Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era' explicat per Manuel Forcano

Ha estat professor d'hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona, i actualment és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall. Forcano, també poeta sòlid, ha escrit ara el llibre d'història 'Els jueus catalans' (Angle editorial) on de manera molt didàctica, a base de píndoles informatives, fa una bella introducció al món dels jueus catalans. 'Els jueus catalans' és un llibre d'història divulgatiu, una obra generalista de nivell, trufada de personatges, anècdotes i una molt bona bibliografia per als qui vulguin aprofundir més. De 381 planes, el llibre toca mil temes, i aquesta entrevista en pretén ser un humil resum.
—Catalunya té mil anys. Un jueu ja hi era —Aquí fa dos mil anys que hi són. Sempre es parla del segle I dC, de les expulsions que els jueus van patir a Roma, sobretot amb Tiberi. És l'emperador que els fa fora de la ciutat de Roma i es creu que les emigracions de jueus que sortien d'Itàlia havien arribat a les costes d'Hispània. I van fundar aquí les primeres comunitats. Catalunya té mil anys i un jueu ja hi era, certament.
—Una cosa que no sabia: els fenicis eren de cultura hebrea. —La llengua fenícia i l'hebrea antiga era la mateixa llengua. Uns eren de l'interior i els altres no. Aquests dos pobles eren cananeus. Passa que els fenicis van inventar un sistema d'alfabet més àgil, millor i amb el temps la llengua fenícia evoluciona cap una banda, i la llengua hebraica, cap a una altre. En un origen era la mateixa llengua, i s'acaba separant.
—Sefarad no és Espanya. —A la Bíblia al començament és Sardas. Un error d'escriptura, una mala interpretació rabínica de l'edat medieval, va fer creure que Sefarad era Espanya. I l'error es va perpetuar. Efectivament, potser a l'inici la paraula Sefarad es referia a Sardas, a l'actual Turquia. Quan es va escriure la Bíblia devia ser un lloc que quedava molt lluny i on hi havia exiliats.
—Sefarad tampoc és Espanya després. —Sefarad és el nom que els jueus donaven a l'al-Andalus. La península ibèrica sota els musulmans. Per això el llibre manté aquesta tesi, que mantenen alguns hebraistes tradicionals catalans actuals, que Catalunya no era Sefarad a l'edat mitjana, perquè Catalunya queia a la banda cristiana. Els Sefardites de l'edat mitjana només eren els jueus dels territoris musulmans. Només és a partir del segle XV, després de l'expulsió de 1492, que Sefarad ja s'aplica a tota la Península. I a dia d'avui Sefarad vol dir Espanya. És la manera com es diu en hebreu.
—Els jueus vivien millor a la part musulmana que a la cristiana. —Hi ha moments. Però sí, normalment els jueus que van viure sota zona musulmana van viure millor que els que van viure sota zona cristiana. Les grans expulsions i les grans matadisses van ser sota domini cristià. És curiós veure com la Catalunya Nova encara està en mans dels musulmans, i la Vella, dels cristians. I els jueus de la zona cristiana, del comptat de Barcelona, tenen molta relació amb els jueus de l'altra banda. Eren dels pocs que creuaven la frontera sense problemes. Comerciaven, feien d'intermediari per intercanvi d'esclaus i presoners, etc. Van jugar el joc de frontissa.
—Jaume I i els jueus. Gran tema. —És un rei ambivalent. Els jueus li convenien perquè li aporten molts ingressos. Els cuida i protegeix. Però al mateix temps és un monarca cristià, collat per l'església, i les actes dels concilis. Ha de fer el doble paper, i fa el que pot. Per exemple: totes les prescripcions que es dictaven contra els jueus, l'afectaven a ell directament, perquè els jueus eren, a diferència dels cristians, aportadors d'impostos a la corona que no passaven pel fisc, ni el delme de l'església. Si els jueus no poden cobrar més que el 20% del rèdit, per exemple, això afectava directament a la corona. A Jaume I aquests edictes no li anaven bé. Al costat d'això és el Rei que dicta que un cristià que es passa al judaisme, ha de morir cremat viu. Jaume I era l'amic dels jueus per protegir-los tal qual són. Però no per incentivar que els cristians deixessin la seva religió, perquè tot cristià convers al judaisme, deixava de pagar el delme a l'Església. L'Església posava el crit al cel, no perquè perdia un fidel, sinó perquè perdia un contribuent.
—El jueu, usurer per força. —Exacte. Des de 1179 l'Església prohibeix l'usura entre cristians. El judaisme també prohibeix la usura entre jueus. Però no entre jueu i cristià. Per això els cristians poderosos van anar a buscar jueus quan volien diners. Eren els únics que els podien fer préstec amb usura. I no només. Si un cristià volia fer préstec amb usura a un altre cristià, feia servir el jueu de pont. Vull dir que els jueus no només prestaven els seus propis diners. Prestaven els diners d'altres cristians. La idea del jueu usurer també s'explica per aquest context.
—Tothom parla del 1492. Pocs del 1391 —És la gran matadissa. El 1492 s'ha de desmitificar a Catalunya. No va ser tant greu ni sonat perquè ja no quedaven tants jueus. Havien marxat el 1391 ! I els que quedaven, tampoc se'n van acabar d'anar del tot, el 1492. Molt poquets, van marxar. La majoria es va convertir. El gran trauma, la gran punyalada, és el 1391. Els avalots. Molts van morir, molts altres es van haver convertir després dels atacs i saquejos. És l'any negre de debò. Va passar a tota la Península Ibèrica. Els avalots van començar a l'actual Andalusia, es va anar espargint i va acabar entrant a la Corona d'Aragó. A València, per exemple, va ser terrible. Va arribar-hi perquè a València hi havia molts soldats castellans. La contaminació del que passava a Castella va entrar per València. L'any 1391 és l'any que desapareixen els tres grans calls de la Corona: València, Barcelona i Palma. Queda la de Saragossa, que com que hi havia la Cort Reial no es van atrevir.
—Menàhem ben Saruq —L'home que va escriure el primer diccionari hebreu-hebreu. Poca broma. Menàhem ben Saruq era un jueu de Tortosa que va establir les arrels verbals de la llengua hebrea i avui en dia, al segle XXI, els verbs s'estudien a partir d'aquest sistema trobat pel tortosí al segle X. Onze segles després, tot estudiant de filologia, jo mateix, aprèn els verbs a partir d'aquest sistema.
—Ramban (Bonastruc sa Porta) —El nom més important. El gran home del judaisme català: teòleg, cabalista, metge, savi. D'aquests homes multidisciplinaris n'hem dit homes del Renaixement. Doncs a l'edat mitjana els jueus ja eren homes del Renaixement. Caps molt grans. Ramban va ser coetani de Jaume I, que el va protegir fins que va poder. Vell, però, va acabar expulsat i va anar a morir a Terra Santa i va escriure les seves darreres cartes des de Jerusalem abans de morir en català. Pel seu fill, que sí que es va quedar a Girona. Li diu que s'enyora molt de la ciutat. És molt emotiu. Ramban és molt important pel judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, El Comentari a la Torà. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula per paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s'havia fet. Encara avui Ramban s'estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.
—Els cabalistes Esdra Ben Salomó i Azriel de Girona —Un és avorridot, i diria que antipàtic. A Esdra Ben Salomó se li coneixen cartes molt virulentes contra Maimònides. Azriel de Girona, en canvi, és un dels cabalistes més important de l'escola de Girona i fa grans propostes per explicar la càbala de manera entenedora. Oxímoron, perquè la Càbala és críptica per definició. Però ell fa l'intent pedagògic i és el primer que millora les explicacions fetes a Narbona, que és on neix la càbala.
—La cabalística catalana no té gaire pes dins la cabalística en general. —Mira, la càbala antiga, la que arriba fins el segle XVI, té tres moments, i tres ciutats. Narbona, que és on neix amb Isaac el Cec. Girona, on fa una evolució. I la tercera és la càbala castellana, que fa un bot cap a dalt i on s'escriu el Zóhar, que és la Bíblia dels cabalistes. Catalunya és la baula, l'esgraó necessari entre Isaac el Cec i el Zóhar.
—I a Israel no han tingut càbala ? —Només a partir del segle XVI a Sfad, al nord d'Israel. Moisès Cordovero, Isaac de Llúria. És on la càbala torna a fer un bum!, un altre salt cap a dalt, i reordenen tot el Zóhar. Per últim, al segle XVII i XVIII apareixen els Messiànics a l'Est d'Europa i Turquia.
—Catalunya 2014: avui els jueus catalans es divideixen en tres grans comunitats. —La ortodoxa, que tenen la sinagoga al carrer d'Avenir, inaugurada als anys cinquanta. Aquesta comunitat és la primera que va tenir uns estatus a Espanya després de l'expulsió de 1492. Els de 1918 a Barcelona. Després tenim la reformista, que creuen que la primera és massa tradicional. No tenen seu pròpia, i lloguen llocs puntualment. I finalment el grup ultraortodox, els de negre, que tenen la llibreria al carrer Sant Honorat, al Call de Barcelona, on es troben i parlen. Diuen que en total són entre 5.000 i 10.000. No ho sé. Del cert no se sap. Sí que darrerament s'han instal·lat més jueus, perquè Barcelona ha acollit molts jueus argentins. Jueus que havien anat a Israel a viure, no s'hi han trobat bé, no s'hi han adaptat, i enlloc de tornar a Argentina s'han quedat a mig camí. I d'aquests molts tornen religiosos.
—Els Segadors prenen la melodia d'una cançó jueva, Ein ka-Elohenu. —És una teoria, sí. Una melodia hebraica que té una melodia que s'hi assembla molt. Jo treballo amb el mestre Jordi Savall i el mestre sempre diu que les melodies populars catalanes tenen un tons menors, que són semblants a les cançons jueves. Savall té la teoria que moltes cançons populars nostres ens han arribat a partir de melodies jueves que circulaven aquí. Tenen el mateix to musical. Una podria ser aquesta melodia, i que més tard es recuperés per a l'himne dels Segadors.
—Parleu l'hebreu fluid. —Una mica rovellat, ara, que fa temps que no hi vaig. Ha ha! Però sí sí. Hi he viscut, dos anys, a Jerusalem. I a quibuts entre Haifa i Tel Aviv. Vaig estudiar dos anys a la Universitat Hebrea i m'hi vaig entendre bé, amb la gent. Ara, quan jo hi vivia no passava tant aquesta separació entre jueus laics i religiosos que hi ha ara. Ara, molts rètols de 'vesteix bé'... Es fa claustrofòbic i tot. La gran avantatge, almenys el que jo feia, era moure'm per la zona àrab. Parlo àrab, jo també, i m'agrada la combinació, els barris mixtes. L'American Colony. Aquella banda m'agradava: mig jueu, mig àrab.

carta de un extremeño hablando de la independencia

CARTA D'UN SENYOR EXTREMENY (No té desperdici. Paga la pena llegir-la tota) Señor Vara, no quiera arreglarlo ahora.  Lo que dijo estaba muy claro, a pesar del lenguaje figurado. Claro, pero errado: Los emigrantes tuvimos que salir de Extremadura por unos motivos que no sé por qué le da miedo mencionar: la tierra, lo único que había, o casi, estaba en manos de unos señoritos a quienes Franco acababa de salvar de la reforma agraria.  El resto era naturalmente muy precario, pues todo acababa dependiendo del campo. El éxodo hacia las regiones industriales no le hizo ninguna gracia al sistema, porque dejaba a los señoritos sin mano de obra que esclavizar, y de hecho se arruinaron por eso.  Esos son los responsables de nuestra emigración, y si usted no los menciona ahora, será quizá porque sus hijos y nietos todavía siguen por ahí y son quizá potenciales votantes, o porque son sus antiguos correligionarios de cuando militaba en AP y con quienes todavía se tiene que tomar cañas por Mérida. Los que tuvimos que salir de Extremadura encontramos trabajo y explotación capitalista, sí, pero también la posibilidad de progresar en la vida de un modo que se nos había negado desde el nacimiento: pudimos estudiar, comprar casas y levantar negocios.  Si con eso hicimos progresar a otra tierra, bendito progreso sea ese.  No fuimos "sustraídos" por nadie, y no tenemos que ser devueltos a nadie: ni nosotros ni nuestro esfuerzo.  Fuimos expulsados de Extremadura por unas circunstancias invivibles, y sé de muchos que no han vuelto ni de vacaciones porque el día que salieron se sacudieron de los zapatos el polvo, queriendo dejar atrás la miseria y la humillación.  Usted no puede entender eso porque es hijo de un juez y desde la cuna estaba destinado a ser “estudiao” y ser de los de arriba, lo cual me parece maravilloso, pero eso le impide hablar con autoridad del currante que recaló en Sabadell o en Alcoy hace medio siglo. No nos representa. No intente representarnos. Y deje ya de machacar la chorrada demagógica, oída en Radio Macuto, de las míticas macro inversiones franquistas en Cataluña.  No le interesa a usted la historia? Pues debería interesarse más, porque es ciencia auxiliar de la política. Si se asoma a cualquier manual verá que en Cataluña hubo revolución industrial (cruda e injusta laboralmente, como fue en todas partes) en el siglo XIX, no a partir de 1940. Cuando en Extremadura los señoritos seguían durmiendo la siesta y rezando el rosario mientras la moza les iba a buscar agua a la fuente con el cántaro, en Barcelona los capitalistas montaban hilaturas. Eso era así antes de que Franco naciera. Y mientras el primer ferrocarril de la península lo montaban accionistas catalanes entre Barcelona y Mataró para llevar gente y mercancías y desarrollar industrialmente el Maresme, (1848), el segundo sería Madrid-Aranjuez, construido por el gobierno central para que Su Majestad Isabel II pudiera ir a refrescarse la potra en sus jardines junto al Tajo. Venga ya y no nos dé más la vara.  Su visible anti catalanismo, que le lleva a buscar hasta con Monago un plan de acción común contra la secesión de Cataluña, es tan dañino como patético: dañino porque planta la semilla de la disensión entre los emigrantes y nuestro nuevo hogar, donde hemos hecho la vida que Extremadura nos negó, donde tenemos hermanos, hijos y nietos que han de seguir viviendo allí entre y con los “nativos”.  No necesitamos que venga nadie de nuestra madre-patria-chica a agitar el ambiente ni a crear enemistades ni a servir de intermediario.  Si le interesara más la historia, se acordaría de que así empezaron los tiros en Yugoslavia, y se daría cuenta de que es sumamente irresponsable que un político diga las cosas que se dicen y adopte las actitudes que se están adoptando.  Como su correligionario Bono, que lanzó el otro día aquella perla de que preferiría morirse antes que ver España deshecha. ? Habrase visto???  Pero qué se le da a un manchego o a un extremeño que los catalanes hagan de su capa un sayo? Ocúpense del buen gobierno de sus regiones y dejen a los demás tranquilos. Y es patético porque de momento ya ha logrado destacar lo que no le conviene destacar.  Dice que la emigración es cosa de hace 30 o 40 años. Es muy anterior: la mayor parte llevamos medio siglo fuera. Treinta años son los que hace desde que Ibarra accedió al poder, y hasta que les desbancaron en 2011 no habían conseguido ustedes hacer nada aparte de agitar la bandera del victimismo, y sobre todo (importantísima labor) sustituir a los arruinados señoritos del latifundio con otra casta de chupópteros de nuevo cuño, un caciquismo con otro.  Los extremeños de fuera nos hemos quedado necesariamente fuera, tres décadas más. A qué podíamos volver? Qué va a hacer usted con esos 150.000 que reclama, más sus hijos y nietos? Y si de lo que habla es del potencial laboral, nos va a dar trabajo a todos? O es que nos quiere como estadísticas de parados para reclamar más PER?

tot és més fàcil un pacte per la independència que per la reforma constitucional

Avui ha començat una campanya electoral difícil perquè la idea de que amb les CUP es impossible fer la independència esta quallant fins al punt que hi ha independentistes que es plantegen votar Podemos per intentar reformar Espanya. L'enquesta del CIS ahir ja anava en aquesta direcció.
I és que a Catalunya hi ha molts federalistes que han abraçat l'independentisme perquè veien la independència més fàcil que trobar un consens per reformar el model d'Estat entre els diferents partits polítics espanyols. Ara sembla igual de difícil una cosa que l'altre.
L'independentisme té relativament fàcil guanyar si es vota en clau nacional, però si es vota en clau espanyola o en clau social ho té més complicat. I més en aquestes eleccions que en clau espanyola es plantegen com a molt importants i com a inici d'un canvi polític, de fi de cicle, a l'Estat. Evidentment això és fals perquè a l'Estat res no canviarà. Després de molts anys hi ha diferents cares i colors diversos però és el mateix de sempre. Es pot elegir entre dos Zapateros que s'embolcallen de paraules boniques per no canviar res i entre dos Aznars que mostren un lideratge que en cap cas ens beneficiarà en res als catalans.
Curiós serà veurà el resultat, la política de pactes, qui tindrà alguna cosa a dir i qui simplement estarà allà per escalfar cadires durant quatre anys. Tant per tant, si no sabem com anirà això del procés ni si pot culminar actualment el millor serà que l'independentisme tingui bona veu i que d'aquest pols de forces que representen les eleccions el President Mas en surti reforçat. Ja no tant pel que puguin fer a Madrid, sinó per reforçar les negociacions a Catalunya.

Espanya ja està "vagant per l'espai sideral"

ACN Terrassa
Rufián apunta cap a les bosses de pobresa i els desnonaments.

El cap de llista d'ERC acusa l'Estat de mentider: "Diuen que el castellà està perseguit. Espero que ningú em detingui després del míting"


El cap de llista d'ERC a les generals, Gabriel Rufián, ha capgirat l'argument d'aquells que asseguren que una Catalunya independent seria "una república medieval i vagaria per l'espai sideral". "750.000 persones sense ingressos, 13 milions de pobres, 500.000 desnonaments, si això no és medieval i vagar per l'espai sideral que vinguin i ens ho expliquin", ha exclamat davant de les prop de 200 persones que han seguit el míting a l'Auditori de Terrassa. El candidat republicà ha carregat també contra les "mentides" de l'aparell de l'Estat sobre Catalunya. "Diuen que el castellà està perseguit. És l'idioma que jo estic fent servir ara. Espero que ningú em detingui després del míting", ha ironitzat –el seu discurs ha estat íntegrament en castellà.
Seguint amb la polèmica lingüística, Rufián ha reivindicat el castellà com un dels idiomes de Catalunya i ha defensat la immersió lingüística com una de les majors riqueses del país. El conflicte entre castellà i català és, segons ell, una invenció d'alguns per atacar Catalunya. "Són uns mentiders, però si a sobre vivim en un estat amb 2,7 milions de nens pobres, que només fan un àpat al dia a l'escola, quan diuen que el problema del sistema educatiu és l'idioma, a part de mentiders són uns miserables", ha afegit.El discurs de Rufián ha estat molt dur amb els dirigents espanyols, a qui ha considerat responsables de la situació d'emergència social que viu l'Estat. Per això, quan ha recordat els pronòstics que alguns ministres com el d'Exteriors, José Manuel Garcia Margallo, feien de la Catalunya independent, ha lamentat que les pitjors previsions ja s'estan complint ara en el Regne d'Espanya. "750.000 persones sense ingressos, 13 milions de pobres, 500.000 desnonaments, si això no és medieval i vagar per l'espai sideral que vinguin i ens ho expliquin", ha insistit. La independència és l'única oportunitat, segons els republicans, de garantir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans i resoldre la cronificació de la pobresa. Per això, l'objectiu dels diputats i senadors que aconsegueixi ERC serà el de recordat als ciutadans i partits espanyols que la independència "ja ha guanyat" a Catalunya. "Aquesta vegada hem guanyat. Tenim 2 milions de vots i 72 diputats. Hem d'anar al Congrés a dir que aquells que sempre havien guanyat han perdut i que aquells que sempre havíem perdut hem guanyat", ha explicat.Rufián ha estat l'encarregat de tancar el míting d'aquest divendres, el segon de campanya, a l'Auditori de Terrassa i davant de prop de dues-centes persones. Abans que ell han participat el número 2 de la candidatura, Joan Tardà, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el cap de llista al Senat, Santi Vidal, la número 2 al Senat per Barcelona, Mireia Ingla, i el número 11 al Congrés per Barcelona, Èric Gómez.Rovira i Tardà, que també han defensat la importància de ser forts a Madrid per defensar la veu de l'independentisme, han centrat part del seu discurs en les negociacions de govern a Catalunya. La secretària general d'ERC ha remarcat que el "mandat democràtic" del 27-S va ser clar i que obliga la classe política a arribar a un acord "ara i aquí".En una cita històrica, Tardà ha recordat com Francesc Macià va pactar la República amb Niceto Alcalá Zamora, que havia estat un ministre de la guerra en governs monàrquics i havia "reprimit" els catalans. "Va ser capaç de pactar amb ell perquè hi havia un benefici superior, la República. Ara, els independentistes tenim un benefici superior, el procés constituent que ens ha de portar a la constitució d'una nova República", ha subratllat.

Abengoa pide a los bancos 450 mlns hasta marzo mientras negocian refinanciación segun Reuters

MADRID (Reuters) - En su primera reunión con los bancos tras acogerse al preconcurso, el endeudado grupo español Abengoa ha pedido a sus principales acreedores financieros que aporten 450 millones de euros hasta marzo en un momento en el que la compañía está empezando a realizar despidos y paralizar proyectos.

Una fuente que asistió a la reunión a tres bandas entre los bancos, la consultora KPMG y la compañía sevillana dijo que Abengoa ha presentado un plan de viabilidad a corto plazo en el marco de unas negociaciones de reestructuración financiera que previsiblemente se dilatarán hasta el primer trimestre de 2016.

La compañía ha solicitado 100 millones de euros para cubrir sus necesidades hasta finales de año y entre 350 millones de euros y 325 millones de euros para el primer trimestre del año que viene, dijeron varias fuentes.

Una segunda fuente apuntó que el plan presentado a los bancos es "agresivo" en materia de desinversiones y reducción de costes y plantilla, concentrándose en proyectos con menos consumo de caja.

Para apoyar la ampliación de capital que había propuesto la compañía, los bancos ya habían exigido subir las ventas de activos hasta los 1.200 millones de euros, incluida la preciada filial estadounidense Abengoa Yield. Estos activos están dispersos en países como Brasil, Argelia, México, Sudáfrica y Emiratos Árabes Unidos.

BANCOS PIDEN GARANTÍAS ANTES DE DAR MÁS LIQUIDEZ
Aunque la reunión del viernes tuvo una atmósfera cordial según varios participantes, una fuente bancaria dijo que las entidades quieren garantías o activos en prenda antes de dar más dinero debido a la situación preconcursal en la que se encuentra Abengoa

La UE estudia un plan para acabar con la financiación terrorista

Por Alastair Macdonald y Francesco Guarascio
BRUSELAS (Reuters) - Los estados de la Unión Europea deben restringir tarjetas de prepago y monedas virtuales para cortar la financiación del terrorismo y tener acceso directo a los datos de transferencias bancarias, según una propuesta de Francia antes de una reunión de ministros de Finanzas de la UE la semana que viene.

Las medidas sugeridas llegan después de los ataques de París del 13 de noviembre, que dejaron 130 muertos y se financiaron en parte con tarjetas de prepago, dijeron las autoridades francesas.

"Los ataques terroristas en suelo europeo en los últimos años han puesto de relieve la necesidad de aumentar sustancialmente los esfuerzos para combatir el terrorismo y el financiamiento del terrorismo en la UE", dijo un documento del gobierno francés al que tuvo acceso Reuters.

El documento fue enviado a diplomáticos europeos esta semana y será la base para la discusión en una reunión ordinaria de los ministros de finanzas de la UE el 8 de diciembre en Bruselas, donde la financiación del terrorismo es uno de los temas en la agenda formal.

"Dinero electrónico y, sobre todo, las tarjetas de prepago (..) podrían ser muy ampliamente utilizados por el crimen organizado, los traficantes de inmigrantes y los terroristas", dijo el documento francés.

"Los oficiales del departamento de investigación criminal ya han encontrado tarjetas de prepago durante los registros de los domicilios de personas que pertenecen a dichas redes," dijo.

Las tarjetas de prepago son emitidas por una amplia gama de operadores, incluidas empresas como Visa y Mastercard. Son diferentes de las tarjetas de débito y de crédito, ya que necesitan que se carguen antes de hacer los pagos, pero pueden incluir grandes cantidades de dinero.

Las monedas virtuales -entre ellas bitcoin, la más utilizada- , también se consideran como posible herramienta de financiación ya que "la falta de transparencia debido al total anonimato de las transacciones hace imposible controlarlas", dijo el documento francés, que no obstante reconoció que estas transacciones se registran en bases de datos públicas en algunos casos.

Francia propuso límites a las cantidades que se pueden cargar en las tarjetas de prepago y límites en la conversión de las monedas virtuales en moneda legal, añadiendo que los controles de los usuarios de estos instrumentos financieros deberían intensificarse.


© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.

Terremoto en el Índico de 7,1 grados

Un terremoto de 7,1 grados en la escala Richter se registró hoy en las proximidades de las islas Heard y McDonald, al oeste de Australia, en el Océano Índico, informó el Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS).
El seísmo se produjo de madrugada y su epicentro se situó a diez kilómetros de profundidad, de acuerdo con esa institución, que vigila la actividad sísmica en el mundo.

ISIS contra Rusia

La policía de Tailandia dice que una célula de ISI está en el país para atacar rusos

Policías de Tailandia trabajan en el lugar de un atentado.
Policías de Tailandia trabajan en el lugar de un atentado.




La Policía de Tailandia afirmó hoy que cuenta con informaciones de que una célula compuesta por diez miembros del Estado Islámico (ISI) se encuentra desde octubre en este país con el objetivo de atentar contra ciudadanos rusos.
La advertencia figura en un memorándum policial distribuido a los medios de comunicación y en el que se precisa que los servicios de inteligencia de Moscú informaron a las autoridades locales de la presunta llegada de los yihadistas.
agencia EFE

Abengoa pide a los bancos 450 millones hasta marzo mientras negocian una refinanciación según el diario publico

.- El grupo de ingeniería y energías renovables Abengoa ha presentado en su primera reunión con la banca acreedora tras solicitar el preconcurso un plan de viabilidad a corto plazo en el que ve necesarias unas aportaciones de liquidez de 450 millones de euros hasta finales de marzo, dijo una fuente que ha participado en la reunión.
En el encuentro, al que también asistió la consultora KPMG, se ha requido a la banca 100 millones de euros hasta finales de año y 350 millones de euros para el primer trimestre, cuando concluirán las conversaciones de reestructuración, dijo la fuente. "Además, en los próximos días, KPMG certificará los números de la compañía", ha añadido, en relación con el alcance de los pasivos de la empresa que han exigido los bancos.
Otra fuente que participó en la reunión del viernes se limitó a señalar que la reunión a tres bandas había concluido dentro de un clima positivo. "Se ha percibido un cambio de actitud en la colaboración de la compañía con KPMG a la hora de facilitar el trabajo", dijo esta última fuente.
Abengoa solicitó el preconcurso de acreedores la semana pasada después de ver frustrado el acuerdo por el que Gestamp iba a entrar en el capital de la compañía con una inyección de 350 millones de euros.


Soria ve "implanteable" el reparto de 25 millones como finiquito


Por otro lado, el ministro de Industria, Energía y Turismo, José Manuel Soria, ha asegurado que le parece "implanteable" que la dirección de Abengoa se haya repartido alrededor de 25 millones de euros en finiquitos teniendo en cuenta la situación en la que la han dejado, que le ha llevado a solicitar el preconcurso.


En declaraciones a Onda Cero, Soria ha subrayado que Abengoa ha tenido en los últimos dos años "una política financiera profundamente desacertada". "Han hecho muy buena ingeniería técnica, pero una ingeniería financiera desacertada".
Soria ha asegurado que las acusaciones que quieren situar al Gobierno como responsable de la situación de la empresa por los cambios normativos en el sector de las energías renovables "carecen de fundamento".

Creix la població a Catalunya mentre Espanya bat el rècord d'emigració

directe!cat  



Un cop més, Catalunya esdevé un motor de l'estat espanyol. En aquest cas, podem comprovar que el Principat està superant amb més nota i més ràpid la ferotge crisi econòmica que ja dura des de fa anys. Només cal observar el saldo migratori: Catalunya rep més gent de la que se'n va Espanya segueix augmentant el número d'emigrants, aquest cop amb una xifra rècord.

Les dades són molt alarmants pels nostres veïns: fins a 50.844 espanyols han abandonat el seu país camí a l'estranger en el primer semestre de l'any 2015. En canvi, la població a Catalunya creix un 0.02% en el mateix període segons les dades divulgades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. El rècord a l'estat el tenen les Illes balears on la població va créixer fins a un 0,38%.
El saldo migratori entre les regions de l'estat també és positiu per a Catalunya. Així doncs, malgrat que molts espanyols no accepten o són intolerants amb les aspiracions de Catalunya tenen clar que han de venir aquí a tenir una vida millor. De fet, Catalunya és la tercera regió que rep més espanyols, fins a 1.390. Per davant hi ha Madrid i les Illes Balears que aquestes han rebut 2.758 persones.