Translate

Mostrando entradas con la etiqueta independencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta independencia. Mostrar todas las entradas

12 de octubre de 2018

¿Qué seguridad jurídica tiene el Estado español?” Marca España: Preparó las pruebas de rebelión del 1-O y el 20-S y ahora resulta que el juez del 13 no era competente


El juzgado de Instrucción 13 de Barcelona, ​​ha decidido retirar las acusaciones de rebelión y sedición para los cargos de confianza del Govern que mantiene bajo investigación. Y lo ha hecho alegando que no es competente para investigar estos delitos después de estar más de un año investigando y proporcionando todos los informes de la Guardia Civil tanto en la Audiencia Nacional como el Tribunal Supremo.
Enterado del hecho, Carles Puigdemont ya ha reaccionado vía Twitter. Esto es lo que ha escrito en su cuenta:
“Es muy grave. Cuando hablamos de retroceso del Estado de Derecho en España nos referimos a estas cosas. Más de un año investigando (y mintiendo), perjudicando la vida de personas e instituciones … para descubrir que no son competentes? ¿Qué seguridad jurídica tiene el Estado español?”

Lee y Comparte. Ayuda a que la contrainformación llegue a más personas.Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on RedditEmail this to someone

8 de julio de 2018

La Asamblea Nacional Catalana no renuncia a la independencia






© Sputnik/ Alexey Vitvitskiy


16:10 08.07.2018(actualizada a las 16:21 08.07.2018)


BARCELONA, ESPAÑA (Sputnik) — La Asamblea Nacional Catalana (ANC), una de las plataformas soberanistas más importantes de la sociedad civil catalana, no renuncia a conseguir la independencia de Cataluña.


"La ANC nació con un único objetivo: conseguir la independencia", recuerda su presidenta, Elisenda Paluzie, en una entrevista concedida a El Nacional y publicada este 8 de julio al agregar que "desde sus inicios marcó la agenda política de manera proactiva".



© REUTERS/ SUSANA VERA
Los partidos independentistas reafirman su voluntad de implementar la república catalanaPara Paluzie, la independencia de Cataluña es posible si se tiene "la fuerza", la "legitimidad democrática", la "determinación" y "se impone una nueva autoridad en el territorio".



Preguntada por la posibilidad de una "respuesta violenta", la presidenta de la entidad contesta que "en un contexto democrático de Europa occidental, esta respuesta violenta tiene sus límites".

Más: Torra: Cataluña se ganó el derecho a la autodeterminación

Paluzie también desconfía del nuevo Gobierno socialista, del que afirma que "comenzó una especie de operacion de márketing para decir que ahora hay un Gobierno que quiere dialogar, que acerca a los presos, que acoge a los refugiados, que ya no es la derecha conservadora del PP… Puede ser una mera operación de maquillaje para calmar un poco aquella agresividad tan intensa del Gobierno del PP, pero que en las cuestiones de fondo no cambie nada".

"No creo que sea ninguna oportunidad", insiste a al señalar que "se verá bastante más rápido que con el engaño de (el expresidente del Gobierno de España José Luis Rodríguez) Zapatero, será más acelerado".



© REUTERS/ RAFAEL MARCHANTE
Pedro Sánchez impugna por primera vez una moción del Parlamento de CataluñaCon todo, si las autoridades españolas ofreciesen la posibilidad de celebrar un referéndum de autodeterminación pactado "se tendría que valorar y aceptar", concede Paluzie al comentar que "es más fácil una independencia pactada que una sin acuerdo, aunque la mayoría de independencias fueron sin acuerdo".



La presidenta de la ANC también valora el Ejecutivo catalán, del que dice que emite "signos contradictorios" en cuanto a la independencia.

"En ocasiones hay la sensación de que sí, y en otras ves elementos que van en sentido contrario", valora al juzgar que "se tienen que reposicionar, retomar fuerzas, y todos juntos hemos de replantear una estrategia ganadora y compartirla, de momento no estamos en esta etapa y sólo veo signos contradictorios".

Sobre el traslado de los líderes independentistas en prisión preventiva a cárceles catalanas, Paluzie lo interpreta "como el cumplimiento de una obligación legal".



© SPUTNIK/ THIERRY MONASSE
El independentismo catalán busca un "diálogo sin condiciones" con Madrid"Lo que no entiendo es por qué no estaban desde un principio en cárceles cercanas a sus domicilios, que es lo que establece la ley", añade.



Y apostilla: "Si los presos están aquí y hacemos efectiva la República, tenemos la llave para abrir los cerrojos de estas puertas".

Además Paluzie afirmó que la ANC no descarta volver a pedir que el expresidente catalán Carles Puigdemont vuelva a ser candidato a la Presidencia de la Generalitat.

"Creo que nos volvería a dar momentum, nos volvería a dar impulso", comenta la presidenta de la entidad.

En la entrevista, Paluzie también se muestra favorable a una candidatura unitaria del independentismo para la ciudad de Barcelona en las próximas elecciones municipales.

En la capital catalana, a juicio de la presidenta de la ANC, "se da una circunstancia: tanto en las elecciones municipales como en el resto, sumando los votos independentistas es la lista más votada con diferencia".

Más aquí: La Asamblea Nacional Catalana convoca una manifestación soberanista

El consistorio actual, liderado de la progresista Ada Colau, gobierna "con 11 de 41 regidores", señala Paluzie, que agrega que Barcelona "podría ser un laboratorio muy bueno de participación ciudadana y nuevas formas de hacer política".



© SPUTNIK/ TIERRY MONAS
Madrid: hablar de autodeterminación con Cataluña "no tiene recorrido"Además, la presidenta de la plataforma señala que Barcelona "es la alcaldía de la capital del país".



"En octubre vimos que había muchos tipos de presiones desde los poderes fácticos para que no se hiciese la declaración de independencia, y la alcaldesa de Barcelona también lo hizo", recuerda al indicar que "el potencial internacional de la alcaldía de Barcelona es enorme: interlocuta directamente con los alcaldes de París, Nueva York o Roma".

Que el gobierno de Barcelona estuviese "en manos independentistas", destaca Paluzie, "es importante para cuando volvamos a tener una oportunidad como la de octubre".

Además: El Gobierno de Cataluña reactivará Diplocat el 25 de julio

La presidenta de la ANC incluso no descarta que se repita un escenario como el de las municipales de 1931, que terminaron con la proclamación de la Segunda República Española tras la victoria de las candidaturas republicanas.

"Se trata de volver a generar oportunidades, que pueden ser muchas: puede ser la sentencia del juicio, unas elecciones municipales u otras… Hemos de jugar todas las partidas, no podemos esperar a que baje una oportunidad del cielo", opina Paluzie.

24 de junio de 2018

La tregua


La idea es de Miquel Iceta, quien pide aprovechar los juegos olímpicos del Mediterráneo para declarar una tregua olímpica. Se aprecia la buena intención de este político tan polifacético. Solo que la figura parece desmesurada y fuera de lugar. La tregua olímpica original era verdadera: se suspendían las frecuentes y continuas hostilidades para garantizar la seguridad de los atletas. Actualmente, dadas las circunstancias, la tregua olímpica es meramente simbólica. El mundo está en perpetua guerra. No así en España, es de suponer. Pedir la tregua es reconocer que hay una guerra, lo cual es falso. Hay un conflicto político. Para convertirlo en guerra es necesario que ambas partes estén armadas, si no paritaria, asimétricamente. No es el caso de Catalunya. Por tanto no puede haber tregua en donde no hay guerra. En los juegos del Mediterráneo falta la guerra; como falta el corredor del Mediterráneo, una de las facetas del conflicto.

No obstante, se entiende, la idea es lograr un cese de hostilidades incruentas para posibilitar el paso a la segunda parte de la tregua olímpica clásica: negociaciones, acuerdos, pactos. Tampoco es mala ocurrencia, pero igualmente inoportuna. Cualquier negociación precisa tranquilidad, seguridad, normalidad. Es imposible aceptar como normal una situación con presos y exiliados políticos. Su liberación y exoneración es un requisito de cualquier negociación y, mientras se decide, su inmediato traslado cerca de sus familias. 

Parte del nacionalismo español parece dispuesto a explorar vías de entendimiento con los indepes. El gobierno, escasamente, la verdad. La tregua de Iceta no tiene contenido y, en el contencioso simbólico entre la Generalitat y la Corona, la ministra Celaá, ha expresado el apoyo del gobierno al Monarca. En su opinión los desaires a la Corona lo son en realidad a la Generalitat que demuestra no representar a todos los catalanes. Sin duda, ministra, pero a menos catalanes representa el rey y a muchísimos menos su gobierno de usted y no para usted de hablar.

Podemos piensa exponer al lunes al MHP sus planes para conseguir una España plurinacional en la que Catalunya se sienta a gusto. Es una base razonable de negociación, sobre todo si viene acompañada de la aceptación de un referéndum pactado de autodeterminación, como parece ser. Es una base razonable e inteligente. No hay otra salida. Sin embargo, el plan de la plurinacionalidad y referéndum a quien tiene que convencer no es a los indepes, sino a los demás partidos nacionales españoles, PP, PSOE, C's. Tarea hercúlea cuya imposibilidad es el punto débil de la propuesta de los morados y por lo que es poco probable que ascienda en votos a costa de los otros extremos, el unionista y el independentista. El suyo seguirá siendo el voto de la ambigüedad

El conflicto político no admite treguas ni conoce descanso. Todo lo que se haga institucionalmente en España y Catalunya llevará la huella del enfrentamiento. Y a extremos duros. Torra anuncia que la Generalitat rompe relaciones con la Corona y enciende una nueva crisis constitucional porque, aunque sea simbólica, es muy representativa. Desde un punto de vista de teología constitucional, es un sacrilegio. 

Pero está en la calle. El estadio se encontraba medio vacío y hubo abucheos y pitidos para repartir. Predominaban las banderas rojigualdas, prueba de que, probablemente, así como los indepes optaron por boicotear el acto, los tabarnianos hicieron acto de presencia. Si el apoyo de la dinastía en Catalunya es Tabarnia, la corte puede trasladarse a un plató de televisión en un programa magazine de la mañana. 

El independentismo tiene dos agravios recientes frente al Estado, los dos abundantemente expuestos,  los dos ignorados, uno, el de los presos políticos, ignorado por el gobierno y el otro, las disculpas por el discurso del tres de octubre, ignorado por el rey. 

El problema no es que las partes sean capaces de articular propuestas de convivencia alternativas a la actual, incluida la independencia, por supuesto. El problema es que esas propuestas ganen en un referéndum.

11 de junio de 2018

BORRELL, EL PIRÓMANO POLÍTICO Y MENTIROSO


Decía Palinuro ayer:
y eso que todavía no ha entrado en acción el aparato Borrell. Acaba de hacerlo, en la televisión y en plan bronca, agrediendo y mintiendo. Todos los catalanes, y él lo es, saben que Catalunya no está al borde de ningún enfrentamiento civil. Él, en concreto, sabe que la única violencia en Catalunya viene de los nacionalistas españoles oriundos o que allí se desplazan. Y lo sabe porque es uno de los que los alientan cuando se manifiesta con ellos y con lo más reaccionario de la España franquista. 

Lo sabe de sobra cuando sostiene que los actos públicos del bloque nacional español, con Societat Civil Catalana a la cabeza no han generado violencia alguna, siendo así que hay docenas de vídeos que muestran lo contrario y también puede mirarlo en los libros de Jordi Borràs, testimonios gráficos inapelables de un tiempo y un país. 

Por lo demás, estas provocaciones públicas a cargo de matones ultraespañoles, las bandas "descontroladas", solo se hacen ver a base de armar camorra, esa que sirve al ministro para vender la idea del "enfrentamiento civil". En cuanto convocan a algo, se reúnen dos docenas, todo lo más cuarenta abanderados del Imperio, como los que ayer fueron a dar la matraca a TV3, a pedir que la cierren. Definitivamente, esos grupos y bandas de provocadores no son un verdadero riesgo de enfrentamiento civil de una población que ha dado muestra de una convivencia pacífica ejemplar. Y todavía lo serían menos si no estuvieran funcionando los vínculos mas o menos ocultos entre los "incontrolados" y los que los controlan. No, no hay más riesgo de enfrentamiento civil que el que traigan unos gobernantes autoritarios y represores, dirigidos por un pirómano, quien ya amenazaba hace unas fechas con que llegaremos a las manos.

Borrell no es un político adecuado para un gobierno que pretenda, como dice, dialogar con Catalunya. Su intransigencia, su visceralidad y su altanería, que concentra todo el anticatalanismo de la vieja guardia socialista, darán al traste con los esfuerzos reformistas de sus compañeros de equipo, algunos de los cuales le parecerán vendepatrias por lo dialogantes.

Es el caso que el nacionalismo español, incapaz hasta la fecha de abordar el conflicto catalán con inteligencia y sentido democrático se encuentra ahora con una duplicación de tarea que no por esperable ha de resultar menos complicada para la conducción del Estado. Ayer también, una cadena humana de más de cien mil personas cubrió los 220 kms que separan las tres capitales vascas, en demanda del derecho a decidir de los vascos. Los vascos que se han hecho catalanes. La vía catalana que llega a Vasconia.

Catalunya no ha estado nunca al borde de un enfrentamiento civil y quienes sí lo estuvieron, los vascos, han dejado atrás esa etapa y se han sumado al carro de la revolución catalana. O han puesto el suyo en marcha pari passu para que no se pique nadie. Y el movimiento vasco trae pinta de ser tan transversal como el catalán. Esa cadena organizada por la plataforma Gure Esku Dago ("está en nuestras manos") tiene el apoyo de todos los partidos nacionalistas, incluido el PNV así como de las instituciones vascas. Es un movimiento tan amplio, profundo y coordinado como el catalán.

Si en el gobierno creen que cabe seguir con la respuesta represiva judicial y unos retoques (por lo demás imposibles) de la Constitución es que no saben en dónde están. Esto no es una crisis de funcionamiento con unos conflictos de partidos sin más alcance. Es una crisis constitucional que pone en cuestión la estructura misma del Estado. Y no va a arreglarse con más policía, más represión, más jueces y menos todavía teniendo que dividir las fuerzas en el doble frente vasco-catalán.

En estas condiciones todo cuanto se diga del gobierno de Sánchez, incluso lo que el mismo gobierno dice al hablar de su duración, será a beneficio de inventario de unas elecciones generales anticipadas inevitables. Un panorama interesante, teniendo en cuenta que el govern tiene cuatro años por delante...en principio. Verdad es que el central puede axfisiar de tal modo al catalán que fuerce elecciones anticipadas en Catalunya. Pero también lo es que el independentismo puede hacer caer el gobierno socialista igualmente votándole en contra o absteniéndose.

En esas elecciones generales la cuestión interesante que se plantea al independentismo catalán es si participar en ellas o no. Pero eso será un poco más adelante y mientras se va viendo cómo toman los herederos del Imperio la segunda amenaza separatista.

1 de junio de 2018

ALLIANZ elige Barcelona en vez de Madrid para crear un centro tecnológico a pesar de haber trasladado la sede


Allianz, el grupo asegurador más grande de Europa, ultima la creación de un centro tecnológico en Barcelona que se encargará de dar servicios a las diferentes empresas y sucursales que la aseguradora tiene repartidas por todo el continente y, de manera puntual, en todo el mundo.

En abril se constituyó la sociedad, que actualmente está en fase de desarrollo y que podría estar activa en un periodo de dos o tres meses. Los trabajos para crear la nueva sociedad se están haciendo conjuntamente con la consultora Deloitte desde el mes de diciembre pasado, y que el nuevo hub tecnológico podría suponer la creación de 150 puestos de trabajo.

El hub ubicará en un edificio de la calle Aragón (el número 295), donde Allianz tuvo su sede en Barcelona antes de que se trasladara a la torre que actualmente ocupa en la calle Tarragona de la capital catalana. 

La multinacional alemana, con sede en Múnich, articulará esta inversión a través de su filial Allianz Technology, una empresa con más de 7.000 trabajadores que tiene presencia en 14 países. Está previsto que el nuevo hub de Barcelona asuma tareas que actualmente desarrollan otros centros europeos de la compañía situados en Austria, Francia y Alemania, lo que previsiblemente afectará las plantillas de aquellos países, aunque la compañía cree que la demanda de servicios a prestar también crecerá en los próximos años, según un comunicado interno. La elección de la capital catalana se explica por decisiones similares tomadas por otras multinacionales: Barcelona tiene una oferta importante de personas formadas en el ámbito tecnológico y al mismo tiempo tiene la capacidad de atraer trabajadores de otros países, lo que en determinados casos puede suponer una reducción de costes.



El centro catalán deberá ofrecer servicios de SAP, de plataformas de inversión y de interacción digital y servicios internos de la misma Allianz Technology. El grupo ya ha iniciado la búsqueda de trabajadores en su página web, en la que avisa que busca personas "para un hub recién fundado en Barcelona".

La apuesta de Allianz por Barcelona sorprende si se tiene en cuenta que su matriz decidió trasladar su sede española de Barcelona en Madrid en octubre, tras el referéndum del 1-O y antes de que se proclamara la independencia en el Parlamento catalán.
Ya ven, en Madrid solo ponen el "apartado de correos"...

20 de marzo de 2018

La mayoría de españoles apuestan por una solución negociada para Cataluña

Casi un 67% de los españoles apoya una reforma de la Constitución para resolver el conflicto catalán

Público.es

Frente a las posiciones inmovilistas y la imposición del artículo 155, la mayoría de los españoles prefiere que se alcance una solución negociada a la crisis catalana. Así se desprende de una encuesta publicada este lunes en La Vanguardia, en la que más de un 48% de los consultados por GAD3 considera necesaria una respuesta política negociada a las reivindicaciones independentistas tras las elecciones del 21D mientras que un 41% rechaza cualquier salida pactada.
Las posturas entre lo que opina la ciudadanía en Catalunya y lo que opina en el resto de España difiere bastante. Por ejemplo, en Catalunya los partidarios de la negociación superan el 72%, mientras que los contrarios no superan el 23%. En el resto de Comunidades, sin embargo, un 44% apuesta por la negociación y otro 44,5% la rechaza. Las distancias son mínimas.
Cuando se ahonda en las distintas fórmulas a plantear para resolver el conflicto, una reforma de la Constitución española concita un apoyo cercano al 67%. Si se plantea la negociación de un nuevo sistema de financiación con el conjunto de las comunidades autónomas, ésta es respaldada por el 65% de los españoles y casi el 70% de los catalanes.
Más del 60% de los españoles apoya una reforma constitucional que permita un nuevo Estatuto catalán con delimitación clara de competencias. En cambio, otras soluciones despiertan menos entusiasmo por parte de los encuestados. Es el caso del referéndum que sólo un 40% de españoles lo considera como una propuesta acertada. Ese porcentaje se eleva a un 60% en el caso de los catalanes. En el caso de que se le otorgue a Catalunya un modelo de financiación como el vasco, tendría un apoyo del 62% de los catalanes y cae hasta un 38% entre el conjunto de los españoles.
Mientras, la solución de una consulta pactada entre Catalunya y el Estado español encuentra una fuerte oposición entre los votantes del PP (74% en contra) y Cs (67%), mientras que divide al electorado socialista (49% en contra y 40% a favor) y solo tiene un apoyo mayoritario entre los electores de Podemos (75%). Sin embargo, solo un 15% de los españoles se muestra convencido de que “no hace falta hacer nada” para resolver el conflicto catalán.
Más brecha se abre entre los consultados españoles y los catalanes a la hora de valorar la proporcionalidad de la prisión provisional para Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez y Jordi Cuixart. Un 59% de los catalanes juzga desproporcionada la prisión provisional y solo un 35% la respalda. Mientras, entre el resto de españoles casi el 60% apoya las medidas judiciales y solo un 28% las rechaza.
Fuente: http://www.publico.es/politica/mayoria-espanoles-apuestan-solucion-negociada-catalunya.html

6 de febrero de 2018

El mercado español cada vez es más residual para el comercio de bienes catalán.


Queda muy atrás esa afirmación que decía que "el comercio de los productos catalanes se divide en tres partes iguales (33%) entre la misma comunidad, resto de España y mundo".

C-intereg acaba de publicar los números de los 9 primeros meses del año pasado y nos demuestra que eso ya no es así...


En los tres primeros trimestres (9 meses) los resultados nos indican que:
-Propia Catalunya: 26,1% (23,2%)
-España: 26,2% (28,7%)
-Mundo: 47,7% (48,1)

(Entre paréntesis resultados totales del 2016)


Como podrán observar, el mercado extranjero prácticamente está igual, pero no así el propio y el de con España.
Es evidente que Catalunya vende menos en territorio español porque hay un boicot y porque, sencillamente, el empresario catalán va eliminando ese mercado. La prueba de ello es que encuentra complicidad en la propia Catalunya (subiendo casi 3 puntos). O sea, se hace palpable que los catalanes compramos más productos de casa.

Haciendo historia:
En el periodo1995-2001 España representaba el 39% del comercio catalán.
2002-2009 bajó al 36%.
2010-2013: 32%
2014: 30%
2015: 29%
2016: 28%
9 meses 2017: 26,2%

Los catalanes hacen cosas, y una de ellas es intentar convertir en residual el comercio con España, un mercado propicio a  la catalanofobia...
Y el inicio de ese "buscarse la vida" empezó con el famoso boicot al cava del año 2004. Esa vil campaña hizo cambiar la mentalidad del empresario catalán, se dieron cuenta que había un poso de odio. Del 27% que representaba el comercio exterior en el periodo 1995-2001 hemos pasado al 48% en el 2016...

En fin, queda demostrado que los catalanes compramos nuestros productos cada vez más. Y que nuestro empresariado busca clientes más occidentales y con mentalidad más democrática.

¡A POR ELLOS!

4 de febrero de 2018

La radiotelevisió pública alemanya ha denunciat la manipulació de la televisió pública espanyola per tractar la qüestió independentista




La radiotelevisió pública alemanya ha denunciat la manipulació de la televisió pública espanyola per tractar la qüestió independentista. La cadena de televisió dels estats del nord d'Alemanya, NDR, ha recollit suposats casos de manipulació denunciats per part dels treballadors de la corporació.

Segons denuncien, la falta de transparència en la corporació hauria arribat fins al punt que s'hauria denegat que un magazín de la televisió alemanya, ZAPP, pogués rodar a la sala de premsa de Televisió Espanyola (TVE) per parlar de la cobertura de la qüestió catalana a la cadena. "Quan es tracta de Catalunya, no es dona permís per rodar i no es concedeix una entrevista", asseguren des de NDR, que recull diversos exemples de manipulació com l'emissió d'Informe semanal que va posar la sintonia de L'exorcista per acompanyar Puigdemont o bé la cobertura informativa de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre.

Malgrat les suposades dificultats per contactar amb TVE, des del mitjà públic alemany també han recollit el testimoni de diversos treballadors. És el cas de Gabriel López, membre del consell editorial, que no només critica la "censura", sinó també la "falta de pluralitat" a la televisió pública espanyola, en la qual "no es permetia" la presència de perfils favorables a la independència. "Som un òrgan de propaganda del partit governant", declara en aquest cas el president de l'òrgan de control, Alejandro Caballero.

Des de NDR també es posen en relleu opinions alienes a TVE que s'expressen en el mateix sentit, com una corresponsal alemanya a Espanya que relata que els periodistes "amb prou feines poden informar sobre el conflicte de Catalunya".

30 de enero de 2018

NO DESCONECTEU... Ajornat, però no desconvocat: un matí de ‘punyalades’ al parlament



VilaWeb


Fotografia: Albert Salamé.
PAÍS > PRINCIPAT

Ajornat, però no desconvocat: un matí de ‘punyalades’ al parlament

Crònica d'un matí alterat i ple de sorpreses al parlament


Per: Pere Cardús


30.01.2018 12:20

Avui no hi haurà ple d’investidura. Carles Puigdemont no recuperarà formalment el títol de president de la Generalitat. Així ho ha decidit Roger Torrent, el president del parlament, sense que ho sabessin els seus companys de mesa, molestos i –també– emprenyats per la decisió i les formes. El parlament està blindat pels Mossos d’Esquadra, comandats des de Madrid del 27 d’octubre ençà, i cal superar diversos controls per arribar als passadissos on tothom córrer darrere dels polítics que es decideixen a sortir del niu. L’expectació és grossa com la de qualsevol gran dia al parlament. O una mica més i tot.

Què ha passat exactament? Què ha portat a aquesta decisió de Torrent? Com que les preguntes són aquestes la guerra d’interpretacions s’imposa als racons del parlament. El ple està ajornat, no pas desconvocat. I això fa pensar que la situació es pot desencallar en qualsevol moment. De moment, ningú no abaixa la guàrdia. Les reunions dels diputats, dels grups i de la mesa del parlament fan una mena de cursa de relleus i, també, d’obstacles.

Però l’ambient no és bo. Hi ha tensió i mala llet entre els grups republicans. Si Junts per Catalunya ha fet saber ràpidament que la decisió de Torrent no havia estat ni tan sols consultada amb els companys de mesa i, encara menys, amb els portaveus dels altres grups. Algun membre de la mesa em fa arribar que se n’ha assabentat en veure per la tele la compareixença de Torrent. ‘Hi havia una reunió de membres de la mesa convocada a dos quarts de deu que ha estat suspesa sense donar explicacions. I no hem sabut res més fins a l’anunci del president.’

Les veus d’Esquerra Republicana no han tardat a contraatacar. ‘Queda clar què ha passat?’, em deia un membre de la direcció del partit de Junqueras. ‘Allò que no s’havia pactat era la carta que va enviar ahir Puigdemont a Torrent. Allò no que no s’havia pactat.’ I la següent informació que, evidentment, s’ha escampat a cor que vols: Torrent ha telefonat fins a quatre vegades aquest matí el president Puigdemont, que no ha agafat la trucada. Això diuen fonts d’ERC, que la contrapart desmenteix. La versió d’una font de la presidència del parlament consultada per VilaWeb és una mica més matisada: ‘s’ha mirat de contactar amb Puigdemont i no sé si ha estat possible’, diu.

Hi ha un conflicte evident. No cal pas amagar-ho. Allò que cal aclarir és quin és el fons. Les formes d’uns i dels altres no han agradat. Però les formes són el resultat d’alguna cosa més. Per això, hem anat a consultar a fonts pròximes a Puigdemont. Què ha passat amb les trucades? Un els pilots de la nau de Puigdemont no tenia constància de les trucades. No és cap diputat, però està a la sala de màquines. Mentre en parlàvem ha aparegut un assessor d’ERC. I la cosa ha esclatat. Que si és ‘una punyalada’… Que si no voleu Puigdemont de president, digueu-ho obertament… Que no, que no és això… Que les coses s’han de fer bé… Que tu ja m’ho vas dir fa uns dies que no volíeu Puigdemont i que calia buscar un altre nom…

La conversa s’ha acabat per separació. Semblava que anaven parlant un i altre tot allunyant-se. L’enfadament és molt gran. I ara caldrà veure com es recondueix la situació. Hi ha alguns bombers mirant d’apagar el foc. Mirant de dir que és qüestió de temps i que no hi ha cap altra candidat possible que no sigui Puigdemont. Que cal guanyar temps i mirar d’acabar d’esquerdar la posició de l’estat. Però és segur que l’estratègia, si és aquesta, no és coordinada entre les principals forces del republicanisme. Mentrestant, els diputats de la CUP han passat pel passadís caminant a pas dret i sense obrir la boca. Les cares són un poema. No hi poden estar d’acord de cap manera quan fa pocs minuts deien que la fórmula d’investir Puigdemont no era cap problema per ells. S’han dirigit als despatxos de Junts per Catalunya i ERC i ja n’hem perdut la pista.

Aviat hi haurà compareixences. Ja hi ha algun comunicat. I el govern espanyol i els grups monàrquics que se n’alegren. Veurem si el somriure se’ls trencarà aviat. Però de moment, cal recompondre les posicions dels independentistes. Ah, ja tenim resposta oficial des de Brussel·les: al president Puigdemont no li consta cap trucada del president Torrent, ni cap missatge, ni a ell ni a cap altre responsable de Junts per Catalunya; hi ha mil maneres de comunicar-hi.

Ja ho veieu. El ple ha estat ajornat, però no desconvocat. En qualsevol moment, es pot reprendre el tremp. No desconnecteu.

9 de diciembre de 2017

Según la encuesta de El Nacional todo sigue igual de regular...

 2017

Sondeo de hoy:


Sondeo del martes:

Es evidente que el más-menos de ERC y JxCat se lo repartirán entre ellos mismos, eso quiere decir que en la encuesta de hoy hay 68 escaños independentistas y en la del martes también...

Recordar que 68 es el límite de la mayoría absoluta.

De momento parece que hay un interés en que el independentismo no pase de 69 en ninguna encuesta. Claro que, a lo mejor, es porque el empate es auténtico...

En todo caso, me gustaría denunciar la nula campaña electoral de los partidos independentistas. No hay programa salvo el de pedir la excarcelación de los presos políticos.
Aviso que no vamos bien y se vislumbra un desenlace "a lo Colau", o sea, todo el unionismo apoyando a Doménech


27 de noviembre de 2017

Interessants testimonis estrangers antics sobre Catalunya: independència, llibertat, economia, costums...

Diego de Saavedra Fajardo (1584 – 1648), escritor y diplomático. Locuras de Europa. / dialogo posthumo de don Diego Saavedra Fajardo. 1748. 


-" ...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus mismos fueros, estilos y costumbres...(El rey) No le imponía tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. (...) En ella no representaba la majestad del rey, sino la del conde, y aun en muchas cosas se podía dudar si era señor o ciudadano de Barcelona..."




Pierre de Marcahistoriador i arquebisbe francès, (1594-1662). Fou enviat del rei Lluís XIV de França durant l'administració francesa del Principat de Catalunya de la Guerra dels Segadors. El 1656 se li va confiar la missió de delimitar la nova frontera sorgida del Tractat dels Pirineus a la Conferència de Ceret.

- "Els catalans, uns i altres, rics i pobres, joves i grans; somien en una independència i llibertat absoluta amb un govern que els hi sigui propi". 




Comte d' Espenan. Informe de 10 d'agost de 1640.


- "Els catalans es volen alliberar de la monarquia d'Espanya i fer del seu país una República de la que Barcelona en sigui el cap "...les moyens qui ils ont dy parvenir et de faire sont est extremement public et riche et la diputation possède des tresors immenses depuis longues anées" 

Nicolas de Fer (francés), (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII.  1706


 - " Els catalans son treballadors, forts i espirituals, amants de la indepèndencia i pateixen amb la dominació dels seus veins"

- " Los catalanes son trabajadores, fuertes y espirituales, amantes de la independencia y sufren con la dominación de sus vecinos". 

Louis Le Gendre (1655-1733), historiador, canonge de Notre-Dame de Paris. 


Imatge relacionada- "Els catalans, gelosos de les seves llibertats, s'acabaven de revoltar. El Rei d'Espanya els hi havia imposat els quarters d'hivern de les seves tropes, imposts i noves lleis, totes elles contraries a les seves antigues lleis, segons les quals aquesta Província es governava com un Estat lliure des de feia molt temps; els catalans tenien ambaixadors a la mateixa cort del seu Rei, i no obeïen les seves ordres si aquestes no eren conformes als Usos i Costums del seu País."
Nouvelle histoire de France depuis Pharamond jusqu'à ce jour (Musier, Paris, 1699)


Voltaire (François Marie Arouet),  França, 1694-1778. Escriptor i filòsof, pare de l’enciclopedisme francès.
Dins la seva àmplia obra va escriure un llibre sobre el Rei Sol que va titular Le Siècle de Louis XIV, en el qual fa referència a la Guerra de Successió i a la lluita dels catalans per les seves llibertats.




Voltaire (François Marie Arouet),  França, 1694-1778. Escriptor i filòsof, "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més ben situats. Regada per bells rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella n’estan privats, produeix tot l’indispensable per a les necessitats de l’home i tot el que pugui afalagar els seus desitjos: arbres, grans, fruits i llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d’Europa, i el país proporciona tot el necessari per a la construcció de vaixells. Les seves muntanyes estan plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca i fins i tot s’hi troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d’estany, de plom, d’alum, de sulfats, són abundants; la costa oriental produeix corall. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d’ ella.
L’abundor i les delícies no han pas ablanit els habitants de Catalunya, sinó que aquests sempre han estat guerrers i els muntanyencs sobretot han estat ferotges; però, a despit de llur valor i de llur amor extremat a la llibertat, han estat subjugats en tots els temps: els romans, els gots, els vàndals, els sarraïns els dominaren".


Le Siècle de Louis XIV, 1751



Voltaire. Oeuvres complètes de Voltaire; Chap. XXIV, pàge 183:

- "La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosée de belles rivières, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l’homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs, en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce. Barcelone est un des beaux ports de l’Europe, et le pays fournit tout pour la construction des navires. Ses montagnes sont remplies de carrières de marbre, de jaspe, de cristal de roche; on y trouve même beaucoup de pierres précieuses. Les mines de fer, d’étain, de plomb, d’alun, de vitriol, y sont abondantes: la côte orientale produit du corail. La Catalogne, enfin, peut se passer de l’univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d’elle".

Francisco Sebastián Manuel Mariano Nipho y Cagigal (AlcañizAragón, 1719 - Madrid, 1803), periodista aragonés.


- " No se duda que Cataluña paga en tributos , aun fuera de las leyes de la proporción , más que cualquier otra provincia [...]  La industria y aplicación de los catalanes es uno de los mayores argumentos que se pueden hacer a las demás provincias de España , para acusarles su negligencia" . 




Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (ParísFrança2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838) fou un prelat i diplomàtic francès, duc de Talleyrand-Périgord, príncep de Benevento.


- "Catalunya és la menys espanyola de totes les províncies d'Espanya".








La Principautè de CatalogneOsterreichisches Staastarchiv. Viena. Spanien Varia,80. Document d'autor italià. Trieste. 1765.
Mercat del Born. Barcelona. S.XVIII..
 - "Els catalans passen per ser una nació laboriosa, plena de coratge, d'honor i amor per la llibertat, han tingut sovint, a exemple dels holandesos, la idea d'esdevenir independents. Veiem avui evidències de la seva industria ofegada pels impostos que l'aixafen i per la rudesa i duresa  amb que són governats (per Espanya)
Referent al seu coratge, en van donar proves esclatants durant tota la guerra de Successió d'Espanya. Els habitants de Barcelona són encara fidels a la memòria de l'Emperador Carles (d'Austria) de qui en conserven  en els seus soterranis i caves retrats il.luminats per llums al seu voltant. Quan els catalans poden oblidar una mica l'opressió sota la qual gemeguen, són alegres per naturalesa. Catalunya és una nació amb molt de geni i molt industriosa. Un estranger que no conegués cap altre punt d'Espanya, si hi entrés per Barcelona, i jutgés per aquesta ciutat tots els habitants d'aquest vast reialme, els creuria la gent més laboriosa del món. Després de la reducció i sotmetiment del Principat de Catalunya, li resta encara una ombra de la seva antiga llibertat "


"Les catalans passen pour une nation laborieuse, reemplie de courage, d'honneur et d'amour pour la liberté. Ils eurent plus d'une fois l'idée de se rendre indépendents a l'exemple des hollandais. On voit aujord'hui encore des preuves de leur industrie au milieu des impots qui les écrasent, et de la rudesse avec laquelle ils son gouvernés. Et quant à leur courage, ils en donnerent des preuves éclatantes dans toute la guerre de la Succession d'Espagne. Les habitants de Barcelone sont encore si attachés à la mémoire de l'Empereur Charles VI qu'ils conservent son portrait dans les caves et les souterrains, oú ils mettent des lumières autour.
Les catalans des qu'ils oublient un peu l'oppression sous laquelle ils gemissent, sont naturellement gais. C'est une nation de beaucoup de genie et très industrieuse. Un étranger qui ne conetrait point l'espagne, s'il y entre par Barcelone, et qu'il juge par cette ville tous les habitants de ce vaste royaume, les croira les gens du monde les plus laborieux (...).
Depuis la réduction de la Principauté de Catalogne, il lui est plus resté l'ombre de son ancienne liberté..."


 Maximilien Sébastien Foy, (1775-1825), general de divisió del Primer Imperi francès, estadista i escriptor.

General Maximilien Sébastien Foy
"Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit Estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Tenen uns altres costums, una altra llengua, una organització social diferent de la de Castella.(...) Enlloc més de la Península no se sent tanta set de llibertat i d'independència (...) (Els catalans) no perdonen (als francesos) d'haver-los impost, a principis del segle XVIII, el rei que ha humiliat el seu orgull i destruït els seus privilegis.(...)" 

Un observador francès de l'època (1808), citat per Pierre Conard.

- "Els catalans en general són entusiastes partidaris de la independència. El seu caràcter orgullós fa que considerin el rei d'Espanya més aviat com un dèspota els avantpassats del qual els han subjugat, que con un rei, un pare i un suport; així mateix els catalans són considerats com una nació particular, independent i enemiga mateixa dels habitants de  Castella i de les altres províncies d'Espanya". 

Claude-François-Xavier, abbé Millot (1726-1785) Eclesiàstic, historiador, membre de l'Académie Française

- "Els catalans sempre estan  disposats i a punt per alliberar-se del jou d' Espanya. 
Poble revoltat,  valent,  coratjós, molt gelós de les seves llibertats. Desitgen la dominació francesa, menys pel desig de servir a França que amb l'esperança que els francesos siguin garantia contra l'opressió espanyola". (fa referència a la Guerra dels 9 anys. 1694).

El caràcter rebel i indòcil dels catalans, el seu odi als castellans, els quals  no els odien pas menys; l'altivesa  d'aquests darrers (els castellans), les seves invectives contra els altres, també les seves intrigues, oposades a l'èxit d'un cas tan important, tot multiplica els obstacles". (fa referència a les Corts convocades per Felip V el 1702) 

Mémoires politiques et militaires pour servir à l'histoire de Louis XIV et de Louis XV (1777)

Jacques-François Duggomier (1738-1794). General francès, Cap de l'exèrcit dels Pirineus. Va escriure una Mémoire sur la Catalogne, l'any 1794



- "El català és brau, actiu, laboriós, enemic d'Espanya,  ha estimat sempre la Llibertat, i quan vegi afegir-si la Igualtat, aquesta reina de les Nacions, s'unirà aviat a aquells que lluiten pels seus principis"

" Le Catalan est brave, actif, laborieux, ennemi de l’Espagne; il a toujours aimé la Liberté, et lorsqu’il lui verra adjoindre l’Egalité, cette reine des nations, il se réunira bientôt à ceux qui combattent pour ses principes.".



José Cadalso y Vázquez de Andrade  (1741-1782), militar i literat espanyol.



"Acabo de llegar a Barcelona: lo poco que he visto de ella me asegura ser cierto el informe de Nuño; el juicio que formé por instrucción suya del genio de los Catalanes y utilidad de este Principado. Por un par de provincias semejantes pudiera el Rey de los cristianos trocar (cambiar ) sus dos Américas. Más provecho redunda a su corona de la industria de estos pueblos, que de la pobreza de tantos millones de indios . Si yo fuera Señor de toda España, y me precisaran a escoger los diferentes pueblos de ella, por criados míos haría a los catalanes mis mayordomos..(...) Algunos les llaman los holandeses de España".
"Los catalanes son los pueblos mas industriosos de España. Manufacturas, pescas, navegacion, comercio, asientos, son cosas apénas conocidas en otras Provincias de la península respecto de los catalanes No solo son útiles en la paz sino del mayor
castellana.
Cartas Marruecas, publicada al Correo de Madrid 

 Henry Swinburne (1743 - 1803), escritorviajero e hispanista inglés. Travels through Spain in the years 1775 and 1776... (Londres, 1779)


 - definia a los catalanes como gente de “espíritu violento” con un “entusiasmo apasionado por la libertad”, por cuyo motivo habían protagonizado el mayor número de insurrecciones que ningún otro lugar de Europa. Swinburne, veía la guerra de Sucesión como la más enérgica lucha sostenida por los catalanes para romper sus cadenas y convertirse en una nación libre.

  • Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (1748-1811), noble, diplomàtic, escriptor i traductor francès. Embaixador de França a Espanya.

- "Els catalans són els més industriosos, actius i laboriosos entre els espanyols. Es consideren ells mateixos un poble. Sempre estan a punt per revoltar-se i, més d'un cop, han iniciat el projecte de constituir el seu país com a república. Des de fa uns segles Catalunya s'ha convertit en el bressol de les arts i el comerç d' Espanya, on han sofert un grau de persecució que no es repeteix en cap altra part del regne"

"Noveau Voyage en Espagne, ou Tableau de l´etat actuel de cette monarchie. Regnault. Paris, 1789".


Georges Auguste Couthon (1755-1794). Diputat de l' Assemblea francesa i president de la Convenció Nacional 


- "Cal mirar de fer de Catalunya una petita República independent (...) inspirant-li la fermesa republicana i el geni de la llibertat, que trenqui les cadenes que l'oprimeixen i la uneixen a Espanya ".





Jacques Grasset de Saint-Sauveur  (1757-1810), escriptor i diplomàtic francès.


- "Els catalans són els més actius i coratjosos d'entre tots els espanyols; el seu caràcter per naturalesa inquiet i independent els fa indòcils davant el jou i l'opressió. La memòria de la seva antiga llibertat és gravada encara en els seus cors. Els esforços que van fer el 1640 per sostreure's de la dominació espanyola els ha fet perdre tots els privilegis (...) Aquesta província (Catalunya) alimenta una part d' Espanya". 

Encyclopédie des voyages, contenant l'abrégé historique des moeurs, usages, habitudes domestiques ... Paris : Deroy, 1795-96




Alexandre Louis Joseph , marqués de Laborde, (1773-1842) conde del Imperio. Escritor, viajero, anticuario y político francés. Itinéraire descriptif de l’Espagne.Paris.1809.
Barcelona des del Desert de Sarrià Gravat publicat a Voyage Pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde
"Les Catalans sont des travailleurs infatigables il ont en îiorreur l oisivelé aucun obstacle n est capable de les rebuter La mobilité dé leur génie l ambition qui l accompagne les conduisent dans toutes les parties de l univers il n ya point de ville point de port en Espagne dans les Indes dans l Amé Tique espagnole où il ne se trouve des Catalans on les rencontre en France eu Italie en Angleterre en Allemagne dans toutes les colonies dans tous les ports de l Europe Ils sont braves courageux quelquefois même téméraires les plus grands dangers ne sauroient les effrayer à la guerre ils ne reculèrent jamais et jamais encore ils n abandonnèrent une entreprise Ils sont avec les Aragonnais et les Galiciens les meilleurs soldais de l Espagne Leur bravoure et leur fermeté se sont développées si souvent qu elles ne sont plus mises en doute depuis des siècles elles se montrèrent plusieurs fois avec la plus grande énergie et dès les temps les plus éloignés i Elles soutinrent au commencement du XVII  siècle les efforts réunis des armées de la France et de l Espagne contre la Catalogne" 

-  "Le Catalan a un orgueil national qui lui est propre il ne voit rien au dessus de lui Il ne fait point de cas des autres Espagnols il en méprise même nue partie et sa haine est au dessus de toute expression coutie le Castillan..."

-  afirma que los catalanes tenían un sentido de independencia que se ha mantenido durante mucho tiempo, y finalmente degeneró en un espíritu republicano”, que cada uno de ellos “suspira siempre por alcanzar la libertad, la independencia, a la cual intenta siempre llegar (...). El Catalán tiene un orgullo nacional”, por el cual “mantiene en su corazón una aversión invencible contra la nación que les subyuga".


Jean François Peyron.  Nouveau Voyage en Espagne fait en 1777&1778. Theophile Barrois, Paris / P. Elmsly, London. 1782.




- "No és gens estrany escoltar els catalans dient que el rei d' Espanya no és el seu sobirà, que no hi altre títol a Catalunya que el de comte de Barcelona."




Gabriel Laffaille.  (1778-1838), coronel d'enginyers i mariscal de camp francès.

- "L'esperit d'independència, o si voleu de revolta, dels catalans era proverbial. El govern espanyol era lluny de creure totalment extingit aquest desig i tenia cura en contenir l'antiga animositat dels catalans contra els castellans; aquesta animositat no era res comparada amb l'odi contra els francesos, odi que havien alletat des de petits i l'origen del qual es remuntava a les guerres contra Lluís XIV, o potser fins i tot molt abans.
Els catalans sempre recorden i enyoren encara els temps en que, sota els seus prínceps, van formar un estat independent que gaudia de grans privilegis i d'un govern representatiu,.Aquesta va ser la causa primera de les  llargues revoltes que els van fer famosos i en les quals la ciutat de Barcelona figura sempre al capdavant de tot". Mémoires sur la campagne du corps d'armée des Pyrénées O., 1826 . Précis des campagnes de Catalogne de 1808 à 1814, Anselin et Pochard, 1826

Jacques Matter (1791-1864). Oficial de la légion d'honneur i cavaller de l'ordre de l'Aigle rouge de Prússia.


Jacques Matter.jpg- "Els catalans havien trencat amb el jou d'Espanya abans que els portuguesos, però amb menys èxit (...) la seva independència venia de temps antics (...) Desposeits de les seves llibertats, aclaparats d'impostos, vexats per un virrei insolent; havien portat les seves queixes al conde-duque i totes havien estat refusades.(...) 
Quan van veure que el virrei s'apropiava d'una suma de diners que pertanyien a la ciutat de Barcelona i aquest feia empresonar els magistrats que s'oposaven a l'espoli; el furor dels catalans no va tenir fre: van prendre les armes i van assassinar el virrei. Entre tots els catalans va retronar immediatament el crit: O  LLIBERTAT O MORT ! ". Histoire des doctrines morales et politiques des trois derniers siècles, Paris, AB. Cherbuliez et Cie, 1836-1837



Pierre Sylvain Maréchal (1750-1803). poeta, assagista, filòsof, teòric polític francès


- "Els catalans han protagonitzat diversos intents de fer reviure el caràcter nacional dels seus avantpassats. Darrerament els hem vist defensar, pagant-ho amb el preu de la seva sang, el seu anhel d'independència. (...) 
En els gloriosos temps de Grècia, l'èxit hauria coronat la seva generosa audàcia. 
Catalunya ha rebut el tractament de Província rebel per part dels Reis espanyols; i els habitants actius i coratjosos, treballadors i honrosos, han atret  damunt  d'ells l'ull vigilant del Gobierno com si fossin subjectes sospitosos. La Inquisició té un Palau a la capital d'aquesta Província i  amaga,i oculta a la llum tots els passatges, texts i episodis. Els catalans no s'atreveixen a llegir". 
-Costumes civils de tous les peuples connus (1788)

Anatole Nikolaïevitch Demidoff  príncep de San Donato (1813-1870), industrial, col.leccionista d'art i mecenes rus.

- "Som a Barcelona,  ciutat ardent que respira en l'agitació com en la  brisa marinera que regenera els seus pulmons bullents. Barcelona la independent, cos viu i àgil, audaç, intel.ligent; que porta en el front la marca de les bombes de tots els règims i conflictes i que, com un soldat valent, s'enorgulleix en mostrar-les. Catalunya s'ha revoltat sempre contra qualsevol règim que hagi amenaçat les seves antigues llibertats. Barcelona no és una ciutat espanyola (...) és una porta oberta al progrés. Barcelona té tot el dret a estar orgullosa de la seva intel.ligència i industria. Els barcelonins són francesos que s'obstinen a parlar català".  Etapes maritimes sur les cotes d'Espagne. De la Catalogne a la Andalusie. Souvenirs d'un voyage excarté en 1847.
Simón Bolívar( 1783 - 1830descendent de bascos, va ser  líder de la independència de VeneçuelaColòmbia, el Perú i Equador. És considerat un heroi de l' Amèrica Llatina



- " Ojalá que en el Perú y en América hubiera el patriotismo que tienen los catalanes "13 de desembre de 1823.



Joseph-Napoleón Fervel  1811.1877- historiador i coronel francès

- "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que un amor exclusiu per la independència absoluta". 


Imatge relacionada

Campagnes de la Révolution française dans les Pyrénées orientales. 1793-1794-1795 Revélation d'un militaire français sur les agraviados d'Espagne, où sont dévoilées les véritables causes de l'insurrection de la Catalogne en 1827. Paris 1829.

Resultat d'imatges de constitucions catalanes
- "Si bé  les lleis conformen les formes i costums, s'ha de buscar en les seves pròpies institucions el caràcter nacional dels catalans. Aquí és on aquest petit poble, abans independent, ha nodrit el seu respecte per les lleis, el  seu amor per la justícia, el seu horror per l'arbitrarietat i el seu compromís amb les seves immunitats (Constitucions), les quals sovint  han defensat  amb les armes a la mà. Els reis (de la corona catalano-aragonesa) no exercien la seva sobirania sinó que com a comtes de Barcelona. No podien exigir jurament de fidelitat si abans no havien jurat el manteniment de les lleis nacionals i els privilegis (Constitucions catalanes), no és doncs sorprenent que els catalans es consideressin ells mateixos com a vassalls de pacte i acord".

 


Robert Studley Forrest Hughes (1938-2012), conegut com a Robert Hughes, escriptor i crític d'art australià.

"A més, el desig de reviure les glòries (...) era compartit per escriptors, pintors i escultors, i estava  impregnat dels anhels d’independència política de Madrid i d’un sentit de continuïtat cultural expressat en la lluita per l’idioma català


Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...