Translate

Mostrando entradas con la etiqueta Sociopolitics. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sociopolitics. Mostrar todas las entradas

26 de julio de 2018

What Donald Trump is preparing




by Thierry Meyssan


After having observed Donald Trump’s historical references (the constitutional compromise of 1789, the examples of Andrew Jackson and Richard Nixon) and the way in which his partisans perceive his politics, Thierry Meyssan here analyses his anti-imperialist actions. The US President is not interested in taking a step back, but on the contrary, abandoning the interests of the transnational ruling class in order to develop the US national economy.
VOLTAIRE NETWORK | DAMASCUS (SYRIA) | 3 JULY 2018
عربي ΕΛΛΗΝΙΚΆ ESPAÑOL FRANÇAIS ITALIANO PORTUGUÊS РУССКИЙ TÜRKÇE DEUTSCH فارسى


When the backwash from the blades of the Presidential helicopter blew a Marine guard’s cap off, Donald Trump picked it up and put it back on his head.


This article is a continuation of “What is Donald Trump’s position?”, by Thierry Meyssan, Translation Pete Kimberley, Voltaire Network, 19 June 2018.
The problem

In 1916, during the First World War, Lenin analysed the reasons which led to the confrontation between the empires of his time. He wrote - Imperialism, the Highest Stage of Capitalism. In this book, he clarified his analysis - « Imperialism is capitalism which has arrived at a stage of its development where domination by monopolies and financial capital has been confirmed, where the export of capital has acquired major importance, where the sharing of the world between international trusts has begun, and where the sharing of all the territories of the globe between the greatest capitalist countries has been achieved ».

The facts confirmed his logic of the concentration of capitalism that he described. In the space of one century, it substituted a new empire for the precedents - « America » (not to be confused with the American continent). By dint of fusions and acquisitions, a few multinational companies gave birth to a global ruling class which gathers every year to congratulate itself, as we watch, in Davos, Switzerland. These people do not serve the interests of the US population, and in fact are not necessarily United States citizens themselves, but use the means of the US Federal State to maximise their profits.

Donald Trump was elected as President of the United States on his promise to return to the earlier state of Capitalism, that of the « American dream, » by free market competition. We can of course claim a priori, as did Lenin, that such a reversal is impossible, but nonetheless, the new President has committed to this direction.

The heart of the imperial Capitalist system is expressed by the doctrine of the Pentagon, formulated by Admiral Arthur Cebrowski - the world is now split in two. On one side, the developed, stable states, and on the other, those states which are not yet integrated into the imperial globalist system and are therefore doomed to instability. The US armed forces are tasked with destroying the state and social structures of the non-integrated regions. Since 2001, they have been patiently destroying the « Greater Middle East », and are now preparing to do the same in the « Caribbean Basin .»

We are obliged to note that the way in which the Pentagon looks at the world is based on the same concepts used by anti-imperialist thinkers like Immanuel Wallerstein, Giovanni Arrighi or Samir Amin.
The attempted solution

Donald Trump’s objective thus consists both of reinvesting the transnational capital in the US economy, and turning the Pentagon and the CIA away from their current imperialist functions with National Defense. In order to do so, he has to withdraw from international commercial treaties and dissolve the inter-governmental structures which consolidate the old order.

Undoing the international commercial treaties

From the very first days of his mandate, President Trump removed his country from the trans-Pacific partnership agreement, which had not yet been signed. This commercial treaty had been conceived strategically as a means of isolating China.

Since he was unable to cancel the signature of his country on those treaties which were already in force, such as the North American Free Trade Agreement (NAFTA), he began to unravel them by imposing various customs duties which were contrary to the spirit, but not the letter, of the agreement.

Re-framing or dissolving the inter-governmental structures

As we have often written here, the United Nations Organisation is no longer a forum for peace, but an instrument of US imperialism within which a few states continue to resist. This was already the case during the Soviet policy of the empty chair (Korean War) and, since July 2012, it is once again true.

President Trump has directly attacked the two main imperialist tools within the UNO – the peace-keeping operations (which have taken the place of the observation missions which were originally planned by the Charter), and the Human Rights Council (whose sole function is to justify the humanitarian wars waged by NATO). He has deprived the former of their budget, and withdrawn his country from the latter. However, he has just lost the election for Director of the International Organisation for Migration, leaving the road open, for the moment, for the world traffic in human beings. Of course, he has absolutely no wish to destroy the UNO, but only to refocus its activities and bring it back to its original function.

He has just torpedoed the G7. This meeting, initially intended as a moment for the exchange of points of view, had become, as from 1994, a tool for imperial domination. In 2014, it transformed itself into an instrument for anti-Russian activity – thus conforming to what had become the new strategy of the Anglo-Saxon nations, aimed at « cutting our losses », in other words, avoiding a World War by limiting the empire to the borders of Russia and thereby isolating it. President Trump took great care during the meeting in Charleroix to show his confused allies that he was no longer their overlord, and that they would have to make it on their own.

Finally, after having tried to use France to dynamite the European Union, he turned to Italy, where he sent Steve Bannon to create an anti-system government with the help of US banks. Rome has already concluded an alliance with five other capitals against Brussels.

Reinvesting in productive economy

Via diverse fiscal and customs measures, rarely voted by Congress and usually adopted by decree, President Trump encouraged the major companies of his country to repatriate their factories back to the USA. There immediately followed an economic recovery, which is about the only thing for which the Press will recognise him.

However, we are a long way from noting a financial decline. World finance is probably continuing to prosper outside of the USA, or in other words, continuing to suck up the wealth of the rest of the world.

Reorienting the Pentagon and the CIA

This is obviously the most difficult operation. During his election, President Trump could count on the the votes from his troops, but not those of the superior officers and generals

Donald Trump entered into politics on 11 September 2001. He immediately contested the official version of the events. Thereafter, he expressed his astonishment about the contradictions of the mainstream story – while Presidents Bush Jr. and Obama declared that they wanted to eliminate the jihadist movements, we observed on the contrary a drastic multiplication and globalisation of jihadism during their mandates which went as far as the creation of an independent state in Iraq and Syria.

This is why, as soon as he took office, President Trump surrounded himself with officers who enjoyed a recognised authority in the army. It was, for him, the only option, both to guard against a military coup d’etat and to ensure that he would be obeyed in the reforms that he wanted to implement. Then he gave carte blanche to all the military for everything concerning tactics on the ground. Finally, he never lost an opportunity to confirm his support for the armed forces and the Intelligence services.

After having confiscated their permanent chair at the National Security Council from the president of the chiefs of staff and the director of the CIA, he gave the order to cease support for the jihadists. Progressively, we saw Al-Qaeda and Daesh lose ground. This policy continues today with the withdrawal of US support for the jihadists in Southern Syria. From now on, they no longer form private armies, but only scattered groups which are used for occasional terrorist actions.

Similarly, he first of all pretended to give up dissolving NATO if it would agree to add an anti-terrorist function to its anti-Russian function. He is now beginning to show NATO that it does not enjoy eternal privileges, as we we saw with his refusal to deliver a special visa for an ex-General Secretary. Above all, he has begun to diminish its anti-Russian function. So he is now negotiating with Moscow the cancellation of Alliance manoeuvres in Eastern Europe. Besides this, he is now taking administrative actions which attest to the refusal of the allies to contribute to collective defence as far as they are able. In this way, he is preparing to dismantle NATO as soon as he sees fit.

This moment will only come when the destructuration of international relations occurs simultaneously at maturity in Asia (North Korea), the Greater Middle East (Palestine and Iran) and in Europe (UE).


Keep in mind
President Trump is absolutely not the « unpredictable » character so often described. Quite the contrary, he acts in a clearly thoughtful and logical manner.
Donald Trump is preparing a reorganisation of international relations. This change will operate through a complete and sudden upheaval directed against the interests of the transnational ruling class.
Thierry Meyssan

Translation
Pete Kimberley


Source
Zero Hedge (USA)

21 de julio de 2018

EL BANC D'ASSENTAMENTS INTERNACIONALS EXPLOTA GRANS CRIPTOCURRENCIAS QUE ESTAN SUFATADAS COM DINERS




per Mike Mish ShedlockJune 17, 2018

des del lloc web de TheMaven

 




 
Tal com es creen actualment, les criptogrames serveixen per mostrar el que no funcionarà com a moneda digital, però al mateix temps, els principals bancs centrals intenten crear un reemplaçament que funcioni.

Per naturalesa, els tecnòcrates usaran la tecnologia per resoldre tots els seus problemes i, evidentment, una economia global sense caixa exigeix una mena de moneda digital que sigui acceptada per tots.

Font

BIS Blasts Cryptos en un informe especial: "Més enllà de l'èxit"


El BIS explora els criptos sobre problemes d'escala, energia i confiança. El BIS és correcte. Els criptos són defectuosament defectuosos com a diners.

Un informe del Banc d'Establiments Internacionals (BIS) examina les criptografies en profunditat. L'estudi, anomenat "Looking beyond the Hype", investiga si les criptoconcies podrien exercir qualsevol paper com a diners.

Bloomberg, Reuters i la guia d'Exchange de Bitcoin tenen articles sobre l'informe, però no es preocupen d'enllaçar-hi.

Després d'una mica d'excavació, he trobat que l'informe de criptografia forma part d'un proper informe anual del BIS. El BIS va publicar l'informe crypto avui (com a capítol 5).

A continuació, hi ha un enllaç a la pàgina que conté una descàrrega per a dos Capítols BIS preliminars, un d'ells està en criptos. Proporciono alguns snips a continuació.

Nota: Comencem amb alguns snips llargs que expliquen en detall com funciona blockchain.


Criptocurrencies: mirant més enllà de l'hipertext


  • La tecnologia de criptocurrency ve amb una eficiència escassa i un gran ús energètic.


  • Les criptoconcies no poden escalar-se amb la demanda de transaccions, són propenses a la congestió i fluctuen enormement en el valor.


  • En general, la tecnologia descentralitzada de criptocrècies, tanmateix sofisticada, és un substitut pobre del sòlid suport institucional dels diners.
  •  La tecnologia subjacent podria tenir promesa en altres aplicacions, com la simplificació dels processos administratius en la liquidació de transaccions financeres. Tot i així, encara queda per provar.


La flor dels diners: una taxonomia dels diners
 


La flor de diners distingeix quatre propietats clau dels diners:

l'emissor, el formulari, el grau d'accessibilitat i el mecanisme de transferència de pagaments.

L'emissor pot ser un banc central, un banc o ningú, com és el cas quan els diners es van formar en una mercaderia.

El seu formulari pot ser físic, p. Ex. una moneda de metall o bitllet de paper o digital. Pot ser àmpliament accessible, com dipòsits bancaris comercials, o, per tant, com a reserves del banc central.

Una darrera propietat es refereix al mecanisme de transferència, que pot ser igual a igual, oa través d'un intermediari central, pel que fa als dipòsits.

Els diners normalment es basen en una de les dues tecnologies bàsiques: els anomenats "tokens" o comptes.

Els diners basats en tokens, per exemple, bitllets o monedes físiques, es poden bescanviar a la configuració entre iguals, però aquest canvi es basa fonamentalment en la capacitat del beneficiari de verificar la validesa de l'objecte de pagament: en efectiu, la preocupació és la falsificació.


Per contra, els sistemes basats en els diners del compte depenen bàsicament de la capacitat de verificar la identitat del titular del compte.

Criptocidències: la promesa evasiva de la confiança descentralitzada
Pel que fa a la taxonomia de flors monetàries, les criptocrècies combinen tres característiques clau.

En primer lloc, són digitals, aspiren a ser un mitjà de pagament convenient i es basen en la criptografia per evitar la falsificació i les transaccions fraudulentes.

En segon lloc, encara que es creen de manera privada, no són responsabilitat de ningú, és a dir, no es poden bescanviar, i el seu valor només es deriva de l'expectativa que continuaran sent acceptades per altres. Això els fa semblants a un fons de mercaderies (encara que sense cap valor intrínsec en ús).

I, finalment, permeten l'intercanvi digital entre iguals.

El repte tecnològic en l'intercanvi digital entre iguals és l'anomenat "problema de doble despesa". Qualsevol forma digital de diners és fàcilment replicable i, per tant, es pot gastar de forma fraudulenta més d'una vegada.

La informació digital es pot reproduir més fàcilment que els bitllets de banc físics. Per diners digitals, resoldre el problema de doble despesa requereix, com a mínim, que algú mantingui un registre de totes les transaccions.

Abans de les criptocrècies, l'única solució era fer que un agent centralitzat ho faci i verificar totes les transaccions.

Criptoconcies superen el problema de la doble despesa a través del manteniment de registres descentralitzat a través del que es coneix com un llibre distribuït. El llibre principal es pot considerar un fitxer (pensa en un full de càlcul de Microsoft Excel) que comença amb una distribució inicial de criptocurrency i registra l'historial de totes les transaccions posteriors.

Una còpia actualitzada del llibre sencer és emmagatzemada per cada usuari (això és el que el fa "distribuït").

Amb un llibre distribuït, és factible un intercanvi de diners digital entre iguals: cada usuari pot verificar directament en la seva còpia del llibre principal si es produeix una transferència i que no hi ha hagut cap intent de gastar dos vegades.

Tot i que totes les criptoconcies es basen en un llibre distribuït, difereixen en termes de com s'actualitza el llibre de feina. Es pot distingir dues classes àmplies, amb diferències substancials en la seva configuració operativa (gràfic V.2 a continuació).


Mentre que les criptoconcies basades en sistemes permesos difereixen dels diners convencionals en termes de com s'emmagatzemen els registres de transaccions (descentralitzats versus centrals), comparteixen amb ella la dependència d'institucions específiques com a font de confiança última.

En una sortida molt més radical de la configuració basada en institucions vigent, una segona classe de criptocrècies es compromet a generar confiança en un entorn totalment descentralitzat utilitzant DLT "sense permís".

Les transaccions d'enregistrament de llibres comptables només es poden canviar per un consens dels participants en la moneda: mentre tothom pot participar, ningú té una clau especial per canviar el llibre.

El concepte de cryptocurrencies sense permisos va ser dissenyat per al cas de Bitcoin en un llibre blanc per part d'un programador anònim (o grup de programadors) sota el pseudònim Satoshi Nakamoto, que va proposar una moneda basada en un tipus específic de llibret distribuït, el "blockchain" .

El blockchain és un llibre distribuït que s'actualitza en grups d'operacions anomenades blocs. Els blocs són encadenats seqüencialment mitjançant l'ús de la criptografia per formar la forma de la cadena de bloqueig.

Aquest concepte s'ha adaptat a innombrables criptografies.

Subjacent a aquesta configuració, la característica principal d'aquestes criptoconcies és la implementació d'un conjunt de normes (el protocol) que tenen com a objectiu alinear els incentius de tots els participants per crear una tecnologia de pagament fiable sense un agent central de confiança.

En primer lloc, les regles impliquen un cost per actualitzar el llibre de tinta. En la majoria dels casos, aquest cost es produeix perquè l'actualització requereix una "prova de treball".

Es tracta d'evidència matemàtica que s'ha fet una determinada quantitat de treballs computacionals, alhora que demana un costós equipament i l'ús d'electricitat. Atès que el procés de prova del treball es pot comparar amb l'excavació de nombres rars a través de computacions laborioses, sovint es coneix com a mineria.

A canvi dels seus esforços, els miners reben càrrecs dels usuaris, i, si s'especifica mitjançant el protocol, la criptocrecia recentment emesa.

En segon lloc, tots els miners i usuaris d'una criptocalitat verifiquen totes les actualitzacions de llibretes, cosa que indueix als miners a incloure només transaccions vàlides. Les propietats dels fons han d'iniciar les transaccions vàlides i no han d'intentar gastar en dues ocasions.

Si una actualització del llibre principal inclou una transacció no vàlida, la xarxa la rebutja i les recompenses del minero estan anul·lades.


La verificació de totes les actualitzacions de llibres nous de la xarxa de miners i usuaris és essencial per incentivar als miners a afegir només transaccions vàlides.
[Problemes] - Avaluació de les limitacions econòmiques de les criptogràfics sense permís

Les criptoconcies com Bitcoin prometen oferir no només un mitjà de pagament convenient basat en la tecnologia digital, sinó també un nou model de confiança.

Tot i així, lliurant-se de les seves promeses confrontades en un conjunt d'hipòtesis:

que els miners honestos controlen la gran majoria del poder informàtic, que els usuaris verifiquen l'historial de totes les transaccions i que el subministrament de la moneda està predeterminat per un protocol.

La comprensió d'aquests supòsits és important, ja que donen lloc a dues preguntes bàsiques sobre la utilitat de les criptoconcies.

En primer lloc, aquesta complicada manera d'intentar aconseguir l'òxid es produeix a costa de l'eficiència? En segon lloc, pot confiar veritablement i sempre aconseguir-se?

Com que la primera pregunta implica, una limitació potencial clau en termes d'eficiència és l'enorme cost de generar confiança descentralitzada.

En el moment de l'escriptura, l'ús total de l'electricitat de la mineria de bitcoins va igualar que a les economies mitjanes com Suïssa, i altres criptocrècies també utilitzen àmplia electricitat (gràfic V.4 a continuació, panell esquerre).




En termes més simples, la recerca de la confiança descentralitzada s'ha convertit ràpidament en un desastre mediambiental. [Comentari de Mish: el gràfic de plom]

Però els problemes econòmics subjacents van més enllà del problema energètic. Relacionen la propietat de la signatura dels diners: promoure "externalitats de xarxa" entre els usuaris i, per tant, servir com a dispositiu de coordinació per a l'activitat econòmica.

Les deficiències de les criptoconcies en aquest sentit es troben en tres àrees:

escalabilitat, estabilitat del valor i confiança en la finalitat dels pagaments.

En primer lloc, les criptoconcies simplement no s'escalfen com a monedes sobirans.

Al nivell més bàsic, per complir la seva promesa de criptografia confidencial descentralitzada, tots els usuaris necessiten descarregar i verificar l'historial de totes les transaccions realitzades, incloent-hi l'import pagat, el pagador, el beneficiari i altres detalls.

Amb cada transacció que afegeix uns pocs centenars de bytes, el llibre de notes creix substancialment amb el temps. Per exemple, en el moment de l'escriptura, el bloc de bloqueig de Bitcoin creixia al voltant de 50 GB per any i es trobava a uns 170 GB.

Per tant, per mantenir la mida del llibre major i el temps necessari per verificar totes les transaccions (que augmenta amb la mida del bloc) manejables, les criptoconcies tenen límits durs en el rendiment de les transaccions (gràfic V.4, panell central).

Un experiment de pensament il·lustra la insuficiència de les criptocrècies com a mitjà de pagament quotidià (gràfic V.4, panell dret).

Per processar el nombre de transaccions minoristes digitals que actualment manegen els sistemes seleccionats nacionals de pagament minorista, fins i tot sota suposicions optimistes, la mida del llibre registraría més enllà de la capacitat d'emmagatzematge d'un telèfon intel·ligent típic en qüestió de dies, més enllà d'una personalitat personal típica ordinador en qüestió de setmanes i més enllà dels servidors en qüestió de mesos.

Però el problema va més enllà de la capacitat d'emmagatzematge i s'estén a la capacitat de processament: només els supercomputadors podrien continuar amb la verificació de les transaccions entrants.

Els volums de comunicació associats podrien posar fi a Internet, ja que milions d'usuaris intercanviaven fitxers en l'ordre de magnitud d'un terabyte.

Un altre aspecte del problema d'escalabilitat és que l'actualització del llibre major està subjecta a la congestió. Per exemple, en les criptoconcies basades en blockchain, per tal de limitar el nombre de transaccions agregades al llibre principal en un determinat moment, només es poden afegir blocs nous en intervals predefinits.

Una vegada que el nombre de transaccions entrants és tal que els blocs acabats d'afegir ja estan a la mida màxima permesa pel protocol, el sistema es congestiona i moltes transaccions entren en una cua.



Amb capacitat limitada, les tarifes es disparen cada vegada que la demanda de transacció aconsegueix el límit de capacitat (gràfic V.5 a continuació).



I les transaccions s'han mantingut en una cua durant diverses hores, interrompent el procés de pagament. Això limita la utilitat de les criptoconcies per a les transaccions diàries, com ara pagar un cafè o una tarifa de conferència, per no parlar dels pagaments a l'engròs.

Per tant, com més persones utilitzen una criptocurrency, es fan els pagaments més engorrosos. Això nega una propietat essencial del diner actual: com més persones la utilitzen, més fort serà l'incentiu per utilitzar-lo.

El segon problema clau amb les criptocrècies és el seu valor inestable (gràfic V.6 a continuació).

Això prové de l'absència d'un emissor central amb un mandat per garantir l'estabilitat de la moneda. Els bancs centrals ben gestionats aconsegueixen estabilitzar el valor intern de la seva moneda sobirana ajustant l'oferta dels mitjans de pagament en línia amb la demanda de transaccions.

Ho fan amb molta freqüència, en particular durant els moments d'estrès del mercat, però també durant els temps normals.


El tercer assumpte es refereix a la base fràgil de la confiança en les criptocupacions.

Això es refereix a la incertesa sobre la finalitat dels pagaments individuals, així com la confiança en el valor de les criptocrecies individuals.

En els sistemes de pagament tradicionals, una vegada que un pagament individual fa el seu pas pel sistema de pagament nacional i, en darrer terme, a través dels llibres del banc central, no es pot revocar.

En canvi, les criptoconcies sense permisos no poden garantir la finalitat dels pagaments individuals.

Una de les raons és que, tot i que els usuaris poden verificar que una transacció específica s'inclogui en un llibre major, sense comptar amb ells, hi pot haver versions rivals del llibre major.

Això pot provocar retrocés de transaccions, per exemple quan dos miners actualitzen el llibre principal gairebé simultàniament. Atès que només una de les dues actualitzacions pot sobreviure en última instància, la finalitat dels pagaments realitzats en cada versió del llibre major és probabilística.

La manca de finalitat de pagament es veu agreujada pel fet que les mines que controlen un gran poder informàtic poden ser manipulades per les criptoconcies, una possibilitat real de la concentració de mineria per a moltes criptoconcies (gràfica V.7 a sota, panell esquerre).




No es pot saber si un atac estratègic està en curs perquè un atacant revelaria el llibre (falsificat) només una vegada que estiguessin segurs d'èxit.

Això implica que la finalitat sempre serà incerta. Per a les criptoconcies, cada actualització del llibre major ve amb una prova de treball addicional que un atacant hauria de reproduir.

Tanmateix, mentre que la probabilitat que un pagament sigui final augmenta amb el nombre d'actualitzacions posteriors posteriors, mai arriba al 100%.

La confiança en els pagaments individuals no només és incert, sinó que la base de la confiança en cada criptocurrency també és fràgil. Això es deu a "forking". Es tracta d'un procés pel qual un subconjunt de titulars de criptocurrency es coordina quan s'utilitza una nova versió del llibre principal i el protocol, mentre que altres s'adhereixen a l'original.

D'aquesta manera, una criptocurrency pot dividir-se en dues subxarxes d'usuaris.

Tot i que hi ha molts exemples recents, cal destacar un episodi de l'11 de març de 2013, perquè - contràriament a la idea d'aconseguir la confiança per mitjans descentralitzats - es va desfer per una coordinació centralitzada dels miners.

En aquell dia, una actualització errònia del programari va provocar incompatibilitats entre una part de la mineria de xarxes Bitcoin en el protocol heretat i una altra part de mineria utilitzant una actualització.

Durant diverses hores, van creixer dues cadenes de bloc separades; Una vegada que les notícies d'aquest fork es van estendre, el preu del bitcoin va caure gairebé un terç (gràfic V.7, panell dret). La bifurcació es va recuperar, en última instància, per un esforç coordinat pel qual els miners es van retirar temporalment del protocol i van ignorar la cadena més llarga.

No obstant això, moltes transaccions van ser anul·lades hores després que els usuaris havien cregut que eren definitives.

Aquest episodi mostra la facilitat amb què es poden dividir les criptoconcies, el que comporta importants pèrdues de valoració.

Un aspecte encara més preocupant que es basa en aquests episodis és que el forking només pot ser simptomàtic d'una deficiència fonamental:

la fragilitat del consens descentralitzat implicava en l'actualització del llibre major i, amb ell, de la confiança subjacent en la criptocurrency.

L'anàlisi teòric (gràfic V. A a baix) suggereix que la coordinació sobre com s'actualitza el llibre major pot desglossar-se en qualsevol moment, cosa que comporta una pèrdua total de valor.



Els episodis freqüents de forking poden ser simptomàtics d'un problema inherent a la manera com es forma el consens en una xarxa descentralitzada de miners de la criptógena.

El problema econòmic subjacent és que aquest consens descentralitzat no és únic. La regla que segueix la cadena més llarga incentiva als miners a seguir la majoria de la informàtica, però no limita exclusivament el camí de la majoria.

Per exemple, si un miner creu que l'última actualització del llibre major serà ignorada per la resta de la xarxa de miners, es converteix en l'òptima perquè el miner també ignori aquesta última actualització.

I si la majoria dels miners coordina ignorar una actualització, això es converteix en un nou equilibri.

D'aquesta manera, pot sorgir l'equilibri aleatori, i de fet sovint han sorgit, tal com s'indica mitjançant el forking i per l'existència de milers de blocs "orfes" (Bitcoin) o "tio" (Ethereum) que han estat anul·lats retroactivament.

Les preocupacions addicionals relatives a la robustesa de l'actualització descentralitzada del bloc de bloqueig es relacionen amb els incentius dels miners per fork estratègic cada vegada que el bloc afegit per un miner diferent inclou altes despeses de transacció que es poden desviar abocant el bloc en qüestió a través d'una bifurcació.


Més enllà de la bombolla: fer ús de la tecnologia de llibretes distribuïdes

Encara que les criptoconcies no funcionen com a diners, la tecnologia subjacent pot tenir promesa en altres camps. Un exemple notable són els serveis de pagament transfronterer de baix volum.

Per assegurar-se, aquestes solucions de pagament són fonamentalment diferents de les criptoconcies.

Un exemple recent sense ànim de lucre és el cas del sistema Block Blocks del bloc de bloqueig del Programa Mundial d'Aliments, que gestiona pagaments per l'ajuda alimentària que atén els refugiats sirians a Jordània.

La unitat de compte i els mitjans de pagament finals en Building Blocks són moneda sobirana, per tant, és un sistema "cryptopayment" però no una criptocurrency.

També està controlat centralment pel Programa Mundial d'Aliments, i per una bona raó: un experiment inicial basat en el protocol sense consentiment d'Ethereum va resultar en operacions lentes i costoses.

El sistema va ser posteriorment redissenyat per executar-se amb una versió permesa del protocol Ethereum. Amb aquest canvi, es va aconseguir una reducció dels costos de transacció de prop del 98% respecte a les alternatives bancàries.


Comentaris de Mish


  • Aquest va ser un informe mordaç, però honest i ben investigat.


  • Les probabilitats que les moneda digital que el seu format original puguin complir la seva hype són aproximadament zero
  •  La multitud de Bitcoin sens dubte respondrà amb la noció que els protocols evolucionaran i els problemes se solucionaran.


  •  Ells no ho faran. Simplement hi ha massa defectes, massa desacords i massa forquilles. El creixent nombre de moneda digital és prova suficient. En l'últim recompte havia 1906 criptos.

Un fort desacord amb BIS

Estic totalment en desacord amb un aspecte de l'informe.

El BIS diu:


"Els bancs centrals independents han aconseguit en gran mesura l'objectiu de salvaguardar els interessos econòmics i polítics de la societat en una moneda estable".

 



No hi ha estabilitat de preus. I els bancs centrals tenen la culpa.

  Hi pot haver certa confiança en els bancs centrals, però aquesta confiança està fora de lloc.

La ironia en l'estudi BIS és que les moneda digital van sorgir en primer lloc a causa de la incapacitat dels bancs centrals per produir una moneda estable.

Per desgràcia, el disseny de moneda digital que veiem avui és fatalment defectuós. No és una solució monetària. Tal com va ser dissenyat, l'únic ús real per al conjunt actual de criptos és l'especulació.


No obstant això, la tecnologia sobreviurà i prosperarà en diverses aplicacions ...

BANK FOR INTERNATIONA SETTLEMENTS BLAST CRYPTO-CURRENCIES AS FATALLY FLAWED AS MONEY




by Mike Mish Shedlock
June 17, 2018
from TheMaven Website

 




 
As currently created, crypto-currencies are serving a purpose of showing what will not work as digital currency, but at the same time, central major banks are intent on creating a replacement that will work.

By nature, Technocrats will use technology to solve all of their problems, and a cashless global economy obviously begs for some sort of digital currency that is accepted by all.

 

BIS Blasts Cryptos in Special Report - "Beyond the Hype"

The BIS blasts cryptos over scaling issues, energy, and trust. The BIS is correct. Cryptos are fatally flawed as money.

Bank of International Settlements (BIS) report examines cryptocurrencies in depth. The study, called "Looking Beyond the Hype" investigates whether cryptocurrencies could play any role as money.

Bloomberg, Reuters, and the Bitcoin Exchange guide all have articles on the report but not one of the bothered to link to it.

After a bit of digging, I found the crypto report is part of an upcoming BIS annual report. The BIS pre-released the crypto report today (as chapter 5).

Here's a link to the page that contains a download for two Pre-Released BIS Chapters, one of them is on cryptos. I provide some snips below.

Note: I start with some lengthy snips that explain in detail how blockchain works.
 



Cryptocurrencies - Looking Beyond the Hype
  • Cryptocurrency technology comes with poor efficiency and vast energy use.
     
  • Cryptocurrencies cannot scale with transaction demand, are prone to congestion and greatly fluctuate in value.
     
  • Overall, the decentralized technology of cryptocurrencies, however sophisticated, is a poor substitute for the solid institutional backing of money.
     
  • The underlying technology could have promise in other applications, such as the simplification of administrative processes in the settlement of financial transactions. Still, this remains to be tested.


The Money Flower - A Taxonomy of Money
 



The money flower distinguishes four key properties of moneys:
the issuer, the form, the degree of accessibility and the payment transfer mechanism.
The issuer can be a central bank, a bank or nobody, as was the case when money took the form of a commodity.

Its form can be physical, e.g. a metal coin or paper banknote, or digital. It can be widely accessible, like commercial bank deposits, or narrowly so, like central bank reserves.

A last property regards the transfer mechanism, which can be either peer-to-peer, or through a central intermediary, as for deposits.

Money is typically based on one of two basic technologies: so called "tokens" or accounts.

Token-based money, for example banknotes or physical coins, can be exchanged in peer-to-peer settings, but such exchange relies critically on the payee's ability to verify the validity of the payment object - with cash, the worry is counterfeiting.

By contrast, systems based on account money depend fundamentally on the ability to verify the identity of the account holder.
 



Cryptocurrencies - The Elusive Promise of Decentralized Trust
In terms of the money flower taxonomy, cryptocurrencies combine three key features.

First, they are digital, aspiring to be a convenient means of payment and relying on cryptography to prevent counterfeiting and fraudulent transactions.

Second, although created privately, they are no one's liability, i.e. they cannot be redeemed, and their value derives only from the expectation that they will continue to be accepted by others. This makes them akin to a commodity money (although without any intrinsic value in use).

And, last, they allow for digital peer-to-peer exchange.

The technological challenge in digital peer-to-peer exchange is the so-called "double-spending problem". Any digital form of money is easily replicable and can thus be fraudulently spent more than once.

Digital information can be reproduced more easily than physical banknotes. For digital money, solving the double-spending problem requires, at a minimum, that someone keep a record of all transactions.

Prior to cryptocurrencies, the only solution was to have a centralized agent do this and verify all transactions.

Cryptocurrencies overcome the double-spending problem via decentralized record-keeping through what is known as a distributed ledger. The ledger can be regarded as a file (think of a Microsoft Excel worksheet) that starts with an initial distribution of cryptocurrency and records the history of all subsequent transactions.

An up-to-date copy of the entire ledger is stored by each user (this is what makes it "distributed").

With a distributed ledger, peer-to-peer exchange of digital money is feasible: each user can directly verify in their copy of the ledger whether a transfer took place and that there was no attempt to double-spend.

While all cryptocurrencies rely on a distributed ledger, they differ in terms of how the ledger is updated. One can distinguish two broad classes, with substantial differences in their operational setup (Graph V.2 below).
 



​While cryptocurrencies based on permissioned systems differ from conventional money in terms of how transaction records are stored (decentralized versus centralized), they share with it the reliance on specific institutions as the ultimate source of trust.

In a much more radical departure from the prevailing institution-based setup, a second class of cryptocurrencies promises to generate trust in a fully decentralized setting using "permissionless" DLT.

The ledger recording transactions can only be changed by a consensus of the participants in the currency: while anybody can participate, nobody has a special key to change the ledger.

The concept of permissionless cryptocurrencies was laid out for the case of Bitcoin in a white paper by an anonymous programmer (or group of programmers) under the pseudonym Satoshi Nakamoto, who proposed a currency based on a specific type of distributed ledger, the "blockchain".

The blockchain is a distributed ledger that is updated in groups of transactions called blocks. Blocks are then chained sequentially via the use of cryptography to form the form the blockchain.

This concept has been adapted to countless other cryptocurrencies.

Underlying this setup, the key feature of these cryptocurrencies is the implementation of a set of rules (the protocol) that aim to align the incentives of all participants so as to create a reliable payment technology without a central trusted agent.

First, the rules entail a cost to updating the ledger. In most cases, this cost comes about because updating requires a "proof-of-work".

This is mathematical evidence that a certain amount of computational work has been done, in turn calling for costly equipment and electricity use. Since the proof-of-work process can be likened to digging up rare numbers via laborious computations, it is often referred to as mining.

In return for their efforts, miners receive fees from the users - and, if specified by the protocol, newly minted cryptocurrency.

Second, all miners and users of a cryptocurrency verify all ledger updates, which induces miners to include only valid transactions. Valid transactions need to be initiated by the owners of funds and must not be attempts to double-spend.

If a ledger update includes an invalid transaction, it is rejected by the network and the miner's rewards are voided.

The verification of all new ledger updates by the network of miners and users is thus essential to incentivise miners to add only valid transactions.
 



[Problems] - Assessing the Economic Limitations of Permissionless Cryptocurrencies
Cryptocurrencies such as Bitcoin promise to deliver not only a convenient payment means based on digital technology, but also a novel model of trust.

Yet delivering on his promise hinges on a set of assumptions:
that honest miners control the vast majority of computing power, that users verify the history of all transactions and that the supply of the currency is predetermined by a protocol.
Understanding these assumptions is important, for they give rise to two basic questions regarding the usefulness of cryptocurrencies.

First, does this cumbersome way of trying to achieve rust come at the expense of efficiency? Second, can trust truly and always be achieved?

As the first question implies, a key potential limitation in terms of efficiency is the enormous cost of generating decentralized trust.

At the time of writing, the total electricity use of bitcoin mining equaled that of mid-sized economies such as Switzerland, and other cryptocurrencies also use ample electricity (Graph V.4 below, left-hand panel).




Put in the simplest terms, the quest for decentralized trust has quickly become an environmental disaster. [Mish Comment: The Lead-In Graph]

But the underlying economic problems go well beyond the energy issue. They relate to the signature property of money: to promote "network externalities" among users and thereby serve as a coordination device for economic activity.

The shortcomings of cryptocurrencies in this respect lie in three areas:
scalability, stability of value and trust in the finality of payments.
First, cryptocurrencies simply do not scale like sovereign moneys.

At the most basic level, to live up to their promise of decentralized trust cryptocurrencies require each and every user to download and verify the history of all transactions ever made, including amount paid, payer, payee and other details.

With every transaction adding a few hundred bytes, the ledger grows substantially over time. For example, at the time of writing, the Bitcoin blockchain was growing at around 50 GB per year and stood at roughly 170 GB.

Thus, to keep the ledger's size and the time needed to verify all transactions (which increases with block size) manageable, cryptocurrencies have hard limits on the throughput of transactions (Graph V.4, centre panel).

A thought experiment illustrates the inadequacy of cryptocurrencies as an everyday means of payment (Graph V.4, right-hand panel).

To process the number of digital retail transactions currently handled by selected national retail payment systems, even under optimistic assumptions, the size of the ledger would swell well beyond the storage capacity of a typical smartphone in a matter of days, beyond that of a typical personal computer in a matter of weeks and beyond that of servers in a matter of months.

But the issue goes well beyond storage capacity, and extends to processing capacity: only supercomputers could keep up with verification of the incoming transactions.

The associated communication volumes could bring the internet to a halt, as millions of users exchanged files on the order of magnitude of a terabyte.

Another aspect of the scalability issue is that updating the ledger is subject to congestion. For example, in blockchain-based cryptocurrencies, in order to limit the number of transactions added to the ledger at any given point in time, new blocks can only be added at pre-specified intervals.

Once the number of incoming transactions is such that newly added blocks are already at the maximum size permitted by the protocol, the system congests and many transactions go into a queue.

With capacity capped, fees soar whenever transaction demand reaches the capacity limit (Graph V.5 below).




And transactions have at times remained in a queue for several hours, interrupting the payment process. This limits cryptocurrencies' usefulness for day-to-day transactions such as paying for a coffee or a conference fee, not to mention for wholesale payments.

Thus, the more people use a cryptocurrency, the more cumbersome payments become. This negates an essential property of present-day money: the more people use it, the stronger the incentive to use it.

The second key issue with cryptocurrencies is their unstable value (Graph V.6 below).

This arises from the absence of a central issuer with a mandate to guarantee the currency's stability. Well run central banks succeed in stabilizing the domestic value of their sovereign currency by adjusting the supply of the means of payment in line with transaction demand.

They do so at high frequency, in particular during times of market stress but also during normal times.



The third issue concerns the fragile foundation of the trust in cryptocurrencies.

This relates to uncertainty about the finality of individual payments, as well as trust in the value of individual cryptocurrencies.

In mainstream payment systems, once an individual payment makes its way through the national payment system and ultimately through the central bank books, it cannot be revoked.

In contrast, permissionless cryptocurrencies cannot guarantee the finality of individual payments.

One reason is that although users can verify that a specific transaction is included in a ledger, unbeknownst to them there can be rival versions of the ledger.

This can result in transaction rollbacks, for example when two miners update the ledger almost simultaneously. Since only one of the two updates can ultimately survive, the finality of payments made in each ledger version is probabilistic.

The lack of payment finality is exacerbated by the fact that cryptocurrencies can be manipulated by miners controlling substantial computing power, a real possibility given the concentration of mining for many cryptocurrencies (Graph V.7 below, left-hand panel).




One cannot tell if a strategic attack is under way because an attacker would reveal the (forged) ledger only once they were sure of success.

This implies that finality will always remain uncertain. For cryptocurrencies, each update of the ledger comes with an additional proof-of-work that an attacker would have to reproduce.

Yet while the probability that a payment is final increases with the number of subsequent ledger updates, it never reaches 100%.

Not only is the trust in individual payments uncertain, but the underpinning of trust in each cryptocurrency is also fragile. This is due to "forking". This is a process whereby a subset of cryptocurrency holders coordinate on using a new version of the ledger and protocol, while others stick to the original one.

In this way, a cryptocurrency can split into two subnetworks of users.

While there are many recent examples, an episode on 11 March 2013 is noteworthy because - counter to the idea of achieving trust by decentralized means - it was undone by centralized coordination of the miners.

On that day, an erroneous software update led to incompatibilities between one part of the Bitcoin network mining on the legacy protocol and another part mining using an updated one.

For several hours, two separate blockchains grew; once news of this fork spread, the price of bitcoin tumbled by almost a third (Graph V.7, right-hand panel). The fork was ultimately rolled back by a coordinated effort whereby miners temporarily departed from protocol and ignored the longest chain.

But many transactions were voided hours after users had believed them to be final.

This episode shows just how easily cryptocurrencies can split, leading to significant valuation losses.
 
An even more worrying aspect underlying such episodes is that forking may only be symptomatic of a fundamental shortcoming:
the fragility of the decentralized consensus involved in updating the ledger and, with it, of the underlying trust in the cryptocurrency.
Theoretical analysis (Graph V.A below) suggests that coordination on how the ledger is updated could break down at any time, resulting in a complete loss of value.



Frequent episodes of forking may be symptomatic of an inherent problem with the way consensus is formed in a cryptocurrency's decentralized network of miners.

The underlying economic issue is that this decentralized consensus is not unique. The rule to follow the longest chain incentivises miners to follow the computing majority, but it does not uniquely pin down the path of the majority itself.

For example, if a miner believes that the very last update of the ledger will be ignored by the rest of the network of miners, it becomes optimal for the miner to also ignore this last update.

And if the majority of miners coordinates on ignoring an update, this indeed becomes a new equilibrium.

In this way, random equilibria can arise - and indeed frequently have arisen, as indicated by forking and by the existence of thousands of "orphaned" (Bitcoin) or "uncle" (Ethereum) blocks that have retroactively been voided.

Additional concerns regarding the robustness of the decentralized updating of the blockchain relate to miners' incentives to strategically fork whenever the block added last by a different miner includes high transaction fees that can be diverted by voiding the block in question via a fork.
 



Beyond the bubble - Making use of distributed ledger technology
While cryptocurrencies do not work as money, the underlying technology may have promise in other fields. A notable example is in low-volume cross-border payment services.

To be sure, such payment solutions are fundamentally different from cryptocurrencies.

A recent non-profit example is the case of the World Food Program's blockchain-based Building Blocks system, which handles payments for food aid serving Syrian refugees in Jordan.

The unit of account and ultimate means of payment in Building Blocks is sovereign currency, so it is a "cryptopayment" system but not a cryptocurrency.

It is also centrally controlled by the World Food Program, and for good reason: an initial experiment based on the permissionless Ethereum protocol resulted in slow and costly transactions.

The system was subsequently redesigned to run on a permissioned version of the Ethereum protocol. With this change, a reduction of transaction costs of about 98% relative to bank-based alternatives was achieved.
 



Mish Comments
  • That was a scathing, but honest, and well-researched report.
     
  • The odds that cryptocurrencies as originally designed can live up to their hype are approximately zero.
     
  • The Bitcoin crowd will no doubt respond with the notion that the protocols will evolve and the problems will be fixed.
     
  • They won't. There are simply too many flaws, too many disagreements and too many forks. The soaring number of cryptocurrencies is proof enough. At last count there were 1906 cryptos.



One Strong Disagreement With BIS
I strongly disagree with one aspect of the report.

The BIS says,
"Independent central banks have largely achieved the goal of safeguarding society's economic and political interest in a stable currency."


There is no price stability. And central banks are to blame.

There may be some trust in central banks, but that trust is misplaced.

The irony in the BIS study is that cryptocurrencies arose in the first place due to inability of central banks to produce a stable currency.

Alas, the cryptocurrency design as we see today is fatally flawed. It is not a monetary solution. As designed, the only real use for the current set of cryptos is speculation.

However, the technology will survive and prosper in various applications

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...