Iglesias critica la "operación Menina" del PP para hacer presidenta "a Soraya"

agencia EFE
El candidato de Podemos a la presidencia, Pablo Iglesias, ha criticado hoy que sus adversarios políticos estén más preocupados de los pactos que de España y que el PP esté impulsando una "operación Menina" para que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, sea presidenta con el apoyo de Ciudadanos.
Iglesias se ha expresado así en declaraciones a los medios antes de comenzar el acto que Podemos celebra hoy en el Teatro La Alameda de Málaga, donde va a poner el acento en sus medidas contra la corrupción en la ciudad de casos como Saqueo, Astapa o Malaya.
"En la ciudad de Celia Villalobos", ha recordado también Iglesias, quien se ha mostrado "plenamente disponible para tomar los cafés que hagan falta" con la dirigente popular, quien en su opinión parece molesta porque Podemos diga que en ese partido hay corrupción.
"Me da la impresión de que en Génova no queda incorrupto ni el brazo de Santa Teresa", ha indicado el secretario general de Podemos, recordando que sólo en Valencia hay mas de un centenar de cargos públicos populares imputados.
Y en esa situación, Iglesias critica que algunos se empeñen en hablar de pactos en esta campaña, que el PP esté impulsando "una operación Menina, para que sea presidenta Soraya apoyada por Albert Rivera", y que el socialista Pedro Sánchez esté preocupado por el número de diputados que saca para que "Susana Díaz no le mueva el sillón".
"Nuestra principal preocupación es hablar de España", ha asegurado el líder de Podemos, quien se ha mostrado confiado en ganar las elecciones, en las que -ha insistido- no se está jugando la composición entre partidos, sino la próxima década.
La corrupción es el asunto principal en el acto de hoy en Málaga, en el que, coincidiendo con la entrada en vigor de la reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que recorta los plazos de instrucción, lo que -según Podemos- va a provocar que muchos casos de corrupción se queden en el cajón y limitar la capacidad de investigación de jueces y fiscales.
En el acto ha intervenido ya el cabeza de lista de Podemos por Málaga y miembro de la dirección Alberto Montero; el responsable de Relaciones con la Sociedad Civil, Rafa Mayoral; y está previsto que concluya con los discursos de la juez Victoria Rosell y del propio Pablo Iglesias.

L'FBI sospita de Mediapro per l’escàndol FIFA

Agents del FBI han registrat les oficines de Media World a Miami, empresa participada pel Holding que controla Jaume Roures

Media World és una filial del grup Imagina US INC amb seu a Miami dedicada a la gestió i desenvolupament de canals de televisió i explotació internacional de drets televisius de grans competicions esportives. Els agents de l'FBI han realitzat còpies de seguretat dels ordinadors, segons confirma EFE, i s’han emportat algunes caixes amb material i han ocupat tota la tercera planta de l’edifici. Mediapro controla el 51% de la societat afectada però la gestió la realitzava el soci minoritari, malgrat que fonts de l’empresa diuen que si es confirmen els indicis de corrupció es produiran actuacions fulminants.

Espanya ha fracassat en el projecte de fer un Estat nació estable

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és catedràtic de dret constitucional i analista polític. Ha estat rector de la Universitat de Sevilla. Ha estat assessor del PSOE i darrerament s'havia aproximat a Podemos.

Per què Espanya no ha aconseguit ser un Estat nació estable, com sí que ho és per exemple França?
Buff... Perquè no. Perquè ha fracassat en aquest projecte. L'Estat espanyol no ha estat capaç de ser una expressió acceptada per la societat espanyola de manera democràtica. Ha estat un Estat nacional espanyol, nacionalista espanyol, molt fortament nacionalista, però sempre sense acceptar el principi de legitimitat democràtica. Quan hi ha hagut un principi de legitimitat democràtica amb força suficient per expressar-se en la societat espanyola, s'ha vist que aquesta forma d'Estat no era la seva. Així és la nostra història. L'Estat unitari i centralista ha intentat imposar-se però ha ensopegat amb la democràcia i el sufragi universal. Cada cop que hi ha hagut sufragi universal aquesta forma d'Estat ha quedat desautoritzada per la societat espanyola.


La Constitució del 1978 té solidesa, veient tot el que està passant a Catalunya?
La Constitució del 1978 no ha perdut vigència ni un minut en cap metre de tot el territori de l'Estat. Una altra cosa és que es pugui considerar que s'hi hagin d'introduir reformes perquè s'ha produit un deteriorament del sistema polític, a conseqüència del pas del temps. Això passa en totes les normes del món. Jo crec que la carta magna necessita reformes. Són perfectament possibles i desitjables.

Què passarà si només hi ha tancament?
Si les Constitucions no es reformen acaben implosionant o saltant pels aires. Acaben perdent la legitimitat que tenen. La Constitució té la legitimitat d'origen del moment constituent, però el pas del temps fa que es vagi difuminant, que vagi quedant amb menys força. La reforma és el que vincula la legitimitat d'origen amb la legitmitat d'exercici. Si no es renova, acaba implosionant. És allò que el país se'n va a dormir monàrquic i es lleva republicà, com va succeir el 1931.
El Parlament català va aprovar no reconèixer el Tribunal Constitucional. Això afecta la legitimitat de la Constitució?
Es refereix a la declaració unilateral d'independència?
Sí, sí...
No. Si admetem que la Constitució està en vigor, aquesta declaració no hi té cap mena de cabuda. En la mesura que el Parlament de Catalunya és un òrgan constitucional de l'Estat espanyol se suposa que ha de respectar el que la Constitució estableix, En aquest cas es produeix una contradicció absoluta entre la declaració i el contingut de la Constitució. El Tribunal Constitucional no podia fer res més del que ha fet. Altra cosa és que es pugui donar una resposta política diferent al problema de Catalunya.
El govern espanyol, i el PSOE li dóna suport, intenta aturar el procés català amb mesures jurídiques i no polítiques, precisament.
Sí, està clar. La postura del govern de la nació, i en això hi coincideixen també el partit socialista i Ciutadans, diuen que és un tema que la Constitució no permet, i punt. I s'ha acabat.
Però els serà suficient la via jurídica?
Jo crec que no, però en fi... Ara la posició que tenen i la que tindrà també la previsible majoria parlamentària que es formi després de les eleccions generals serà molt contrària a la independència de Catalunya, i a la possibilitat que es celebri un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si es volen mantenir dins l'Estat espanyol o no. Els tres partits que previsiblement seran els majoritaris després de les eleccions (PP, PSOE i Ciutadans) estan en contra de la celebració del referèndum. Per tant no sé pas de quina forma intentaran trobar una resposta política que es pugui convertir en norma jurídica per tal que la integració de Catalunya a Espanya sigui una integració que acceptin els ciutadans de Catalunya.
Un referèndum hauria estat la solució per dirimir el contenciós?
Haurien d'haver fet tot el possible per tal que el referèndum no s'hagués arribat a plantejar. El referèndum no és una bona sortida, és molt divisor. Parteix entre els qui estan a favor i els qui estan en contra, divideix la comunitat. És una mala sortida, quan es convoca un referèndum ja és el senyal d'un fracàs. Vol dir que la convivència s'ha fet molt difícil. El que passa és que a Catalunya ja hem arribat a aquest punt, i un cop s'hi arriba no hi ha més opció que convocar el referèndum. Aquesta és la meva posició personal.
Vostè creu que tot plegat arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut?
Sí, l'origen de la tensió, de que Catalunya no es considera integrada a l'Estat espanyol, és quan el Tribunal Contitucional desautoritza el pacte al qual havia arribat el Parlament català amb el Congrés dels diputats i també desautoritza el resultat del referèndum de l'Estatut. El TC pren la decisió, i a partir d'aquell moment la immensa majoria de la societat catalana trenca amb el bloc de constitucionalitat. Ja no és només l'independentisme, és la immensa majoria de la societat catalana la que està en contra de la sentència. I a partir d'allà ja veiem tot el que està succeïnt. No hi ha Constitució, no hi ha Estatut, i hi ha el desordre polític que està presidint el sistema polític de Catalunya, i apareixen dificultats per una expressió jurídicament ordenada de la societat a través de les institucions.
Abans d'arribar a la crisi de l'Estatut, a Catalunya alguns parlaven d'un possible model federal. Però per què hi ha tan pocs federalistes a Espanya? A què es deu?
Miri, Espanya ha de resoldre un problema territorial. Cada cop que la societat espanyola té protagonisme democràtic es constata que la forma centralista i unitària no pot ser la forma d'Estat de la democràcia. Ja va succeïr en el sexenni revolucionari del segle XIX i, de forma molt clara, en els processos democràtics del segle XX, el del 1931 i el del 1978. L'Estat unitari i centralista no és una opció. Per tant s'havia d'anar a una descentralització política. Fins ara hem fet l'assaig el 1931 i el 1978 amb l'Estat de les autonomies, i en els dos casos aquest assaig ha acabat ensopegant amb el Tribunal Constitucional. S'ha convertit en una forma de no solucionar el problema. L'única alternativa que hi ha diferent és l'Estat federal, no hi ha res més. És el que ha de transitar la societat espanyola si vol resoldre el problema. Si no ho fa ja s'ha vist que no ha funcionat, hem arribat a un punt mort i la Constitució ha saltat pels aires. No en termes formals -segueix estant en vigor- però materialment els ciutadans [catalans] no l'accepten i és una norma estèril.
Veu possible realment aquesta evolució política dels espanyols?
Cal pactar. Cal fer un pacte constituent en el qual els diferent territoris es mirin uns als altres als ulls i decideixin si volen viure junts i quin lloc ocuparan en un Estat comú. No tenim més alternatives.
Però això no es gens previsible que surti de les eleccions generals del 20-D...
No, efectivament jo crec que no. En aquestes eleccions seguirem parlant d'una reforma de la Constitució, però no se'n farà cap. Tal com està el pati, no hi ha manera de treure endavant hores d'ara cap reforma de la Constitució.
Ciutadans va néixer durant el debat de l'Estatut com un partit anticatalanista, i ara està arrelant a Espanya. Vostè com ho interpreta?
És la primera vegada que un partit que neix a Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un partit de govern d'Espanya. Això és nou, no s'havia produït mai abans en la història d'Espanya. Hem de deixar passar el temps per veure si es consolida com un partit de govern o una formació frontissa.
I no va precisament en una línia federalista...
No té per què no ser-ho. Ciutadans el que és és antinacionalista. Però això no vol dir que no pugui ser federalista. Ciutadans pot evolucionar perfectament cap a un Estat federal. En canvi, no sembla que evolucioni mai cap a acceptar el nacionalisme o el fet que existeixi un poble diferent del poble espanyol com a titular de la sobirania. Però això és perfectament compatible amb el federalisme, perquè l'Estat federal presuposa l'existència d'un poder constituent únic.


El Mon 5/12/2015

l'Estat fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent

ACN Barcelona.-"L'Estat és un frontó, un mur infranquejable". És l'opinió dels candidats d'ERC, que aquest dissabte han escollit el frontó del parc de l'Espanya Industrial per recordar quantes vegades han intentat els catalans reformar sense èxit Espanya. "Ho hem intentat absolutament tot", ha recordat el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, que ha apuntat amb el dit a la paret que tenia al darrera per afirmar que "no se'ns acut res millor per definit l'estat espanyol que això". Segons ell, el govern espanyol fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent i l'alternativa al PP, el PSOE, seguirà la mateixa estratègia. El número 2, Joan Tardà, ha subratllat que tot i les dificultats que es trobarà la independència, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola, que és impossible".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".

Irak dice que el despliegue turco en Mosul viola leyes internacionales

BAGDAD - El presidente de Irak, Fouad Massoum, dijo el sábado que el despliegue de varios cientos de soldados turcos cerca de la ciudad de Mosul era una "violación de las normas y leyes internacionales" y añadió que aumentaría las tensiones en la región.
En un comunicado, Massoud exigió a Turquía el repliegue del contingente y pidió al ministro de Exteriores iraquí que tome las medidas necesarias para preservar la soberanía e independencia del país.

Una fuente de las fuerzas de seguridad turcas dijo el viernes que cientos de soldados habían sido desplegados para entrenar al Ejército iraquí cerca de Mosul, una ciudad de un millón de habitantes y tomada por Estado Islámico en julio de 2014.


© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.

La configuració d'un país depèn dels ciutadans, no de l'Evangeli"

El cardenal arquebisbe de Barcelona reconeix que Pujol ha estat "un referent" i evita censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia"


ACN Barcelona.-El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, esgota el seus últims dies al capdavant de la diòcesi –serà substituït el dia de Sant Esteve per Juan José Omella- i aquest dissabte ha volgut donar la seva opinió sobre aspectes d'actualitat com el procés, el cas Pujol o el futur de l'Església. Sobre el procés català, Sistach ha estat clar: "Això de la configuració d'un país depèn dels ciutadans, l'Evangeli no diu si ha de ser d'una manera o una altra. Pot posar uns límits, lògicament, de respecte a la vida o respecte als drets fonamentals", ha assenyalat Sistach al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre el cas Pujol, el cardenal arquebisbe ha reconegut que l'expresident "ha estat un referent" però ha evitat censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia", ha reblat Sistach.

quatre militars enxampats després de robar una estelada dijous passat

L'Ajuntament de Figueres ha anunciat que denunciarà els quatre militars de la base espanyola de Sant Climent Sescebes que presumptament van robar l'estelada de la Rambla de Figueres la passada matinada del 3 de desembre. Segons informa l'ACN, els Mossos d'Esquadra van aconseguir enxampar-los i identificar-los quan intentaven fugir en ser sorpresos a la rotonda de la C-260 a Vilatenim, on hi ha una altra bandera. A l'interior d'un dels dos cotxes que van poder interceptar, els agents van localitzar una estelada – la que s'havia sostret a la Rambla- i una segona bandera, que segurament es trobava onejant al passeig Lluís Companys de Figueres. En principi, el consistori ja ha avançat que tornarà a col·locar les estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop passat el pont de la Puríssima.

 Els fets es van produir pels volts de les quatre de la matinada del passat 3 de desembre. Els Mossos d'Esquadra es van adonar que tornava a mancar l'estelada situada a la part alta de la Rambla i van iniciar una recerca per la zona. A la carretera C-260, a l'altura del quilòmetre 29, a la rotonda de Vilatenim, van localitzar dos cotxes aturats, casualment en el mateix indret on es troba una altra bandera.
 En veure els agents, els dos automòbils van intentar fugir però els policies van aconseguir interceptar un dels vehicles. A dins hi anaven quatre militars que van ser identificats i dues estelades. Els agents creuen que els militars també volien emportar-se la que i ha a la rotonda de Vilatenim quan van ser sorpresos.
 
 Aquesta no és la primera vegada que succeeix un fet d'aquestes característiques. L'any passat, uns militars van fer malbé i van arrencar una estelada que hi havia a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquell cas, els comandaments superiors de la base militar van presentar disculpes públicament.
 
 El segon cas es va produir pocs dies abans de les eleccions municipals, el diumenge 17 de maig, quan tres militars van endur-se l'estelada que hi havia a la rambla de la ciutat. Una patrulla dels Mossos que feia tasques de control per la zona va veure com tres homes corrien per la rambla i entraven amb presses dins d'un cotxe. Els agents van aturar-los, identificar-los i dins del vehicle van trobar l'estelada que acabaven de sostreure. L'Ajuntament de Figueres va presentar una denúncia contra ells l'endemà, el 18 de maig.
 
 Segons han informat fonts municipals, els militars detinguts aquest passat 3 de desembre no són els mateixos que van actuar el mes de maig. En principi, el consistori té previst tornar a col·locar les dues estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop finalitzat el pont de la Puríssima.

Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era' explicat per Manuel Forcano

Ha estat professor d'hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona, i actualment és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall. Forcano, també poeta sòlid, ha escrit ara el llibre d'història 'Els jueus catalans' (Angle editorial) on de manera molt didàctica, a base de píndoles informatives, fa una bella introducció al món dels jueus catalans. 'Els jueus catalans' és un llibre d'història divulgatiu, una obra generalista de nivell, trufada de personatges, anècdotes i una molt bona bibliografia per als qui vulguin aprofundir més. De 381 planes, el llibre toca mil temes, i aquesta entrevista en pretén ser un humil resum.
—Catalunya té mil anys. Un jueu ja hi era —Aquí fa dos mil anys que hi són. Sempre es parla del segle I dC, de les expulsions que els jueus van patir a Roma, sobretot amb Tiberi. És l'emperador que els fa fora de la ciutat de Roma i es creu que les emigracions de jueus que sortien d'Itàlia havien arribat a les costes d'Hispània. I van fundar aquí les primeres comunitats. Catalunya té mil anys i un jueu ja hi era, certament.
—Una cosa que no sabia: els fenicis eren de cultura hebrea. —La llengua fenícia i l'hebrea antiga era la mateixa llengua. Uns eren de l'interior i els altres no. Aquests dos pobles eren cananeus. Passa que els fenicis van inventar un sistema d'alfabet més àgil, millor i amb el temps la llengua fenícia evoluciona cap una banda, i la llengua hebraica, cap a una altre. En un origen era la mateixa llengua, i s'acaba separant.
—Sefarad no és Espanya. —A la Bíblia al començament és Sardas. Un error d'escriptura, una mala interpretació rabínica de l'edat medieval, va fer creure que Sefarad era Espanya. I l'error es va perpetuar. Efectivament, potser a l'inici la paraula Sefarad es referia a Sardas, a l'actual Turquia. Quan es va escriure la Bíblia devia ser un lloc que quedava molt lluny i on hi havia exiliats.
—Sefarad tampoc és Espanya després. —Sefarad és el nom que els jueus donaven a l'al-Andalus. La península ibèrica sota els musulmans. Per això el llibre manté aquesta tesi, que mantenen alguns hebraistes tradicionals catalans actuals, que Catalunya no era Sefarad a l'edat mitjana, perquè Catalunya queia a la banda cristiana. Els Sefardites de l'edat mitjana només eren els jueus dels territoris musulmans. Només és a partir del segle XV, després de l'expulsió de 1492, que Sefarad ja s'aplica a tota la Península. I a dia d'avui Sefarad vol dir Espanya. És la manera com es diu en hebreu.
—Els jueus vivien millor a la part musulmana que a la cristiana. —Hi ha moments. Però sí, normalment els jueus que van viure sota zona musulmana van viure millor que els que van viure sota zona cristiana. Les grans expulsions i les grans matadisses van ser sota domini cristià. És curiós veure com la Catalunya Nova encara està en mans dels musulmans, i la Vella, dels cristians. I els jueus de la zona cristiana, del comptat de Barcelona, tenen molta relació amb els jueus de l'altra banda. Eren dels pocs que creuaven la frontera sense problemes. Comerciaven, feien d'intermediari per intercanvi d'esclaus i presoners, etc. Van jugar el joc de frontissa.
—Jaume I i els jueus. Gran tema. —És un rei ambivalent. Els jueus li convenien perquè li aporten molts ingressos. Els cuida i protegeix. Però al mateix temps és un monarca cristià, collat per l'església, i les actes dels concilis. Ha de fer el doble paper, i fa el que pot. Per exemple: totes les prescripcions que es dictaven contra els jueus, l'afectaven a ell directament, perquè els jueus eren, a diferència dels cristians, aportadors d'impostos a la corona que no passaven pel fisc, ni el delme de l'església. Si els jueus no poden cobrar més que el 20% del rèdit, per exemple, això afectava directament a la corona. A Jaume I aquests edictes no li anaven bé. Al costat d'això és el Rei que dicta que un cristià que es passa al judaisme, ha de morir cremat viu. Jaume I era l'amic dels jueus per protegir-los tal qual són. Però no per incentivar que els cristians deixessin la seva religió, perquè tot cristià convers al judaisme, deixava de pagar el delme a l'Església. L'Església posava el crit al cel, no perquè perdia un fidel, sinó perquè perdia un contribuent.
—El jueu, usurer per força. —Exacte. Des de 1179 l'Església prohibeix l'usura entre cristians. El judaisme també prohibeix la usura entre jueus. Però no entre jueu i cristià. Per això els cristians poderosos van anar a buscar jueus quan volien diners. Eren els únics que els podien fer préstec amb usura. I no només. Si un cristià volia fer préstec amb usura a un altre cristià, feia servir el jueu de pont. Vull dir que els jueus no només prestaven els seus propis diners. Prestaven els diners d'altres cristians. La idea del jueu usurer també s'explica per aquest context.
—Tothom parla del 1492. Pocs del 1391 —És la gran matadissa. El 1492 s'ha de desmitificar a Catalunya. No va ser tant greu ni sonat perquè ja no quedaven tants jueus. Havien marxat el 1391 ! I els que quedaven, tampoc se'n van acabar d'anar del tot, el 1492. Molt poquets, van marxar. La majoria es va convertir. El gran trauma, la gran punyalada, és el 1391. Els avalots. Molts van morir, molts altres es van haver convertir després dels atacs i saquejos. És l'any negre de debò. Va passar a tota la Península Ibèrica. Els avalots van començar a l'actual Andalusia, es va anar espargint i va acabar entrant a la Corona d'Aragó. A València, per exemple, va ser terrible. Va arribar-hi perquè a València hi havia molts soldats castellans. La contaminació del que passava a Castella va entrar per València. L'any 1391 és l'any que desapareixen els tres grans calls de la Corona: València, Barcelona i Palma. Queda la de Saragossa, que com que hi havia la Cort Reial no es van atrevir.
—Menàhem ben Saruq —L'home que va escriure el primer diccionari hebreu-hebreu. Poca broma. Menàhem ben Saruq era un jueu de Tortosa que va establir les arrels verbals de la llengua hebrea i avui en dia, al segle XXI, els verbs s'estudien a partir d'aquest sistema trobat pel tortosí al segle X. Onze segles després, tot estudiant de filologia, jo mateix, aprèn els verbs a partir d'aquest sistema.
—Ramban (Bonastruc sa Porta) —El nom més important. El gran home del judaisme català: teòleg, cabalista, metge, savi. D'aquests homes multidisciplinaris n'hem dit homes del Renaixement. Doncs a l'edat mitjana els jueus ja eren homes del Renaixement. Caps molt grans. Ramban va ser coetani de Jaume I, que el va protegir fins que va poder. Vell, però, va acabar expulsat i va anar a morir a Terra Santa i va escriure les seves darreres cartes des de Jerusalem abans de morir en català. Pel seu fill, que sí que es va quedar a Girona. Li diu que s'enyora molt de la ciutat. És molt emotiu. Ramban és molt important pel judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, El Comentari a la Torà. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula per paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s'havia fet. Encara avui Ramban s'estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.
—Els cabalistes Esdra Ben Salomó i Azriel de Girona —Un és avorridot, i diria que antipàtic. A Esdra Ben Salomó se li coneixen cartes molt virulentes contra Maimònides. Azriel de Girona, en canvi, és un dels cabalistes més important de l'escola de Girona i fa grans propostes per explicar la càbala de manera entenedora. Oxímoron, perquè la Càbala és críptica per definició. Però ell fa l'intent pedagògic i és el primer que millora les explicacions fetes a Narbona, que és on neix la càbala.
—La cabalística catalana no té gaire pes dins la cabalística en general. —Mira, la càbala antiga, la que arriba fins el segle XVI, té tres moments, i tres ciutats. Narbona, que és on neix amb Isaac el Cec. Girona, on fa una evolució. I la tercera és la càbala castellana, que fa un bot cap a dalt i on s'escriu el Zóhar, que és la Bíblia dels cabalistes. Catalunya és la baula, l'esgraó necessari entre Isaac el Cec i el Zóhar.
—I a Israel no han tingut càbala ? —Només a partir del segle XVI a Sfad, al nord d'Israel. Moisès Cordovero, Isaac de Llúria. És on la càbala torna a fer un bum!, un altre salt cap a dalt, i reordenen tot el Zóhar. Per últim, al segle XVII i XVIII apareixen els Messiànics a l'Est d'Europa i Turquia.
—Catalunya 2014: avui els jueus catalans es divideixen en tres grans comunitats. —La ortodoxa, que tenen la sinagoga al carrer d'Avenir, inaugurada als anys cinquanta. Aquesta comunitat és la primera que va tenir uns estatus a Espanya després de l'expulsió de 1492. Els de 1918 a Barcelona. Després tenim la reformista, que creuen que la primera és massa tradicional. No tenen seu pròpia, i lloguen llocs puntualment. I finalment el grup ultraortodox, els de negre, que tenen la llibreria al carrer Sant Honorat, al Call de Barcelona, on es troben i parlen. Diuen que en total són entre 5.000 i 10.000. No ho sé. Del cert no se sap. Sí que darrerament s'han instal·lat més jueus, perquè Barcelona ha acollit molts jueus argentins. Jueus que havien anat a Israel a viure, no s'hi han trobat bé, no s'hi han adaptat, i enlloc de tornar a Argentina s'han quedat a mig camí. I d'aquests molts tornen religiosos.
—Els Segadors prenen la melodia d'una cançó jueva, Ein ka-Elohenu. —És una teoria, sí. Una melodia hebraica que té una melodia que s'hi assembla molt. Jo treballo amb el mestre Jordi Savall i el mestre sempre diu que les melodies populars catalanes tenen un tons menors, que són semblants a les cançons jueves. Savall té la teoria que moltes cançons populars nostres ens han arribat a partir de melodies jueves que circulaven aquí. Tenen el mateix to musical. Una podria ser aquesta melodia, i que més tard es recuperés per a l'himne dels Segadors.
—Parleu l'hebreu fluid. —Una mica rovellat, ara, que fa temps que no hi vaig. Ha ha! Però sí sí. Hi he viscut, dos anys, a Jerusalem. I a quibuts entre Haifa i Tel Aviv. Vaig estudiar dos anys a la Universitat Hebrea i m'hi vaig entendre bé, amb la gent. Ara, quan jo hi vivia no passava tant aquesta separació entre jueus laics i religiosos que hi ha ara. Ara, molts rètols de 'vesteix bé'... Es fa claustrofòbic i tot. La gran avantatge, almenys el que jo feia, era moure'm per la zona àrab. Parlo àrab, jo també, i m'agrada la combinació, els barris mixtes. L'American Colony. Aquella banda m'agradava: mig jueu, mig àrab.

carta de un extremeño hablando de la independencia

CARTA D'UN SENYOR EXTREMENY (No té desperdici. Paga la pena llegir-la tota) Señor Vara, no quiera arreglarlo ahora.  Lo que dijo estaba muy claro, a pesar del lenguaje figurado. Claro, pero errado: Los emigrantes tuvimos que salir de Extremadura por unos motivos que no sé por qué le da miedo mencionar: la tierra, lo único que había, o casi, estaba en manos de unos señoritos a quienes Franco acababa de salvar de la reforma agraria.  El resto era naturalmente muy precario, pues todo acababa dependiendo del campo. El éxodo hacia las regiones industriales no le hizo ninguna gracia al sistema, porque dejaba a los señoritos sin mano de obra que esclavizar, y de hecho se arruinaron por eso.  Esos son los responsables de nuestra emigración, y si usted no los menciona ahora, será quizá porque sus hijos y nietos todavía siguen por ahí y son quizá potenciales votantes, o porque son sus antiguos correligionarios de cuando militaba en AP y con quienes todavía se tiene que tomar cañas por Mérida. Los que tuvimos que salir de Extremadura encontramos trabajo y explotación capitalista, sí, pero también la posibilidad de progresar en la vida de un modo que se nos había negado desde el nacimiento: pudimos estudiar, comprar casas y levantar negocios.  Si con eso hicimos progresar a otra tierra, bendito progreso sea ese.  No fuimos "sustraídos" por nadie, y no tenemos que ser devueltos a nadie: ni nosotros ni nuestro esfuerzo.  Fuimos expulsados de Extremadura por unas circunstancias invivibles, y sé de muchos que no han vuelto ni de vacaciones porque el día que salieron se sacudieron de los zapatos el polvo, queriendo dejar atrás la miseria y la humillación.  Usted no puede entender eso porque es hijo de un juez y desde la cuna estaba destinado a ser “estudiao” y ser de los de arriba, lo cual me parece maravilloso, pero eso le impide hablar con autoridad del currante que recaló en Sabadell o en Alcoy hace medio siglo. No nos representa. No intente representarnos. Y deje ya de machacar la chorrada demagógica, oída en Radio Macuto, de las míticas macro inversiones franquistas en Cataluña.  No le interesa a usted la historia? Pues debería interesarse más, porque es ciencia auxiliar de la política. Si se asoma a cualquier manual verá que en Cataluña hubo revolución industrial (cruda e injusta laboralmente, como fue en todas partes) en el siglo XIX, no a partir de 1940. Cuando en Extremadura los señoritos seguían durmiendo la siesta y rezando el rosario mientras la moza les iba a buscar agua a la fuente con el cántaro, en Barcelona los capitalistas montaban hilaturas. Eso era así antes de que Franco naciera. Y mientras el primer ferrocarril de la península lo montaban accionistas catalanes entre Barcelona y Mataró para llevar gente y mercancías y desarrollar industrialmente el Maresme, (1848), el segundo sería Madrid-Aranjuez, construido por el gobierno central para que Su Majestad Isabel II pudiera ir a refrescarse la potra en sus jardines junto al Tajo. Venga ya y no nos dé más la vara.  Su visible anti catalanismo, que le lleva a buscar hasta con Monago un plan de acción común contra la secesión de Cataluña, es tan dañino como patético: dañino porque planta la semilla de la disensión entre los emigrantes y nuestro nuevo hogar, donde hemos hecho la vida que Extremadura nos negó, donde tenemos hermanos, hijos y nietos que han de seguir viviendo allí entre y con los “nativos”.  No necesitamos que venga nadie de nuestra madre-patria-chica a agitar el ambiente ni a crear enemistades ni a servir de intermediario.  Si le interesara más la historia, se acordaría de que así empezaron los tiros en Yugoslavia, y se daría cuenta de que es sumamente irresponsable que un político diga las cosas que se dicen y adopte las actitudes que se están adoptando.  Como su correligionario Bono, que lanzó el otro día aquella perla de que preferiría morirse antes que ver España deshecha. ? Habrase visto???  Pero qué se le da a un manchego o a un extremeño que los catalanes hagan de su capa un sayo? Ocúpense del buen gobierno de sus regiones y dejen a los demás tranquilos. Y es patético porque de momento ya ha logrado destacar lo que no le conviene destacar.  Dice que la emigración es cosa de hace 30 o 40 años. Es muy anterior: la mayor parte llevamos medio siglo fuera. Treinta años son los que hace desde que Ibarra accedió al poder, y hasta que les desbancaron en 2011 no habían conseguido ustedes hacer nada aparte de agitar la bandera del victimismo, y sobre todo (importantísima labor) sustituir a los arruinados señoritos del latifundio con otra casta de chupópteros de nuevo cuño, un caciquismo con otro.  Los extremeños de fuera nos hemos quedado necesariamente fuera, tres décadas más. A qué podíamos volver? Qué va a hacer usted con esos 150.000 que reclama, más sus hijos y nietos? Y si de lo que habla es del potencial laboral, nos va a dar trabajo a todos? O es que nos quiere como estadísticas de parados para reclamar más PER?

tot és més fàcil un pacte per la independència que per la reforma constitucional

Avui ha començat una campanya electoral difícil perquè la idea de que amb les CUP es impossible fer la independència esta quallant fins al punt que hi ha independentistes que es plantegen votar Podemos per intentar reformar Espanya. L'enquesta del CIS ahir ja anava en aquesta direcció.
I és que a Catalunya hi ha molts federalistes que han abraçat l'independentisme perquè veien la independència més fàcil que trobar un consens per reformar el model d'Estat entre els diferents partits polítics espanyols. Ara sembla igual de difícil una cosa que l'altre.
L'independentisme té relativament fàcil guanyar si es vota en clau nacional, però si es vota en clau espanyola o en clau social ho té més complicat. I més en aquestes eleccions que en clau espanyola es plantegen com a molt importants i com a inici d'un canvi polític, de fi de cicle, a l'Estat. Evidentment això és fals perquè a l'Estat res no canviarà. Després de molts anys hi ha diferents cares i colors diversos però és el mateix de sempre. Es pot elegir entre dos Zapateros que s'embolcallen de paraules boniques per no canviar res i entre dos Aznars que mostren un lideratge que en cap cas ens beneficiarà en res als catalans.
Curiós serà veurà el resultat, la política de pactes, qui tindrà alguna cosa a dir i qui simplement estarà allà per escalfar cadires durant quatre anys. Tant per tant, si no sabem com anirà això del procés ni si pot culminar actualment el millor serà que l'independentisme tingui bona veu i que d'aquest pols de forces que representen les eleccions el President Mas en surti reforçat. Ja no tant pel que puguin fer a Madrid, sinó per reforçar les negociacions a Catalunya.