Jerusalén es más antigua de lo que se creía

Descubren artefactos y vestigios de un asentamiento de la Edad del Cobre en la ciudad santa.





Un grupo de arqueólogos ha descubierto en Jerusalén un asentamiento que se remonta a hace 7.000 años, lo cual lo convierte en el vestigio más antiguo de presencia humana en la ciudad.
Se trata de dos viviendas con paredes parcialmente preservadas y suelos íntegros, así como de vasijas de arcilla, herramientas de sílex y un cuenco de basalto y cuentas de piedras preciosas pertenecientes a la Edad del Cobre (o eneolítica).
El hallazgo fue hecho por la Autoridad de Antigüedades de Israel (AAI) en el barrio de Shuafat en el curso de unas excavaciones que precedían la construcción de una carretera.
Anteriormente se consideraba que Jerusalén había estado habitada desde hace 4.000 o 5.000 años.
Varios asentamientos eneolíticos han sido descubiertos fuera de Jerusalén en diferentes zonas de Israel, y solo vestigios fragmentarios en las colinas de Judea y Jerusalén, según comentó Omry Barzilai, director del departamento prehistórico de la AAI, citado por 'The Jerusalem Post'.
La excavación "indica que en la zona de Jerusalén hubo un asentamiento próspero en tiempos antiguos", comentó Ronit Lupo, directora para excavaciones de la AAI.
En la edad eneolítica los humanos empezaron a emplear herramientas de cobre, aunque todavía los utensilios de piedra todavía se mantenían en uso

refundar la UE es posible si posem voluntat

Un Pla B per no anar enlloc Davant la proposta de Varoufakis per refundar la Unió Europea

Després de la trobada celebrada a París el 23 i 24 de gener passat, les persones i forces polítiques agrupades en el que es coneix com el pla B per a Europa traslladen la seva caravana a Madrid els dies 19, 20 i 21 febrer. Cal dir abans de res, que la posada en marxa d'aquestes iniciatives revela la precària situació en què es troba la Unió Europea i l'incert projecte d'integració del Continent.

Per molt que es vulgui passar per alt la desolació social existent, el fracàs de la unió monetària i el desconcert polític d'Europa, és impossible no detectar un gran malestar general i no sentir-se en la necessitat i obligació per als que es reclamen de l'esquerra de dir alguna cosa sobre el mal de fons, les fractures en les quals s'assenta l'actual Unió. Aquestes iniciatives revelen la precària situació en què es troba la Unió Europea A això respon l'anomenat pla B, sorgit després del desastre que va representar la claudicació del govern de Tsipras davant la Troica el juliol de l'any passat.

Tota l'esquerra es va commoure, per més que, al nostre país en particular, s'hagi estès un mantell de silenci sobre l'anàlisi i les conseqüències del que ha passat. Acaben de celebrar-se les eleccions generals i el condicionant del tema europeu mai no va entrar en el debat i en les propostes dels partits. En l'embolic de la investidura, s'eludeix contumaç i sistemàticament la resposta que serà forçós donar a les exigències de la Comissió Europea, que imposa ​​nous ajustos i retallades sense cap embut, amb independència del govern que es configuri.

Al voltant del pla B hi ha personalitats favorables a la ruptura amb la unió monetària, però també d'altres que encara sostenen una postura poc clara S'agrupen al voltant del pla B molts personatges reconeguts de diferents països. Immediatament es detecta que hi ha dues posicions ben diferenciades, la convivència entre les quals no podrà tenir una gran vigència temporal.

D'una banda, hi ha aquells que, havent comprès correctament la naturalesa política i ideològica de la unió monetària i les seves inevitables conseqüències –que tant de manifest s'han posat a Grècia i en altres països perifèrics, entre ells Espanya– saben que no hi ha altra solució que desmantellar la zona euro, bé sigui per un acord col·lectiu entre els països europeus, o bé sigui perquè unilateralment els països escanyats per l'euro es desprenguin el dogal que els asfixia.

Participants a París com Oskar Lafontaine, Costa Lapavitsas, Fréderic Lordon o Zoe Konstantopoulou, van deixar nítida la seva posició a favor de la ruptura de la unió monetària. Però, al costat d'ells, participen en aquesta iniciativa altres persones i organitzacions propostes de les quals no estan clares, ni tampoc les seves veritables intencions polítiques, ja que no especifiquen la resposta que cal donar a l'euro ni tampoc la forma d'acabar amb el projecte de la unitat europea aixecat a partir del Tractat de Maastricht de 1992. Fins i tot parlen amb desimboltura de "salvar Europa d'ella mateixa", carregant sobre llurs espatlles una responsabilitat que els pobles mai els han demanat, sinó més aviat tot el contrari, com ho demostren les ocasions en què han estat consultats. S'ha arribat a dir que en el pla B hi conviuen dues ànimes, i cal admetre-ho així, sense perjudici de les diferències i matisos que hi ha en cadascuna d'elles. (En una recent entrevista, Oskar Lafontaine ha mostrat discrepàncies clares en relació amb els objectius que ve defensant Yanis Varoufakis, famós exministre grec, que va abandonar sense més les negociacions del govern de Tsipras amb la Troica.)

Els promotors de la trobada de Madrid pertanyen sens dubte al sector de l'ànima en pena, dels quals no se sap si pugen o baixen Per descomptat, els promotors de la trobada de Madrid pertanyen sens dubte al sector de l'ànima en pena, dels qui no se sap si pugen o baixen, a jutjar pel document llançat per la convocatòria. La premsa s'ha fet ressò de l'edició d'un manifest per a la reforma de la Unió europea sota la fórmula d'un pla B. Vista la llista dels primers signants –nombrosos, reconeguts noms, amb autoritat legítima uns, amb altres càrrecs– no és sorprenent aquesta irrupció mediàtica, lligada més que res al nom de Varoufakis.

En el manifest és fàcil detectar l'origen ideològic de la seva elaboració –per més que sempre hi ha signants per a tot– que es deixen seduir fàcilment quan es parla de democràcia i, si d'assumptes econòmics es tracta, per a no quedar despenjats als llimbs de la ignorància. Són els partidaris del no però si, tan freqüents en la política. Són aquells que tan còmodament s'instal·len en la confusió i busquen coherències amb arguments espuris. Molts d'ells critiquen amb molta cruesa la Unió Europea per les seves mancances i per la seva política, però no proposen la seva liquidació. Paradoxalment denuncien els desastres per als treballadors i altres capes populars provocats per la globalització que representa la zona euro, però al·leguen que té l'avantatge que ha impulsat l’ "internacionalisme". Afirmen que les solucions no poden ser nacionals, ni revertir de nou la sobirania als estats-nació, perquè són cosa superada històricament; excepte per als governs de cada país, per extorsionar millor els seus pobles, emparant-se en la internacionalització del capital, és clar.

Pensen que realment no hi ha solució als problemes d'Europa, i dels països membres, en el marc de la unió monetària, però consideren que ja estem afortunadament integrats sota les exigències i els dogmes del neoliberalisme i potser convé inventar reformes inviables que no suposin ruptures. Es tracta d'una nova edició de la política TINA (There is not alternative) practicada recentment pel govern de Tsipras. Tot això ens recorda al revisionisme astut i vell, acompanyat de sensibilitat social, però resignat i impotent per evitar les conseqüències d’allò que es denuncia. Cortines de fum per alimentar l'obscurantisme, no deixar veure amb claredat a ningú i tapar-se les vergonyes pròpies. Es tracta d'una nova edició de la política TINA (There is not alternative) practicada recentment pel govern de Tsipras Tota reacció per combatre la UE actual és benvinguda, però és molt penós que tantes signatures il·lustres ajuntin el seu nom per a produir un manifest tan pobre, confús, desorientat i inútil.

Molts cervells per a gestar un ratolí de manifest tan lamentable, quan la crisi europea colpeja amb tanta força i en alguns països de la Unió el dolor i els sofriments i la seva extensió ciutadana arriben situacions dramàtiques, al punt que poden acostar-se cruïlles polítiques on opcions sinistres poden tenir la seva oportunitat, com fins i tot s'esmenta en el manifest del pla B. Que a hores d'ara es vingui a reconèixer que la UE no és democràtica i que la seva política està dominada pels poders econòmics és un gran encert analític, si bé ha transcorregut massa temps per adonar-se'n i per sentir-se en l'obligació de demostrar-ho. En efecte, la Unió europea i el sistema econòmic capitalista, en la versió més dogmàtica i neoliberal en què se sustenta, no són democràtics. Però aquest fet es podria exposar netament, sense barrejar assumptes i sense amalgamar problemes. A Grècia, el juliol de l'any passat, no hi va haver un cop d'estat financer, sinó el lliurament d'un govern que, amb un mandat dels ciutadans de no negociar nous ajustos i retallades, va claudicar davant la Troica i va acceptar escanyar amb més força els treballadors i les capes populars gregues. Tampoc aclareix molt citar el trist problema dels refugiats com un afer lligat a la naturalesa d'Unió europea quan, sobretot, és una situació generada per l'imperialisme americà i pels jocs contradictoris i tèrbols de molts altres països. En fi, des del punt de vista ideològic, dir que les institucions europees treballen a favor d'una petita minoria, és no haver entès que aquesta petita minoria representa el poder de la gran burgesia europea amb les seves diferents tensions i lluites de poder. No cal ridiculitzar Marx per aclarir que, en el capitalisme, la immensa majoria està doblegada i supeditada als interessos de la minoritària, però totpoderosa, classe dominant. Dir que les institucions europees treballen a favor d'una petita minoria és no haver entès que aquesta representa el poder de la gran burgesia europea

Amb aquest rerefons analític i amb la trivial conclusió de la manca de democràcia a la Unió europea, la inanitat de les propostes del manifest és tan evident que cal pensar malèvolament que el seu objectiu no és tant posar fi a la situació desoladora que en tants sentits que viu Europa, com confondre la població i donar-li un respir a les institucions europees. Davant del malestar i les propostes més radicals que han sorgit, com la necessitat que els països recuperin la seva sobirania econòmica i monetària i abandonin l'euro, ja sigui cohesionada o aïlladament, el pla B cal interpretar-lo com un programa de viatge cap enlloc; com un intent de desviar l'atenció sobre els veritables problemes i les seves causes i il·lusionar amb falses expectatives una població desorientada, a través de la potència mediàtica que poden acumular tantes signatures il·lustres proclamant el no-res. L'ambigüitat, la manca de rigor i la manca de concreció de les propostes com a senyes d’identitat del manifest, no impedeixen reconèixer, com s'ha dit, que participen al voltant del Pla B noms de prestigi que tenen una posició ferma i coherent sobre les implicacions de l'euro i amb la ineludible necessitat de desmuntar-lo.

Tota reacció per combatre la UE actual és benvinguda, però el temps és limitat: no hi ha lloc per a debats acadèmics ni ocurrències sense fonament quan està demostrat de manera fefaent que la causa més decisiva del col·lapse d'Europa és la unió monetària. Donada l'existència de nuclis de rebuig a l'Europa de Maastricht i donat que els treballadors d'una forma o altra s'han expressat massivament contra les conseqüències econòmiques i socials de la moneda única, els signants del manifest, amb gran sensibilitat política i un sentit pur de l'"internacionalisme", es proposen generar un espai de confluència a escala europea, per lluitar contra el "model" actual de la política de les institucions europees, trencant amb l'austeritat i democratitzant radicalment perquè es posi al servei de la ciutadania. El manifest no s'ocupa de desenvolupar propostes per acabar amb l'austeritat ni el pes del deute Nobles objectius, tot i que el manifest no s'ocupa de desenvolupar propostes per acabar amb l'austeritat, ni com els països atrapats i en fallida amb un enorme deute poden eludir-la, ni com resoldre les gravíssimes contradiccions que tanca la unió monetària, entre altres els tipus de canvi irrevocables que han desencadenat la crisi actual en provocar profunds desequilibris econòmics i financers que no es poden corregir amb els vigents canvis implícits entre les monedes per països. Malgrat el nostre desacord amb el manifest, per la seva fugissera posició i per les seves desenfocades propostes, considerem que representa una contribució per a despertar la consciència dels ciutadans sobre el crucial tema d'Europa. Aquesta consciència és decisiva per afrontar la desolació econòmica i social que s'ha instal·lat en molts països. A casa nostra, tots els intents per eludir la qüestió europea seran erms. Expulsada per la porta del debat polític sense cap consideració, la qüestió de l'euro i de la UE, es colarà per la finestra per la senzilla raó de què la Troica amenaça i és molt poderosa, i l'economia espanyola molt fràgil i vulnerable. Els partidaris de qualsevol de les versions de l'anomenat pla B s’hauran d'esforçar encara molt per sortir de la retòrica i per donar una resposta concreta i real als problemes reals i concrets del nostre poble. * Ramon Franquesa, Pedro Montes, Joan Tafalla i Diosdado Toledano són membres de la Plataforma Sortir de l'euro

apertura del frente árabe

La apertura del frente árabe: ¿Qué consecuencias tendrá el operativo terrestre en Siria?


Arabia Saudita, país hostil al Gobierno de Bashar al Assad, se ha mostrado dispuesta a lanzar un operativo terrestre en Siria. ¿Qué sucederá cuando sus intereses choquen con la postura de Rusia?
El año 2010 fue testigo de una modernización relevante de las Fuerzas Armadas de Baréin, Catar, Kuwait, Emiratos Árabes Unidos, Omán y Arabia Saudita. Los ministerios de Defensa de estos países firmaron con EE.UU. una serie de contratos de compra de armamento, preparándose para una posible guerra contra Irán, publica el portal ruso Slon.
Los clientes de Washington firmaron varios contratos para el suministro de sistemas de defensa aérea, helicópteros, aviones y misiles antibuque. Arabia Saudita planeó gastar casi 60.000 millones de dólares, principalmente en la renovación de la aviación: Riad modernizó sus cazas en servicio y compró otros nuevos, también obtuvo nuevos helicópteros AH-64E Apache Guardian junto a diversos tipos de munición.
¿Cuáles son las perspectivas del uso de todas estas armas en Siria?
Para entender qué conlleva la posible misión terrestre contra los grupos armados en Siria se debe tener información precisa sobre la fuerza del Estado Islámico, el mayor grupo terrorista que opera en la región. La inteligencia de EE.UU. maneja una cifra de 40.000 combatientes, mientras que otras estimaciones suponen una cantidad de al menos 100.000 miembros.

En cualquier caso, se conoce que Estado Islámico se ha apoderado de un territorio de 130.000 kilómetros cuadrados, lo que equivale a casi el 70% de la superficie de Siria. Las Fuerzas Armadas sirias, controladas por el presidente Bashar al Assad, dominan el 16% del territorio. El área restante se la disputan las fuerzas de la llamada 'oposición siria' y múltiples grupos de insurgentes y terroristas.
La oposición siria posee un arsenal muy parecido al del Estado Islámico, ya que la mayoría de su munición, equipo y armamento fue obtenida como trofeo durante los combates contra las fuerzas gubernamentales.
Sin embargo, las condiciones actuales del conflicto dejan claro que los grupos armados radicales y terroristas solo pueden ser neutralizados con un ataque terrestre de unidades militares profesionales y organizadas.
Si los miembros de la posible coalición árabe mantienen una ofensiva firme contra los grupos terroristas en Siria, sería probable expulsarlos del territorio sirio en unos ocho o nueves meses, considera el portal.
Sin embargo, este escenario alberga la posibilidad de que los yihadistas resurjan en otro país, como por ejemplo Libia, muy vulnerable por estar sumida en un caos administrativo tras separarse en varias partes durante el periodo siguiente a la intervención de EE.UU. de 2011.
¿Cuál será la reacción de otros participantes del conflicto a la intervención terrestre?
EE.UU. apoya parcialmente la intención de Arabia Saudita de lanzar el operativo antiterrorista en Siria. Pero parece que el Gobierno estadounidense aún no ha elaborado una postura común sobre el caso. A finales del pasado enero el jefe del Pentágono, Ashton Carter, declaró que la misión terrestre ayudaría combatir a los terroristas en la región.


¿Qué pasaría con Turquía y Arabia Saudita si invaden Siria?

Posteriormente, el portavoz del Departamento de Estado de EE.UU., John Kirby, dijo que una operación militar terrestre en Siria no puede ayudar a solucionar el conflicto entre el Gobierno de Bashar al Assad y la oposición y, por esa razón, no tiene sentido. Mientras tanto, Rusia sigue apoyando el Gobierno de Al Assad, a quien considera el único mandatario legítimo del país en la actualidad.
Si se tiene en cuenta que cada bando de la guerra de Siria persigue sus propias metas, incluso en el caso de que los grupos terroristas sean destruidos, parece poco probable que se pueda esperar la paz en el futuro próximo. Es más probable que varios participantes de la coalición árabe y de la coalición occidental continúen apoyando distintos grupos de la oposición mientras que Rusia continúe respaldando el poder legítimo de Damasco, opina el autor.


actulidad.rt.com© Organización Autónoma sin Fines de Lucro

China debe prepararse para una guerra en la peninsula coreana

Los chinos consideran una amenaza el hecho de que Estados Unidos haya enviado potencia militar a sus bases en Corea del Sur y Japón.
 El general Wang Haiyun, consejero del Instituto Chino de Estudios sobre Estrategia Internacional, ha advertido que China debe "tomar fuertes contramedidas" y prepararse para la guerra en la península coreana como consecuencia del deterioro de la seguridad que han generado las recientes pruebas nucleares y el lanzamiento de un satélite por parte de Pionyang, informa el periódico 'South China Morning Post'.
 "[China] debe ajustar el despliegue de sus fuerzas a lo largo de las fronteras del noreste y prepararse en los ámbitos militar y diplomático para cualquier riesgo potencial tan pronto como sea posible", ha indicado asesor militar chino.
 Además de los pasos recientes de Corea del Norte, este militar chino también considera una amenaza que Estados Unidos haya enviado portaaviones, bombarderos estratégicos y submarinos nucleares a sus bases militares surcoreana y japonesa, así como eldespliegue del sistema de defensa antimisiles balísticos norteamericano en Corea del Sur.
 Este miércoles (hora local), cuatro cazas F-22 de EE.UU. han sido divisados sobrevolando el cielo de Corea del Sur a baja altura cerca de la ciudad de Osan, en la provincia de Gyeonggi. Se trata de cazas furtivos, que no son detectados por los radares

Pasajero silencioso y mortal

Pasajero silencioso y mortal: hallan gases tóxicos en el aire de los aviones, nocivos para la salud
Hasta el momento no existía evidencia científica que pudiera demostrar la posible toxicidad del aire en el interior de los aviones y su papel en el surgimiento de enfermedades.
 Un estudio realizado por científicos de la Universidad de Gotinga en Alemania, demostró la presencia de sustancias químicas peligrosas, al parecer provenientes de los sistemas de ventilación dentro de las cabinas de los aviones, en muestras de sangre y orina en pasajeros y empleados de aerolíneas. Dado que el aire que se respira en un avión proviene de los motores que, una vez enfriado, se hace circular al interior de la aeronave, los investigadores consideran que tal proceso podría permitir eventualmente que gases producidos por la combustión de aceite o anticongelante entren a la cabina en bajas concentraciones, siendo potencialmente peligrosos a largo plazo para los miembros de la tripulación y viajeros frecuentes.
 Según informa el portal de noticias 'The Local', el equipo dirigido por la doctora Astrid Heutelbeck, analizó 140 pacientes que reportaron síntomas producidos por la presencia de organofosforados y compuestos orgánicos volátiles (COV). Los primeros, utilizados para lubricar las partes de metal del motor, tienen un efecto negativo sobre ciertas enzimas del cuerpo humano alterando el sistema nervioso, circulatorio y las vías respiratorias, mientras que los COV, sustancias que se producen por la quema de combustibles, pueden convertirse fácilmente en vapores o gases con alto nivel de toxicidad algunos de ellos, con propiedades cancerígenas.
 Pese a que en varias oportunidades se han registrado inconvenientes relacionados con la emisión de gas o humo dentro de las aeronaves, hasta el momento no existía evidencia científica que pudieran demostrar la posible toxicidad del aire y su papel en el desarrollo de procesos patológicos. Por tal motivo, la European Cockpit Association (ECA), que representa a cerca de 40.000 pilotos profesionales, ha hecho un llamado a los fabricantes de aeronaves y la Agencia Europea de Seguridad Aérea (EASA, por sus siglas en inglés) a encontrar una solución técnica a gran escala, pues en la actualidad el nuevo Boeing 787 Dreamliner es el único que usa tecnología que no requiere extraer el aire del sistema de propulsión del avión evitando la emisión de gases hacia su interior


Publicado miércoles, febrero 17, 2016 por La verdad oculta

manifestación contra EE.UU. en Kiev

   


La concentración fue organizada por los activistas del movimiento Pravda ante la embajada de EE.UU. en Kiev.
 Cerca de un millar de ciudadanos, reunidos este miércoles frente a la embajada de Estados Unidos en Kiev, calificaron de “injerencistas” las políticas de este país en Ucrania.
 "EE.UU., basta de enseñarnos cómo tenemos que vivir", se leía en una de las pancartas que levantaban los manifestantes que también expresaron que ese país es patrocinador de la catástrofe humanitaria que vive Ucrania.
 Acusaron a EE.UU. de ser el imperio del mal, mientras coreaban consignas en contra de EE.UU. y en condena de las políticas de la Casa Blanca en la crisis ucraniana, entre ellas la designación de extranjeros en los puestos gubernamentales del Gobierno de Kiev.
 Contexto >> En abril de 2015 cerca de 2500 ucranianos protestaron en esa misma embajada contra la intervención estadounidense y europea, en ese entonces pedían el respeto a la soberanía e independencia de Ucrania


Publicado miércoles, febrero 17, 2016 por La verdad oculta   

Lo que realmente hace el club Bilderberg es causar guerras

Cristina Martín Jiménez: “Lo que realmente hace el club Bilderberg es causar guerras”
link: http://youtu.be/wHnd16a3t4s

Publicado antes 19/06/2015



Vota este post:



Por RT
La escritora y experta del Club Bilderberg, Cristina Martín Jiménez, considera que los conflictos bélicos son la consecuencia real de este tipo de encuentros.

la educación y su control por parte de las élites

La Educación – Una versión diferente

…Dices que para cambiar el mundo hay que cambiar la educación ¿cuál es la problemática de la educación y cuál es tu propuesta?…La problemática en la educación no es de ninguna manera la que a los educadores les parece que es. Creen que los estudiantes ya no quieren lo que se les ofrece…A la gente se le quiere forzar a una educación irrelevante y se defiende con trastornos de la atención, con desmotivación….
…Yo pienso que la educación no está al servicio de la evolución humana sino de la producción o más bien de la socialización. Esta educación sirve para domesticar a la gente de generación en generación para que sigan siendo unos corderitos manipulables por los medios de comunicación.
Esto es socialmente un gran daño. Se quiere usar la educación como una manera de meter en la cabeza de la gente una manera de ver las cosas que le conviene al sistema, a la burocracia. Nuestra mayor necesidad es la de una educación para evolucionar, para que la gente sea lo que podría ser. …


…“Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación reglada” ~ Albert Einstein ~…


…”La crisis de la educación no es una crisis más entre las muchas crisis que tenemos, sino que la educación está en el centro del problema. El mundo está en una crisis profunda porque no tenemos una educación para la conciencia. Tenemos una educación que en cierto modo le está robando a la gente su conciencia, su tiempo y su vida“…


¿Te aburrías en la escuela?



La Educación Prohibida | Completa en HD…
Sinopsis:
● La Escuela ha cumplido ya más de 200 años de existencia y es aun considerada la principal forma de acceso a la educación. Hoy en día, la escuela y la educación son conceptos ampliamente discutidos en foros académicos, políticas públicas, instituciones educativas, medios de comunicación y espacios de la sociedad civil.
-Desde su origen, la institución escolar ha estado caracterizada por estructuras y prácticas que hoy se consideran mayormente obsoletas y anacrónicas. Decimos que no acompañan las necesidades del Siglo XXI. Su principal falencia se encuentra en un diseño que no considera la naturaleza del aprendizaje, la libertad de elección o la importancia que tienen el amor y los vínculos humanos en el desarrollo individual y colectivo.
• A partir de estas reflexiones críticas han surgido, a lo largo de los años, propuestas y prácticas que pensaron y piensan la educación de una forma diferente.
“La Educación Prohibida” es una película documental que propone recuperar muchas de ellas, explorar sus ideas y visibilizar aquellas experiencias que se han atrevido a cambiar las estructuras del modelo educativo de la escuela tradicional.
• Más de 90 entrevistas a educadores, académicos, profesionales, autores, madres y padres; un recorrido por 8 países de Iberoamérica pasando por 45 experiencias educativas no convencionales; más de 25.000 seguidores en las redes sociales antes de su estreno y un total de 704 coproductores que participaron en su financiación colectiva, convirtieron a “La Educación Prohibida” en un fenómeno único. Un proyecto totalmente independiente de una magnitud inédita, que da cuenta de la necesidad latente del crecimiento y surgimiento de nuevas formas de educación…



Copyright © 2016 laverdad2punto0

USA, Quo vadis?

jueves, 18 de febrero de 2016

" La política exterior de los EEUU vuela bajo la bandera 'excepcionalismo americano "

" Información de Intercambio de Información " - " Washington Times "

- El modus operandi de la multi-billones de dólares complejo industrial-militar-terrorismo (MITC) es tan transparente como es el narcisismo de Donald Trump. El MITC fabrica conflictos gratuitos por intervenciones en el extranjero. A continuación, se exige miles de millones de dólares a la Administración y tiempo ilimitado para derrotar a los monstruos que creó. La bonanza del MITC nunca termina. Lo que aturde no es el modus operandi. Todas las organizaciones codician expansión por el bien de la expansión. Lo que sorprende es la voluntad del Presidente, el Congreso y el pueblo estadounidense para alimentar a una empresa fallida. Rusia, China, Libia, Irak, Afganistán, e ISIS son seis ejemplos actuales. La Guerra Fría terminó con la desintegración de la Unión Soviética en 1991. Los Estados Unidos ya no tenía enfrente ninguna amenaza existencial. Nuestro poder militar ha empequeñecido a los rivales como un roble empequeñece una bellota. Deberíamos haber disuelto la OTAN y terminar conla presencia de nuestras tropas en Europa, y abrazado una política exterior digna de nuestra dispensación democrática y los sacrificios de Valley Forge: "miles de millones para la auto-defensa, pero ni un solo centavo por el imperio. El MITC temblaba ante la idea. Se echó a llorar ante la perspectiva de perder contratos de margen fijo chapados en oro, de varios millones de dólares en salarios de los ejecutivos, los ricos honorarios de consultoría, y el estado y celebridades que cuando hay conflicto o guerra constante traen. Así nació una nueva y contra-constitucional concepción de la política exterior. Los Estados Unidos deben horcajadas sobre el mundo como un coloso para asegurar que ninguna otra nación o agente no estatal alcanza la capacidad de hacer cualquier cosa que nos oponemos. Como otros, salimos adelante bajo una bandera de "raza superior", y debemos marchar bajo la bandera del "excepcionalismo estadounidense". En vez de disolver la OTAN amplió la mejilla por uno de los bordes de las fronteras de Rusia. Que ahora tiene 28 naciones, y ocupa la tradicional esfera de influencia de Rusia en los Estados Bálticos y Europa del Este. La esfera rusa es una imagen espejo de nuestra propia esfera de influencia. Se engendró a la Doctrina Monroe, la diplomacia del dólar, y las intervenciones en México, Cuba, Haití, República Dominicana, Nicaragua, Chile, El Salvador, Guatemala, Granada y Panamá. A medida que Estados Unidos entró en el borde sobre la crisis de los misiles, el presidente Vladimir Putin ha respondido predecible a nuestras intromisiones en la esfera de influencia de Rusia con la conquista de Crimea, la desestabilización de Ucrania, y el ruido de sables en sus fronteras orientales. El MITC en silencio regocijó. La expansión de la OTAN había funcionado a la perfección. Se había creado un conflicto con Rusia, que proporcionó cobertura para mantener las tropas en Europa y para mejorar las ventas militares a naciones vulnerables a las ambiciones de Rusia. Más recientemente, el Pentágono anunció planes para aumentar el despliegue de armas pesadas, vehículos blindados y otros equipos a los miembros de la OTAN en Europa central y oriental. La Casa Blanca contempla el pago de la táctica anti-Putin con una solicitud de presupuesto superior a $ 3.4 mil millones para apoyar el gasto militar en Europa para el año 2017. Las armas y equipos serán utilizados para asegurar que una brigada completa de combate blindado puede entrar en combate en la región de América y fuerzas de la OTAN en todo momento. China nunca ha atacado a los Estados Unidos. Se decidió intervenir militarmente para sofocar la rebelión del boxer. Asistimos a Kai-shek Chiang contra Mao Zedong en la guerra civil china. Nos contemplado armas nucleares contra China en la Guerra de Corea. Vendemos armas a Taiwán. Tenemos tratados de defensa con Japón, Corea del Sur, Filipinas y fortificada con bases militares y tropas. Contemplamos extender nuestro compromiso de defensa de bancos de arena e islas reclamadas por Filipinas en el Mar del Sur de China en disputa. Los infantes de marina estadounidenses tienen una base de entrenamiento en Darwin, Australia. A pesar de este cerco reforzado por el Comando del Pacífico de Estados Unidos, el MITC ha defendido un "giro a Asia" para hacer frente a China en su tradicional esfera de influencia. Convoca el espectro de China para justificar un alza en los gastos de defensa. El MITC ha creado una distopía en Libia con un auxiliar como ISIS para derrocar a Muammar Gaddafi después de que abandonó las armas de destrucción masiva. Ahora el MITC está a punto de volver a participar militarmente para atacar a la presencia de ISIS que creó. El MITC ha convertido a Irak en una pesadilla sectaria y tribal dominada por Irán y amenazado por ISIS con su invasión de 2003 para derrocar al presidente Saddam Hussein. Trece años más tarde, el MITC está mejorando su presencia en Irak para contener las amenazas que ha creado. El MITC ha ocupado Afganistán durante más de quince años siguientes las abominaciones 9/11. Se ha apoyado a gobiernos corruptos, ineptos, tribales, impopulares que han presidido los niveles récord de producción de opio. En combinación con nuestros ataques con aviones no tripulados de depredadores que han matado a civiles, nuestro apoyo al gobierno afgano ha provocado un resurgimiento de los talibanes y el nacimiento de ISIS allí. El MITC está ahora insistiendo en que sigamos implicados militarmente en Afganistán durante décadas Mientras que las enfermeras una cultura política de Neanderthal en el siglo de las luces con bayonetas y bombas. Después de dar a luz a ISIS a través de la pulverización de Irak y el apoyo de los estados represivos de Oriente Medio y pequeños estados, el MITC de la fuerza militar para degradar y destruir su propia descendencia malévola en Irak, Siria, y en cualquier parte del mundo. Para conseguir el apoyo popular y la espiral de la financiación del Congreso, el MITC infla el peligro del Islam radical a una amenaza existencial. Más de 9.000 ataques aéreos contra ISIS no han logrado nada de importancia militar. El MITC está pidiendo a gritos botas sobre el terreno en Siria o Irak indefinidamente, un retroceso a la demanda del general William Westmoreland para 200.000 soldados más en Vietnam después de la ofensiva del Tet en 1968 Lo que explica lo inexplicable aparente del éxito del MITC en convertir los fracasos en triunfos de la organización? La voluntad humana sin sentido de poder y dominación que aplasta todo a su paso, incluyendo la razón, la justicia y la moderación por igual. Haga clic para español , alemán , holandés , danés , francés , traducción- Nota- - See more at: http://www.informationclearinghouse.info/article44227.htm#sthash.SZqERVt4.dpuf WEB DE PROMOCIÓN ALTERNATIVA

revolució política per als Estats Units?

Quina és la ‘revolució política’ que propugna Bernie Sanders per als Estats Units?
Repassem els aspectes principals de la campanya del candidat a la nominació demòcrata


VilaWeb.cat  


El senador per Vermont, Bernie Sanders, que té setanta-quatre anys, ha aixecat una expectació considerable com a candidat a les primàries del Partit Demòcrata nord-americà. Els actes on intervé s’omplen com no s’havia vist des de la campanya de Barack Obama del 2007. De fet, l’assistència als seus mítings triplica i quintuplica la dels de la seva contrincant, Hillary Clinton, que compta amb el suport de la cúpula del partit i de bona part de l’establishment nord-americà. Sanders, que té l’ajut de la xarxa d’activisme cívic MoveOn –amb vuit milions de membres–, proposa una ‘revolució política’ i diu que res no canviarà sense aquesta revolució. La seva web de campanya rep els visitants amb la pregunta: ‘A punt per a començar una revolució política?’
La majoria dels analistes i mitjans nord-americans no creuen que Sanders tingui gaires opcions de vèncer la candidatura de Clinton. I encara menys opcions de victòria en cas d’arribar a la cursa per la Casa Blanca. Sigui com sigui, les seves propostes obliguen Clinton a virar cap a l’esquerra per contrarestar la força del moviment popular que li dóna suport. Alhora, el magnat de la informació Michael Bloomberg, ex-batlle de Nova York, prepara una candidatura independent si els candidats demòcrata i republicà són Sanders i Donald Trump, respectivament. Bloomberg podria tenir lliure el carril central i presentar-se com una solució moderada entre els ‘extremistes’ a banda i banda.
Amb tot, Sanders ha posat la directa i no pensa pas atenuar el seu discurs ‘revolucionari’ mentre tingui opcions de guanyar alguns caucus demòcrates. Però, quina és aquesta revolució? Quines propostes i compromisos fa Sanders que hagin atret l’atenció de les classes populars i mitjanes nord-americanes i, sobretot, dels joves? Què el diferencia de Hillary Clinton en la cursa cap a la nominació demòcrata? Vegem-ne alguns dels elements principals:
Desigualtat econòmica
 Sanders propugna una redistribució de la riquesa dels EUA. Diu que 400 famílies són més riques que la suma de la meitat del país. Per això proposa d’apujar els imposts als rics i a les grans corporacions per a invertir en benestar social de la classe mitjana i la classe popular del país. Per exemple, vol que s’estableixi un salari mínim de 15 dòlars per hora treballada que hauria de ser plenament vigent el 2020.
‘La desigualtat de riquesa i d’ingressos és la gran qüestió moral, econòmica i política del nostre temps. Ens enfrontem a una classe multimilionària que ha comprat el nostre sistema polític per enriquir-se’, diu Sanders, que ha fet seves algunes de les proclames del moviment Occupy Wall Street.
Reforma de Wall Street i el sistema bancari
 Sanders vol implantar un impost per a les transaccions especulatives que ha de servir per a finançar les beques universitàries. Ha anunciat que si arriba a la Casa Blanca trencarà el monopoli de les grans firmes de Wall Street. A més, ha avisat que vol desmantellar els grans bancs. ‘La classe mitjana i la classe treballadora han fet surar els bancs –diu–. Ara és la nostra hora.’
Universitat gratuïta
 Una de les propostes estrella de Sanders és que la universitat sigui gratuïta per als estudiants de tot el país. Diu que el govern és irresponsable per haver permès que milions d’estudiants s’hagin d’endeutar fortament per pagar-se la universitat. L’impost que vol posar a Wall Street ha de servir per a finançar les beques universitàries.
Immigració
 Sanders és favorable a la reforma migratòria que va tombar el senat, que preveia de concedir la ciutadania a onze milions d’immigrants en situació irregular. Però també fa una crida a frenar el programa de treballadors temporals que proporciona a les empreses mà d’obra immigrant amb salaris baixos. Segons Sanders, aquest programa de contractació temporal dispara la desocupació juvenil.
Legalització de la marihuana
 La revolució de Sanders també implica donar als estats el poder de legalitzar la marihuana i eliminar-la de la llista de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units per a substàncies d’ús controlat. Considera que el millor model per al tractament de la marihuana és la no-intervenció del govern federal.
Canvi climàtic
 El candidat a les primàries demòcrates també fa bandera de la lluita contra el canvi climàtic. Sanders proposa d’eliminar els descomptes impositius a les empreses de combustibles fòssils i apujar els imposts de les plantes industrials que funcionen amb carbó. A més, s’ha compromès a promoure la instal·lació de deu milions de teulades amb panells solars d’ara al 2020.
Política exterior i conflictes de Síria i l’Afganistan
 Sanders s’oposa a la guerra de l’Irac i va alertar del perill que l’Afganistan es convertís en el nou Vietnam dels Estats Units. Proposa la retirada total de les tropes a l’Afganistan. A més, considera que la batalla contra l’anomenat Estat Islàmic s’ha de fer des de països com ara l’Aràbia Saudita, que té els recursos militars i financers necessaris per a derrotar el grup islamista. També s’oposa a la creació d’una zona d’exclusió aèria a Síria.
Ha donat suport a la imposició de sancions contra Rússia que ha impulsat Obama arran de la intervenció en el conflicte d’Ucraïna. També avala els pactes de l’administració Obama amb l’Iran sobre el programa nuclear. Com en aquestes qüestions, Sanders va donar suport al restabliment de la relació comercial i diplomàtica amb Cuba.
Israel-Palestina
 Aquesta és una qüestió central en la política exterior i les aliances internacionals nord-americanes. Sanders és partidari de la solució dels dos estats. ‘El poble palestí mereix un estat propi –diu–, una economia pròpia i suport econòmic del nostre poble.’ I afegeix: ‘I Israel necessita poder viure en pau i seguretat sense atacs terroristes.’
Sanitat pública
 És un altre dels camps de batalla de Sanders. Vol retirar poder al sector privat per tornar-lo a l’estat. Defensa que l’atenció mèdica ha de ser un dret i no un privilegi. Exigirà a les companyies farmacèutiques que expliquin quant gasten en investigació i fabricació dels seus medicaments. A més, vol permetre al govern d’intervenir en la regulació del preu de les medecines. Si bé Clinton vol mantenir el sistema de salut impulsat per Obama –l’anomenat ‘Obamacare’–, Sanders proposa un pla de salut universal finançat amb els imposts de les rendes més altes.
Pena de mort i possessió d’armes
 Sanders s’oposa fermament a la pena de mort. Durant tota la seva carrera política ha pugnat per l’abolició de la pena de mort a tot el país. El 2005 va dir: ‘M’agradaria veure el meu país al costat de les democràcies europees i no al costat de països com la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita i aquells que encara apliquen la pena de mort.’ En una altra qüestió sensible del debat constitucional nord-americà com la possessió d’armes, Sanders és partidari de prohibir determinades armes semiautomàtiques i de verificar els antecedents immediats als propietaris d’armes.


© Partal, Maresma i Associats sl