El president Mas fa un pas al costat i Espanya embogeig

El president Mas fa un pas al costat i Espanya embogeig




Ahir el periodista Toni Aira, que navega per orbites properes a les de CDC, feia una piulada significativa: “Jo ara, de ser Artur Mas, renunciava a la investidura i li cedia oficialment el pas a Oriol Junqueras. I no és broma això que us dic...”. Ben mirat, Aira segurament té part de raó. Un pas al costat no vol dir anar cap a casa, vol dir una lliçó del president, la recuperació de la il·lusió malmesa de centenars de milers de ciutadans i, sobretot,  deixar l’unionisme en fora de joc i  també els federalistes de Podemos i En Comú Podem. Per no parlar de les portades de la caverna mediàtica i política espanyola i catalana que entrarien en estat de xoc, en crisi profunda.
En aquest escenari, el president Mas salvaria el procés, la CUP es veuria obligada a complir i votar amb els seus 10 vots el govern independentista, Junqueras lideraria el procés de transició nacional, CDC podria fer la seva refundació de forma tranquil·la ii Catalunya tornaria a l’agenda internacional per la porta gran.
 El pas al costat del president Mas li deixaria les portes obertes a presentar-se a les primeres eleccions de la República Catalana, la seva decisió el convertiria en una peça clau del procés i en un referent indiscutible del camí cap a la independència. La decisió de gran estadista li deixa un lloc a la història i amb totes les portes obertes a ser el president de la República Catalana. Com diu Aira, no és una broma, és tot el contrari, és un pas de gegant del president Mas. En altres cultures polítiques com l’anglosaxona és habitual un pas al costat i tornar a la política