La Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarro va presentar a l'Ajuntament. De Pamplona / Iruña el 3 de maig una moció en què denuncia l'immens espoli de milers de béns immobles llocs al seu nom per l'Església catòlica amb el simple certificat de l'arquebisbe, sense necessitat d'acreditar cap títol de propietat. Moció aprovada per tots els grups, excepte UPN amb l'argument bàsic que l'església també forma part del poble. Fernando Giménez, vicesecretari de la Conferència Episcopal, va reconèixer l'existència de 30 a 40 mil immatriculacions, incloses Catedral Pamplona, Mesquita Còrdova, Giralda Sevilla, etc ... Els convido a entrar a la seva pàgina web per conèixer i donar suport si ho desitgen.
Però la història de l'apropiació de béns públics per l'Església a l'Estat espanyol, NO va començar el 1998 amb l'aprovació del Decret Aznar. A Navarra tenim un altre exemple sagnant amb la Universitat privada. Durant la dictadura Escrivà de Balaguer funda l'Opus Dei. Com a conseller espiritual de Franco, Balaguer es dóna com a missió seleccionar i formar les elits de la dictadura franquista fins arribar a controlar l'essencial del poder. Cosa que va aconseguir ja en l'època dels López (de Letona, Bravo i Rodó). Més tard Balaguer va ser enviat al Vaticà. Des d'allà va treballar per estendre el seu poder a Amèrica Llatina i esmorteir el creixent pes dels seguidors de la Teologia de l'Alliberament.
El 25 d'octubre de 1960 i en el nostre Ajuntament., Monsenyor va afirmar: "Senyor Alcalde: En rebre de les mans el honrós títol de fill adoptiu d'aquesta noble ciutat de Pamplona, no vaig a caure en la falsa humilitat de dir que no mereixo tan alta distinció. Si ho fes, faltaria a la veritat i causaria greuge a la vostra justícia. No hi ha major prova d'afecte que aquesta que jo he donat a Pamplona, a l'triar-la, entre totes les ciutats d'Espanya, com a seu de la Primera Universitat de l'Opus Dei ... " " ... tinc una debilitat, i aquesta debilitat és Navarra, perquè aquesta terra sucosa, de fagedes i rostolls, amb la seva fe indestructible, la seva afecció a la tradició, la seva laboriositat callada i la seva moral sense tatxa ... " Em pregunto si aquest senyor segueix sent fill adoptiu de Pamplona ...
Aquell dia ens vam convertir en seu d'una cimera del nacional catolicisme espanyol, amb assistència multitudinària de cardenals, ministres, bisbes, capitans generals, subsecretaris, abats, rectors, governadors, magistrats, catedràtics, fiscals, jerarquies i autoritats del gloriós Moviment nacional. Ho dic en masculí, perquè entre totes aquelles persones, no hi havia una sola dona. I amb l'aplaudiment fervorós de Diari de Navarra i Arriba España, el diari falangista.
Així doncs entre 1963 i 67, el Aj. De Pamplona va cedir gratuïtament a les immobiliàries de l'Opus (Ingemenesa, Ciunsa, Inunsa, o Inmudensa) uns 300.000 m2 i va promoure l'expedient d'expropiació d'altres 900.000 m2. Per a això va haver de pagar uns 500 milions de pessetes de 1974. Més altres 1.600 milions que va pagar la Diputació de Navarra tan sols entre 1960 i 1980 (20 anys). A aquesta quantitat caldria afegir el que s'ha pagat d'una manera o altra en aquests últims 38 anys. I afegir-li que l'Opus no ha pagat impostos fins a aquesta legislatura, cosa que desconec si ha començat a fer.Hisenda va eximir a l'Opus d'abonar contribució, imposat industrial, el de transmissions i successions, el de societats, i el que és més sagnant, l'IRPF " podrà concertar cada any globalment "... És a dir, Navarra no reté els rendiments econòmics dels milers de treballadors de l'Opus (del llibre " El corralito foral " ). I a part l'aportació de l'Estat, que el 1979 es xifrava en 120 milions, més l'abonat en els següents 40 anys (del llibre de MA Muez: Universitat de l'Opus: història d'un espoli).
¿Qui eren als consells d'Administració de les societats creades per camuflar tots aquests béns regalats a l'Opus? Potser els sonin d'alguna cosa: Huarte, Uranga, Aizpún, Gortari ... els prohoms de Navarra, Diario de Navarra, fundador i primer president d'UPN, juntament amb l'inefable Ismael Sánchez Bella, autèntic artífex d'aquest tinglado.Carrero va signar l'expropiació de la seva pròpia mà i JI del Burgo va ser testimoni providencial des de la seva talaia com a Director de Planificació de la Diputació.
Una de les condicions (la base 8a) que va posar llavors l'ajuntament. Per a la donació va ser: "Els terrenys del Campus cedits a la Universitat (...) romandran oberts al públic, sense que puguin ser tancats per tàpies, tanques o separacions anàlogues ". No l'han complert, ni tampoc aquesta altra; el Concordat espanyol de 1953 amb el Vaticà diu: "Les universitats erigides per la Santa Seu a Espanya s'anomenaran universitats de l'Església". I així ho compleixen les d'Àvila, Múrcia, València, Comillas, Salamanca o París, però no aquesta, que s'autodenomina Universitat de Navarra, i que va obligar a crear la pública, a denominar-la Universitat Pública de Navarra, cosa que no passa en altres comunitats autònomes.
L'Ajuntament. Durant el mandat de Velasco (abril 78- abril 79) va sol·licitar al govern de Madrid la derogació del Decret de Carrero el 73, que aprovava el projecte de la universitat de l'Opus i declarava aquestes obres d'Interès Social (el mateix camí que ha servit per iniciar l'expedient de Salesians), però Balduz la va deixar sense efecte fins al dia d'avui.Podrà revertir Navarra algun dia la propietat dels terrenys de la Universitat privada i la resta de immatriculacions al públic, que és d'on vénen? El temps ho dirà, i tan sols depèn de tots i totes nosaltres ... mentrestant, si encara el té, retirem el títol de 'fill adoptiu' de Pamplona a aquest gran espoliador.
Manuel Millera és regidor d'Aranzadi
Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons , respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts
