Translate

19 de diciembre de 2015

lucha contra el cancer

Científicos revelan cuáles son las principales causas del 90% de los casos de cáncer


En su gran mayoría, los pacientes son responsables en los casos de cáncer: según científicos, la enfermedad mortal es causada más por malos hábitos que por "mala suerte".

Las últimas investigaciones científicas muestran que entre el 70 y el 90 por ciento de los casos de cáncer están relacionados con factores externos como el medioambiente y el estilo de vida. De ese modo, solamente entre el 10 y el 30 por ciento de los casos, la enfermedad se debe a factores aleatorios.
Los científicos internacionales recuerdan que la caótica división de las células madre, que es la consecuencia del cáncer, es provocada tanto por fallas internas del organismo como por causas externas: el tabaquismo, el alcohol o la radiación ultravioleta.


"Los factores externos juegan un papel muy importante, y la gente no debe escudarse en la mala suerte. No pueden seguir fumando y creer que el cáncer es solo mala suerte", explica el doctor Yusuf Hannun a la BBC. "Si comparamos las causas de la enfermedad con una ruleta rusa, entonces las razones internas son solamente una bala de seis. Los fumadores añaden en el cargador dos o tres balas más y aprietan el gatillo".

jornada de reflexion

Imatge d'enllaç permanent incrustada




Los noruegos quieren regalar a Finlandia un monte por su aniversario de independencia

Noruega ha puesto en marcha una campaña para regalar el monte Halti a los finlandeses con motivo del 100 aniversario de la independencia de Finlandia, que se conmemorará en 2017, según reza un mensaje de la campaña en Facebook.



"¡Levantamos a Finlandia a nuevas alturas!", dice el mensaje. El monte Halti, de 1.365 metros, se encuentra en la frontera compartida por ambos países y se convertiría en el punto más alto de Finlandia.

El Gobierno noruego no se ha pronunciado sobre la iniciativa.

Procesan a un directivo del Consejo Central Islámico por vínculos con terrorismo

Suiza ha iniciado un proceso este sábado en contra de un miembro del Consejo de Dirección del Consejo Central Islámico por presunta implicación en una organización terrorista, informa el periódico suizo '20 minuten'.
El acusado, ciudadano alemán, está acusado de propaganda en las zonas asediadas en Siria sin distanciarse de las actividades de Al Qaeda en Siria, anunció el Fiscal General.

18 de diciembre de 2015

Demano el vot per preservar la nostra dignitat

ACN Palafrugell.-El cap de llista de Democràcia i Llibertat per Girona, Jordi Xuclà, ha demanat el vot perquè assegura que tenen l’objectiu de “preservar la dignitat i defensar els catalans dels continus atacs de les forces espanyolistes”. Des del Far de Sant Sebastià i acompanyat de l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i del president de la Diputació, Pere Vila, el cap de llista ha assegurat també que una victòria del sobiranisme reforça el procés a nivell internacional i també la figura del president Mas. “Seria apoteòsic que diumenge arribem al nostre objectiu que és la plena sobirania però, per aconseguir-o, encara hem de culminar el cim”, ha dit.
El cap de llista de Democràcia i Llibertat, ha escollit el Far de Sant Sebastià per posar punt i final a la campanya electoral. Des d’allà, ha remarcat la importància de la participació en les eleccions de diumenge perquè, segons ha reflexionat, “en l’horitzó de l’estat independent cada vot serà comptat en el sentit de reforçar el procés o de debilitar-lo”. Xuclà ha defensat que aquestes eleccions s’han de llegir com “la revàlida” al procés i ha assegurat que, des de Madrid, la pregunta que es faran els partits serà: “Com ha quedat la llista de Mas?”. “Diumenge a la nit el que preocuparà a molts despatxos del poder polític i econòmic de Madrid serà el resultat a Catalunya i, concretament, el resultat de la llista que dóna suport al president Artur Mas”, ha remarcat. El cap de llista manté que després de 37 anys de “democràcia imperfecta i d’intents d’anul·lar l’autonomia política”, el poble de Catalunya només té dues opcions: “la claudicació o la dignitat”. Per això, ha instat els gironins a votar per “preservar la nostra dignitat i defensar-nos els continus atacs de les forces espanyolistes”, ha dit. “Només una victòria sobiranista permet, a ulls del món, continuar amb garanties i un impuls renovat el camí iniciat”, ha afegit. Per a Xuclà, diumenge seria “apoteòsic” poder arribar a l’objectiu “de la plena sobirania”. Però alerta que, tot i una victòria el 20-D , caldria encara “culminar el cim”. Per això, el cap de llista ha tornat a fer una crida al vot útil sobiranista “per defensar els drets democràtics dels catalans”. Xuclà també ha anunciat que s’ha posat en marxa el que han anomenat ‘Operació Rasclet’ (#operaciorasclet) amb 650 voluntaris de la coalició “activats per aconseguir una mobilització massiva el proper diumenge”.Xuclà s’ha fet acompanyar aquest divendres de de l’ alcalde de Girona, diputat i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i del president de la Diputació, Pere Vila, així com d’altres membres de la candidatura.Per una banda, Puigdemont ha assenyalat que cal aconseguir “una victòria rotunda al servei de les comarques gironines , de Catalunya i del president Mas”. “La imatge a la que tindran més pànic les forces unionistes la nit de diumenge és aquella on es vegi, amb colors i xifres, una victòria de l’independentisme i, concretament, una victòria del president Mas”, ha afegit. Per la seva banda, Vila ha definit el candidat de Democràcia i Llibertat com “la millor persona que pot defensar el mandat democràtic “i, segons considera, també és qui ha “ponderat millor” el missatge durant la campanya.

Rajoy no gosa descartar un possible pacte PP-PSOE

Mariano Rajoy, president espanyol i candidat del PP a les eleccions de diumenge, ha descartat una gran coalició amb el PSOE durant una entrevista a RNE. Tanmateix, poc després, en una compareixença de premsa i preguntat sobre la qüestió, ha evitat pronunciar-se sobre aquesta possible coalició i ha emplaçat a esperar als resultats electorals.
Segons que ha explicat a RNE, ningú del PP no ha posat damunt la taula una hipotètica coalició amb el PSOE. ‘Un pacte amb el PSOE canviant el seu secretari general no és damunt la taula’, ha dit, i ha assegurat que no havia parlat de Pedro Sánchez ‘ni d’un PSOE renovat’ i que no sabia d’on havia sortir la informació.
Posteriorment, en una compareixença després del Consell Europeu, s’ha erigit com a garant per a impedir un pacte entre Podemos i PSOE i ha evitat de respondre sobre si pactaria amb Pedro Sánchez. Rajoy ha dit que votar el PP era la manera d’evitar pactes entre partits d’esquerres i ha ajornat la qüestió sobre una possible coalició amb PSOE fins a passades les eleccions. ‘Jo, de coalicions, en parlo després dels resultats, perquè tota la resta són especulacions. Nosaltres intentarem guanyar aquestes eleccions i allò que em preocupa més és que no es llenci per la borda tot el que s’ha fet durant aquests últims quatre anys.’

El futur del Principat

L'11 de setembre, diada nacional de Catalunya, el poble va eixir al carrer per demostrar el que sentien i el 27 de setembre van anar a decidir lliurement el seu futur. A decidir quèvolen ser i qui volen ser, sense tindre en compte totes les intoxicacions premeditades i moltes d'elles falses, arribades des de ponent. Quan Pablo Iglesias parlava de guerra de banderes, secundant-lo “Catalunya síque es pot”, es referia al fons que va agafar la campanya electoral.

Però quin fons s’havia d’agafar? Des d'un primer moment es va vore que aquestes no anaven a ser unes eleccions qualsevol i no anaven a ser-ho després de vore algunes de les coalicions formades pels diferents partits nacionals. L'objectiu dels principals partits anava en la mateixa direcciói aixòes pot comprovar veient la coalicióde “Junts pel sí”, quan els principals partits que l’encapçalaven, “Convergència Democràtica de Catalunya”(CDC) i “Esquerra Republicana de Catalunya”(ERC) no tenien cap punt en comúexcepte el del full de ruta independentista. El poble de Catalunya es jugava molt en aquestes eleccions plebiscitàries.

Eleccions que va haver de convocar Mas amb el beneplàcit de gran part de l'oposiciódesprés que una vegada rere altra Mariano Rajoy i els seus sequaços es negaven a que el poble decidira en referèndum el seu futur com a poble. La manera de fer del govern de l'estat espanyol en casos delicats es sempre la mateixa: no deixar a la ciutadania expressar-se democràticament. Fa poc ho vam poder comprovar després de l’abdicacióde Joan Carles I. El que passa que ara, a diferència de fa 40 anys, no podran dir allòde "lo dejamos todo atado y bien atado".

Els resultats electorals són prou clarificadors: la meitat dels votants estan d'acord amb una Catalunya independent de l'estat espanyol i els partits independentistes han aconseguit la majoria d'escons. Hi ha prou amb eixa mínima majoria? Podria ser que no, peròel govern de Mariano Rajoy no ha donat cap altra alternativa. Ni el govern de Rajoy ni el govern del darrer inquilíde la Moncloa, Zapatero. Aquell que deia "aprovaréel estatuto de autonomía que apruebe el parlamento de Cataluña". Fet que el que va comportar va ser es que tot anara molt més ràpidament del que haguera anat. Doncs ni per eixes. I des d’aleshores...

Ara diuen que una majoria parlamentària no és suficient per tirar endavant cap procés independentista, ja que “Junts pel sí”i la “Candidatura d'Unitat Popular”(CUP) no tenen la majoria en vots. A més, van ser ells qui tampoc van deixar fer un referèndum en el que sols hagueren comptat els vots; una persona, un vot. Ells són els qui han fet les normes, aleshores no haurien de dir certes coses sols aptes per a hipòcrites i demagogs?

Fins a dia d'avui encara no s'han posat d'acord els independentistes per a poder formar govern i podria ser molt provable que no es posaren d'acord. Com a conseqüència s’haurien de convocar eleccions una altra vegada, les quartes en poc més de cinc anys i això seria sense cap dubte un fracàs de tots.

David Casanova

Empresaris catalans demanen el vot per ERC i Democràcia i Llibertat

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya demana que es votin les candidatures que defensen el mandat del 27S


Els empresaris també són conscients que el Congrés dels Diputats encara afecta Catalunya i és per això que el ‘lobby’ Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya ha demanat a la ciutadania que no es quedi a casa i “voti massivament per les candidatures que s’han compromès a defensar el mandat majoritari donat al Parlament de Catalunya el passat 27S”. És a dir, a Esquerra Republicana i a Democràcia i Llibertat. 

Reclamen inversions a Rodalies, al port i al corredor mediterrani

Així mateix, el grup d’empresaris demana als diputats catalans que surtin elegits que es posin al costat de les institucions del país per reclamar del futur govern espanyol compromisos de diàleg i negociació per arribar a acords que respectin la voluntat del poble català. A més, reclamen executar “les inversions necessàries per a la connexió ferroviària del port de Barcelona, el corredor mediterrani i la millora del servei de rodalies”.

Objectiu: posar les bases d'un nou país punter

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya també reclama, “el més aviat possible”, un nou govern de la Generalitat que posi les bases d’un nou país punter, ja que demana bones polítiques d’ocupació i d’internacionalització de les empreses del país, de recerca i innovació al nivell dels països més desenvolupats d’Europa, en matèria laboral donant suport a PIMES i autònoms, i també en matèria educativa per preparar millor els joves pel món laboral.

Llei electoral espanyola retrograda i inutil

La retrògrada llei electoral que impedeix des de dilluns passat que es publiquin enquestes fa que aquest material estigui des d’aquell dia tan sols en mans dels partits polítics, algunes grans corporacions o els mitjans de comunicació per al seu ús particular. La Junta Electoral, tanmateix, es veu desbordada per un fet tan rudimentari com és publicar l’enquesta des d’Andorra i accedir-hi des d’internet. Fins i tot Pablo Iglesias, el candidat de Podemos a la presidència del govern espanyol, per animar els seus partidaris, els va convidar dimarts en un míting a anar al web d’El Periódico d’Andorra per veure com creixien les seves expectatives electorals.
El partit morat ha tornat a entrar amb força en la recta final de la campanya mentre que als taronja, els Ciutadans d’Albert Rivera, se’ls estan fent massa llargs els quinze dies que dura. La capacitat de mossegar electorat socialista és tal que fins i tot hi ha una seriosa preocupació al PP i al carrer Génova. De tots els escenaris demoscòpics amb què s’ha treballat aquests mesos només n’hi ha dos que són terribles per als populars: que no sumin amb Ciutadans i que Podemos sigui segona força política. Les enquestes, que només ells manegen sota la supervisió de Pedro Arriola, preveuen avui com una cosa gens desassenyada aquestes dues hipòtesis. I el que és més preocupant, la corba ascendent de la formació morada en les últimes dues setmanes. Tan ascendent que, en aquests moments, la victòria a Catalunya diumenge vinent amb la marca d’En Comú Podem, de la mà de l’alcaldessa Ada Colau, no la discuteix ningú. Com tampoc ningú no discuteix que el PP quedarà en una posició molt testimonial i que el PSC pot tenir, per primera vegada en la seva història, dificultats per obtenir escons a les quatre províncies.
Un expert en demoscòpia, en pronosticar el mapa polític que pot sorgir a Catalunya diumenge assenyalava que, segons la seva opinió, la foto estaria més a prop de les municipals que de les catalanes. Més a prop de maig que de setembre. Més a prop que sigui un pas enrere per a l’independentisme que un pas endavant.

leyes de orden público en la España del XIX que hoy en día todavia son vigentes




HISTORIA DE ESPAÑA
Las leyes de orden público en la España del XIX

En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas.

La cuestión del orden público siempre ha sido una preocupación de todo poder establecido. En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas. Tenemos que tener en cuenta que la legislación sobre el orden público atañe a la regulación de derechos como los de reunión, asociación  y manifestación, muchos de ellos no reconocidos en un primer momento y que hubo que ir incorporando a los ordenamientos constitucionales. El ejercicio de estos derechos puede ocasionar conflictos que deben ser evitados o sancionados por el Estado. En líneas generales, el liberalismo progresista siempre defendió pocas regulaciones para el ejercicio de estos derechos y, en todo caso, prefería la intervención municipal a través de las Milicias Nacionales locales para controlar posibles problemas o conflictos. Por su parte, los liberales moderados siempre tendieron a restringirlos y vigilarlos a través del ejercicio del poder central. Para ello, promovieron la creación de un cuerpo de policía nacional de carácter militar, la Guardia Civil.

En España se tardó en tener una ley específica de orden público en la época liberal, aunque el despotismo ilustrado había desarrollado, en su momento, mucho esta materia, como lo pone de manifiesto la Pragmática de 1774 en tiempos de Carlos III. Posteriormente, tanto en la crisis del Antiguo Régimen, como en el proceso de creación del Estado liberal se dieron muchas disposiciones, reales órdenes y decretos pero no una disposición general. Llegó en 1867, curiosamente, en vísperas del fin del régimen liberal isabelino. En ese año se aprobó en Cortes la Ley de Orden Público, y destinada a regir en el caso de suspensión de las garantías constitucionales. Se crearon tres estados: el normal, el de alarma y el de guerra, pero sin que el poder legislativo pudieran controlar la declaración de estados excepcionales. En el primer estado, es decir, en el normal, el gobierno ejercería solamente tareas preventivas. El estado de alarma se promulgaría ante cualquier sospecha de perturbación importante del orden. En el estado de guerra la autoridad militar asumía todos los poderes. Este estado se podía promulgar sin pasar previamente por el de alarma.


En 1870, ya en el Sexenio Democrático, se aprobó otra Ley de Orden Público, que duró hasta bien entrado el siglo XX. Era una disposición de carácter excepcional y solamente podía entrar en vigor después de promulgarse la Ley de Suspensión de Garantías. Esta nueva Ley de Orden Público sólo contemplaba dos estados excepcionales: el denominado estado de prevención o de alarma, en el que la autoridad civil ejercería poderes con un amplio criterio de discrecionalidad; y el estado de guerra, donde el ejército y los tribunales militares ejercerían la autoridad. El problema se planteó cuando, posteriormente, se legisló de forma relativamente profusa en un sentido muy restrictivo, entrando en colisión con preceptos constitucionales, al permitir la declaración del estado de guerra sin conocimiento de las Cortes y sin la autorización previa de una ley. De ese modo, el estado de guerra podía ser empleado para resolver problemas de orden público y no como una necesidad ante hechos muy graves, quedando la autoridad civil sometida a la militar. El liberalismo español había terminado por derivar hacia un claro conservadurismo

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...