons belgues, en relació amb el “dossier català”, tenen una actitud molt més oberta, democràtica  i avançada, en la línia dels conservadors britànics, que no pas el govern espanyol o els partits unionistes/assimilacionistes  de Catalunya. Cal saber que Bèlgica representa, en certa  manera, una “Europa en miniatura” políticament  parlant.
 En síntesi, tot això posa  de manifest la pobresa  intel•lectual dels arguments, de la por, dels unionistes i/o assimilacionistes . De fet, aquesta gent,  tan ufana  i tan superba, no tenen cap mena de credibilitat, ni a Catalunya i, encara menys,  a Europa. A més, la propaganda  histèrica anticatalana de la “brunete mediàtica” (la premsa, les ràdios i les televisions madrilenys  ultraconservadores, ultrajacobines i  rabiüdament  anticatalanes) i del   govern espanyol, quan s’expressen d’una manera  tavernària i insultant, en el sentit que Catalunya  quedaria  fora de la UE  si  es declarés independent, no es més que  una estratègia fraudulenta que descriu a la perfecció la impotència de  la superestructura de l’Estat espanyol per tal de crear inquietud i angoixa entre la població  catalana