‘El País’, desbocat contra l’estratègia per garantir una legalitat pel referèndum

El rotatiu titlla la reforma del reglament del Parlament d’“assalt a les llibertats catalanes” i de "frau de llei antidemocràtic, connotat d'opacitat i secretisme"

El diari El País continua amb la campanya implacable contra el procés català amb un editorial desbocat en la crítica a l’estratègia de Junts pel Sí i la CUP per dotar d’una legalitat al referèndum. Les dues formacions independentistes planegen fer una reforma del reglament del Parlament per poder aprovar de manera exprés la llei de transitorietat i així estalviar la prohibició del TC. Segons els independentistes, aquest text legal conté la cobertura legal del plebiscit, l’única part que entraria en vigor abans de la votació. Amb tot, el rotatiu del Grupo Prisa afirma que l’estratègia és un “sinistre assalt a les llibertats catalanes”. 

La modificació del reglament del Parlament suposarà "un frau de llei antidemocràtic, connotat d'opacitat i secretisme" 
El to contundent, però, no s’atura durant tot l’article: “Suposarà l’aixafament de la majoria social no secessionista a través d’un frau de llei antidemocràtic, connotat d’opacitat i secretisme”. L’editorial d’avui del diari també descriu la maniobra com un “disbarat jurídic majúscul”, una acció pròpia de “saltejadors de camins” i un “cop de les parlamentarisme contra l’Estatut”. 
Considera que l'estratègia és un atac contra l'Estatut, a diferència de la sentència del TC 
El País esmenta el suposat atac a l’Estatut que implicaria la reforma del reglament del Parlament però no recorda en cap moment si la sentència del TC contra la llei autonòmica catalana el 2010 va suposar o no una agressió a la democràcia. De fet, recuperant l’editorial del mateix diari del 29 de juny de 2010, la jornada després que es conegués la decisió final de l’Alt Tribunal, la coherència és absoluta. “Aval a l’Estatut”, es titulava l’article, que en el seu interior rebaixava la transcendència del que havia dit el TC: “Més enllà del debat terminològic, el fons del text sembla escassament modificat i fa desaparèixer els pitjors auguris d’una gran retallada”.