El discurs sencer, i en català, del president Puigdemont a Harvard
Recupera les paraules que ha pronunciat el president de la Generalitat als Estats Units
El discurs del president Puigdemont a la Conferència al Center for European Studies de la Universitat de Harvard: Catalunya.
En nom del Govern de Catalunya voldria agrair al Centre d'Estudis Europeus de la Universitat de Harvard la seva invitació avui aquí, així com agrair-los a tots la seva assistència i atenció.
És tot un honor poder compartir amb vostès els principis bàsics que guien la dinàmica política del meu país.
A manera d'introducció, m'agradaria citar les paraules de Pau Casals, un dels millors violoncel·listes de tots els temps, convidat a la Casa Blanca el 1961 i, més tard, guardonat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat atorgada pel president Kennedy, i el 1971 amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides en reconeixement al seu compromís per la pau, la justícia i la llibertat.
“Sóc un català. [...] Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els diré perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l'inici de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle XI es van reunir en una ciutat de França -en aquell moment Catalunya- per parlar de pau. Al segle XI! Pau al món i en contra, [...] de les guerres i la inhumanitat de les guerres. Això va ser Catalunya. Estic molt molt content, molt emocionat de ser aquí, amb vostès”.
Pau Casals va parlar del nostre país, Catalunya, que té una història traçada a través dels
segles. Ens hem conduït amb orgull en “la via catalana” de la pau i la democràcia, i seguim
fent-ho en l'actualitat.
Enguany, sota una gran expectativa democràtica, estem vivint el repte més apassionant de
la nostra història recent: l'organització d'un referèndum vinculant per decidir si Catalunya ha
d’esdevenir un nou Estat.
Aquest és el compromís del meu Govern amb el suport de la majoria política al Parlament de
Catalunya. És la nostra resposta democràtica a les demandes de la societat catalana: al
voltant del 80% dels catalans està a favor de la celebració d'un referèndum
d'autodeterminació.
Molts de vostès s'estaran preguntant per què hi ha un problema en resoldre la situació actual
a les urnes.
Permetin-me retornar a 1975, quan la mort de Franco va posar fi a un dur règim dictatorial.
Els 40 anys següents es van caracteritzar per una estreta col·laboració entre Catalunya i les
institucions espanyoles, a fi de contribuir plegats i de manera decisiva al progrés democràtic,
econòmic i social d'Espanya.
El 1978 la majoria dels catalans van votar a favor de la Constitució espanyola, amb el
convenciment que seria el millor instrument per fer front a una transició democràtica en pau i
amb respecte a les minories. Val la pena recordar que aquesta Constitució va ser adoptada
tan sols tres anys després de la mort del dictador, i només dos anys i mig abans d'un fallit
El consens assolit va obrir un període de transició exemplar, aplaudit arreu del món.
Catalunya, i molts d’altres, van acceptar sacrificis pel bé comú, i la política catalana va jugar
un paper clau en totes les decisions crucials que havien de venir: l'entrada d'Espanya a
l'OTAN, la recuperació total de les institucions anteriors, l’entrada a la Unió Europea, la
restauració dels drets civils i la integració en la moneda única europea, entre d'altres.
Els darrers anys, durant els temps més durs de la crisi econòmica, s'han demanat també a la
ciutadania catalana esforços titànics per tal d'evitar un rescat d’Espanya per part de la UE...
a un cost social i polític que no pot ser ignorat.
Sense cap mena de dubte, durant les últimes dècades, els catalans i les catalanes han
demostrat una i una altra vegada una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya,
Tot aquest progrés s’ha basat en la relació bilateral entre Catalunya i Espanya, en la
recuperació de l'autogovern català i en el procés de descentralització política. El 2010, però,
la comprensió i el respecte mutu van patir un trencament sobtat, seguit per una regressió en
els drets civils i en el poder polític, i un retorn a temps passats.
El juliol de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol, fortament polititzat i parcial, va tombar
els principals preceptes de l’Estatut de Catalunya, una llei recentment modificada que fixa el
funcionament de l’autogovern de Catalunya.
Una modificació que actualitzava les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya, que va
ser aprovada pels parlaments català i espanyol i que havia rebut un suport aclaparador dels
catalans en un referèndum, amb un 74% dels vots a favor.
En resum, el Tribunal trencava, de facto, la relació bilateral que fins aquells moments havien
mantingut Catalunya i Espanya i que havia estat el mitjà de l’enteniment i el progrés mutu.
Aquest és el mateix Tribunal que avala una Constitució que autoritza l'Exèrcit a actuar contra
els seus propis ciutadans, quelcom que només recull una altra constitució en tot Europa, la
de Turquia.
Un tribunal va revocar una decisió política adoptada democràticament.
La Constitució espanyola va ser aprovada en referèndum, l’Estatut de Catalunya va ser
aprovat en referèndum, i el conflicte actual ha de ser resolt votant en un referèndum.
En democràcia la prioritat absoluta ha de ser servir i protegir els ciutadans que la fan
possible. Sense la voluntat democràtica dels ciutadans, sense el "We the People", no hi ha
legalitat possible. I quan els assumptes polítics és dirimeixen als tribunals, la democràcia i la
llibertat desapareixen en un obrir i tancar d'ulls.
La nostra ciutadania ens està exigint ser part d'un nou Estat per viure en un país amb les
deu característiques següents:
1. Un país que reforça activament la Unió Europea i els seus principis fonamentals
El cap de setmana passat celebràvem a Roma el 60è aniversari de la signatura dels tractats
constitucionals de la Unió Europea. Catalunya està fermament compromesa amb una major
integració europea que permeti continuar la trajectòria de sis dècades de pau i estabilitat.
Una integració necessària per fer front a una crisi política i de confiança minvant en el
projecte europeu, i que constatem amb preocupació. La combinació de populismes i
preocupacions legítimes, com la manca de rendició de comptes i la distància entre les
institucions i les persones, ha portat al creixement de l'euroescepticisme a tot el continent,
fins al punt que un Estat membre ha votat a favor d’abandonar la Unió .
Necessitem una Europa més forta i resilient per equilibrar la solidaritat i la responsabilitat
dels Estats membres, un sistema fiscal coordinat, el desenvolupament d’un pilar social de
benestar, l'enfortiment del mercat únic (especialment el digital), la protecció del medi
ambient i la consolidació de la seguretat i la ciberseguretat. En cas contrari, la unió
econòmica i monetària, i l'euro en si mateix, no seran viables de cara als reptes creixents del
proteccionisme, la desigualtat i la inseguretat.
Per a la nació catalana, compromesa amb els tractats fundacionals europeus, els seus
principis i el seu futur, és fa difícil formar part d'un Estat espanyol que ignora sovint les lleis
europees; un Estat que alguns informes europeus acusen de ser un dels més incomplidors
de les normes de la Unió. Això no només és injust per als nostres socis europeus, sinó que
també demostra que Espanya és incapaç de respondre als desafiaments a què s’enfronta.
Els serveis diplomàtics espanyols fins i tot han intentat avortar missions oficials de la
Comissió Europea a Espanya per analitzar el compliment d’aquesta legalitat; un
comportament sense precedents i injustificable d'un Estat membre.
2. Un soci europeu i mediterrani fiable
Creiem fermament en un projecte euromediterrani comú, i estem convençuts que tenim un
futur junts. La nostra història i cultura compartides ens fan més forts i pròspers.
Després de l'onada de canvis del 2011 -la primavera àrab- hem estat testimonis de la
creixent amenaça de grups gihadistes, sorgits de la desestabilització de gran part de la
regió, i la consegüent crisi migratòria.
Europa i el món occidental s'enfronten a un greu desafiament de seguretat i estabilitat de la
regió mediterrània. Necessitem una política exterior i de seguretat més assertiva, coordinada
amb els nostres socis i amb més recursos destinats a enfortir el paper d'Europa en la
promoció de la pau i el desenvolupament i en la lluita contra les noves formes d’amenaça.
Alhora, no podem donar l'esquena a la crisi humanitària que s’està desenvolupant als països
mediterranis, ben al costat de casa nostra.
Catalunya vol jugar el seu paper. Sempre hem estat una terra d'acollida, una confluència de
cultures històriques. Els nostres ciutadans ens estan demanant que abordem sense dilació
el drama humà del qual som testimonis. Només amb els instruments d'un Estat la nostra
capacitat de resposta serà àgil i eficaç. Hem ofert directament a la Comissió Europea milers
de places per acollir refugiats, ja que el Govern espanyol no està complint el seu compromís
d’acollir les 17.000 persones refugiades que se suposava que havien d'arribar fa uns mesos.
3. Un país amb llibertat d'expressió
La lluita catalana a favor de la democràcia està sent seguida i debatuda a Finlàndia, Irlanda,
Estònia, Suïssa, Bèlgica, Dinamarca i el Regne Unit per mitjà de comissions parlamentàries,
de debats parlamentaris o de sessions parlamentàries ad hoc.
El que és normal arreu d’Europa, està prohibit a Catalunya. En un dels parlaments més
antics d’Europa, l’Estat espanyol actua per la via penal i denuncia la seva presidenta i la
mesa del Parlament per haver obert la porta a aquest debat.
Potser per aquesta raó, la influent Fundació Konrad Adenauer ha afirmat que el conflicte
entre Catalunya i Espanya no es pot resoldre amb la policia ni amb els tribunals.
4. Un país amb un sistema de justícia independent
Segons el Fòrum Econòmic Mundial, Espanya es troba en el 84è lloc del món pel que fa a la
independència del sistema de justícia (d'un total de 148 països classificats), i ha caigut 24
llocs en tres anys. A nivell estrictament europeu, ocupa les darreres posicions.
Aquesta percepció empitjora a mesura que avança el procés català, més conflictes són
judicialitzats i arriben a l’esglaó més alt del poder judicial, que és precisament on es
dirimeixen els assumptes polítics de l'Estat.
Fa unes setmanes els experts en dret constitucional del Consell d'Europa, la Comissió de
Venècia, van considerar que, amb l’objectiu de promoure la percepció del Tribunal
Constitucional com a àrbitre neutral i d’enfortir la seva independència, el Govern espanyol
havia de reconsiderar les modificacions recents que havia fet en la Llei del Tribunal
Constitucional, que li atorgaven poders executius. Aquest òrgan jurisdiccional té ara el poder
legal per suspendre el meu govern sense judici.
Els experts van advertir al Govern espanyol que està seguint el model de països com
Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna, que no compleixen amb la Carta Europea dels Drets
Humans.
5. Un país amb justícia social
Els últims anys un nombre creixent d'iniciatives legislatives adoptades pel nostre Parlament
per protegir el benestar dels nostres conciutadans ha acabat, també, als tribunals. Aquesta
legislació social no té res a veure amb la política. Afecta la vida diària de la gent i és
especialment important durant la lenta recuperació de la crisi econòmica.
No podem construir el país que volem i que mereixem. Les nostres mans estan lligades per
unes lleis espanyoles obsoletes que no serveixen al benestar comú.
Només dos dels molts exemples que hi ha: la nova normativa destinada a protegir l'accés a
l'electricitat per a les famílies vulnerables i la nova regulació per facilitar l'habitatge a famílies
desnonades sense recursos. Totes dues van acabar als tribunals.
I tot això ha succeït al mateix temps que la llei hipotecària espanyola ha estat tombada en
diverses ocasions pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea per permetre la inclusió de
clàusules abusives als contractes hipotecaris.
6. Un país amb igualtat de tracte per a tothom
Fa dos anys, el Parlament català va aprovar per unanimitat una llei d’igualtat de caràcter
ampli i transversal, que va ser considerada com una de les més avançades d’Europa.
Aquesta llei, un cop més, no s’ha escapat de la dalla del Tribunal Constitucional i ha
significat una oportunitat perduda per impulsar mesures innovadores en matèria laboral que
van més enllà dels supòsits previstos a la legislació espanyola.
7. Un país que protegeix els animals
El nostre Parlament ha legislat també per prohibir el maltractament animal a dins del territori
català. La resposta de l'Estat espanyol ha estat moure cel i terra judicialment per permetre
les curses de braus, un espectacle que tortura els braus públicament fins a la seva mort.
Com ho ha fet? Portant la llei catalana als tribunals, argumentant que la defensa dels drets
dels animals no és competència del Govern català i afirmant que la protecció de les seves
vides viola la cultura espanyola.
8. Un país amb una economia competitiva
Necessitem els instruments d’un Estat per enfortir els sectors estratègics de la nostra
economia, per estimular la inversió i per consolidar un sector empresarial dinàmic que
genera valor i ocupació.
Amb aquesta finalitat, ens cal que la inversió pública estigui orientada cap a l'economia
productiva i que tingui un retorn social i econòmic. Els donaré només un parell d'exemples:
mentre alguns països europeus mouen el 40% de les seves mercaderies en tren, Espanya
està per sota de 5%, fet que suposa un impacte considerable en matèria de costos
econòmics, de medi ambient i de seguretat del transport.
Alhora, és desconcertant que Espanya sigui un país capdavanter a nivell mundial en termes
d’alta velocitat ferroviària de passatgers, però amb una de les pitjors rendibilitats. Per posar
en perspectiva aquest sense sentit: Espanya és lleugerament més gran que Califòrnia, però,
té vuit vegades la infraestructura ferroviària d'alta velocitat de tots els Estats Units.
Només exigim eficiència en les decisions per promoure la competitivitat, l'obertura i la
integració econòmica. L'operació centralitzada de tots els ports i aeroports espanyols -una
anormalitat als països europeus- ha d'acabar si realment volem promoure la competitivitat i
fomentar el comerç amb Àsia i, de retruc, afavorir les economies espanyola i europea.
9. Un país que lluita contra el canvi climàtic i promou les energies renovables
Tots tenim un compromís ineludible amb la sostenibilitat del nostre planeta. És un dels
majors desafiaments que té al davant la humanitat avui en dia.
Tot i aquesta constatació, l’Estat espanyol ha imposat dures retallades en la promoció
d’energies renovables, ha consolidat un mix energètic basat en energies fòssils i ha creat
inseguretat jurídica al voltant de les renovables.
Encara més increïble que tot això: Espanya és coneguda arreu pel seu temps assolellat, un
temps que ofereix el major nombre d'hores de sol durant tot l’any a Europa. Quina ha estat la
resposta de l’Estat espanyol a aquest avantatge competitiu? Crear un impost solar que
elimina de facto l'autoconsum, una pedra angular de la nova revolució industrial. Ni tan sols
les apel·lacions directes d’ideòlegs com Jeremy Rifkin han aconseguit canviar aquesta
situació.
Allà on Catalunya té espai per legislar, actua. Aquesta és la raó per la qual Catalunya té una
llei sobre canvi climàtic, una de les més ambicioses d'Europa, mentre que Espanya segueix
amb una mentalitat del segle XX. I un darrer punt.
10. Volem un país que respecti escrupolosament la democràcia
La democràcia és un dret fonamental que no s’estén a la ciutadania catalana, ni a casa ni a
l'estranger. Alguns dels catalans i catalanes que assisteixen a aquesta conferència
probablement ho hagin experimentat en la seva pròpia pell. Cada procés electoral és un atac
als drets civils dels catalans que viuen a l'estranger. En les últimes eleccions al Parlament de
Catalunya, en un moment crucial per als interessos catalans, només 1 de cada 13 catalans
residents a l'exterior va poder votar.
I a casa nostra, posar les urnes és motiu d'inhabilitació política. El mes de març d’enguany,
el meu predecessor, el president Artur Mas, conjuntament amb qui va ser vicepresidenta del
Govern de Catalunya i amb qui en va ser consellera d’Educació i, més tard, amb qui en va
ser el conseller de la Presidència, han estat inhabilitats per exercir càrrecs públics i multats
per una causa que mai hauria hagut d’arribar als tribunals.
Han estat condemnats per haver permès que el poble de Catalunya participés en una
consulta democràtica el novembre de 2014. Un procés participatiu que obeïa a un
compromís entre la ciutadania i les institucions polítiques catalanes, és a dir, entre el poble i
els seus representats escollits democràticament amb l’objectiu d’expressar la seva opinió.
D’això va tot plegat, de poder expressar la nostra veu en una Espanya que no vol sentir-nos,
una Espanya que no vol escoltar els seus propis ciutadans.
Josep Puig i Cadafalch, el president de la Mancomunitat de Catalunya, l’entitat precursora
del Govern que presideixo, deia en un discurs “tots els esforços per vèncer la vella política
d’Espanya, per renovar-la i regenerar-la, han fallat”.
Ho deia l’any 1923. Ara, prop de 100 anys després, constatem que ens trobem encara en la
mateixa situació.
Catalunya vol votar aquest any per guanyar una veu pròpia que, com la de Pau Casals, els
parli de prosperitat, de pau i de llibertat. Una veu que els proposi acords i que es comprometi
a estrènyer llaços amb totes les nacions del món. Una veu que els recordi que Catalunya és
un país que sempre ha apostat pel multilateralisme i pels principis que el fonamenten: el
respecte, el diàleg, el pacte.
Aquests elements formen part de la nostra història, del nostre ADN. I creiem que ara és el
moment de compartir-los amb tothom, amb vostès. Som un país compromès amb la
construcció d'un nou ordre mundial més just i més pacífic, més interrelacionat i més obert al
diàleg.
El Govern de Catalunya voldria celebrar aquest referèndum d'acord amb Espanya. Estem
convençuts que aquesta és la millor opció. Però fins a dia d’avui ha estat impossible per la
negativa permanent i absoluta del Govern espanyol a parlar-ne.
La nostra proposta de diàleg i consens romandrà oberta fins al darrer dia.
No obstant això, si el Govern espanyol ho continua rebutjant, Catalunya tirarà endavant el
referèndum en qualsevol cas. Aquesta va ser la decisió adoptada pel Parlament català que,
a més de ser un dels més antics del món, com deia Pau Casals, també té plens poders de
decisió en allò que afecta Catalunya.
M'agradaria deixar clar que estem al servei de la democràcia i no a l’inrevés. I tirem
endavant perquè la celebració d’un referèndum té a veure amb la democràcia i amb la
dignitat de les persones que creuen en la llibertat, estiguin o no a favor d’un nou estatus
polític per al seu país.
El 70% de la població catalana té les seves arrels fora de Catalunya. Això no és una qüestió
de nacionalisme, sinó que és un acte d’arofundament democràtic a través del qual s'aspira a
mantenir i millorar les relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Tots tenim vincles
econòmics, emocionals, socials, històrics, culturals i familiars amb persones de tot Espanya
que no volem perdre.
El referèndum sobre la independència de Catalunya ha de ser, doncs, la culminació d'un
procés d’arrels pacífiques i democràtiques, nascut de la voluntat popular. Cada any, des del
2012, en la Diada Nacional, al voltant d'un milió i mig de persones, en un país de 7,5 milions,
han sortit al carrer per demanar la independència de Catalunya. Enlloc més d’Europa s’ha
vist una manifestació comparable a aquestes, i encara menys que s’hagi anat repetint any
rere any.
Tota aquesta mobilització popular ha quedat avalada a les urnes. Durant les últimes
eleccions, el setembre de 2015, l'electorat va donar als seus representants un mandat clar i
simple: la convocatòria d’un referèndum vinculant per decidir el nostre futur polític.
La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils nord-americans. Les institucions
americanes han respectat la democràcia i la voluntat de la seva gent adaptant-se als nous
temps.
La Constitució dels Estats Units pertany al poble nord-americà, no a l'inrevés. S’ha modificat
fins a 27 vegades. Fins a 27 vegades s'ha adaptat als objectius del poble nord-americà.
Gràcies a això, l'esclavitud va ser abolida. Gràcies a això, les dones i els homes avui poden
votar. Gràcies a això, la segregació és cosa del passat.
El Govern espanyol ha d'escoltar la seva gent i respectar els drets civils.
Estem convençuts que un referèndum és el mecanisme més clar, més sòlid i més acceptat
internacionalment per conèixer la voluntat d’un poble davant d’una decisió d'aquesta
magnitud. Creiem que la millor manera d’interpel·lar al poble és a través de les urnes.
Nosaltres, com vostès, també creiem que la democràcia es fonamenta en la voluntat del
poble. Nosaltres també creiem en constitucions que, com la seva, comencen amb les
paraules "We the People...".
Text en català de la conferència del president Puigdemont a Harvard
Text en català de la conferència del president Puigdemont a Harvard
vilaweb
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta