Catalunya i la connexió sionista/ CATALUÑA Y LA CONEXIÓ SIONISTA, REFERÈDUM DEL POBLE O PLÀ SIONISTA?
Font: casajuntoalrio
A. Escusa
(article escrit l'any 2006)
Hi ha una branca molt poderosa del nacionalisme català, influenciada des de fa molt per les vicissituds del poble jueu, sobretot pel moviment sionista posterior a la II Guerra Mundial que va donar lloc, el 1948, a la fundació de l'Estat d'Israel als territoris palestins. Aquesta identificació es reafirmava quan al convertir-se en una forma d'atacar al catalanisme per part dels seus enemics, Pío Baroja, per exemple, el 1907 acusava els catalans de ser «els jueus d'Espanya» (1)
Figures destacades del catalanisme van ser acusades de ser jueus, com Companys o Cambó. Molts catalans de diverses ideologies van inclinar les seves simpaties cap al poble jueu i cap a l'Estat d'Israel, la creació va influir tant en feixistes com Josep Plà (meravellat en visitar Israel el 1950) com a antifranquista Salvador Espriu, que presentava a Israel «com la projecció mítica de Catalunya »(2).
Les relacions entre el catalanisme i el sionisme es van consolidar gràcies a l'amistat del pare de Jordi Pujol amb el magnat empresari jueu David Tennenbaum, creador de la Banca Dorca d'Olot, germen del que va ser la futura Banca Catalana (3), operació que consolidar a Jordi Pujol i el seu entorn com a centre del nacionalisme català.
La simpatia cap al sionisme afecta militants de gairebé tots els sectors del nacionalisme, des dels catòlics de Convergència i Unió (CiU), als laics d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i fins i tot a algun grup de l'esquerra extraparlamentària. La simbiosi catalanisme-sionisme ha sintetitzat el "catasionismo", corrent dominant en el nacionalisme català.
Paradoxalment, el sionisme també és una de les majors influències que han tingut els governs del Partit Popular, la ideologia ultraconservadora o neofeixista, està a les antípodes del nacionalisme català. La pressió de catasionismo va aconseguir el 2005 l'increment de les relacions entre Israel i Catalunya, concretades després de la reunió de Maragall amb Shimon Peres, del foment de la cooperació tecnològica entre Catalunya i Israel a través de la Fundació Catalana per la Recerca.
LA XARXA CATASIONISTA
Segons el diari La Vanguardia (4), els polítics catasionistas més importants són l'ex-president Jordi Pujol; Josep-Lluís Carod-Rovira, President d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i actual vicepresident de la Generalitat; Miquel Sellarès, periodista i antic responsable de seguretat en els governs de CiU i avui proper a ERC, Joan Oliver, antic director de TV3 i militant de CiU, i Maria Josep Estanyol, doctora el filologia semítica a la Universitat de Barcelona i militant d'ERC .
Intel·lectuals catasionistas influents són Pilar Rahola, antiga militant d'ERC i avui situada a l'extrema dreta del sionisme (partidària visceral d'Ariel Sharon); el periodista Pere Bonín, Joan B. Culla, historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'escriptora Marta Pessarrodona, el periodista i escriptor Valentí Puig i Lluís Bassat, publicista i candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona.
Però especial atenció mereix el cap de files del sionisme català, Vicenç Villatoro, diputat per Convergència i Unió (CiU), escriptor, periodista i antic director del diari nacionalista Avui i de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens que engloba les emissores de la Generalitat.
Alguns dels catasionistas no passen de tenir certes simpaties i identificació cap a la política de l'Estat d'Israel, desenvolupant la seva comesa silenciosament, mentre que altres exerceixen violentament de comissaris polítics d'Israel a Catalunya, manipulant i triturant, des dels púlpits televisius i els poderosos mitjans de comunicació que els donen suport, qualsevol dissidència cap a la política d'Israel.
Els mitjans de comunicació tall-sionistes
Dels mitjans més pro-sionistes cal destacar en primer lloc el diari Avui, així com La Vanguardia, també receptiva cap al sionisme. Les ràdios i televisions públiques (TV3, C33 i Catalunya Ràdio bàsicament), han perdut part del seu furor sionista des que Vicenç Villatoro va deixar de ser el seu director, encara que en les tertúlies televisives de TV3 i el C33 són fixos els catasionistas més importants, com el propi Villatoro, Rahola, Joan B Culla i altres. També la Fundació Catalunya Oberta és un establiment filosionista.
Així mateix s'ha creat una xarxa de mitjans de comunicació de tendència catasionista, on participen catasionistas prominents. Aquest és el cas de Tribuna Catalana, (
www.tribuna.cat), pàgina dedicada a la política general, que té enllaços al Centre d'Estudis estratègics de Catalunya (CEEC), ambdós dirigits per Miquel Sellarès, ia la Revista Debat Nacionalista, el primer número entrevista a l'historiador catasionista Joan B. Culla, a qui li dedica la foto de portada. La finalitat de la informació d'aquests mitjans és crear un corrent d'opinió favorable a les polítiques d'Israel i contrària a les lluites dels pobles àrabs.
El CEEC realitza estudis i anàlisis de la situació mundial des d'una òptica favorable a l'estratègia ia la ideologia atlantista de l'OTAN i de la política de l'Estat d'Israel. El CEEC defensa la invasió de l'Afganistan per l'OTAN com un fre a la "jihad" (guerra santa musulmana) i pel bé de la seguretat d'Europa i Catalunya, manifestant que l'agressió de l'OTAN és «una opció que pot semblar més "dura" però que en realitat és simplement més realista »(5) en el mateix article s'alegra que la cimera de l'OTAN hagi tingut lloc a Letònia, presentant als russos, al seu president Putin i al seu control del gas i el petroli com a enemics per a Europa. En un altre article s'ataca la política exterior de Zapatero per considerar-antiamericana, antiisraeliana i proárabe. Lamenta que la decisió (finalment revocada) de vendre avions i vaixells a Veneçuela hagi posat en perill l'amistat amb els Estats Units (6). La vocació intoxicadora d'aquest mitjà queda evident quan identifica subtilment la política exterior del govern del PSOE amb el franquisme i aquest amb el món àrab: en un article que porta per títol "¿Espanya es posiciona contra el govern d'Israel?", El CEEC afirma: «en l'altra banda de l'arc ideològic de l'Estat espanyol trobaríem l'anàloga" tradicional amistat amb els països àrabs "en què va insistir durant 40 anys el règim del general Franco.» (7) Altres articles del CEEC mostren les operacions d'agressió israelians des de la perspectiva sionista, com guerres defensives davant l'amenaça àrab. (8)
Des Tribuna Catalana s'elaboren articles antipalestinos, com els dedicats contra la victòria electoral de Hamàs. Tribuna Catalana, manipulant el conflicte de Palestina, "recorda" a la Unió Europea que «hi ha desenes de milers de funcionaris i policies pagats amb diners europeus» i que no es pot seguir finançant a un govern «que envia kamikazes a fer-se explotar en un autobús o en una cafeteria israeliana »(9). Altres articles critiquen la posició pro-palestina d'una part de l'esquerra israeliana degut segons Tribuna Catalana al «autoodi de l'extrema esquerra israeliana propera als grups palestins» (10)
Des de la revista El Temps, on escriuen entre d'altres sionistes la ultra Pilar Rahola, s'intenta fer passar als agressors com a víctimes, com en el reportatge sobre la comunitat jueva dels "Països Catalans", es justifica les matances israelianes al Líban arran de la detenció de militars israelians per Hamàs, considerada com "agressió": «la gent està estranyada i no entén aquesta agressió. Per això un 98% dels israelians aproven la mesura presa pel seu Govern i l'entén. »(11) També trobem en el mateix número una entrevista a la ministra d'assumptes exteriors d'Israel.
Lluita per les emissores públiques i depuració de periodistes
Entorn del control dels mitjans públics es desenvolupa una sorda lluita dels catasionistas, que no ha transcendit al públic. Vicenç Villatoro, quan va ser responsable de la radiotelevisió catalana, va acomiadar el periodista a Eugeni Garcia, corresponsal a Jerusalem de Catalunya Ràdio. El Comitè Professional de l'emissora, va denunciar en un comunicat que l'acomiadament es devia a «la pressió reiterada de la comunitat jueva a Catalunya, que qüestiona la imparcialitat informativa de la redacció d'informatius i del seu corresponsal a Jerusalem.» (12)
Una altra baralla va succeir en els mitjans de Catalunya Ràdio, quan Vicenç Villatoro va atacar al periodista Antoni Bassas en una carta al diari Avui, per no tallar a un oient que va trucar al programa de Bassas i va dir que «els jueus i Israel es trobaven en l'eix del mal », segons" denunciar "Tribuna Catalana, mitjà que es queixa del« infantilisme »de TV3 al tractament de la guerra de l'Iraq o les informacions sobre EUA. i Israel, responsabilitzant d'això al periodista Joan Roura (13). Roura també va ser atacat des de La Vanguardia per Joaquim Roglán, qui "va denunciar" el periodista de TV3 per no defensar la "imparcialitat" en el conflicte sionista-àrab informant «de manera desmesurada» sobre la violència israeliana (14).
ESQUERRA REPUBLICANA, PARTIDA EN DOS
ERC és un dels partits que més està infiltrat pel sionisme, ja des dels temps de Pilar Rahola. Dirigents catasionistas com Carod Rovira estan enfrontats amb altres com Rosa Bonàs i Joan Puigcercós per la política cap a Israel. Les JERC, joventuts d'aquest partit, s'han manifestat reiteradament a favor de la causa palestina, sofrint fins i tot repressió policial, però el "lobby" sionista és molt poderós en aquest partit: ERC mai s'ha manifestat públicament a favor de Palestina i contra la política racista i imperialista d'Israel.
Una mostra de la influència sionista a ERC la podem veure en el núm 70 (abril-maig del 2006) d'Esquerra Nacional, revista oficial d'ERC. A la primera pàgina d'aquest número s'entrevista a Jaume Fernández, historiador i militant d'ERC, on explica el balanç d'unes jornades sobre sionisme i catalanisme, jornades en què van participar consellers de la Generalitat. Segons Fernández, que per una "rara" coincidència també és membre del filosionista CEEC, en les jornades es va denunciar al «pensament únic» contra Israel, «ancorat en una posició ideològica hereva d'un marxisme passat de moda» (15).
Quan Carod Rovira va visitar Israel juntament amb Maragall el maig del 2005 per realitzar un homenatge a Yitzhak Rabin, assassinat per un jueu ultraortodox, es van aixecar polseguera a l'esquerra solidària amb la causa palestina. El col·lectiu Palestina Resisteix, va recordar a Carod el passat de Rabin, que al comandament d'unitats militars realitzava operacions de neteja ètnica i actes terroristes. (16) Pel que sembla Carod és simpatitzant del Partit Laborista Israelià, i en alguna de les seves conferències electorals per a les eleccions autonòmiques del 2006 havia convidat a diversos ambaixadors entre els quals es trobava el d'Israel.
Bernat Joan, eurodiputat ultranacionalista d'ERC, sense declarar-sionista, defensa tesi sionistes i nord-americanes quan "denúncia" al seu bloc l'assassinat del Primer ministre libanès Hariri, pro-israelià, com una conspiració de Síria i l'Iran, països als quals acusa de voler colonitzar el Líban (17) Per a Josep Huguet, exconseller de la Generalitat «en el pensament de sectors radicals de l'espanyolisme, els catalans ocupem el lloc dels jueus». (18)
Rosa Bonàs, una veu valenta
Rosa Bonàs, diputada al Parlament espanyol per ERC és una de les valentes excepcions dins el panorama nacionalista català. El seu mèrit és molt més gran pel fet d'estar casada amb un israelià, tenir fills d'aquesta nacionalitat i haver passat diversos anys vivint a Israel, país del qual va haver de fugir, com ella mateixa explica: «A mesura que s'anaven multiplicant els assentaments a Gaza i Cisjordània, l'Exèrcit per a la Defensa d'Israel va esdevenir un exèrcit d'ocupació amb tot el que això implica. (...) El 1989, el nostre fill tenia ja 10 anys, vam ser conscients de que aquell nen tenia davant seu dues opcions: ser soldat d'un exèrcit d'ocupació o passar la seva joventut a la presó, com tants amics que es van negar a servir en els territoris ocupats »(19). Rosa Bonàs, que demana respecte per al poble palestí i defensa el seu dret a viure en un Estat viable, té un ampli historial de lluita per la pau des de fa dècades i no ha dubtat a sumar-se a iniciatives a favor del poble palestí.
Carod Rovira s'agenolla davant el sionisme
Rosa Bonàs va estar en el punt de mira sionista quan va fer una proposició al Congrés al costat de Puigcercós demanant la suspensió de tots els ajuts de l'Estat espanyol cap a Israel, incloent tot tipus de cooperació cultural en protesta per la política genocida d'Ariel Sharon i contra l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània, just a les dates en què Carod i Maragall realitzaven l'homenatge a Rabin. Això va aixecar les protestes irades de l'Ambaixada d'Israel, de la comunitat israeliana a Espanya, l'odi visceral de Pilar Rahola, i les acusacions automàtiques d'antisemitisme. Rosa Bonàs es va defensar qualificant Rahola de «portaveu de Sharon». Carod va tancar el tema sotmetent-se al sionisme, demanant perdó en una carta en què qualificava la iniciativa de Rosa Bonàs «com un error polític greu que, a més, no és coherent de cap manera amb les meves pròpies conviccions (...) Aquestes i altres consideracions les he plantejat, personalment, als responsables del Grup Parlamentari d'ERC a Madrid, així com als representants diplomàtics de l'Estat d'Israel a Espanya. (...) El nostre rebuig sense pal·liatius al terrorisme, el nostre reconeixement inqüestionable al dret a la defensa de l'Estat d'Israel »(21). Carod Rovira acaba la seva patètica carta reconeixent el dret a l'existència d'un Estat palestí. Faltaria més!
EL independentisme extraparlamentari
Tot i que la majoria de grups extraparlamentaris independentistes se situen davant dels crims sionistes i en defensa de la causa àrab, el sionisme també influeix en algunes d'aquestes forces polítiques. Toni Gisbert, dirigent del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), responsable de d'Acció Cultural del País Valencià i marit de Núria Cadenes (independentista empresonada durant anys), identifica judaisme i catalanisme en un escrit ple de manipulació històrica, veritable homenatge al nacionalisme de sang: «Els punts en comú amb les reflexions del judaisme són notables (...) una part important del nostre poble reclama, com ho reclama una part important del judaisme, una llar nacional propi. (...) Un territori on no som els únics que estem: igual que els jueus, hem estat convertits en minoria en algunes parcel·les de la nostra pròpia terra per segles d'ocupació. Però com ells, hem viscut ininterrompudament des del nostre naixement com a poble. (...) Tampoc renunciem a les parcel·les on som minoria: perquè per a nosaltres la terra té valor per ella mateixa, ens identifica i cohesiona. »(22)
Aquest és el panorama del sionisme a Catalunya, una força que ha trobat una sòlida base de suport entre una bona part del nacionalisme català, disposat a transigir amb qualsevol brutalitat d'Israel a canvi d'enfortir les posicions de la burgesia catalana.
notes:
1) Jordi Rovira. Llaços vius entre Israel i Catalunya. La Vanguardia, 15/01/2006. (2) Idem
(3) Idem
(4) Idem
(5)
http://www.ceec-cat.org/noti.php?noticia=180
(6)
http://www.ceec-cat.org/noti.php?noticia=175
(7)
http://www.ceec-cat.org/noti3.php?cerca=israel¬icia=136
(8)
http://www.ceec-cat.org/noti3.php?cerca=israel¬icia=134
(9)
http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Pol%EDtica/El_dilema_dels_europeus_davant_la_vict%F2ria_de_Hamas /
(10)
http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Pol%EDtica/ERC_i_l%92estat_d%92Israel/ (11) Xevi Camprubí: L'altre banda del conflicte. El Temps, núm 1555, 1/8/2006.
http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=mon (12) Jordi Rovira, obra cit.
(13)
http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Pol%EDtica/De_qu%E8_pot_servir_la_pol%E8mica_Villatoro-Bassas?/
(14)
http://www.tribuna.cat/Recull_de_pre%1fmsa/Comunicaci%F3/L%27Al-Jazira_en_catal%E0_de_Joan_Roura/
(15)
http://www.esquerra.org/web_nova/arxius/en70.pdf .
(16)
http://www.palestinaresisteix.org/co%1fmunicats/not_only_protocolCAT.htm
(17)
http://www.defensadelaterra.org/LaVeu/veu58.htm
(18) Jordi Rovira, obra cit.
(19)
http://rosamariabonas.blogspot.com/2005/10/diumenge-2-doctubre-paraules.html
(20)
http://www.nodo50.org/CSCA/agenda05/palestina/parlamento_28-09-05.html
(21)
http://desde-sefarad.blogspot.com/2005/10/erc-carod-e-israel.html
(22)
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/169522/index.php
TOT VIA:
http://grojo.blogspot.com.es/2009/01/las-raices-sionistas-de-un-sector-del.HTML
publicat per Mario en 01:02
http://nonius451.blogspot.com.es/2014/08/cataluna-la-conexion-sionista.html
