The Real Madrid would close another deal with Punic jumped just as the plot

A report by the Civil Guard reveals a company of the plot intended to win 3% of the benefits obtained with Viajes Barceló 'tour' and VIPs seats at the Bernabeu

E l responsible corporate online reputation Punic plot charged in the case, Alexander Peter, was about to close a new business contract with  Real Madrid  when he was arrested by the Operative Central Unit (UCO) of the Guardia Civil.

It is included in a report by researchers at the Civil Guard last July 1 included in the final part of the record of the Punic case, the secret of which was raised last week by the head of the Court of Instruction No. 6 of the National Audience week, Eloy Velasco .

Pedro was already working for the club and for the president of the sports club,  Florentino Perez , through the provision of improved public image. Specifically, through Eico Online Reputation Management, members of the corrupt plot were working with Real Madrid between January 2013 and December 2014, during which the club paid the merchant around  300,000 euros  for such work image, explained to The Confidential sources close to the case.

Not surprisingly, also charged in the case  Agustín Conesa Alonso , responsible for Mistral commercial -subcontratada by Eico for work performed to Real Madrid, he admitted to the Civil Guard "collaborating" with the club "by hiring necessary for carrying out the Bernabeu Journal workers ", which made ​​by that company because he felt" a great deal ".

He acknowledged that were Alejandro and his brother  Adrian de Pedro  , which  accused the Canal de Isabel II of issuing false invoices  to pay Propaganda senior PP who actually managed at workers and paid monthly to Mistral, who "got a small profit economic, "which would be" more "in the future, because in his opinion the initiative had great" future prospects ".

It was in fact when the relationship between Peter and Florentino Perez was preparing to give a new qualitative leap when the UCO business stopped first part of the Punic operation on 28 October 2014. " De Pedro has a close business relationship and Real Madrid , which at the time before the arrest would be increased by contract with the club, "says the report cited the Civil Guard , which is accredited by consiera telephone conversations involving various members of the frame end.

The Civil Guard -related document initially to "alleged irregularities in the procurement of the Instituto de Fomento de Murcia" by the trama- it explains that the documents seized at the headquarters of  Eico , researchers found the "draft a contract "between Mistral and Viajes Barceló, it highlighted that the company represented by Conesa Alonso was" interested in hiring "the agency to  commercialize vIPs seats, 'tour' and special packages scheduled at the Santiago Bernabeu .

The company controlled by Conesa Alonso linked commercially with De Pedro in business both undertook with Real Madrid,  planned roll a 3% profit new businesses posed in relation to the white club , as evidenced by the aforementioned report of the UCO. The document, however, was rejected by Alonso Conesa, who told the Civil Guard denied ever having seen or even have treated the subject with anyone.

AUTHOR

ROBERTO BALLESTEROS R.

a major crisis in the EU

Former hedge fund manager and former employee of Goldman Sachs, Raoul Pal warns that some of the largest banks in Europe are on the brink of a crisis reminiscent of 2008.

According to Pal, the shares of Deutsche Bank, Credit Suisse, Santander, Barclays and RBS are falling drastically and sending shock waves throughout the financial world. 

Last month, the head of the European Central Bank, Mario Draghi raised expectations that could increase quantitative easing in March, printing million euros, despite the ongoing economic fears. France last month declared a state of economic crisis amid concerns about the stability of the euro area.

The regulations now require that European banks have more cash to protect against market crises, but Pal warns that the balances have not been cleaned and that negative interest rates are hitting hard at these banks. Pal he said in the news from CNBC: "I look at the big tables long-term actions of these entities and what I see is the most frightening thing I've seen in a while. Banking problems can be much larger than the slowing growth in China and the oil price "concern .

Source: http://www.express.co.uk/finance/city/641080/European-banks-heading-for-collapse-warns-expert

El Real Madrid iba a cerrar otro acuerdo con Púnica justo cuando saltó la trama

  

Un informe de la Guardia Civil revela que una empresa de la trama pensaba ganar el 3% de los beneficios que obtuviera Viajes Barceló con los 'tour' y asientos vips del Bernabéu

El responsable de las empresas de reputación online de la trama Púnica, imputado en la causa, Alejandro de Pedro, estaba a punto de cerrar un nuevo contrato comercial con el Real Madrid cuando fue detenido por la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil.

Así lo recoge un informe elaborado por los investigadores del instituto armado el pasado 1 de julio incluido en última parte del sumario del caso Púnica, cuyo secreto fue levantado la semana pasada por el titular del Juzgado de Instrucción número 6 de la Audiencia Nacional, Eloy Velasco.

De Pedro ya venía trabajando para el club y para el propio presidente de la entidad deportiva, Florentino Pérez, mediante la prestación de servicios de mejora de la imagen públicas. En concreto, a través de Eico Online Reputation Management, los miembros de la trama corrupta estuvieron trabajando con el Real Madrid entre enero de 2013 y diciembre de 2014, periodo durante el cual el club abonó a la mercantil alrededor de 300.000 euros por los mencionados trabajos de imagen, explicaron a El Confidencial fuentes cercanas al caso.

No en vano, el también imputado en la causa Agustín Alonso Conesa, responsable de la mercantil Mistral -subcontratada por Eico para los trabajos realizados al Real Madrid-, admitió ante la Guardia Civil "colaborar" con el club "a través de la contratación de los trabajadores necesarios para la realización del Diario Bernabéu", lo que hacía mediante la mencionada sociedad porque le parecía "un buen negocio".

Reconoció que eran Alejandro y su hermano Adrián de Pedro -que acusó al Canal de Isabel II de emitir facturas falsas para pagar la propaganda de altos cargos del PP- quienes realmente gestionaban a los trabajadores y pagaban mensualmente a Mistral, que "obtenía un pequeño beneficio económico", que sería "mayor" en un futuro, debido a que -a su juicio- la iniciativa tenía gran "proyección futura".

Fue de hecho cuando esa relación entre De Pedro y Florentino Pérez se disponía a dar un nuevo salto comercial cualitativo cuando la UCO detuvo al primero en el marco de la operación Púnica el 28 de octubre de 2014. "De Pedro mantiene una relación estrecha y comercial con el Real Madrid, que en el momento antes de la detención iba a ser aumentada contractualmente con dicho club", relata el citado informe de laGuardia Civil, que consiera este extremo acreditado por las conversaciones telefónicas intervenidas a distintos miembros de la trama.

El documento del instituto armado -relativo inicialmente a las "supuestas irregularidades cometidas en la contratación pública del Instituto de Fomento de Murcia" por parte de la trama- explica que, en la documentación intervenida en la sede de Eico, los investigadores encontraron el "borrador de un contrato" entre Mistral y Viajes Barceló, que ponía en evidencia que la mercantil representada por Alonso Conesa estaba "interesada en contratar" a la agencia para comercializar asientos vips, 'tour' y paquetes especiales programados en el Santiago Bernabéu.

La empresa controlada por Alonso Conesa, vinculado comercialmente con De Pedro en los negocios que ambos emprendían con el Real Madrid, preveía sacar un 3% de beneficio de los nuevos negocios que planteaba en relación con el club blanco, como también pone de manifiesto el mencionado informe de la UCO. El documento, sin embargo, fue rechazado por Alonso Conesa, quien en declaraciones a la Guardia Civil negó haberlo visto nunca e incluso haber tratado del tema con nadie.

AUTOR

ROBERTO R. BALLESTEROS

Greu advertència (cínica) del banc de pagaments internacionals

El Banc de Pagaments Internacionals (BPI o BIS), el conegut com a banc central dels bancs centrals adverteix que el món està indefens davant la pròxima crisi financera.

L'organisme adverteix que les autoritats monetàries s'han quedat sense espai per lluitar contra la propera crisi, ja que les taxes d'interès ja no poden baixar més. En el seu informe anual, el BIS va llançar una crítica a la política monetària global, afirmant que els bancs centrals s'han acorralat a si mateixos després de tallar en diverses ocasions les taxes d'interès per apuntalar les seves economies.

Segons el BIS, aquestes baixes taxes d'interès han alimentat els auges econòmics, i han fomentat la presa excessiva de riscos. L'informe del BIS descriu l'amenaça d'un nou daltabaix en les economies avançades com el "principal risc" que s'està afrontant, a mesura que moltes economies aconsegueixen el cim del cicle econòmic. Segons el BIS, el problema s'agreuja ja que les poblacions del món segueixen envellint, el que provoca que la càrrega del deute sigui més difícil de suportar. Segons l'organisme, els polítics han confiat massa en els augments temporals de creixement mitjançant l'ús del deute, en lloc de "prendre decisions doloroses".

El més excepcional d'aquests informes del Banc de Pagaments Internacionals en els quals l'organisme critica la política dels bancs centrals, és que el BIS és precisament l'organisme que determina totes aquestes polítiques.

Es pot ser més cínic? El cap li tira la culpa als subalterns per les conseqüències d'haver complert les seves ordres. Recordem que el Banc de Pagaments Internacionals, un organisme fundat en la dècada de 1930 conjuntament pel partit nazi i l'imperi britànic, és l'organisme que governa l'economia mundial des de les ombres, en un discret segon pla, utilitzant al Fons Monetari Internacional com màscara. El fet que el BIS es presenti a si mateix com l'organisme "que advertia del perill", és un indicatiu clar que aquest organisme, quan esclatin les futures crisis econòmiques que comportin la necessitat d'un canvi de sistema, serà el que es presentar davant l'opinió pública com "el salvador".

Fuente: http://www.telegraph.co.uk/finance/economics/11704051/The-world-is-defenseless-against-the-next-financial-crisis-warns-BIS.html

Porque el banco de Hungria acumula pistolas y balas?

¿POR QUÉ EL BANCO CENTRAL DE HUNGRÍA ACUMULA CIENTOS DE ARMAS Y 200.000 BALAS? Según informa Bloomberg, el banco central de Hungría ha hecho acopio de pistolas y munición.

“El banco central de Hungría, que ya enfrenta críticas por una ola de gastos que van desde bienes inmobiliarios hasta bellas artes, ahora está reforzando ampliamente sus fuerzas de seguridad, citando a la crisis migrantes y a las potenciales amenazas de bomba, entre los pretextos para hacerlo. El Banco Nacional de Hungría compró 200.000 rondas de munición de guerra y 112 armas de fuego para su empresa de seguridad, según documentos publicados en un sitio web que controla las adquisiciones públicas”

El gobernador del banco central Gyorgy Matolcsy ha justificado el rearme de sus fuerzas de seguridad aduciendo “riesgos de seguridad internacionales” Esta compra de armas se produce enmedio de la grave crisis migratoria que azota países centroeuropeos, entre los que destaca, por la contundencia con el trato hacia los inmigrantes, el gobierno del Primer Ministro Viktor Orbán en Hungría.

Fuente: http://www.zerohedge.com/news/2016-02-18/hungarian-central-bank-hoards-200000-bullets-hundreds-guns-due-security-risks http://www.bloomberg.com/news/articles/2016-02-18/hungary-central-bank-stockpiles-guns-bullets-citing-terror-risk

Salarios desproporcionados del BCE

Los presidentes del BCE se han subido el sueldo un 12% desde el estallido de la crisis financiera

El sueldo de Mario Draghi como presidente del Banco Central Europeo aumentó un 1,6% en 2015, hasta los 385.860 euros El total de los salarios base del comité ejecutivo y del consejo de supervisión ascendieron el año pasado a 2.454.405 euros (2.285.378 euros en 2014)

Draghi anuncia que el BCE revisará su política monetaria en diciembre NOTICIAS Los analistas ven preocupación en el tono de Draghi y dicen que mantiene el “dedo en el gatillo”
Una activista planta cara a Draghi al grito de “¡hay que acabar con la dictadura del BCE!”

El sueldo de Mario Draghi como presidente del Banco Central Europeo (BCE) aumentó un 1,6% en 2015, hasta los 385.860 euros, una mejora que cuadruplicó la subida del 0,4% del año anterior, cuando el salario básico anual del presidente de la entidad alcanzó los 379.608 euros

. De este modo, la subida de la retribución salarial percibida por Mario Draghi se situó muy por encima de la tasa de inflación interanual de la zona euro, que en diciembre de 2015 fue del 0,2%.
De hecho, el alza del 1,6% aplicado al sueldo del banquero italiano es el mayor incremento anual recibido por Draghi desde que iniciara su mandato en noviembre de 2011, tras las subidas del 0,8% en 2012, del 1,1% en 2013 y del 0,4% en 2014. Desde su llegada a la presidencia del BCE en 2011, el salario básico del máximo responsable de la política monetaria de la eurozona se ha incrementado un 3,9%, mientras que desde el estallido de la crisis financiera en 2007, el cargo de presidente del BCE ha visto incrementado su salario en un 11,7%

Por su parte, el vicepresidente del BCE, Vitor Constancio, recibió en 2015 un salario básico de 330.744 euros, en comparación con los 325.392 euros que ganó en 2014, lo que representa una subida del 1,6%, la misma mejora aplicada al sueldo de Draghi y del resto de miembros del Comité Ejecutivo del BCE.

En esta línea, los sueldos del resto de miembros del directorio del BCE que permanecieron todo el año en el cargo (Peter Praet, Benoît Coeuré, Yves Mersch) también subieron un 1,6%, desde los 271.140 euros anuales hasta los 275.604 euros anuales.

Por su parte, Sabine Lautenschläger, que reemplazó en enero de 2014 a su compatriota Jorg Asmussen, vio mejorado su salario un 8,7%, hasta 275.604 euros, frente a los 253.457 euros del ejercicio anterior, cuando no cobró la anualidad completa.

Por su parte, los miembros del BCE empleados en el Consejo del Mecanismo Único de Supervisión, exceptuando a Sabine Lautenschläger, recibieron en conjunto 635.385 euros en el segundo año de vida del organismo, de los que 275.604 correspondieron al salario de su presidenta, Danièle Nouy, que vio mejorado un 1,6% su sueldo básico en relación a 2014.

El BCE precisó que los ejecutivos de la entidad y los miembros a tiempo completo del Consejo de Supervisión reciben un salario base y otros complementos por residencia y representación. Sin embargo, el presidente de la institución dispone de una residencia oficial propiedad del BCE en lugar de dicha prestación por residencia. Por su parte, los miembros del Consejo de Supervisión empleados por el BCE que trabajan a tiempo parcial reciben, además del sueldo base, un salario variable basado en el número de reuniones a las que asisten.

En 2015, el importe abonado por este concepto fue de 352.256 euros, frente a los 74.776 euros de 2014. "De acuerdo con lo dispuesto en las condiciones de contratación del personal del Banco Central Europeo, los miembros del Comité Ejecutivo y del Consejo de Supervisión tienen derecho a complementos salariales por residencia, hijos y educación, en función de sus circunstancias individuales", explicó el instituto emisor europeo. En esta línea, añadió que los salarios básicos están sujetos a tributación a la Unión Europea y a deducciones en relación con las aportaciones al plan de pensiones y a los seguros médico y de accidente, mientras que las prestaciones sociales no están sujetas a tributación y no computan a efecto de pensiones

. En términos generales, el BCE dedicó a gastos de personal, que incluyen salarios, complementos salariales, primas de seguros y gastos diversos para los empleados, un importe total de 306,4 millones de euros, lo que supone un alza del 25% respecto a los 244,9 millones que dedicó a esta partida en 2014 como consecuencia principalmente del incremento del número de empleados. Al final de 2015, la institución contaba con el equivalente a 2.871 empleados a tiempo completo, frente a los 2.577 que tenía a finales de 2014, con un total de 299 bajas durante el año, frente a las 681 de 2014, mientras que las nuevas contrataciones o cambios de contrato sumaron un total de 648, frente a las 1.458 del año anterior.

Perillosa i misteriosa organització

LA PERILLOSA I MISTERIOSA ORGANITZACIÓ DE LA QUAL NINGÚ HA SENTIT PARLAR

El següent article ha estat escrit per Gordon Duff per a la web New Eastern Outlook.

Duff és un marine veterà de la guerra del Vietnam, expert en assumptes de seguretat i membre directiu de la cèlebre web alternativa (i molt conspiranoica) Veterans Today.

El que s'exposa en aquest article resulta tan sorprenent i estrany, que val la pena reproduir-, Ni que sigui a manera de curiositat. S'hi parla d'una sorprenent aliança secreta entre Alemanya i Israel propiciada per una perillosa organització oculta.

Sincerament,  no sabem si això és una cosa real o és una bogeria conspirativa amb tints de manipulació, però com a mínim, fa pensar i resulta interessant. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions i utilitzar les seves pròpies neurones, sempre amb esperit crític ... Al maig de 2014, un informant d'alt nivell vinculat al Departament de Justícia de Estats Units va visitar la redacció del web Veterans Today per revelar-los una estranya història.
Segons l'informant, Alemanya segueix, des de fa dècades, un protocol secret juntament amb Israel, mitjançant el qual, Alemanya finança la investigació i producció d'armes per a Israel i subministra a Israel submarins específicament configurats per al llançament de míssils nuclears de creuer, a canvi d'armes nuclears que Israel li subministra secretament a Alemanya. En aquest moment, els membres de Veterans Today es van preguntar "per què raó" Alemanya, una potència de la OTAN , voldria disposar d'armes nuclears, cosa que no tenia massa lògica.

I aviat van descobrir que hi havia molts assumptes ocults després d'aquesta estranya història ... Estem parlant d'un assumpte molt tèrbol, que involucra un govern a l'ombra format per descendents del nazisme que governen Alemanya i que han jurat enderrocar el "corrupte Occident i als seus democràcies decadents". Una història tan estranya, que mereix ser explicada perquè cadascú treguis les seves pròpies conclusions.

REREFONS

Aquestes últimes setmanes s'està parlant de la solució diplomàtica per al programa nuclear de l'Iran i de l'acord de Rússia per proveir l'Iran amb els podersos sistemes de defensa aèria S300, que poden alterar els equilibris geo-estratègics a la regió.
Tot això ha tornat al primer pla les discussions sobre el programa nuclear secret d'Israel i per quina raó aquest programa nuclear mai ha estat objecte de sancions internacionals. I heus aquí on apareix el més estrany d'aquesta història ...

Què passaria si el programa nuclear d'Israel no fos del tot propi?

Què passaria si es descobrís que algú més va ser responsable d'aquest desenvolupament d'armes nuclears?
I no, no estem parlant només dels francesos subministrant la seva tecnologia nuclear, sinó d'una altra nació, o més aviat d'una agència d'intel·ligència molt perillosa d'una nació determinada; una agència secreta que va sobreviure als conflictes ia les maquinacions de les dècades de 1930 i 1940. Estem parlant d'una organització misteriosa, que sembla treta d'una novel·la de James Bond i que respon al nom de DVD.
El més curiosos és que qualsevol persona que investigui sobre DVD es veu condemnada a l'ostracisme i acaba sent tractada com una boja, acaba morta o és tancada a la presó. L'ARTICLE MISTERIÓS

El web Veterans Today va rebre un article publicat fa un any a Die Welt, escrit pel coronel Hans Rühle, ex Cap de Planificació del Ministeri de Defensa d'Alemanya.
Va ser enviada a la redacció de Veterans Today per un ex investigador de l'AIEA (Agència Internacional d'Energia Atòmica), un físic nuclear. El que havia de dir era alhora sorprenent i dramàtic. El títol de l'article, publicat en alemany és: "Hat Deutschland Israels Atomwaffen finanziert?" ( "¿Ha finançat Alemanya el programa nuclear d'Israel?")
L'escrit detallava i provava no només l'existència del programa nuclear d'Israel, sinó que esbossava una àmplia complicitat criminal del govern alemany que hauria d'haver ressonat per tot el món i copat les portades de revistes i diaris. No obstant això, l'article va ser oblidat immediatament, mai es va traduir a l'anglès i mai citat per ningú, ni tan sols per aquells el treball és fer complir els tractats de no proliferació nuclear. L'article és, de fet, una àmplia confessió de la complicitat del govern Alemany en un complot estrany i sinistre de proporcions èpiques.

LA RESPOSTA ISRAELIÀ

Gairebé immediatament després de la publicació de la versió en anglès de l'article en Veterans Today, el diari israelià, Haaretz, va publicar el que sembla ser una resposta, un intent per donar-li la volta a una divulgació d'informació molt perillosa. El seu article es titula "How Israel 's Dimona nuclear reactor was Concealed from the US" ( "com el reactor nuclear de Dimona va ser ocultat als EUA")

El programa nuclear d'Israel va ser totalment exposat en 1986 per Mordechai Vanunu, posteriorment segrestat i portat de nou a Israel, on va estar reclòs en règim d'aïllament durant 18 anys. La història del diari Haaretz va ser publicada a corre-cuita i no té massa sentit, perquè estableix un nexe nuclear entre Alemanya i Israel sustentat en el presumpte sentiment de culpabilitat d'Alemanya després dels fets a la Segona Guerra Mundial . La veritat és molt més que això i hi ha alguna cosa molt desagradable succeint després del teló.
DEUTSCHE VERTEIDIGUNGS DIENST (DVD)

A principis d'aquest any, un escriptor i analista d'intel·ligència britànic anomenat Michael Shrimpton va ser condemnat a presó. Va ser declarat culpable per informar el govern britànic que una arma nuclear portada de contraban des de Bremerhaven, Alemanya, s'havia col·locat estratègicament a Londres perquè la seva explosió destruís l'estadi olímpic durant els Jocs Olímpics de Londres en 2012.

Shrimpton va reivindicar en l'audiència pública, que una organització alemanya coneguda com DVD o Deutsche Verteidigungs Dienst (Serveis de Defensa Alemanys), un "vestigi" nazi de la Segona Guerra Mundial amb "franquícies" per tot el món, era la responsable de l'intent de atemptat. Shrimpton va ser ingressat per a un examen psiquiàtric, va ser linxat per la premsa i va ser tancat injustament a la presó, condemnat sobre la base d'haver realitzat ell mateix les amenaces.
Per tant, aquest escriptor, autor de "Spy Hunter" i actiu de la NSA es troba en una cel·la a la presó, silenciat, i no se li permet rebre visites, ni trucades telefòniques, ni correspondència i no té privilegis per publicar res. Shrimpton afirma que va ser condemnat per haver exposat l'existència de DVD; un grup terrorista nazi, que segons ell, dirigeix ​​Alemanya i que també dirigeix ​​els Estats Units a través de la família Bush. CHRISTOPHER STORY

El 2010, Christopher Story, conegut per molts com Edward Harlem, va morir misteriosament. Gent del món de la intel·ligència, creuen que Story va ser assassinat per DVD. Així ens parlen d'ell en Wikipedia: Christopher Edward Harle Story, (1938 - 14 juliol del 2010) va ser un escriptor, editor i assessor del govern britànic especialitzat en intel·ligència i assumptes econòmics, que és potser millor conegut per la seva col·laboració amb el desertor del KGB Anatoliy Golitsyn en el llibre de 1995, "l'Engany de la Perestroika".  Christopher Story, va ser fill del coronel Henry Harle Story, condecorat amb la Creu Militar dels cameronianos; va ser educat a Eton College i Christ Church, Oxford, i després va treballar com a escriptor industrial a Canadà. El 1963, va formar la seva pròpia empresa editorial especialitzada en intel·ligència i va fundar el "World Reports Limited". Des de 1970, Story va editar i va publicar el "International Currency Review", que incloïa entre els seus subscriptors al Banc Mundial, la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra. Story es va convertir en assessor econòmic de la primer ministre Margaret Thatcher, i el 1991, un any després de la seva renúncia, va publicar "soviet Analyst" a causa de la seva continu escepticisme sobre Mikhail Gorbatxov, la perestroika i la versió oficial dels esdeveniments en la Unió Soviètica. "Soviet Analyst" era una respectada revista els editors anteriors van incloure a Robert Conquest i Tibor Szamuely.

Christopher Story, va ser agent dels serveis secrets britànics, cosa que no s'inclou en la seva biografia oficial. Story, un professor respectat en temes globals de divises i d'intel·ligència va parlar d'una organització creada durant la dècada de 1920, formada per una coalició entre la família Bush als EUA, llavors part del cartell bancari Harriman-Rothschild radicat a Nova York i la City de Londres i el "Projecte Hitler", del qual també havia escrit encertadament Webster Tarpley en la seva biografia no autoritzada de George HW Bush.

D'acord amb Story, aquest grup que controlava la Reserva Federal als Estats Units i la majoria dels bancs centrals del món va seguir una agenda per conquerir el món, alhora oberta i alhora encoberta. Story va definir a Hitler com a un "titella" d'aquesta organització, que més tard es diria DVD (Deutsche Verteidigungs Dienst). El primer ministre britànic, Edward Heath, era un operatiu de DVD com també ho va ser el primer ministre Tony Blair i un important nombre d'alts polítics britànics.

LA SIGNATURA pedòfila DE DVD

Les xarxes de pedofília en els EUA i la Gran Bretanya , que recentment han estat tretes a la llum, com són l'escàndol pedòfil de Westminster a Gran Bretanya i l'escàndol Franklin als EUA, tenen a veure amb un tràfic de nens vinculat amb la família Bush , amb desenes de prominents legisladors nord-americans i amb els principals líders corporatius de les grans empreses multinacionals . Va ser en la dècada de 1980 quan la magnitud del problema de les xarxes pedòfiles a gran escala, que afectaven els més alts nivells dels governs (i en particular en els països de l'OTAN), va sortir a la llum. La família Bush i DVD van ser trets a la llum pel periodista de Houston, Tom Philpot. El seu documental de 1981, "Boys for Sale" (Nens en Venda) exposava xarxes d'explotació infantil regionals als més alts nivells del govern dels Estats Units i en el centre dels quals hi havia la organització DVD.
Però tothom ha oblidat el documental de Philpot. No en va, la pel·lícula de Philpot ha estat anomenada "El Documental Oblidat." LEE Wanta Wanta, era un confident proper al president Ronald Reagan, que es va exercir com a Coordinador d'Intel·ligència de la Casa Blanca. La biografia de Wanta, titulada "White Swan, Black Hat", parla de la seva acolorida carrera en el camp de la contra-intel·ligència i les finances mundials.  Wanta també parla de la guerra oberta a Washington, en aquest moment, entre els que donaven suport al president Reagan i els que es van aliar amb un grup Europeu, amb seu a la ciutat de Dachau, al nord de Munic; aquest grup era l'organització DVD. Segons Wanta, DVD es remunta a molt abans de la Segona Guerra Mundial i en ell participaven la família Bush i altres "conservadors" americans que estaven aliats amb el sistema de la Reserva Federal, controlat per la família Rothschild. Mentre treballava per Reagan, Wanta va acumular un fons multimilionari massiu que pretenia acabar amb el control de la Reserva Federal sobre els EUA, pagar tots els deutes i restaurar la infraestructura d'Estats Units. Mentre Wanta estava a Suïssa sota cobertura diplomàtica, investigant al cap d'operacions de DVD Hans Brand, també conegut com "Marc Rich", (confident de Clinton des de feia molt temps), Wanta va ser segrestat i empresonat.

Més tard Wanta va ser "extradit" a l'estat de Wisconsin, on va ser condemnat a 22 anys de presó per "evasió d'impostos", un càrrec absolutament fraudulent. Els fons en fideïcomís d'acord amb els protocols de Reagan-Wanta-Mitterrand, van ser saquejats pels agents de DVD que treballen amb la família Bush, mentre Wanta era empresonat. El que el cas Wanta confirma, no és només l'existència de DVD, sinó que el president Reagan veia DVD com una amenaça molt real; Reagan també va citar a DVD com a còmplice de l'intent d'assassinat contra ell el 1981, realitzat per un amic de la família Bush, John Hinckley.

9/11 REDUX

D'acord amb el coronel Hans Rühle, identificat com un possible actiu d'intel·ligència d'una organització desconeguda, Alemanya es va involucrar en dècades d'enganys cap a tota la població. Dos d'aquests enganys van incloure el finançament del que afirmaven ser "una planta de dessalinització" que no estava a prop de cap jaciment salinitzat d'aigua i el finançament d'un "enorme complex tèxtil" que mai va fabricar ni un tovalló. Un d'ells era el reactor de Dimona, a Israel; l'altre una instal·lació de processament de plutoni per a la fabricació d'armes nuclears, també a Israel.

Segons Rühle, aquestes dècades d'enganys que han portat al món a la vora de la guerra una vegada i una altra, es van deure al sentiment de "culpabilitat de guerra" que tenia Alemanya, una mena de pagament per remordiments per part d'Alemanya, un argument fals que també va defensar el diari israelià Haaretz en el seu article anteriorment esmentat.

Però que Alemanya construeixi un arsenal nuclear il·legal utilitzant a Israel com "home de palla" per "remordiment", manca de tota credibilitat. Alemanya, representada per Prescott Bush and Company (germà del president George HW Bush) va arribar a dirigir una planta d'enriquiment nuclear a Sud-àfrica en una data tan tardana com 2003 i va estar implicat en la venda de centrifugadores nuclears a Líbia. El seu "agent", operatiu de l'organització DVD, era Johan Meyer, que va ser detingut a Sud-àfrica el 2004, i que després va desaparèixer. En 2014, documents del Departament d'Energia dels EUA van ser alliberats, demostrant categòricament que els atemptats del 9/11 van implicar armament nuclear de baixa intensitat.  Fuites posteriors d'expedients d'investigació apuntaven, no només a un grup d'operacions Arabia-israelià treballant a Fort Lee, Nova Jersey, directament vinculat amb la destrucció de les torres bessones, sinó que citen a Israel ia agents clau de la família Bush com a claus per a la planificació dels atemptats de l'11-S.

En els mitjans alternatius, es creu generalment que el PNAC (Projecte per a un Nou Segle Americà) va impulsar aquests atemptats per convertir-los en un nou "Pearl Harbor" que justifiqués la presa de control nord-americà d'Orient Mitjà.  Però com succeeix amb el suposat "remordiment alemany" respecte a Israel, la suposada recerca d'un nou "Pearl Harbor" resulta insubstancial i massa convenient.

EUA podria haver estat empès a la guerra tan sols amb un cotxe bomba o amb un simple assassinat. No calia posar en escena una cosa com l'11-S, potser l'operació militar més complexa de la història. Pocs recorden que el suposat motiu que va portar a "Bin Laden" a organitzar els atemptats de l'11-S va ser el fet que les dones nord-americanes havien servit a l'Aràbia Saudita durant l'Operació Escut del Desert i que la seva presència, d'alguna manera, " va profanar els llocs sants de l'Islam ". Una excusa vaga que no es corresponia amb la magnitud dels atemptats posteriors. Un examen superficial de la intel·ligència disponible sobre l'organització DVD, mostra que guarda paral·lelismes amb el Consell de Relacions Exteriors, una organització privada amb enorme influència en la política exterior dels EUA.

Durant anys, les organitzacions d'intel·ligència han ensopegat amb misteriosos secrets, societats estranyes, cultes, càbales i càrtels. Per tal d'afegir un sentit d'unitat i estructura, es van desenvolupar termes i noms per definir a aquestes organitzacions, com són la Màfia jázara, el Grup Bilderberg, els Illuminati, la Noblesa negra i molts altres que sonen més a fantasia desgavellada i conspiranoia embogida. Però l'únic que se sap és que el que veiem i intuïm: ISIS i el seu estrany avanç, impulsat per aliats invisibles; un món d'eleccions arreglades i democràcia segrestada; economies manipulades i governs obedients de grans poders financers, en els quals ja no existeixen líders polítics reals ... manipulacions massives a gran escala, que no podrien realitzar-se sense l'existència d'organitzacions ocultes com DVD. Sabem que tot el que fan aquestes organitzacions secretes i poderoses, no té res a veure amb els diners; perquè ja no els queda res per comprar. Podria existir un grup només dedicat a dominar i destruir? Hi ha alguna recompensa inherent a crear el caos que nosaltres desconeixem? Semblen preguntes desgavellades i absurdes, però només hem de fixar-nos en el que han fet gent com Bush o Blair, Cheney o Netanyahu. Veient-se a ells, un s'acaba preguntant si no serveixen al mal pel mal ...

Font: http://journal-neo.org/2015/05/03/so-much-more-than-nuclear/ http://www.welt.de/politik/ausland/article139492567/Hat-Deutschland-Israels-Atomwaffen-finanziert.html http://www.express.co.uk/news/uk/539967/Michael-Shrimpton-Bomb-Threa

Argentina declara emergència electrica

Argentina declara emergència elèctrica nacional

El ministeri d'Energia i Mineria anunciar racionament a través de talls programats i distribuïts geogràficament. Al·leguen que la mesura busca "enfrontar les condicions meteorològiques extremes".

El Govern de l'Argentina va declarar aquest dimecres emergència nacional sector elèctric i va anunciar que farà retallades programats d'energia en les dues principals ciutats del país.

Un comunicat difós pel ministeri d'Energia argentí va assenyalar que la mesura busca "enfrontar les condicions meteorològiques extremes" que es presenten en aquests dies d'estiu i que causen que la demanda de potència dels usuaris d'energia elèctrica s'incrementi batent diàriament els registres històrics. la nota assenyala a més que sumat a les condicions meteorològiques està "la precarietat del sistema de generació i distribució elèctrica" ​​del país. per aquesta raó, la cartera ministerial sol·licita a les principals distribuïdores de l'energia a que realitzin talls programats rotatius d'aproximadament el 5 per cent de l'energia elèctrica distribuïda. Els talls es distribuiran geogràficament, comunicant amb antelació el detall de les zones afectades i es faran entre les 13H00 i les 16H00 hores de cada dia hàbil.

"Lamentem aquestes circumstàncies, però creiem que la nostra responsabilitat ens obliga a anticipar la necessitat d'interrupcions de forma tal que la ciutadania pugui prendre les precaucions que corresponguin ", indica el ministeri en el comunicat.

EN CONTEXT

el president de l'Argentina, Mauricio Macri, ha emprès un seguit d'accions des que ocupa la Casa Rosada han estat rebutjades pels argentins. l'increment de les tarifes dels principals serveis públics, la llum elèctrica, que va patir un augment entre 200 i 300 per cent a partir de febrer, ha generat diverses manifestacions en contra des que va iniciar el 2016. Informa Telesurtv

Guerra vital, motivo: el control del agua

Guerras globales del agua: privatizacion y fracking “derecho humano” a la “asequibilidad” del agua solapa su privatización, no resuelve la sed global, sino la mercantiliza. Hay que atreverse a ir más allá del primitivo y vulgar “mercado” para propinar un golpe de timón ciudadano y, sobre todo, humanista, que transcienda al agua como un “derecho de supervivencia”.

El analista internacional y bloguero de teleSUR, Alfredo Jalife, presenta este jueves su libro Las Guerras Globales del Agua: Privatización y Fracking, una historia que envía un mensaje humanístico ante la creciente amenaza de las trasnacionales estadounidenses que buscan apoderarse del líquido vital.
“El agua no puede ser visto como un costo financiero, no estamos hablando de petróleo, sino de líquido vital.

El agua debe ser tratada como un derecho de superviviencia”, así lo visualiza el analista mexicano, de origen libanés, especializado en relaciones internacionales, economía, geopolítica y globalización. Jalife explicó en exclusiva para el sitio web de teleSUR, que en los actuales momentos el agua es motivo de una guerra global.

"Si bien en el siglo XX fue el petróleo, el siglo XXI es del agua". “Si dejamos que las transnacionales se apoderen del agua, mañana nos van a cobrar el derecho a respirar”, emplazó el especialista escritor de otros 13 libros. Jalife comentó que la situación actual es precaria y no sólo es de asunto mercantilista, sino de supervivencia.

"Estados Unidos se está aprovechando de la crisis del agua que se registra desde el norte de África hasta Asia central donde los países más vulnerables son Yemen, Somalia y Pakistán.

En México, por ejemplo, tenemos el peor escenario para el país, pero el mejor para EE.UU." Privatización El asunto de la privatización del agua ha llevado a un alza del 400 por ciento, en promedio, en todo el mundo.

Jalife explica que existen dos enfoques para palear la situación de la crisis del agua: el humanista y la del mercado. “El enfoque del mercado lo estamos padeciendo actualmente en México”. En la zona oriental de Ciudad de México hay alrededor de 15 millones de habitantes y es la zona más afectada por sus asentamientos irregulares y la presencia de trasnacionales que pretenden cobrar hasta la captación del agua de la lluvia. “Aquí podemos tener una revuelta ciudadana, pues estamos hablando de un gran negocio, porque hay tres trasnacionales que están impulsando la privatización junto con el Banco Mundial, quienes están viendo que el agua es el oro blanco del siglo XXI”, apuntó. Fracking

Respecto a la fractura hidráulica con la que EE.UU. perfora el subsuelo para extraer el gas esquisto destacó nuevamente las grandes cantidades de agua que no hay y que se necesitan, como en Monterrey frontera mexicana con EE.UU. México es la tercera potencia mundial en términos de reservas de gas pizarra, de segundo Argentina y en primer lugar China.

Es por ello,que Washington busca apoderarse de esta fuente natural de la que pretenden desviar un río para llevar agua a la zona. “Este es el fracking, la visagra de dos privatizaciones, petróleo y el agua”.

Alerta que esto no se detendrá, Wall Street necesita ser un depredador para sostener la bolsa de valores, puntualizó

El CGPJ esborra proves incriminatories

El CGPJ es fa "un Bárcenas 'i esborra la gravació d'un Ple: era prova d'una denúncia contra Lesmes

Els vocals progressistes van recórrer al Suprem ja que el seu president no els va deixar participar en la renovació de les comissions. Però l'àudio ja no existeix. L'òrgan constitucional argumenta que només grava les sessions per elaborar l'acta i que després s'esborren.

Les vocals progressistes crítiques del Consell General del Poder Judicial han denunciat que l'òrgan constitucional ha esborrat l'àudio de la sessió plenària del 29 de gener de 2015, enregistrament que havien demanat que es aportés com a prova davant el Tribunal Suprem en una denúncia presentada contra el seu president, Carlos Lesmes. Roser Bach, Victoria Cinto, Clara Martínez de Careaga i Concepció Sáez van recórrer al Suprem, perquè considera que en aquest Ple es van saltar les normes legals.

Denuncien que la majoria conservadora controlada per Lesmes va decidir no renovar els vocals components de les comissions, quan la renovació anual està prevista en la Llei Orgànica que regula a aquest òrgan per facilitar la rotació dels seus integrants. Especialment, la poderosa Comissió Permanent a través de la qual Lesmes governa la Justícia. "Era un ple conflictiu i és raonable que es guardés la gravació , no entenem que s'esborrés", sostenen en fonts de les vocals progressistes que van recórrer davant la Sala del Contenciós-Administratiu dels acords i davant la qual van demanar que s'aportés la gravació com a prova.

L'òrgan constitucional ha aclarit a través de les seves fonts oficials que la decisió de gravar els plens es va acordar per assentiment de tots els seus integrants en la sessió del 20 de novembre de 2014. Abans de l'inici del següent Ple, Lesmes va precisar que la gravació de l'àudio tenia com a objectiu la elaboració de l'acta per part del secretari general fins a la seva aprovació, "es procedirà immediatament al seu ulterior esborrat". com així es va realitzar amb l'enregistrament de la sessió del 29 de gener, un cop redactat i aprovat l'acta de la sessió .

El Suprem 'va perdre' 4 queixes contra Lesmes Les vocals van aportar en el seu recurs davant la Sala III del Tribunal Suprem l'acta amb els acords del Ple, però volien demostrar amb l'àudio que no les va deixar participar adequadament en la decisió i amb això es van infringir les normes legals. A més, aprofiten aquest esborrat de la gravació per projectar les formes presidencialistes de Lesmes, a qui acusen d'incórrer en la arbitrarietat i de saltar-se "obertament" les normes legals.

L'embolic està servit, perquè altres denúncies presentades contra Carlos Lesmes han tingut un recorregut diferent que les del comú dels mortals. Així, el Tribunal Suprem va arribar a traspapelar quatre escrits de queixa presentats contra Carlos Lesmes, assumpte que va ser arxivat per l'Audiència de Madrid. Aquests escrits van ser presentats per l'empresari José Vicente Lucas i es van perdre als passadissos del Tribunal Suprem, després de la seva entrada en registre en els dies 27 jun i 5 de desembre de 2012, i el 26 de febrer i 25 de abril de 2013. L'empresari es queixava del procedir de Lesmes, quan era president de la Sala III de l'Audiència Nacional, perquè va dictar una resolució favorable a una multa de l'Agència de Protecció de Dades contra una de les seves empreses, quan aquesta sanció havia estat comunicada fora de termini.

José Vicente Lucas va descobrir fins i tot entre la documentació judicial un carta de l'Agència de Protecció de Dades que reconeixia que la multa de 60.000 euros contra la seva empresa (Saberlotodo Internet) havia estat notificada fora de termini. Aquesta carta és de febrer de 2008 i Lesmes va dictar la seva sentència l'1 d'abril del 2009. El empresari va denunciar a Lesmes davant del Tribunal Suprem, per acusar-lo de dictar una resolució injusta sabent ja que l'escrit de l'Agència es trobava dins de l'expedient judicial. La denúncia mai va entrar en aquesta Sala encara que sí en el Registre, i es va arxivar. Fins en quatre ocasions es va queixar l'empresari davant el Suprem, i en les quatre ocasions els seus escrits es van traspaperar quan el denunciat, Carlos Lesmes, ja era president del CGPJ i del TS. Aquesta denúncia anava dirigida a la Sala Especial del Tribunal Suprem que enjudicia els casos de prevaricació de jutges.

L'empresari es va querellar després contra la secretària judicial de la Sala II del Tribunal Suprem Maria Antònia Cao Barrero, que tramita les causes especials. Aquesta funcionària va aconseguir demostrar a l'Audiència Provincial de Madrid que no havia rebut aquests escrits i la causa va ser arxivada sense que se sàpiga a on van anar a parar. Una proposta desconeguda Ara, l'òrgan constitucional que presideix Lesmes ha reconegut davant el Suprem que va esborrar l'àudio de la sessió del 29 de gener de 2015, segons ha revelat aquest dimecres Confilegal . En el recurs interposat l'abril passat, s'assenyala que malgrat que a sis vocals van sol·licitar la votació individualitzada de la conformació de cadascuna de les comissions i que es comptava amb tres candidatures formals per a la Permanent, Lesmes només va sotmetre a la votació una proposta personal , "desconeguda pel Ple en no haver estat formulada prèviament per escrit, incomplint així de forma clara el que preveu el Reglament d'Organització i Funcionament del Consell". Les vocals crítiques assenyalen davant la Sala Tercera de l'alt tribunal que el president del CGPJ -que ho és també del Suprem-, "fent cas omís" a la seva proposta, es va negar a sotmetre a votació les candidatures formulades i la composició individualitzada de cadascuna de les comissions, vulnerant el seu dret de participació.