Que es la democràcia?

Karl Popper deia que la democràcia consisteix en posar sota control el poder polític. I això és el que modestament perseguíem quan vam decidir realitzar l’estudi “Qui ocupa els 135 escons?” sobre la composició del Parlament de Catalunya. Les dades ens brinden reflexions molt interessants i pertinents en aquests moments de debat sobre la composició de les llistes per a les eleccions del 27S. Per exemple, sabíeu que la mitjana d’anys en el càrrec dels diputats de la X legislatura és de 6,8?
D’acord amb aquesta informació, la limitació d’anys en el càrrec a dues legislatures (8 anys) ―una demanda que en determinants cercles s’ha plantejat com una mesura de regeneració― no seria necessària, perquè en aquests moments s’estaria per sota d’aquest llindar (encara que s’ha de tenir en compte  que les darreres legislatures han estat mes curtes respecte al període previst de 4 anys). Però adoptar la limitació de mandats implicaria refinar i millorar la qualitat democràtica i de regeneració política del Parlament. És a dir: permetria acabar amb rèmores que porten més de 3 legislatures: 31 diputats porten més de 4 legislatures; 7 en porten 5; 5 en porten 6; i una en porta 8.

Tanmateix, limitar únicament els mandats al Parlament no seria suficient per causa de la tendència a fer carrera política i saltar d’administració a administració. En aquest context, és interessant destacar una altra dada de l’estudi: gairebé la meitat dels diputats posseeixen altres càrrecs públics ―la gran majoria dins del món local (82%)― i el 69% ha tingut altres càrrecs públics en el passat. Si a tot això li afegim la mitjana d’anys en la política com activitat principal (16,4 anys), es confirma la tendència a l’anquilosament polític; sobretot en els grups parlamentaris que estan per sobre de la mitjana: CiU (19,6 anys), PSC (19,7) i ICV-EUiA (19,5). Així, doncs, també s’hauria d’obrir el meló del debat sobre la limitació de la carrera política. Per tot plegat, es palesa la necessitat d’un canvi estructural de cultura política (i associativa en general) que afavoreixi la renovació i castigui l’empoltronament. Aquest és un canvi que s’ha d’anar forjant a poc a poc i amb bona lletra. Però, en el curt termini, també es poden adoptar mesures. Concretament, jo en destaco dues.
Primera. Limitar els mandats al capdavant de les cúpules dels partits. En aquesta anàlisi hem detectat que els partits que regeneren les seves direccions també presenten candidatures renovades. Aquest és el cas d’ERC amb l’elecció d’Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant del partit republicà. En aquest sentit, el d’ERC és el grup parlamentari que més percentatge de diputats nous presenta (76,2%) i menys percentatge de diputats que no han tingut altres feines al marge de la política institucional.
Segona. Incrementar la presència d’independents a les llistes. Durant aquest mandat, els diputats sense carnet de partit representen el 5,2% (7 diputats) i d’aquests, només 2 s’han estrenat aquesta legislatura. Si els partits augmentessin el reclutament d’independents es milloraria el percentatge de regeneració de la cambra parlamentària. En aquest sentit, seria interessant incorporar experts independents que s’adaptessin a les necessitats de cada període; com, per exemple, economistes o membres del teixit social en època de crisi.
Mesures com aquestes permetrien millorar la qualitat de la nostra democràcia, regenerar el sistema polític, acabar amb la professionalització de la política i superar la desafecció generalitzada. En definitiva, posar en relleu aquella vella idea que tots els problemes de la democràcia es poden curar amb més democràcia.
Publicpolicy.it