Diàleg amb l’eurodiputat Josep-Maria Terricabras i Josep M. Suàrez delegat del Govern al Regne Unit

POSTED BY: GEOPOLITICA.CAT 12 MARÇ 2017

Fou l’octubre de l’any passat, en un dinar-col·loqui organitzat per l’associació madrilenya Club Siglo XXI, que el, aleshores, ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, micro en mà i atenent una pregunta, exclamà: “El partit de Catalunya no es juga a casa sinó que es juga fora”. L’afirmació entrava en flagrant contradicció amb un dels seus més celebrats estirabots. Aquell de la Catalunya independent vagant per sempre més per l’espai sideral i exclosa ab aeternum de la Unió Europea. La badada del diplomàtic espanyol havia estat monumental. I doble. Per una banda, reconeixia que s’estava jugant un “partit”, o sia que existia una confrontació entre Catalunya i Espanya, contrariant així la consigna d’invisibilització dictada des del govern espanyol. Per l’altra, identificava públicament un actor extern decisiu, capaç d’influir en el resultat del plet: la comunitat internacional. És fàcil comprendre per què Mariano Rajoy, tan bon punt arribà l’ocasió, se’n desempallegà cames ajudeu-me del ministre, acomiadant-lo de l’executiu.

Europa és clau i el tauler on Catalunya s’ho jugarà pràcticament tot a nivell internacional en el moment que es produeixi el xoc de legitimitats amb l’Estat espanyol. L’estratègia de bloqueig sistemàtic practicada des de les institucions espanyoles davant la demanda catalana de diàleg polític no suscita gaire simpatia entre els socis comunitaris per bé que, fins ara, atès que encara no s’ha produït l’eclosió del conflicte, respecten el principi de no ingerència. No siguem incauts: tampoc frissen per dir-hi la seva. De fet, preferirien escapolir-se’n d’aquest tràngol incòmode si els fos possible. No obstant això, a Europa ha quallat la idea que l’origen del problema és sobretot democràtic. Els catalans volen votar però l’Estat espanyol no els deixa. A més la premsa internacional, i no només europea, manté el focus de forma persistent des que començaren les primeres mobilitzacions massives el 2010, i especialment després de la Diada del 2012.

Dinamarca i Suïssa destaquen com a països europeus més compromesos en la cerca col·lectiva d’una solució a la contesa catalana pel dret a decidir. També s’han enviat senyals encoratjadors des de terres escandinaves i bàltiques, i des d’Irlanda, Escòcia i Gal·les. Però el procés català aixeca alhora importants reticències, especialment entre els estats que tenen regions d’antiga tradició històrica: el Regne Unit (Escòcia, Gal·les), Itàlia (el Vènet), França (Còrsega, la Bretanya), Bèlgica (Flandes), i, fins i tot, Alemanya (Baviera). Naturalment convertir Catalunya en un precedent reeixit d’autodeterminació al si d’Europa no serà una iniciativa que estaran predisposats a impulsar. A més a més, cal afegir-hi l’estesa preocupació per un possible escenari de fallida econòmica de l’Estat espanyol. L’obstinada insistència dels polítics hispans en no reconèixer una Catalunya que, tipa de no trobar interlocució, hagués tirat pel dret faria impossible arribar a un acord per repartir el voluminós deute públic que segueix creixent sense aturador. En la millor de les circumstàncies es preveu tancar el 2016 amb un màxim històric del 99,4% sobre el PIB. La càrrega d’aquest passiu, de dimensions colossals sense l’economia catalana, faria d’Espanya un estat inviable. I un seriós problema, ara sí, per l’eurozona.

El filòsof, catedràtic i eurodiputat Josep-Maria Terricabras assegura que, malgrat tot, a la cambra europea es parla força de Catalunya “però als passadissos i en veu baixa perquè la posició oficial de les institucions europees és de defugir el conflicte”. Divendres, 17 de març, des de les 2 fins a 2/4 de 5 de la tarda tindrem la immensa fortuna de poder conversar amb ell sobre aquesta qüestió. El dinar-col·loqui tindrà lloc, com d’habitud, al restaurant Pomarada (Passeig de Gràcia, 78, pral., Barcelona) i portarà per títol “Com veu Europa el procés?”. L’esdeveniment comptarà també amb la participació de Josep Manuel Suàrez, fins fa poc delegat del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda (2011-16), i ara membre del Consell Consultiu de Diplocat. Un cartell de luxe per abordar, sens dubte, un tema cabdal.

Isabel-Helena Martí