Nou escàndol a TMB

Nou escàndol a TMB amb una carta on s'assegura que s'amagaran els sous dels directius que estan fora de conveni

 

El pacte de Barcelona en Comú amb el PSC segueix esquitxant i embrutant els comuns. De nou salta a la primera plana de l'actualitat els desorbitats sous dels directius que estan fora de conveni a TMB, l'empresa pública de Transports Metropolitans de Barcelona. L'home col·locat per Ada Colau a la regidoria de Mercedes Vidal, Enrique Cañas Alonso va enviar un e-mail a Jordi Maset, líder del PSC al Masnou i impulsor del recurs dels directius de TMB contra la resolució de Transparència, que aquests van aportar a la causa del TSJC, assegurant que es farien els tripijocs necessaris per a amagar els sous.

L'home col·locat per Ada Colau per ajudar a Mercedes Vidal a la conselleria de mobilitat, Enrique Cañas Alonso, és el conseller delegat de TMB, l'empresa de Transports Metropolitants de Barcelona, que gestiona un pressupost de més de 700 milions d'euros i una plantilla que supera els 8.000 empleats. Un home que ja va ocupar un càrrec similar a Saragossa de la mà dels socialistes però que va ocupar poc més d'un any. Va ser destituït de manera fulminant per la seva 'no gestió'.

Ara, eldiario.es ha publicat l'escrit de Cañas, que ha enviat un e-mail a Jordi Maset, líder del PSC al Masnou i impulsor del recurs. Cañas, es compromet a lliurar la informació de tal manera que apareguin unes quantitats no individualitzades i que, a més, "no es corresponen a la quantitat real percebuda", textualment. Assegura que "en cap cas" es publicaran les dades a transparència i que ho faran de la següent manera: es publicarà "una retribució màxima teòrica atès que està homogeneïtzada en jornada i anual i que, per tant, no es correspon a la quantitat real percebuda per l'ocupant del lloc".

Cal tenir en compte que el sou mitjà de les 22 persones que formaven la cúpula directiva de TMB va arribar el 2011, en plena crisi, als 139.000 euros anuals durant l'últim govern de coalició entre el PSC i ICV a l'ajuntament de Barcelona. Aquestes són les dades que oferia ahir La Vanguardia, que ha tingut accés als sous de la vintena de persones que ha dirigit l'empresa pública durant l'última dècada.

El suïcidi de la democràcia espanyola

“Qui renuncia a la llibertat per comprar seguretat no mereix ni llibertat ni seguretat.” Aquesta frase atribuïda a Benjamin Franklin, encara vigent, també podríem aplicar-la per al cas espanyol, convenientment actualitzada: “Qui renuncia a la democràcia per mantenir la unitat es quedarà sense democràcia ni unitat.” En plena involució, no hem de perdre de vista que la democràcia, entesa com a gestió col·lectiva dels afers públics, no és el millor sistema, sinó l’únic que permet resoldre els problemes, perquè evita que els conflictes esdevinguin sagnants, enquistats o irresolubles. La democràcia substitueix la força i el greuge per la regulació de la convivència pacífica.

Enfront la por raonable davant del fet que una part de l’Estat se segregui, no el govern espanyol, sinó el conjunt de la societat està reaccionant de manera suïcida. La pedagogia dels fets ens indica com alegrement la majoria d’espanyols, per acció o omissió, està sacrificant la democràcia per provar de mantenir del mateix color el mapa après a l’escola. Per mantenir Catalunya sota la sobirania estatal s’està permetent el desballestament del sistema democràtic, en nom d’una Constitució elevada a la condició de mantra religiós.

Qui renuncia a la democràcia per mantenir la unitat es quedarà sense democràcia ni unitat

S’han degradat greument les institucions, amb una òbvia promiscuïtat de poders. El poder judicial ha estat dirigit per executar una repressió dissenyada des de l’àmbit polític. No hi ha hagut recances a la intervenció del govern a l’hora de moure jutges i fiscals. El Tribunal Constitucional ha esdevingut el braç jurídic del PP, sense ni tan sols esforçar-se a dissimular-ho. Les sentències respecte a la qüestió catalana estan motivades per una animadversió política contra l’independentisme. Aquesta és una situació que ve de lluny, perquè el poder judicial espanyol mai no va ésser mai depurat dels residus de la dictadura que van actuar com a engranatge de la repressió franquista.

La premsa, també contaminada del vell franquisme, ha actuat com a instigador de la repressió i atiador de l’odi contra Catalunya. La connivència entre mitjans ha permès combinar una apagada informativa sobre el nostre país, amb exclusió de veus alternatives sobre el discurs oficial, amb una política deliberada de propaganda antiindependentista, on les notícies falses i difamacions són armes habituals d’una guerra bruta. Cal destacar, a més, el silenci còmplice de la intel·lectualitat i l’ús de columnistes i tertulians per atiar perillosament l’odi i el menyspreu.

Operacions subterrànies de l’Estat són en ple funcionament per contaminar a còpia de fabricació de mentides, calúmnies o investigacions per tractar d’atacar i desacreditar els independentistes, amb unes tècniques copiades de l’Stasi a l’hora d’enfonsar carreres o deteriorar la imatge pública dels dissidents. La persecució i criminalització de les estelades, els símbols, la unitat de la llengua, està tenint com a conseqüència un divorci irreversible entre bona part de la societat catalana i l’espanyola. La corrupció de la democràcia espanyola avança inexorablement entre la indiferència de la ciutadania, sense adonar-se que no s’està fent mal a Catalunya (la qual té un horitzó raonable de solució per als seus problemes), sinó a un Estat que assisteix impassible a una degradació institucional i moral cada vegada més incontrolable.

La cruel paradoxa és que aquest joc brut sistemàtic, aquest ús de clavegueres executives, legislatives, judicials, policials i mediàtiques, està impedint que els catalans partidaris de mantenir la unitat no puguin escollir entre república catalana o monarquia espanyola, sinó que es veuen abocats a triar entre democràcia o dictadura. La contaminació que prové de La Moncloa està abandonant a la seva sort aquells partidaris de pactes o terceres vies ja impossibles.

Podríem enumerar encara més factors que es tradueixen a deteriorar, fins a extrems turcs, la democràcia espanyola, entre la indiferència o el silenci de la seva societat (amb excepcions com Ramon Cotarelo o Iñaki Gabilondo). La cruel paradoxa és que, com introduíem al principi, això no serveix per aturar el procés (i per tant no salvarà la unitat) i en canvi ha desvirtuat una democràcia que, a diferència de les europees, no prové de l’antifeixisme, sinó tot el contrari. Al cap i a la fi, la pròpia Constitució de 1978 assumia l’acte de violència de 1939, motivat en bona mesura per l’anticatalanisme dels elements reaccionaris que el perpetraren. Al cap i a la fi, bona part del que passa respon a la idea que allò que la violència va unir, la democràcia ho ha de separar.

Nota: article publicat a l'edició nacional de El Punt Avui

Exclusiu: Rusia envia un ultimàtum a Turquia Per Gordon Duff,

Exclusiu: Rusia envia un ultimàtum a Turquia

Per  Gordon Duff, l'editor principal 28 de de febrer de 2017

Les mans fora de Síria o les seves bases, fins i tot dins de Turquia, seran reduïts a cendres munt

... Per   Gordon Duff Nayed a Husaini i el Dr. Bassam Barak en

Rússia va enviar un ultimàtum secret de Turquia a l'actualitat.És molt possible que el president Trump aprendre que només a través de VT, de manera que anem a ser el més precís possible. Les nostres fonts són directes i "alt" o "alt nivell".

____________

fons

Mai vam veure turcs morts sobre aquestes suposades imatges de l'Estat Islàmic de tancs destruïts o desmembrades Trofeus cos de servir.

En els últims dies, segons informes no verificats, l'exèrcit turc va entrar a la ciutat d'Al Bab, a la província d'Alep, al nord de Síria, després d'haver derrotat a l'Estat Islàmic en termes de una batalla de flash, mentre que Turquia havia dit durant mesos que les seves forces, anomenades "Exèrcit sirià lliure" (SLA), van ser rebutjades contínuament.

Hem après que les forces de seguretat de dotació EIIL Bab al ser probablement des del principi les de l'Exèrcit turc tot i que no es descarta que hi havia forces EIIL que col·laboren amb Turquia. No hi va haver enfrontaments amb EIIL, tot era mentida.

Turquia mai ha lluitat EIIL, les seves batalles, atacs imaginària dirigida contra Síria en poder de EIIL; el tercer exèrcit de l'OTAN es comporta com un jove ramat exploradors és teatre de bulevard més. On era el vídeo que estem acostumats a veure els combats a Síria, i després que la ciutat va ser "presa", entrevistes amb civils pels periodistes?

I com els mitjans de comunicació de l'assistència humanitària que va rebre al Bab? De fet zero. No hi va haver Cascos Blancs, ni les Nacions Unides ni de la Mitja Lluna Roja, alhora que mantenien veure a Alep.

Es va confirmar que Turquia va retirar 950 combatents d'Al Bab, que es creu que pertanyen a la "IE" i va tractar de transportar-los a Manbij, una ciutat 32 quilòmetres al nord-est, realitzada tant pel exèrcit sirià i les forces de defensa de la kurda YPG, extremadament hostil a Turquia.

Turquia al·lega que no hi ha una altra manera perquè ella atac Raqqa, el que van prometre Trump, sense tenir les mans Manbij de l'exèrcit sirià i els kurds de YPG.

Així que quan van tractar d'enviar forces a Manbij per lluitar contra els seus propis aliats, en lloc d'enviar l'exèrcit turc o "ASL" van enviar combatents EIIL, que sumen 950 , tenim totes les raons per creure que aquestes són les tropes turques i sempre ho han estat.

No obstant això, l'exèrcit sirià havia entrat pel sud i sud-oest, tenint en passar la propera ciutat de Tadif. Les fonts Russos informe s'havia arribat a un acord per endavant, i no hi havia cap autorització de les forces turques, si ASL o turca exèrcit o fins i tot " Allied EIIL de les unitats dels turcs "per avançar cap a Manbij.

Durant la batalla per Manbij que va durar tot l'estiu, Turquia ha cridat contínuament per "forces àrabs" estan autoritzats a prendre Manbij, i s'exclouen els kurds. Les "forces àrabs" que es referien Turquia i entre ells l'ex vicepresident Joe Biden havien demanat que els dóna el control, en realitat, d'acord amb les nostres fonts, les de l'Estat islàmic.

Turquia preveu mantenir EIIL dalt, i simplement la reclassificació de "forces àrabs aliades a Turquia", la qual cosa és una bona definició de EIIL en l'absolut. Aquesta setmana, Turquia ha estat bloquejat i no podrà enviar les seves "forces àrabs" en Manbij, pel que sembla un pas d'una ruta de 180 quilòmetres de Raqqa, una forma peculiar i absurd en tots els aspectes.

L'exèrcit sirià va prendre el control de l'autopista M4 entre Bab al Manbij i, el que els estava bloquejant. També té en sectors clau de la carretera adjacent que va cap al nord i la ciutat de Bza'a. Tot i que els camins són paral·lels, entren en una àrea muntanyosa després de quinze quilòmetres i es converteixen fàcilment controlable.

Amics a Rússia han dit que quan això va succeir, Erdogan va perdre la compostura i va ordenar atacs aeris contra les forces sirianes.Hem tingut la confirmació que la Força Aèria de Turquia ha dut a terme tres atacs aeris contra les forces sirianes que posen la M4 i va ordenar atacs d'artilleria i tropes de terra.

Gairebé dues dotzenes de sirians han estat morts , els ferits van ser portats a Alep, on són tractats.Hem vist aquesta seqüència. La principal raó per a l'interès d'Erdogan per a la regió és que conté els camps de petroli, tot i que majoritàriament són ara sota el control dels kurds, que durant un temps van anar produint petroli per a l'Estat islàmic, que el va vendre al fill d'Erdogan.

Els kurds han pres l'acord, la seva única font d'ingressos, beneficiant-se del mateix contracte amb Turquia, privant així a Damasc de les fonts d'ingressos. Això es confirma al més alt nivell pels governs de Rússia i Síria i els Estats Units són molt conscients de l'acord. D'altra banda, el fill d'Erdogan també el control de comerç de grans, inicialment amb EIIL i ara amb els kurds. Però tot això va acabar. 

Els kurds, la seu es troba fora de Manbij, ara va a vendre el seu petroli i gra a Damasc. De fet, hi ha grans contractes entre les forces kurdes recolzades pels Estats Units i Damasc, acords que enforteixin l'autonomia dels kurds a la regió i s'uneixen més estretament la regió de Damasc econòmicament.

Aquesta completament aïllats Turquia Raqqa, és a dir, la seva "promesa" als Estats Units, i és el nostre anàlisi, vigoritzar la EIIL directament sota el nas de Trump, ardor tant els kurds, Damasc i Rússia també, com Israel i Aràbia Saudita estan esperant a veure què passa.Doncs bé, va succeir. Això és el que sabem: 

Rússia va advertir a Turquia que, si s'utilitza en nous avions per atacar a l'exèrcit sirià, Rússia prendria represàlies.

El que Rússia ha deixat un subtext, i deixem que els nostres pensaments corren lliures, és la possibilitat que Rússia destrueix camps d'aviació de Turquia.Esmentem aquesta possibilitat, ja que les forces russes a Síria estan actualment mancats de personal per donar suport al suport amenaça, però els míssils de creuer rus podria fàcilment complir la missió i res del que Estats Units ha podria detenir .

Un cop més, Turquia negocia amb Rússia perquè li compri un sistema de defensa aèria S400.Benvingut al que s'anomena la geopolítica bizantines de l'Orient Mitjà.

Avui- © traducció dels Veterans Patrick T rev Isabelle

"La verdadera razón por la que existe ese odio a Rusia"

Publicado: 23 feb 2017 16:12 GMT

En este episodio de Keiser Report, Max y Stacy comentan las "malas noticias" y "graves preocupaciones" en la eurozona que, según Alan Greenspan, deben conducir a una gran compra de oro. En la segunda mitad Max habla con Dan Collins, de TheChinaMoneyReport.com sobre la guerra comercial entre China y Estados Unidos, que los norteamericanos ya han perdido. También analizan lo que el asesinato de Kim Jong-Nam supone para la región, al tensar las relaciones entre China y Corea del Norte.

Descargar video

Síguenos en Facebook

Mientras algunos países viven con sus propios medios, hacen negocios, importan y exportan, otros siguen un modelo distinto y emprenden el camino de la deuda. "El primero es el modelo ruso", señala Max Keiser. "La verdadera razón por la que existe ese odio a Rusia en el ámbito geopolítico reside en el hecho de que Rusia no ha hecho crecer su deuda, sino todo lo contrario", indica. Países como EE.UU. y el Reino Unido "han expandido su deuda exponencialmente, mientras que Rusia la ha disminuido".

Hablando sobre el modelo económico estadounidense, Max menciona que "parece propio de un país del tercer mundo". "Exporta las materias primas, y en cambio, la manufacturación, que es la que añade valor a las cosas, tiene lugar en otros países, como China", explica.

¿Qué es lo que nos espera? Según Max, una crisis de deuda en la que el papel fundamental lo desempeñará el oro, aunque es difícil adivinar cuándo estallará. "El desplome del euro es algo obvio", destaca, por su parte, Stacy Herbert, quien pone como ejemplo al Banco Central de Rusia, que compró un millón de onzas de oro en enero.

"En los últimos 250 o 275 años, la vida media de cualquier divisa fiat como el euro ha sido de 27 años", recuerda Max. "Todas las divisas basadas en el papel moneda han acabado perdiendo todo su valor, todas sin excepción", sentencia.

Catalunya a la cruïlla definitiva: Toquem l’escac i mat amb la punta dels dits

Toquem l’escac i mat amb la punta dels dits

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Les tendències demoscòpiques són clares: les dues úniques propostes polítiques que van a l’alça en aquest moment són la CUP i Junts pel Sí. Si la majoria absoluta de les llistes independentistes era raspada fa deu dies, ara supera ja els resultats del sobiranisme (encara no independentista) en 2012. I el seu percentatge de vot ha crescut fins a apropar-se al cinquanta per cent dels vots. Hem de continuar amb la mateixa força, fins al darrer alè, per fer d’aquestes eleccions el pas decisiu cap a la llibertat. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Fernández Díaz, Jorge (ministre de l’Interior del govern espanyol).

El mur que ens cal saltar.

Diàleg, diàleg, diàleg. Els candidats dependentistes repeteixen a cor el mantra. El debat de candidats a la televisió comtal sembla una competició de moderació. Com si tots haguessin aterrat a Catalunya en 2015. El dia abans, després d’una intensa batussa, el Cercle d’Economia també havia demanat diàleg. I, també, com gairebé cada jornada, el dependentisme obre i tanca la porta a qualsevol negociació, demostrant que, als espanyols (convindria dir-ho més clarament) només els asseuran a la taula els seus creditors si nosaltres ho forcem des de la unilateralitat. El ministre, en la seva línia, per fer caure del cel tant unicorni alat, ha recordat immediatament allò que és evident: que cap govern espanyol acceptarà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I és justament per això que hem de tirar pel dret.

Herrera, Carlos(periodista radiofònic).

Catalanista per un dia.

El periodista de la brunete dependentista va tenir un bri, un moment lúcid d’equanimitat, en llançar a les xarxes socials el següent pensament: “Impresionante vista aérea de la Meridiana en bcn. Gustará o no pero la organización y desarrollo es impecable. Cívico y festivo.” La reacció dels seus seguidors, com podeu imaginar, va estar plena, plena d’amor. Un home que ha dedicat esforços ingents a lluitar contra el procés va ser objecte de tota mena d’improperis per haver-se atrevit a lloar un acte de nazis-jueus nordcoreans adoctrinats pel monopoli independentista dels mitjans, pagat al cent per cent amb recursos públics, des dels autocars als entrepans del berenar. El nivell de les respostes serviria d’exemple perfecte per explicar exactament perquè hem arribat al punt on som.

Iceta, Miquel(candidat del PSC).

Infantilisme per combatre el col·lapse.

El Partit dels Socialistes de Catalunya s’arrossega per la campanya com a ànima en pena. Només els queda cridar l’atenció a base de ball, des de la buidor més absoluta. Res a dir, molt a ballar. Abandonat el dret a decidir, no tenen absolutament res a oferir, més enllà d’una vaga promesa de reforma constitucional de fa tres anys. Del partit que era clau en la Catalunya autonomista no en queda gairebé res. Per això, potser per primera vegada, el líder espanyol apareix fins i tot a l’espai electoral televisiu de la candidatura. I ve a participar en una dotzena d’actes de campanya. És, aleshores, el moment d’amagar la seva solitud esparverant. Cal una producció agosarada i cosmètica per amagar la realitat: que ja gairebé ningú assisteix als seus mítings.

Lindo, Elvira(escriptora).

La mare de totes les planxes.

La seva diatriba contra Lluís Llach a “El País” exemplifica a la perfecció el que ha estat l’actitud del gruix (gairebé, per desgràcia per a la cultura, la totalitat) de la intel·lectualitat espanyola davant del procés català cap a la plena sobirania. Els importa un rave aproximar-se a tocar amb les mans la realitat. Per comptes d’aixecar el vol i analitzar des de paràmetres el més objectius possible, de buscar aproximar-se mínimament a les raons de l’altre, adopten l’actitud del “hooligan” més descerebrat, la imatge perfecta de l’espanyolisme desbocat: la veritat ens és absolutament igual, només volem insultar. Si els diem de tot se’ls passaran les ganes de marxar. Aquesta aproximació a la realitat des dels budells conviu, a més, de manera sorprenent, amb l’acusació als independentistes de basar el seu projecte en conviccions exclusivament sentimentals.

Pastor, Ana(periodista de la Sexta).

Els avantatges són propaganda.

De la mítica entrevista de la “star” espanyola al president Mas queda per a la posteritat un moment mític: quan titlla de propaganda l’anàlisi dels avantatges de crear un estat nou i crida a analitzar només els riscos. Sobre el primer afirma que és propaganda i el contrari periodisme. Ana Pastor diu que el programa de Junts pel Sí ja especifica prou els punts positius de la independència. Ella no en vol fer propaganda. D’acord, acceptem el repte. Cal parlar dels riscos, per cert, tots ells derivats de les represàlies de l’estat espanyol. Però si la periodista estrella vol rigor hauria de preguntar també pels altres riscos, sense els quals és impossible prendre una determinació raonada i raonable sobre la independència. Sí, sí, els immensos riscos (molts més de tres) que planteja quedar-nos a Espanya en condició de derrotats.

Roca Junyent, Miquel (advocat).

Joves promeses.

La campanya d’Unió es dissol com un terrós de sucre. A cada dia, més desesperats, accentuen el seu anti-independentisme. Als pocs dies d’escoltar el número dos per Barcelona, el fiscal Rodríguez Sol, afirmar que votaria no, s’ha conegut la notícia que l’alcalde de Solivella ha abandonat el partit, ha penjat l’estelada i ha demanat a la Junta Electoral que prengui nota de la seva baixa dins la llista del partit per Tarragona. El mateix dia, poques hores després d’un dinar al Círculo Ecuestre, l’advocat de la infanta Cristina donava al seu suport a Ramon Espadaler. I, entretant, enquesta rere enquesta, els votants dubtosos van decidint que aquesta vegada, decisiva, no toca quedar fora del Parlament. I és així com s’esvaeixen sense remei les darreres opcions de supervivència del vell partit de Carrasco i Formiguera. Molt trist.

El jutge obliga l'Ajuntament de Tortosa a què localitzi tots els símbols franquistes

El jutge obliga l'Ajuntament de Tortosa a què localitzi tots els símbols franquistes

El contenciós administratiu de Tarragona no es pronuncia sobre la retirada del monument feixista del riu l'Ebre

Torna la polèmica sobre la simbologia franquista de Tortosa, després del perdó, via referèndum ciutadà, a la caiguda del monument de la victòria franquista del riu Ebre, un jutge de Tarragona obliga l'Ajuntament de Tortosa a catalogar tots els símbols feixistes.

ACN Tortosa .- El jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha estimat parcialment la demanda de l'advocat madrileny Eduardo Ranz contra la simbologia franquista de Tortosa i el monument del riu Ebre. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, obliga l'Ajuntament de Tortosa a elaborar un catàleg de "vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura franquista", amb la col·laboració de les altres administracions competents, tot complint l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica. També s'obliga l'Ajuntament a "adoptar les mesures oportunes per a la determinació dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura que hagin de ser retirats". El jutge, però, no es pronuncia a la petició de Ranz de retirar "immediatament" el monument franquista del riu Ebre, malgrat que en consulta popular els ciutadans de Tortosa escollissin mantenir-lo i reinterpretar-lo. El magistrat accepta que el monòlit no és propietat de l'Ajuntament de Tortosa ni està situat en un espai de domini públic municipal però insisteix que un catàleg de vestigis franquistes aclarirà si s'ha de retirar complint amb la normativa. 

directe.cat

[Vídeo] PP i PSOE, esparverats per un programa a la TV basca

[Vídeo] PP i PSOE, esparverats per un programa a la TV basca que volia definir els espanyols

EiTB es defensa lamentant la descontextualització i la distorsió de l'espai, a banda de la traducció incorrecta al castellà

El PP i el PSOE bascos estan en peu de guerra contra la televisió pública èuscara (EiTB) i el PNB per haver emès un programa on es preguntava a diverses personalitats del territori sobre què entenien per Espanya o els espanyols. L’espai, anomenat ‘Euskalduna naiz, ta zu? Espaina’, afirmava en clau d’humor que entre les respostes que s’havien rebut, hi havia gent que relacionava els espanyols amb ‘fatxes’, ‘paletos’, ‘chonis’ o ‘progres’. A més, diverses cares conegudes afirmaven que relacionaven l’Estat amb ‘trauma’, ‘opressió’, però també amb ‘vacances’, ‘calor’ o ‘chiringuito’. 

El PSOE diu que EiTB "no pot presentar Euskadi com una realitat política independent de l’espanyola” 
Els dos partits constitucionalistes amb representació al Parlament basc han mostrat indignació en els darrers dies pel fet que s’invertissin diners en el programa, s’emetés i encara estigui penjat al web. Els populars ja anunciat que demanaran explicacions a la directora de la cadena perquè, segons ells, el programa és “absolutament tendenciós” i “incita a l’odi contra Espanya”. Al seu torn, els socialistes creuen que s’ha presentat una “imatge insultant” i que EiTB no pot “presentar Euskadi com una realitat política independent de l’espanyola”. 
EiTB es defensa acusant les crítiques de "descontextualització" i de incorreccions en els subtítols en castellà 
La radiotelevisió basca lamenta les crítiques i diu que estan basades en un resum del programa amb uns subtítols mal traduïts al castellà, cosa que ha provocat “descontextualització” i distorsió de l’essència del contingut. A més, també es defensa dient que és un espai “sense ànim d’editorialitzar; dirimeix i exagera tòpics propis i aliens aportant també claus i experiències que pretenen trencar aquests clichés”.  

EEUU amenaza con separar a migrantes indocumentadas de sus hijos

La Administración de Trump baraja separar a los menores de los adultos que los acompañen al cruzar ilegalmente la frontera desde México.

“Teniendo en cuenta la seguridad, el Departamento de Seguridad Nacional explora continuamente opciones que puedan desalentar incluso de comenzar el viaje”, ha explicado la cartera en un comunicado recogido el sábado por Reuters tras filtrarse la iniciativa.

Esta ha sido revelada a la misma agencia británica de noticias por tres funcionarios anónimos, en momentos en que se espera que el presidente de EE.UU., Donald Trump, firme quizá mañana lunes una nueva medida antiinmigratoria, tras el fiasco de su orden ejecutiva de finales de enero.

Teniendo en cuenta la seguridad, el Departamento de Seguridad Nacional (DHS, por sus siglas en inglés) explora continuamente opciones que puedan desalentar incluso de comenzar el viaje”, dice en un comunicado el Departamento de Seguridad Nacional estadounidense.

De acuerdo con la información publicada, se buscaría disuadir a las madres de emigrar a EE.UU. amenazándolas con separarlas de sus hijos, que quedarían bajo custodia del Departamento de Salud y Servicios Humanos (HHS, por sus siglas en inglés), en un “ambiente menos restrictivo” que el que sufrirían sus progenitores, retenidos por Seguridad Nacional.

Los niños quedarían en manos del HHS hasta ser entregados a un pariente en el país o a un tutor patrocinado por el Estado, con lo que se trataría también de poner fin al mecanismo de “captura y liberación”, por el que los inmigrantes indocumentados son liberados poco después de su apresamiento, a la espera de un proceso legal.

De hacerse efectiva esta directriz, se podría “crear un trauma psicológico para toda la vida” a los niños afectados, “especialmente a los que acaban de terminar un peligroso viaje desde Centroamérica”, dice Marielena Hincapié, directora ejecutiva del Centro Legal Nacional para la Inmigración, que prevé que la iniciativa se tope con una fuerte oposición jurídica.

Los riesgos para los menores son de hecho también esgrimidos por el DHS para defender el carácter disuasorio de la medida, señalando que “el viaje hacia el norte es peligroso, con demasiadas situaciones en las que los niños —traídos por padres, parientes o contrabandistas— son a menudo explotados, maltratados o incluso pueden perder sus vidas

 marzo 05, 2017  La Verdad Oculta 

Els Grups Godó i Zeta cobren per anar contra la independència

Algun dia lamentarem les ajudes públiques rebudes pels mitjans de comunicació d'aquest grups empresarials, ajudes difícilment explicables si resulta que aprofiten el seu poder per intentar fer descarrilar el procés per la via de les falsedats i les mentides, només cal llegir les seves capçaleres o veure la seva televisió per comprovar la falta d'equanimitat en el tracte del govern de Catalunya i els partits i entitats que li donen suport.

No és periodisme, és intentar avortar la revolució democràtica més gran feta a Europa, una revolució democràtica, sense aldarulls,en pau i respecte a la resta.
Però Zeta i Godó tenen una altre missió, rebentar el procés per seguir gaudint dels seus privilegis.




El Grupo Zeta amb un deute de més de 100 milions d'euros i incomplint el pla de pagaments subscrit amb els seus creditors segueix viu per obre i gràcia del poder espanyol, res perdríem si l'empresa fos tancada per impagaments, com a mínim l'unionisme més salvatge perdria una via d'intoxicació contra el procés.

El Grup Godó sobreviu, però sense les ajudes milionàries de les institucions catalanes ho passaria malament, recordem l'anunci que a partir del juny no renova el seu acord milionari amb la productora de Josep Cuní. El que queda clar és que sense els milions d'euros que reben els dos grups del Govern de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Area Metropolitana i altres institucions, tindríem un panorama mediàtic molt més equànime.


Una dada més, és probable que aquesta editorial d'aquest modest digital la llegeixi més gent que l'editorial de La Vanguardia o El Periódico, de la mateixa manera que són més llegits articles i editorials de Nació digital, Vilaweb o El Nacional. I malgrat això, els dos grans diaris de paper compten amb molt més diners i els seus articulistes són presents a la ràdio i televisió públiques de casa nostra i en mitjans espanyols, tenen sobre dimensionat la seva presència mediàtica, ja que avui no representen la majoria de l'opinió pública.


I ja no parlem de les vendes dels diaris espanyols a Catalunya, però els seus directors i articulistes omplen les ràdios i televisions públiques malgrat que els seus diaris tenen vendes irrisòries a Catalunya, esperem que mai haguem de lamentar aquesta actitud de docilitat contra aquells que ni ens respecten i que practiquen l'odi contra el procés independentista

La comunidad internacional sigue exigiendo justicia

La comunidad internacional sigue exigiendo justicia

Sergio Ferrari

Rebelión

Al cumplirse el primer año del asesinato de la dirigente social Berta Cáceres, en La Esperanza, el Sistema de las Naciones Unidas en Honduras urgió al gobierno de ese país centroamericano a investigar de manera eficaz e imparcial los hechos.

Berta Cáceres era una de las más destacadas dirigentes del COPINH (Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras). Su compromiso comunitario y a favor de la defensa de las mujeres, hicieron trascender su figura en toda la región. Su asesinato motivó una amplia condena internacional.

En un comunicado de prensa la ONU /Honduras señala la necesidad de clarificar “el asesinato de la lideresa indígena y ambientalista Berta Isabel Cáceres Flores” y llama a “enjuiciar a los responsables del crimen y a garantizar el conocimiento de la verdad y la reparación de las víctimas”.

En el mismo comunicado, que no esconde un tono duro y directo, la ONU instó, además, a aclarar y sancionar el intento de acabar con la vida del también ambientalista mexicano Gustavo Castro. Los portavoces de las Naciones Unidas reiteran su solidaridad con la familia de Berta Cáceres y con la comunidad defensores de los derechos humanos en Honduras.

Si bien la organización internacional reconoce como un avance importante la detención y enjuiciamiento de ocho presuntos responsables materiales del crimen y de la tentativa de asesinato, exhorta a redoblar los esfuerzos para llegar a la verdad, asegurando que no volverán a repetirse abusos como los registrados en el caso de la dirigente comunitaria.

El pronunciamiento público señala “que es igualmente fundamental garantizar el derecho de las víctimas a la verdad y evitar su re-victimización”. Y considera necesario que el Estado hondureño abra espacios de diálogo con las víctimas. Sugiere la instalación de una mesa de trabajo donde concurran las principales partes del caso.

Numerosas organizaciones internacionales reiteraron en las últimas horas la exigencia contra el olvido, la impunidad y la justicia total. Amnistía Internacional, denunció la “vergonzosa” investigación y las “lagunas judiciales” en torno al caso.

Erika Guevara Rosas, responsable para las Américas de dicha organización insistió en que el “trágico asesinato de Berta demuestra el deplorable estado de los derechos humanos en Honduras”. “La vergonzosa ausencia de una investigación efectiva para hallar a quienes ordenaron el brutal homicidio de la activista medioambiental envía un aterrador mensaje a los cientos de personas que se atreven a manifestarse contra los poderosos”, detalló AI en una publicación.

Por su parte, al cumplirse el primer aniversario del crimen, el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas, la organización de Berta Cáceres, reiteró su preocupación ante la actitud del Estado hondureño que no quiere aceptar una Comisión Internacional de Expertos para investigar el hecho, “porque teme que se demuestren sus responsabilidades”.

El COPINH, reitera que “a un año de su muerte Berta nos sigue enseñando que las ideas no se asesinan y que los procesos de los pueblos no se paran, que ella sigue presente y que es nuestro deber continuar con su legado de resistencia y lucha en contra de la injusticia”.

Duras críticas al proceder del Estado hondureño integran una declaración pública del Grupo Asesor Internacional de Personas Expertas   (GAIPE), creado luego del asesinato a solicitud de la familia de Berta Cáceres y del COPINH.

“Aún no se tiene conocimiento de que el Estado hondureño haya abordado integralmente las investigaciones por los crímenes contra defensores y defensoras de derechos humanos, como tampoco lo ha realizado con respecto al asesinato de Berta Cáceres”, subraya el GAIPE. Recordando diversos documentos de organizaciones internacionales, incluyendo las Naciones Unidas, que señalan a Honduras como “el país más peligroso del mundo para defensoras/es de la tierra y el medio ambiente”.  

Rebelión ha publicado este artículo con el permiso del autor mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.