El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar | Vídeo: acn
Barcelona. Dimarts, 26 de juny de 2018











El Centre Aragonès de Tarragonacedeix habitualment una sala de la seva seu a Societat Civil Catalana perquè mantingui reunions. I van ser els membres d’aquesta entitat unionista els responsables de repartir les entrades de la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis. Així ho ha assegurat la mateixa casa regional en una piulada al seu compte de Twitter, on aclareix que com a tal no tenen res a veure “amb la venda o regal d’entrades”.






Segons va publicar el portal Porta Enrere, el partit ultra VOX va adquirir una quantitat indeterminada d’entrades un mes abans de la cerimònia, i que van ser distribuïdes a diverses entitats espanyolistes com Societat Civil Catalana, Plataforma per Tabàrniao Catalunya por España.


De fet, interrogat per aquest mitjà local, el vicesecretari de comunicació de VOX a Tarragona, Jordi Ferré, explica que van reservar entrades com a partit polític i que van portar gent a la cerimònia en autobusos des de Barcelona i des de diversos punts de l’Estat espanyol.

Truce

The idea is Iceta Miquel, who asked for the Olympic Games take advantage of the Mediterranean to  declare an  Olympic Truce. the good intentions of this policy is seen as multifaceted. Only the figure seems excessive and out of place. The original Olympic Truce was true: the frequent and continuous hostilities were suspended to ensure the safety of athletes. Currently, under the circumstances, the Olympic Truce is merely symbolic. The world is in perpetual war. Not so in Spain, presumably. Ask the truce is to recognize that there is a war, which is false. There is a political conflict. To turn it into war is necessary that both sides are armed, if not equal, asymmetrically. It is not the case of Catalonia. Therefore there can be no truce where there is no war. Mediterranean Games absence of war; as missing Mediterranean corridor, one facet of the conflict.

However, it is understood, the idea is to achieve a cessation of hostilities to enable bloodless transition to the second part of the classic Olympic truce negotiations, agreements, pacts. Nor is bad occurrence, but also inconvenient. Any negotiation requires tranquility, security, normality. It is impossible to accept as normal a situation with political prisoners and exiles. His release and exoneration is a requirement for any negotiation and, while deciding his immediate transfer close to their families. 

Part of Spanish nationalism seems willing to explore ways of understanding with indepes. The government, hardly the truth. Iceta truce has no content and, in the symbolic dispute between the Government and the Crown, the  Celaá Minister expressed the government 's support to the monarch.  In his view slights the Crown are actually demonstrating the Generalitat not represent all the Catalans. Undoubtedly minister, but unless Catalans represents the king and his government far fewer of you and not for you to speak.

We can think exposing Monday MHP  plans to get a plurinational Spain Catalunya where you feel at ease . It is a reasonable basis for negotiations, especially if accompanied by acceptance of a referendum agreed to self - determination, as it seems. It is a reasonable and intelligent basis. There is no other way out. However, the plan plurinationality referendum and who has to convince is not the indepes, but other Spanish national parties, PP, PSOE, C's. Herculean task whose impossibility is the weak point of the proposal of purple and so are unlikely to rise in votes at the expense of the other ends, the unionist and independence. Theirs will remain the vote of ambiguity

Political conflict does not support truces nor known rest. All things to do in Spain and Catalunya institutionally footprint will clash. And hard ends. Torra announces that the Generalitat breaks relations with the Crown and ignites a new constitutional crisis because, even symbolic, is very representative. From a constitutional point of view of theology, it is a sacrilege. 

But it is on the street. The stadium was half empty  and there were boos and whistles to spare . Rojigualdas predominated flags, proof that probably as well as indepes chose to boycott the ceremony, the tabarnianos were present. If the support of the dynasty in Catalunya is Tabarnia, the court may move to a television set on a morning magazine program. 

The independence movement has two recent grievances against the state, both abundantly exposed, the two ignored, one, political prisoners, ignored by the government and the other, apologies for the speech of October 3, ignored by the king. 

The problem is not that the parties are able to articulate proposals for alternative coexistence to the present, including independence, of course. The problem is that these proposals win in a referendum.

Ramon Cotarelo

la treva

La idea és de Miquel Iceta, que demana aprofitar els jocs olímpics de la Mediterrània per  declarar una  treva olímpica. S'aprecia la bona intenció d'aquest polític tan polifacètic. Només que la figura sembla desmesurada i fora de lloc. La treva olímpica original era veritable: se suspenien les freqüents i contínues hostilitats per garantir la seguretat dels atletes. Actualment, donades les circumstàncies, la treva olímpica és merament simbòlica. El món està en perpètua guerra. No així a Espanya, és de suposar. Demanar la treva és reconèixer que hi ha una guerra, la qual cosa és fals. Hi ha un conflicte polític. Per convertir-lo en guerra cal que les dues parts estiguin armades, si no paritària, asimètricament. No és el cas de Catalunya. Per tant no hi pot haver treva en on no hi ha guerra. En els jocs del Mediterrani falta la guerra; com a falta el corredor del Mediterrani, una de les facetes del conflicte.

No obstant això, s'entén, la idea és aconseguir un cessament d'hostilitats incruentes per a possibilitar el pas a la segona part de la treva olímpica clàssica: negociacions, acords, pactes. Tampoc és mala idea, però igualment inoportuna. Qualsevol negociació cal tranquil·litat, seguretat, normalitat. És impossible acceptar com a normal una situació amb presos i exiliats polítics. El seu alliberament i exoneració és un requisit de qualsevol negociació i, mentre es decideix, el seu immediat trasllat a prop de les seves famílies. 

Part del nacionalisme espanyol sembla disposat a explorar vies d'entesa amb els indepes. El govern, escassament, la veritat. La treva d'Iceta no té contingut i, en el contenciós simbòlic entre la Generalitat i la Corona, la  ministra Celaá, ha expressat el suport del govern al Monarca.  En la seva opinió els desaires a la Corona ho són en realitat a la Generalitat que demostra no representar a tots els catalans. Sens dubte, ministra, però a menys catalans representa el rei ja moltíssims menys el seu govern de vostè i no per a vostè de parlar.

Podem pensa exposar al dilluns al MHP  seus plans per aconseguir una Espanya plurinacional en què Catalunya se senti a gust . És una base raonable de negociació, sobretot si ve acompanyada de l'acceptació d'un referèndum pactat d'autodeterminació, com sembla ser. És una base raonable i intel·ligent. No hi ha altra sortida. No obstant això, el pla de la plurinacionalitat i referèndum a qui ha de convèncer no és als indepes, sinó als altres partits nacionals espanyols, PP, PSOE, Ciutadans. Tasca hercúlia la impossibilitat és el punt feble de la proposta dels morats i pel que és poc probable que pugi en vots a costa dels altres extrems, l'unionista i l'independentista. El seu seguirà sent el vot de l'ambigüitat

El conflicte polític no admet treves ni coneix descans. Tot el que es faci institucionalment a Espanya i Catalunya portarà la petjada de l'enfrontament. I a extrems durs. Torra anuncia que la Generalitat trenca relacions amb la Corona i encén una nova crisi constitucional perquè, encara que sigui simbòlica, és molt representativa. Des d'un punt de vista de teologia constitucional, és un sacrilegi. 

Però està al carrer. L'estadi es trobava mig buit  i hi va haver esbroncades i xiulets per repartir. Predominaven les banderes espanyoles, prova que, probablement, així com els indepes van optar per boicotejar l'acte, els tabarnianos van fer acte de presència. Si el suport de la dinastia a Catalunya és Tabarnia, la cort pot traslladar-se a un plató de televisió en un programa magazine del matí. 

L'independentisme té dos greuges recents enfront de l'Estat, els dos abundantment exposats, els dos ignorats, un, el dels presos polítics, ignorat pel govern i l'altre, les disculpes pel discurs del tres de octubre, ignorat pel rei. 

El problema no és que les parts siguin capaços d'articular propostes de convivència alternatives a l'actual, inclosa la independència, és clar. El problema és que aquestes propostes guanyin en un referèndum.

Ramón Cotarelo

La tregua

La idea es de Miquel Iceta, quien pide aprovechar los juegos olímpicos del Mediterráneo para declarar una tregua olímpica. Se aprecia la buena intención de este político tan polifacético. Solo que la figura parece desmesurada y fuera de lugar. La tregua olímpica original era verdadera: se suspendían las frecuentes y continuas hostilidades para garantizar la seguridad de los atletas. Actualmente, dadas las circunstancias, la tregua olímpica es meramente simbólica. El mundo está en perpetua guerra. No así en España, es de suponer. Pedir la tregua es reconocer que hay una guerra, lo cual es falso. Hay un conflicto político. Para convertirlo en guerra es necesario que ambas partes estén armadas, si no paritaria, asimétricamente. No es el caso de Catalunya. Por tanto no puede haber tregua en donde no hay guerra. En los juegos del Mediterráneo falta la guerra; como falta el corredor del Mediterráneo, una de las facetas del conflicto.

No obstante, se entiende, la idea es lograr un cese de hostilidades incruentas para posibilitar el paso a la segunda parte de la tregua olímpica clásica: negociaciones, acuerdos, pactos. Tampoco es mala ocurrencia, pero igualmente inoportuna. Cualquier negociación precisa tranquilidad, seguridad, normalidad. Es imposible aceptar como normal una situación con presos y exiliados políticos. Su liberación y exoneración es un requisito de cualquier negociación y, mientras se decide, su inmediato traslado cerca de sus familias. 

Parte del nacionalismo español parece dispuesto a explorar vías de entendimiento con los indepes. El gobierno, escasamente, la verdad. La tregua de Iceta no tiene contenido y, en el contencioso simbólico entre la Generalitat y la Corona, la ministra Celaá, ha expresado el apoyo del gobierno al Monarca. En su opinión los desaires a la Corona lo son en realidad a la Generalitat que demuestra no representar a todos los catalanes. Sin duda, ministra, pero a menos catalanes representa el rey y a muchísimos menos su gobierno de usted y no para usted de hablar.

Podemos piensa exponer al lunes al MHP sus planes para conseguir una España plurinacional en la que Catalunya se sienta a gusto. Es una base razonable de negociación, sobre todo si viene acompañada de la aceptación de un referéndum pactado de autodeterminación, como parece ser. Es una base razonable e inteligente. No hay otra salida. Sin embargo, el plan de la plurinacionalidad y referéndum a quien tiene que convencer no es a los indepes, sino a los demás partidos nacionales españoles, PP, PSOE, C's. Tarea hercúlea cuya imposibilidad es el punto débil de la propuesta de los morados y por lo que es poco probable que ascienda en votos a costa de los otros extremos, el unionista y el independentista. El suyo seguirá siendo el voto de la ambigüedad

El conflicto político no admite treguas ni conoce descanso. Todo lo que se haga institucionalmente en España y Catalunya llevará la huella del enfrentamiento. Y a extremos duros. Torra anuncia que la Generalitat rompe relaciones con la Corona y enciende una nueva crisis constitucional porque, aunque sea simbólica, es muy representativa. Desde un punto de vista de teología constitucional, es un sacrilegio. 

Pero está en la calle. El estadio se encontraba medio vacío y hubo abucheos y pitidos para repartir. Predominaban las banderas rojigualdas, prueba de que, probablemente, así como los indepes optaron por boicotear el acto, los tabarnianos hicieron acto de presencia. Si el apoyo de la dinastía en Catalunya es Tabarnia, la corte puede trasladarse a un plató de televisión en un programa magazine de la mañana. 

El independentismo tiene dos agravios recientes frente al Estado, los dos abundantemente expuestos,  los dos ignorados, uno, el de los presos políticos, ignorado por el gobierno y el otro, las disculpas por el discurso del tres de octubre, ignorado por el rey. 

El problema no es que las partes sean capaces de articular propuestas de convivencia alternativas a la actual, incluida la independencia, por supuesto. El problema es que esas propuestas ganen en un referéndum.

Ramón Cotarelo

Brutal fracaso de los Juegos del Mediterráneo de Tabarnia. Todos los recintos deportivos están vacíos

Nadie, absolutamente nadie ha comprado una maldita entrada...

Realmente se puede hablar ya de boicot por parte de los catalanes a esa juerga marinera que se inventó el socialista e inútil Ballesteros.

No van ni los familiares...