El diario de Zurich denuncia un boicot español al diálogo con Catalunya

Lluís Bou 
Barcelona. Viernes, 8 de febrero de 2019

El diario de Zurich, el Neue Zürcher, ha denunciado una ofensiva española, liderada por el PP y Cs, contra el diálogo con Catalunya, y ha situado como prueba de ello la manifestación que han convocado el domingo en Madrid "los conservadores y los populistas de derechas". El diario no esconde que todo ello forma parte de un boicot que es un intento de llegar a La Moncloa.

"El líder de la oposición española, Pablo Casado, y su aliado liberal-conservador Albert Ribera, tienen todos los medios a su alcance para zurrar al gobierno en minoría del socialista Pedro Sánchez. Con un llamamiento a un Estado central fuerte, ahora se han aliado con el partido populista de derechas Vox para denunciar la voluntad de Sánchez de dialogar con los independentistas de Catalunya. Con la concesión de poner a un "mediador" en las conversaciones con los catalanes, Sánchez habría atravesado una línea roja, según Casado, que ha tildado al presidente del gobierno [español] de "traidor"", ha señalado.

El diario suizo explica que Rivera presenta la situación como si el president catalán, Quim Torra, "pone de rodillas Sánchez" y que eso "es una humillación inaceptable para los españoles". Y advierte que el presidente español no sólo recibe ataques de la oposición, "sino también de sus mismas filas" y cita los casos de Alfonso Guerra y de los barones del PSOE.

Según Neue Zürcher, Sánchez está actualmente en una situación delicada, cuando la próxima semana empieza el macrojuicio al proceso independentista. El diario pronostica que si no se aprueban los presupuestos Sánchez tendrá que convocar elecciones, y que podría ganar el bloque PP-Cs-Vox. "Entonces ya no es de esperar que la situación de Catalunya se calme", pronostica.

Si Puigdemont és investit, Rajoy cau

La idea que comença a quallar en el raonament polític i mediàtic de Madrid fa créixer la pressió del CNI

ANÀLISI - @JoanSole_ | En alguns moments de l'entrevista d'ahir del president legítim, Carles Puigdemont, a El Matí de Catalunya el candidat de Junts per Catalunya repetia, una vega i una altra, que no s'ha de comprar el marc mental de l'Estat.

Si Puigdemont és investit, telemàticament o físicament, Rajoy cau. Un efecte dominó que es pot estendre en altres àmbits de poder de l'Estat. Més pressió policial, més silenci judicial, més a prop la derrota dels qui van gastar 87 milions en evitar un referèndum imparable.

Primer plànol de Carles Puigdemont darrer de Mariano Rajoy © ACN

És insòlit que després de derrotar el 155 a les urnes el 21 de desembre encara avui el republicanisme s'entesti en raonar la seva estratègia des d'una perspectiva derrotista i sotmesa. S'insisteix en la idea que qui ha de donar explicacions és el guanyador, quan és precisament el derrotat, amb quatre diputats, qui ha de retre comptes després d'aplicar la repressió i l'autoritarisme contra una població que només volia votar.

 

Per quin motiu és el guanyador qui ha de dir per què vol investir un president telemàticament si és l'anomalia de residir a l'exili el que força aquesta situació? Per què cal donar explicacions del vot delegat si el fet excepcional és que hi ha presos polítics? Fins a quin punt hi ha pressa per formar un Govern amb qui sigui i com sigui si t'espera una institució amb els pressupostos prorrogats i amb les conselleries desballestades?

 

Demà es complirà un mes de la cita electoral, i la notícia és que els guanyadors segueixen actuant com els derrotats. I el que és més greu, els qui han perdut imposen el seu relat de cartó-pedra. A mesura que s'apropa la primera oportunitat per investir un president, el 31 de gener, les veus que des de la capital de l'Estat sospiren perquè no hi hagi sorpreses creixen. "Investidura ràpida i que no sigui Puigdemont", sentenciava Mariano Rajoy. Doncs serà a foc lent i amb Puigdemont.

 

Aquesta mateixa setmana el directe!cat explicava com el jutge Llarena ha declarat secreta la investigació els mateixos dies que falten per a la primera investidura, una pista que fa pensar en què ha obert la porta a espiar el president Puigdemont. Ahir, l'exdiputada cupaire del Parlament, Mireia Boya, publicava via tuit com a la frontera de l'Aran la Policia Nacional i la Guàrdia Civil revisen els maleters: "paranoia màxima". Com dèiem abans, la victòria del cartó-pedra.

 

Si Puigdemont és investit, telemàticament o físicament, Rajoy cau. Un efecte dominó que es pot estendre en altres àmbits de poder de l'Estat. Més pressió policial, més silenci judicial, més a prop la derrota dels qui van gastar 87 milions en evitar un referèndum imparable.