números i només números?

Els números que neguen la ‘fuga d’empreses’
  

La realitat real contra la realitat política. La setmana passada es va esbombar que les empreses traslladen el seu domicili fiscal fora de Catalunya a causa de la inestabilitat política que genera el sobiranisme. Javier Vega Seoane, president del Círculo de Empresarios, alertava que mil empreses han marxat de Catalunya el 2014 perquè “ningú no vol anar allà on s’incompleix la llei”. El Cercle d’Economia, en una  s’hi afegia dient que la resolució de ruptura del Parlament “ha tingut, des del primer minut, efectes negatius certs i objectius en les decisions empresarials d’inversió, així com en la localització de seus corporatives a Catalunya”.
Cap de les entitats justificava amb dades “certes i objectives” les seves afirmacions. Els va ajudar a tenir raó un fet: la cadena d’hotels Derby movia la seva seu a Madrid. Jordi Clos, el president de la cadena, és també president del Gremi d’Hotels de Barcelona, vicepresident de Turisme de Barcelona i membre del Consell de Fira de Barcelona. No és qualsevol cosa.
L’aigua al foc, però, la van llançar els dos que ho podien fer: els presidents de les patronals Foment del Treball i Pimec, Joaquim Gay de Montellà i Josep González. Les empreses no marxen de Catalunya pel procés polític, van dir alhora i al mateix acte. Ho fan principalment perquè altres comunitats o països ofereixen més avantatges fiscals, van reblar.
Les dades les aporta a El Nacional Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat en funcions de la Generalitat. Catalunya és tradicionalment exportadora de domicilis fiscals. Sempre té un balanç deficitari entre empreses que canvien el seu domicili fiscal però no traslladen la seva unitat operativa. Això ja passava des d’abans que s’encetés el procés sobiranista. Aquest any 2014, per exemple s’han fugat, fiscalment parlant, 987 empreses i n’han entrat 602.
El secretari no treu importància a la fuga fiscal però insisteix que “és un fenomen natural” en l’economia de mercat i que està “fonamentat en mil raons” com, per exemple, el dèficit fiscal o les condicions asimètriques del dèficit públic que s’autoritza a Catalunya.
Els impostos extres que paga la ciutadania catalana comporten “retallades més grans” i és per aquest motiu que marxen les empreses. Derby Hotels, per exemple, ja va desvincular la seva decisió del procés sobiranista.
Catalunya tindria millors resultats si no fos per l’efecte capitalitat, és a dir, inversions produïdes a Catalunya que són comptabilitzades a Madrid perquè a la capital espanyola és on està ubicada la seu social d’aquestes empreses.
És el cas de Dow Chemical, per exemple, que disposa d’unes instal·lacions extenses al polígon petroquímic de Tarragona, amb cracker i tot, però la seva seu fiscal és a Madrid, comunitat que suma els comptes d’aquest gegant nord-americà, per exemple els 15 milions d’euros invertits en la nova planta… a Tarragona.
Una altra empresa que s’ha enarborat com a bandera dels trasllats és el gegant agropecuari Vall Companys, que factura més de 1.300 milions d’euros. Va traslladar la seu fiscal de la seva matriu a Madrid dos setmanes abans de la mort del seu president “per qüestions estrictament financeres” (llegeixi’s avantatges fiscals), segons fonts de la mateixa empresa.
De Madrid marxen més empreses que de Catalunya, però també n’atreu moltes més que Catalunya, de manera que té un balanç positiu de captació: 1.388 empreses madrilenyes van canviar el domicili fiscal, però hi van anar a parar 1.944. Madrid “capta empreses de tot arreu” de l’Estat, no com Catalunya, segons Torres. Fet i fet, Madrid és la seu del 64% de les empreses espanyoles i genera el 19% del PIB espanyol. Catalunya genera el 20% del PIB però només té domiciliades el 17% de les empreses espanyoles.
Des de fora de les fronteres espanyoles, la situació no es percep igual que a dins. Al departament han detectat “interès” i no “inquietud” pel que passa a Catalunya i l’única raó que podia frenar l’entrada de nous inversors és que el procés “s’enterbolís” i comencés a “no ser pacífic”, explica Torres.
Per al secretari, des que el procés sobiranista va esclatar a la manifestació de l’11 de setembre de 2012, “molts sectors han volgut combatre’l amb arguments que cremen”. “Aconseguiran el que pretenen”, es lamenta, que és “desacreditar la situació de l’economia catalana i introduir dubtes sobre la seva viabilitat”. Si finalment l’economia catalana empitjora, “vindrà donat pel procés antisobiranista, perquè utilitzen dades falses”, denuncia Torres.