El president del Constitucional admet el fracàs en l'intent de frenar el procés

Redacció | 15/03/2017 a les 13:17h

• Francisco Pérez de los Cobos assenyala en el seu comiat que cal abordar amb urgència i sense excuses el "diàleg polític"

• Nega que Catalunya sigui sobirana i obre la porta a una reforma de la Constitució sempre que s'observin els procediments establerts

El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha reconegut aquest dimecres durant el seu discurs de comiat del càrrec -cessa després que hagin pres possessió els quatre nous magistrats designats pel Senat- que problemes com "l'anomenat procés sobiranista" català "no poden ser resolts" per aquest òrgan i que, "per desgràcia", això és el que ha passat amb les resolucions dictades des que al març de 2014 es va acordar anul·lar la declaració pel dret a decidir que havia estat aprovada pel Parlament. Ha considerat "urgent inexcusable", precisament per aquest motiu, fer una crida al diàleg polític per resoldre el cas.

Segons el parer de l'encara president del TC, la citada resolució del 2014 i les que l'han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que "per desgràcia no s'han aconseguit", admetent així el seu fracàs: "salvaguardar" i restaurar la legalitat constitucional, "i reconduir l'anomenat" dret a decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució".

"Els problemes d'aquesta índole no poden ser resolts per aquest Tribunal, la funció del qual és vetllar per l'observança estricta de la Constitució", ha afegit, per insistir que els poders públics "i molt especialment els territorials" són els que estan "cridats a resoldre mitjançant el diàleg i la cooperació els problemes que es desenvolupen en aquest àmbit".

"Des d'aquell pronunciament nostre, la tensió no ha cessat", ha reconegut el president del TC, per afegir que per això la crida al diàleg polític segueix sent vàlida. "Diré més, crec que s'han convertit en una necessitat inexcusable i urgent -ha afirmat-. El diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorri quan les circumstàncies l'imposen, ja que pertoca a l'essència mateixa del sistema, la seva pràctica ha de ser permanent i a tots els nivells". Aquest diàleg, segons Pérez dels Cobos, ha de practicar-se des del respecte a la Constitució i a la llei, "perquè quan aquestes no es respecten el primer deure de l'Estat és el de garantir la seva observança".

Catalunya "no és sobirana"

En relació amb la restauració de la legalitat constitucional, el president de TC ha recordat que les resolucions dictades han sortit al pas de l'atribució de la condició de sobirà "a qui d'acord amb el nostre text fonamental i amb el mateix Estatut no la té". En aquest punt ha incidit que si en l'actual ordenament constitucional només el poble espanyol és sobirà "i ho és de manera exclusiva i indivisible, a cap altre subjecte o òrgan de l'Estat o a cap fracció d'aquest poble pot un poder públic atribuir-li la qualitat de sobirà ". Per això, ha subratllat que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l'article 2 de la Constitució.

D'altra banda, ha incidit que el Tribunal va voler posar en relleu que si la Constitució és un límit, "també és un marc d'integració i de convivència obert a tothom en el qual totes les aspiracions caben sembri i quan es formulin i postulin de acord amb els principis i regles que ens hem donat ". En aquest punt ha admès que el text de la Constitució "és reformable" tot i que "sempre que s'observin els procediments previstos a aquest efecte".

Catalá creu que el Consell d'Europa l'avala

Un dels motius pel qual el TC s'ha situat en l'ull de l'huracà polític ha estat la reforma de la llei de l'alt tribunal, que l'habilita per sancionar directament càrrecs electes. Una mesura que ha comportat una estirada d'orelles per part de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa. Tot i això, el ministre de Justícia, Rafael Catalá no ho veu així, ja que ha assegurat que l'informe l'"avala". Ho ha assegurat arran d'una pregunta del diputat d'En Comú Podem Jaume Moya, que ha demanat fer marxa enrere en la reforma perquè aquest informe "diu que el TC hauria de ser jutge de lleis i un àrbitre neutral", tot afegint que les noves atribucions a l'alt tribunal suposen "un gravíssim atac a aquesta esfera" i "el llença a l'arena política".

Malgrat tot, Català interpreta el document de manera ben diferent i ha assegurat que ha "intentat trobar aquest greu atemptat a la falta de neutralitat" a l'informe i "no l'ha trobat". "La Comissió de Venècia avala la reforma, diu que és molt convenient tenir mecanismes per fer complir les sentències, i que l'opció adoptada per Espanya és vàlida", ha sentenciat, provocant que Moya hagi acabat dient que "potser aquest és un altre informe" per la interpretació que dona el ministre