Bisfenol: tóxico "legal" permitido por los estados

La mayor parte de las empresas alimentarias no informan sobre el tóxico bisfenol
31/03/2015 por David




Vota este post:



Por Miguel Jara

Como comentaba hace unos días, la Fundación Vivo Sano ha realizado un informe sobre el compromiso de la industria alimentaria en la eliminación del tóxico bisfenol A de las conservas. Los resultados que ahora ofrecemos no son esperanzadores pues la mayor parte de las compañías preguntadas ni siquiera informan de que su comida lo lleva.
El informe se llama BISFENOL A: Una sustancia tóxica en las latas de comida. ¿Qué están haciendo las empresas alimentarias en España? El bisfenol A (BPA), es una sustancia tóxica que numerosos estudios asocian a serios problemas de salud como obesidad, diabetes, hipertensión y enfermedades cardiovasculares, disminución de la fertilidad, cáncer de mama o de próstata, etc.bisfenol
Hay que explicar que hay empresas que ya lo han eliminado de sus envases o están en ello pero son las menos, por desgracia. De las más de 100 compañías encuestadas sólo siete declararon explícitamente haberlo retirado de todas sus latas y envases o hacerlo a lo largo de 2015.
La buena noticia es que un porcentaje importante de las que contestaron, más de un 60%, sí afirmaron estar tomando medidas para eliminar el bisfenol A o al menos estar estudiándolo. No obstante, más del 70% de las empresas rehúsan informar sobre la presencia de bisfenol A en sus latas y envases.
Podéis ver en el informe una tala con las empresas que han participado en la encuesta de Vivo Sano y comprobaréis que son las principales del sector alimentario en España además de conocidas multinacionales. También se explica la seria metodología seguida para hacer el trabajo.
Una síntesis de las respuestas de las compañías. Un ejemplo:

No contestan específicamente sobre si usan o no bisfenol A ni sobre si defienden o no su utilización, pero dicen “cumplir la legislación” 3 empresas: Conservas Baymar,Alcampo, Coca-Cola.
Una de las coclusiones del informe es clara: Se constata una gran falta de transparencia en la industria en lo que respecta a seguridad alimentaria e información al consumidor: sólo 28 empresas aportaron información. Es de especial gravedad que la Administración no haga nada al respecto y aunque con timidez sean los fabricantes de comida quien la adelanten en este ámbito.
Ante la imposibilidad de que los ciudadanos puedan saber hoy por hoy qué envases contienen bisfenol A y qué envases están libres de esta sustancia, es imprescindible que el Gobierno prohíba urgentemente la presencia de este compuesto químico en los materiales en contacto con alimentos.
En el caso del bisfenol y tantos tóxicos cotidianos que minan nuestra salud incluso a dosis bajísimas se incumple el derecho fundamental a la información en salud, lo que en la práctica se traduce en la baja capacidad de elección a la que estamos sometidos

complot de las empresas con las farmaceuticas

Por John Galeon
El glutamato monosodico o E621 es una de las sustancias que están detrás de la epidemia de obesidad y enfermedades neurodegenerativas que asolan las sociedades modernas. Enfermedades como el alzheimer, el parkinson, la esclerosis lateral amiotrófica, la esclerosis múltiple o el glaucoma son el resultado de un sistema económico mafioso, en el que se comercia con la salud con fines puramente económicos.
El E-621, GMS, MSG o glutamato monosódico empezó a comercializarse en 1909 por la multinacional japonesa Ajinomoto, y a día de hoy es la piedra angular de las multimillonarias industrias alimentaria, farmacéutica y sanitaria. Una sustancia altamente rentable para estas industrias pero que tiene unos efectos catastróficos sobre nuestra salud.
El glutamato, al igual que el aspartamo, es una sustancia altamente excitotóxica capaz producir daños cerebrales severos, alterar los mecanismos de regulación del apetito, y producir alteraciones del comportamiento. Las excitotoxinas son asesinos silenciosos altamente rentables para una pequeña élite que obtiene grandes réditos económicos de las desgracias ajenas…
En este vídeo pretendo arrojar un poco de luz sobre este tema, y desmontar toda esa campaña publicitaria que la industria a montado en torno a esta sustancia. Todos esos argumentos falaces destinados a confundir al consumidor haciéndole creer que los organismos reguladores trabajan en la defensa de sus intereses mientras, en realidad, trabajan a las órdenes y los intereses de las grandes multinacionales farmacéuticas y alimentarias.
En este vídeo mostraremos como detectar esta sustancia y como evitar ser contaminados con ella, a la vez que presentaremos métodos contrastados destinados a disminuir o, mejor aún, neutralizar la excitotoxicidad provocada por esta sustancia

tema central de campanya: independencia de Calalunya

les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP són presents -i molt- en la campanya de les eleccions espanyoles. En cada acte d'ERC hi ha referències per part dels candidats a les converses entre les dues formacions independentistes, o preguntes dels mitjans en la mateixa línia. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha assegurat que "estem treballant per poder explicar ben aviat l'acord", en l'acte d'ERC a La Seu d'Urgell, aquest diumenge a la tarda.
Segons la diputada de Junts pel Sí, present en les taules de negociacions amb la CUP, la data en que es produïrà l'acord és tot una incògnita. "No us sabria dir quan arribarà", però alhora s'ha mostrat optimista: "Si no hi ha entesa abans del 20-D, tindrem una altra manera de donar una empenta forta [en les negociacions], que és guanyar les eleccions". Així, ERC s'aferra a una victòria a Catalunya el 20-D per desencallar les converses amb els cupaires. "L'acord arribarà perquè és la millor manera de defensar el vot del 27-S", ha insistit.
 "A la brega!"




Al seu torn, el número dos de la llista, Joan Tardà, ha dit en la mateixa línia que si el 20-D ERC guanya els comicis "l'acord serà més aviat i sòlid, perquè no només volem investir un president i tenir un Govern, també volem tenir un Govern que tingui estabilitat parlamentària. En 18 mesos haurem de fer coses molt gegantines", ha continuat. "Si algú està cansat que reposi, però només cinc minuts. A la brega!", ha conclòs Tardà.
El diputat ha destacat que els republicans porten com a bandera la responsabilitat, "i per això demanem autoestima". "A vegades els catalans som menys segadors del que cantem. Tenim una autoestima fràgil però sempre hem estat capaços de resistir", ha justificat. Segons Tardà, els catalans "tenim dues virtuts: capacitat de resistència i capacitat de creativitat, per crear pactes", ha dit, també en al·lusió a les negociacions amb la CUP.
Finalment, el cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, ha fet una crida a passar pàgina de l'Estat perquè "els catalans no desobeïm, sinó que ja ens obeïm a nosaltres mateixos, a una nova legalitat i a la construcció de la nova República catalana".

Els discapacitats, el sector més castigat pel atur

Les persones amb discapacitat registrades en l'atur s'han multiplicat per 2,6 com a conseqüència de la crisi econòmica entre el 2008 i el 2014, segons recull l'informe Les persones amb discapacitat i el mercat de treball a Catalunya de la UGT, presentat aquest dijous en una jornada a l'Once.
 La secretària de l'estat del Benestar i Treball de la UGT de Catalunya, Laura Pelay, ha lamentat que només un 0,47% de les persones amb discapacitat tenen feina, una xifra que contrasta amb el 5% que representa tot el col·lectiu en la societat.
 Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la dirigent sindical ha emfatitzat la necessitat de posar les persones amb discapacitat en l'"agenda política i sindical amb la finalitat de visibilitzar l'invisible".
 "Estem signant pocs contractes i els que se signen tenen poca qualitat i són del sector dels serveis", ha advertit Pelay, que ha assenyalat que només el 4% de la totalitat de la contractació de persones amb diversitat funcional s'ha fet a través del mercat de treball ordinari no protegit.
 Pelay, que ha indicat que el 96% de les contractacions són amb bonificacions fiscals per a les empreses, també ha criticat la "bretxa salarial" existent entre aquest col·lectiu i la resta.
 Complir la Lismi
 Ha evidenciat que Espanya té una de les lleis més avançades i completa respecte al tema de la discapacitat -la Lismi-, però que "el problema és que no es compleix".
 Ha reclamat més inspeccions i més voluntat política per complir la normativa, i ha destacat que "la recuperació econòmica és com un miratge, és pa per a avui i fam per a demà, i fins i tot un gegant amb peus de fang".

Catalunya crea 176.000 llocs de treball els últims dos anys

Catalunya manté una ''bona'' tendència de ''fons'' en el ritme de creació de llocs de treball el tercer trimestre de l'any, un augment de l'ocupació de l'1,2% (37.000 nous llocs de treball), però a menor ritme del que creixia el 2014 quan el tercer trimestre el creixement va ser del 2,3% (69.000 nous llocs de treball), segons l'Índex Manpower L'ocupació el 2015: extensió, consolidació i reptes elaborat pel catedràtic Josep Oliver.
 El professor reconeix que la creació d'ocupació a Catalunya s'ha desaccelerat, i més en relació amb el ritme que registra l'Estat (el tercer trimestre d'aquest any 3,1%), però ho ha justificat pel fet que els llocs de treball creats a Catalunya són mes productius i sòlids.
 El diagnòstic que defensa el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en l'Índex Manpower és que l'economia catalana com tradicionalment ha passat els últims anys ''s'anticipa'' al procés de recuperació econòmica i laboral del conjunt de l'economia de l'estat espanyol. Això explicaria perquè la creació d'ocupació el tercer trimestre del 2015 a l'Estat ha crescut un 3,1% mentre que a Catalunya aquest increment ha estat de l'1,2%.
 A més, aquest ritme de creixement de l'ocupació catalana el tercer trimestre d'aquest any (1,2%) està per sota de l'increment que es va registrar el tercer trimestre del 2014, en la primera fase del procés de recuperació, que va ser del 2,3%, cosa que va possibilitar crear 69.000 nous llocs de treball en contra dels 37.000 nous llocs de treball que s'han creat en termes interanuals aquest tercer trimestre.
 Josep Oliver ha explicat que si tingues la capacitat de poder elegir entre un ritme de creixement del model català o l'espanyol ho tindria fàcil per elegir el català perquè està fonamentat en sectors més productius (indústria i serveis).
 El catedràtic ha destacat que un creixement del PIB del 3,5% acompanyat d'un creixement de l'ocupació del 3,1% ''no m'agrada'' perquè indica que el guany de productivitat de l'economia espanyola és d'un escàs 0,4 punts. Per contra, un creixement del PIB català de l'entorn del 3,5% acompanyat d'un augment de l'ocupació de l'entorn de l'1,2% indica que s'està creixent en un model econòmic més ''sòlid'' i amb guanys de productivitat més alts.
 De cara al final d'aquest any, Oliver ha previst que es mantindrà aquest ritme de creixement de l'ocupació tot i que no ha descartat que puntualment l'últim mes de l'any hi hagi un repunt important de la contractació per fer front a les contractacions del Pont de la Puríssima i a la campanya de Nadal i Cap d'Any.
Raúl Grijalba, president executiu de ManpowerGroup, ha assenyalat que les últimes dades de contractació que està registren la seva companyia de treball temporal indiquen un ritme de contractació ''inèdit'' en relació amb els últims anys de la crisi.
 L'estudi de Manpower també destaca que per recuperar els nivell d'ocupació que hi havia abans de la crisi encara hauran de passar a Catalunya entre cinc i sis anys més, sempre que es mantingui aquest ritme de recuperació de l'economia.
 Durant la crisi Catalunya ha perdut un 18% de la seva ocupació, uns 660.000 llocs de treball, aquests dos últims anys la recuperació de l'ocupació ha estat de 176.000 llocs de treball, entre el primer trimestre del 2013 i el tercer trimestre del 2015, cosa que suposa la recuperació de sis punts percentuals de l'ocupació que hi havia el 2007. Queden encara per recuperar 13 punts percentuals de l'ocupació els pròxims anys, tot un repte per l'economia catalana, ha reblat Oliver.
 El joves, els grans ''damnificats''
 El professor ha explicat la dimensió d'aquest repte alertant de la necessitat de desplegar polítiques actives i de formació tècnica i professional per donar entrada al mercat de treball al segment de persones joves entre 16 i 34 anys. L'estudi indica que els últims gairebé dos anys la creació d'ocupació no ha beneficiat als joves d'aquesta franja d'edat on l'ocupació està l'1,7% per sota dels nivells del tercer trimestre del 2007 quan la franja de persones entre 35 i 64 anys tenen un cens laboral que ja ha superat el 2,4% l'ocupació d'abans de la crisi.
 En aquest tercer trimestre, l'ocupació del col·lectiu de joves encara necessita recuperar un 42,5% dels llocs de treball del 2007.
 Raúl Grijalba ha destacat a l'inici de l'acte de presentació que les dades indiquen que tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat s'està observant una consolidació d'una línia de ''bifurcació'' entre els joves amb estudis superiors i els joves sense formació.
 Els últims vuit anys els joves amb estudis superiors i universitaris han vist passar la crisi des de fora, amb un creixement de l'ocupació del 10%, mentre que els joves amb formació mitjana registraven una caiguda de la contractació en el període del 9% i els joves sense formació quedaven fora del mercat amb una caiguda de la contractació del 32%.
 Grijalba ha assegurat que els joves segueixen sent els ''grans damnificats'' d'aquest crisi perquè dels 3,7 milions de llocs de treball que en el conjunt de l'Estat s'han perdut durant aquests anys de recessió, 3 milions eren joves entre 16 i 29 anys i el que és més preocupant és que del milió de llocs de treball que s'han recuperat fins ara cap d'ells correspon a persones d'aquesta franja juvenil. Oliver ha afegit que això constata un preocupant ''envelliment'' del mercat de treball espanyol i català.

Cinc diferències entre Barcelona i Madrid

per Lluís Bou 
Vet aquí cinc diferències entre Barcelona i Madrid. Cinc diferències a primer cop d'ull, que mostren les capitals de dos països diferents.
- Madrid pivota cap a l'Amèrica Llatina, Barcelona cap a Europa. La capital espanyola no es pot desempallegar del que va ser el seu gran triomf històric, la colonització americana. Aquell passat enyorat pels espanyols apareix per tot arreu, des del Museu del Prado a la nomenclatura dels carrers. A Barcelona la influència és francesa i mediterrània. Madrid reivindica sense manies l'antifrancesisme del 2 de maig, però que ningú li toqui el dia de la Hispanitat.
- A Barcelona es consulta moltíssim l'internet del mòbil, a Madrid no. A la capital espanyola no es veu gaire gent aturada mirant el mòbil al mig del carrer. A Barcelona s'està molt pendent de la darrera notícia. A Madrid no tant. No s'espera que hagi de venir cap gran novetat. La capital catalana s'assembla en aquest cas a la inquieta Roma. Es confirma el que deia Josep Pla: Catalunya és la província més occidental d'Itàlia.
- Madrid bruteja molt més que Barcelona, A la capital espanyola només semblen nets els carrers del centre, on hi ha el poder polític i econòmic. Als barris es nota que no hi passa sovint cap cotxe municipal llançant aigua a les voreres. És una ciutat més classista i no se sent el carrer seu. Les botigues només freguen fins a mig metre de la porta d'entrada. L'Ajuntament de Madrid fa anuncis als cinemes demanant que la gent no llenci els papers a terra. A Barcelona la gent se sent més seu el carrer.
- Manuela Carmena no és Ada Colau. L'esquerranisme de l'alcadessa de Madrid és més dúctil que el de la de Barcelona. Colau té més derives radicals. A Madrid hi ha llums de Nadal i no ha canviat la celebració tradicional. Només ha fet un canvi que era obsolet: El rei negre de la cavalcada era un blanc pintat, i aquest any serà un subsaharià.
- Deia Henry Kissinger que Espanya és un país d'excel·lents cambrers. I a Madrid això es nota, el tracte al client és millor que a Barcelona en tota mena d'establiments. La capital catalana és bona si la bossa sona. Però Barcelona brilla com a destí turístic, i Madrid ofereix el mateix que sempre.

Victòria històrica de l'ultradretà Front Nacional en les eleccions regionals

L'ultradretà Front Nacional ha estat el partit més votat a nivell nacional a la primera volta de les eleccions regionals franceses celebrades aquest diumenge. El partit de Marine Le Pen s' ha imposat així als Republicans de centre-dreta i al Partit Socialista del president François Hollande.


A la regió de Nord-Pas de Calais-Picardia, en què la cap de llista és la pròpia Le Pen, els frontistes han aconseguit un 42,1 % de vots, segons aquesta enquesta, molt per davant dels Republicans (24,2 %) i els socialistes (17,7 %).

La cobardia de EE.UU

EEUU es un pais de cobardes, cobardes porque solo se atreven con paises o personaz más débiles. Necesitan armas para defdnderse de sus miedos y tenerlo todo controlado, excepto en su propio territorio que impera una anarquia al permitir a menores llevar armas, gastar más de lo que se tiene y cabrearse cuanfo tiendn una contrariedad, aunque son buenos ingenieros y muy creativis les falta mucha economia ya que su país es el más endeudado del mundo superando lis 20B $ y lonpeor de todo es qud tambien hsn endeudado a todos los pauses del planeta para satifacer su ego imperialista.

Quizás el mundo no acabe con ellos, pero dl planeta puede prescindir de ellos, y la prueba es el cambio climatico.

deduccions del 20D

Això és el principi de la fi d'un règim. Ha començat una deriva política i les plaques continentals s'estan trencant i recomponent amb una certa velocitat. L'autonomisme majoritari adaptat a la Transició s'ha esquerdat. Una part molt important d'aquest s'ha fusionat amb l'independentisme. Una altra ha derivat cap a l'unionisme federalista, placa molt disminuïda per la seva erosió també en dues direccions: l'espanyolista radical i la independentista. La dreta s'ha esberlat entre conservadors i pseudoliberals; i l'esquerra, entre reformistes i pseudorevolucionaris. A Catalunya, la divisió es multiplica per dos, perquè el xoc essencial de les plaques espanyolista-independentista trenca els diversos blocs ideològics que van d'esquerra a dreta. Amb aquest panorama, les pròximes eleccions del 20-D ens donaran una fotografia d'aquests moviments continentals. I caldrà saber en quina mesura la majoria de ciutadans de Catalunya voldran ratificar la voluntat que la placa catalana s'emancipi de l'espanyola, com a condició necessària per poder dirimir les pròpies contradiccions en condicions més favorables.
 Espanya, de dretes. Catalunya, d'esquerres. Aquesta contradicció és la que pot afavorir l'acostament de més població a la causa sobiranista En aquesta fase del Procés hem patit les febleses de les ales extremes del bloc social sobiranista: l'una amb la temptació de retornar al pactisme autonomista; l'altra amb la de prioritzar la lluita revolucionària a la independència. En el fons fent-se el joc: el revolucionarisme alimenta l'ala conservadora del neoindependentisme que vol tornar a fer bondat. Com si no ens coneguéssim la història del 36./
 Mentrestant apareix a Espanya una operació gattopardiana que només pot ser desemmascarada des de Catalunya. En el seu moment, l'operació Roca va ser un espanyolisme light i liberal per catalanitzar Espanya; amb un rotund fracàs allà, però un èxit notable a Catalunya. Ara, l'operació té imitadors en Podem en comú, que creu que des de Catalunya es pot esquerranitzar Espanya. A aquest roquisme d'esquerres, si mira les enquestes, més li valdrà no fer el ridícul de quedar sols a Catalunya.
 Amb el suport de bona part de l'Íbex 35 i algun d'internacional, Ciutadans significa el roquisme espanyolista hard que vol espanyolitzar Catalunya i liberalitzar Espanya. Això segon, ja sabem que no ho aconseguiran. Vegi's com en la primera mesura econòmica de l'IVA cultural la demanda populista s'ha imposat al criteri acadèmic de l'economista Garicano. Per tant, no esperin veure, si el govern de Madrid depèn de Rivera, ni supressió de diputacions i Senat, ni final del sistema de subsidis, ni atacs reals als fonaments de la casta. El liberalisme real es desarà a l'armari.
 Que les dues operacions gattopardianes de suplència del PP i del PSOE fracassin depèn dels ciutadans de Catalunya. Especialment la de Rivera. Per això, els resultats d'Esquerra haurien de ser molt bons per enviar el missatge que Catalunya és una nació diferent d'Espanya. Espanya, de dretes. Catalunya, d'esquerres. Aquesta contradicció és la que pot afavorir l'acostament de més població a la causa sobiranista. Molt més que si a Espanya guanya o condiciona la dreta pseudoliberal. I a Catalunya guanya la mateixa dreta o el centredreta liberal independentista.
 Fa poc he llegit Vae Victus de Sánchez Piñol i en vull remarcar dues frases. Les paraules que el general Villarroel adreça al protagonista Zuviría: “Els qui exigeixen que el seu bàndol sigui immaculat són uns ronses. [...] Jo no li demano si la causa és perfecta; li he demanat si és justa.” O bé, com diu Zuvi en una altra frase lapidària: “La derrota és quan l'enemic aconsegueix que dubtem de la veritat. [...] Una causa no està vençuda fins que els seus partidaris decideixen que ho està.” Que en aquests dies a l'entorn del 20-D, d'Advent i dels embarassos evangèlics feliços de Maria i Elisabet, els electors i electores catalans sapiguem gestar una bona empenta a la causa.

Garzón ve violada la actual Constitución y da pasos para una nueva en 2018

El candidato de IU a la presidencia del Gobierno, Alberto Garzón, considera que la actual Constitución ha sido "violada" por los poderes políticos y económicos y ha anunciado que, como cree que ya no sirven meras reformas y "maquillajes", va a empezar ya a dar pasos para lograr una nueva en 2018.
Garzón ha acudido hoy al Congreso con motivo del Día de la Constitución, pero, al igual que en años anteriores, tan sólo para mostrar su desacuerdo con el actual texto constitucional, ya que después de sus declaraciones no se ha quedado al acto institucional con motivo del 6 de diciembre.
Para el dirigente de IU, la Constitución se ha usado de forma partidaria y ha insistido en apostar por una nueva en 2018 siguiendo todos los pasos legales y con el fin de que se blinden los derechos sociales.
Y la primera decisión al respecto, según ha informado, ha sido la publicación hoy de un manifiesto en la página web "www.pasosparaunanueva constitucion.org", que facilite avanzar en un texto que "permita vivir con dignidad".