Fem país o fem el pallús?

(Publicat a "El Punt Avui" el 01-Dec-15) El 27-S varen passar tres coses: que va ser un plebiscit, fins i tot per als que deien que no ho era; que l’independentisme va guanyar les eleccions, confirmant una evolució espectacular de la maduresa del nostre país; però que també va perdre el plebiscit. Efectivament, si volem ens podem fer trampes al solitari, però la realitat és que el ‘Sí’ va aglutinar “només” el 48% dels vots, i la resta, eren ‘No’. Els votants d’Unió ho varen fer perquè, tot i tenir Catalunya al cor, no volien parlar d’independència ara. I els de CSQEP, amb el vot deien, “la independència no és prioritària per a mi”, que és com votar ‘no’. Uns i altres tenien opcions equivalents a les quals votar, si la independència els hi hagués sigut prioritària. El mateix es pot dir de la majoria dels partits petits, i ni tant sols una participació normal del vot exterior ens hagués pogut fer superar la barrera del 50%.
 
 Així, quan finalment ens hem comptat, el Sí ha obtingut el 48% dels vots. I, si no fos així, és igual, perquè és així com ho ha valorat la comunitat internacional, sense el suport de la qual no tenim cap possibilitat d’esdevenir independents. Amb un 48% dels vots, no ens donarà suport ningú i, encara pitjor, ningú no ens donarà la legitimitat com per a què intentem avançar cap a la independència. Fer-se a la mar amb la benzina justa per arribar a port pot ser audaç, però fer-ho sabent de sortida que no es disposa de prou benzina, és directament insensat. Irònicament, és ara l’independentisme que ha d’acceptar que el 27-S era un plebiscit, que no s’ha guanyat, i que se n’ha d’acceptar el resultat.
 
 A partir d’aquí pot haver-hi defensors de tibar la corda al màxim amb l’estat espanyol, per a provocar reaccions encara més negatives que les habituals, i així generar més adhesions a la independència. Aquesta és una qüestió d’opinions, però jo crec que no ens convé de cap de les maneres, per molts motius; perquè es sap com es comença, però no com s’acaba i ara mateix, hem comprovat que, com a mínim, podem convocar plebiscits quan vulguem; perquè l’escalada de confrontacions no és gens desitjada per molts (sabent que no podrem sortir-nos amb la nostra ara mateix); perquè no tots els vots independentistes del 27-S són vots absolutament incondicionals; etc... La confrontació amb l’estat espanyol només té un recorregut possible: una escalada constant de les tensions. Val la pena recórrer-lo si al final ens espera la independència, però no sota qualsevol altra circumstància.
 
 Sota aquesta perspectiva, Junts pel Sí va ser una creació magnifica per galvanitzar el Sí, però mai va ser dissenyada per a governar. I lligant amb el fet de què el 27-S va ser un plebiscit, i no unes eleccions normals, el què toca ara és, sense cap mena de vergonya, tornar a convocar eleccions per tal de triar un parlament que hagi d’administrar les nostres migradíssimes atribucions i continuar resistint les envestides de l’estat espanyol.
 
 I quan tornem a convocar un plebiscit? Doncs quan vulguem, però és clar que, amb un tema d’aquesta envergadura, no es poden convocar consultes a diari. Endemés, les opinions sobre la independència, no canvien d’avui per demà. L’enorme majoria dels que avui són independentistes, no ho eren anys enrere. Hi ha un 77% dels catalans que sap que Espanya ens discrimina, i hem de donar prou temps als que no han fet el tomb encara, per a què Espanya acabi de convèncer-los. És només qüestió de temps. Mentrestant, hem de capejar el temporal i governar de forma absolutament exemplar, que, a banda dels diners disponibles, l’ètica i l’austeritat no necessiten la independència per a poder-se manifestar, i res ajudarà tant a creure en un futur millor amb la independència, com la constatació palpable de què realment ens podem governar amb excel·lència.

27D data on la CUP dona la independencia o cava la seva tomba

Demanem a JxSí que es posi les piles per tal d’arribar a un acord i poder presentar-lo a l’assemblea del 27D”. Aquest ha estat l’emplaçament de la CUP, expressat amb la suavitat del diputat de Vandellòs, Sergi Saladié, en una roda de premsa aquesta tarda al Parlament.
La CUP no s’acaba de refiar de la convicció de JxSí a l’hora d’aplicar el seu mateix programa, però demana “continuar les converses” i no excloure ningú, ni Artur Mas, “d’una presidència transversal”. Així mateix han criticat que després de dos mesos no s’hagi arribat a cap acord.
Segons Saladié, JxSí no vol parlar d’uns “mínims” per arribar a un acord sobre el pla de xoc o sobre l’aplicació de la declaració del 9N. “El moviment ara l’han de fer ells, quan ho porten tot a una qüestió presidencialista fan un frau als seus electors del mandat plebiscitari”, ha emfatitzat. Aquests moviments, segons la diputada Gabriela Serra, no impliquen gastar més diners, sinó únicament “voluntat de pactar amb gestos”.
El termini perquè les piles no s’acabin és el 27D, dos mesos després de les eleccions plebiscitàries i set dies després de les espanyoles, quan la CUP ha convocat la seva assemblea. “Vam fer una jornada de debat en què no vam poder aportar cap acord amb JxSí i mira que hi vam insistir!”, ha apuntat Saladié. Amb aquesta premissa, la CUP vol portar un document per sotmetre’l a votació de contingut i que incorpori una fórmula de presidència transversal que podria incloure Artur Mas. Ara bé, la CUP insisteix que posposar l’assemblea al 27D “no hi ha tingut res a veure” amb les espanyoles.

com es construeix un estat, vetant o votant?

Un procés de l’ambició i complexitat que significa la llibertat d’un país o la constitució d’un estat quan ho tens tot en contra no es pot fer vetant, s’ha de fer votant”. Aquest és l’avís explícit que ha llançat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la CUP arran el bloqueig en les negociacions per a la investidura.
Mas ha advertit a la CUP que el primer objectiu del procés sobiranista és no perdre ningú dels qui li fan costat i que “eixamplar la base és feina de tots”. En aquest sentit, ha avisat que és una anàlisi errònia parlar d’un conflicte entre CDC i la CUP o entre JxSí i la CUP. “En el moment en què en aquest procés polític es doni la impressió que qui decideix en darrera instància és qui té menor representació al Parlament hi haurà un munt de gent que baixarà de tren”, ha subratllat.
Fundació Catdem
Mas ha fet aquestes valoracions en l’acte de lliurament del premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas de la fundació de CDC, Catdem. I no ha improvisat. Sabia molt bé el que volia dir. Els tocs d’atenció a la CUP han anat caient un rere l’altre, fins a concloure: “Cal un codi de conducta no tan entrenat a anar a la contra sinó més entrenat a anar a favor”.
“Vetar ja ho fa l’Estat espanyol. Aquí ens trobem que hi ha determinada gent més pendent de vetar que de votar i així no es construeix”, ha insistit.
Mas no ha amagat les dificultats que travessen les negociacions al Parlament, considera que “el 27S va donar més força que coherència interna” i per això és tan difícil arribar a acords, perquè li falta coherència interna a aquesta mandat. “Tenim un país un pèl acostumat a afegir complexitat a allò que ja és per si complex”, ha explicat amb to de resignació.
Canvi de mentalitat
És el primer cop que el candidat de Junts pel Sí, rebutjat en dues ocasions pels vots de la CUP al Parlament, ha entrat a valorar la situació de les negociacions i la tensió plantejada amb els cupaires des de l’assemblea que aquest cap de setmana va celebrar la formació anticapitalista.
“Ara ens trobem en aquesta atzucac que fa la impressió que tota la pressió que tenim des de fora a vegades és alimentada des de dins de manera que ens paralitza i ens debilita i això només es pot canviar canviant aquesta mentalitat”, ha afegit el president de la Generalitat en funcions.
Lideratges
Ha aprofitat al tema del lideratge que centra l’assaig polític de Francesc Torralba, guanyador del premi de la Catdem, i ha alertat que “al nostre país, lideratges no en sobren”. Cal que els lideratges estiguin ben falcats i es puguin confrontar amb lideratges d’altres projectes, perquè “aquesta és una batalla desigual”.
Tot recollint el fil del que Torralba acabava de descriure com a qualitats d’un líder -l’exemplaritat, la humilitat l’audàcia,…- n’ha volgut afegir un altre: l’autenticitat. “Autèntic no vol dir que no et moguis”, ha puntualitzat. Cal intentar trobar punts de trobada, de conciliació, o és molt difícil avançar i amb l’immobilisme, el resultat és zero. “Per a que les coses avancin cal flexibilitat, permeabilitat i punts de trobada”, ha resumit.
Tampoc ha estalviat les metàfores marineres per insistir que encara que els corrents vagin en contra això no vol dir que s’hagi perdut la batalla, i ha recordat que el 9N del 2014 els corrents anaven a la contra però, malgrat això, Catalunya i les seves institucions van descol·locar l’Estat espanyol. “Fins i tot amb menys força pot acabar inclinant la balança”, ha reblat.

El CEO dóna la victòria a ERC

2 DESEMBRE 2015
Quico Sallés









ERC guanyaria les eleccions espanyoles el proper 20 de desembre a Catalunya, Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc; C’s i PSC empatarien i En Comú Podem i PP es disputarien la darrera plaça. Així ho apunta l’enquesta sobre el context polític a Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha difós aquest matí.
Segons aquest baròmetre els republicans obtindrien entre 9-11 diputats, amb un 13,5% d’intenció directa de vot. Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc amb una forquilla d’entre 9-10 diputats amb una intenció directa de vot de 8,5%. La tercera plaça se la disputarien PSC i C’s, amb 8-9 diputats cadascun i amb una intenció directa del 9,7% pels primers i 9,6% pels segons.
En Comú Podem assoliria entre 5-6 diputats amb una alta intenció directa de vot del 10,6% i el PP fregaria la darrera plaça amb 5 diputats i amb una intenció directe del 3,4%.
L’independentisme perd
Aquesta enquesta també situa amb un 46,6% els votants del sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya i un 48,2 els del “no”. Si fa o no fa, els mateixos números de l’anterior enquesta que atorgaven el 47,8% al “no” i 46,7% al “sí”.

'El País' manipula su encuesta para beneficiar a Ciudadanos

Un supuesto correo filtrado por los trabajadores señalan que el sondeo oficial dista mucho del triple empate entre PP C's y PSOE que contaron en su edición de ayer.

El resultado de las próximas elecciones del día 20 no está decidido. El ganador, sea quien sea, no lo será por mucho. Eso está claro. Y ese pico entre unos y otros es un misterio. Pero la parrilla de salida difiere mucho dependiendo de la encuesta a la que se le quiera hacer caso. Especialmente si se tiene en cuenta la de Metroscopia para el diario El País, que es la que arroja un resultado más dispar.

Por recapitular, tres de los principales diarios de tirada nacional arrancan la semana incluyendo en sus portadas sus respectivos sondeos de intención de voto para el 20-D. En todas ellas el PP aparece como la fuerza más votada por delante de Ciudadanos y PSOE (el orden varía dependiendo de la cabecera).

• El Mundo (con barómetro realizado por Sigma Dos) sostiene que el PP con 27,1% de los votos (111-115 escaños) se sitúa como primera fuerza política, Ciudadanos con el 23,0% (82-84) adelantaría al PSOE que con 20,2% (78-79) se queda en tercer lugar, mientras que Podemos ocupa el cuarto lugar con el 16,2% de los votos (43- 45 escaños).

• ABC (con barómetro realizado por GAD3) apunta que el PP se sitúa en primer lugar con el 28,3% de votos (125 escaños), el PSOE en segundo con el 23,1% (91), Ciudadanos tercero con el 17,4% (59) y Podemos en quinto lugar con el 14,9% (41).

• La Razón (con barómetro realizado por NC Report) señala que el PP vence con el 29,3% de los votos (125-130 escaños) seguido del PSOE con el 23,1% (91-95), Ciudadanos con el 17,4% (52-55) y Podemos que obtendría el 15,6% de los votos (42-46).

Trazando una media, Mariano Rajoy sacaría 120 escaños por los 85-90 de sus perseguidores Pedro Sánchez y Albert Rivera. Muy lejos de los 40 que le otorgan al Podemos de Pablo Iglesias.

Sorprende que en las elecciones más abiertas de la democracia haya sondeos similares. Pero en este caso son tan parecidos que lo que realmente sorprende es el sondeo que El País publicó la víspera. El más diferente. En la fotografía realizada por Metroscopia para el diario de Prisa los tres primeros partidos  gozan de una intención de voto similar:

- Partido Popular 22,7%

- Ciudadanos 22,6%

- PSOE 22,5%

El dato ha sorprendido a los internautas que acusan al diario 'El País' de inflar los datos de Ciudadanos para sobredimensionar a la formación de Albert Rivera.  Periodistas como Iñigo Sáenz de Ugarte no ocultan la querencia entre unos y otros.

Observan a un agujero negro devorando a una estrella y 'eructando' plasma

Por primera vez, un equipo de 13 astrónomos observa durante varios meses a un agujero negro engullendo a una estrella y eyectando plasma por sus polo.

Unas de las dificultades más grandes que tiene observar agujeros negros es que son inobservables. Su gravedad es tan grande que ni siquiera la luz puede escapar del apetito de estas singularidades. Si hemos sido capaces de verificar su existencia, predicha por la relatividad general de Einstein, es porque los astrónomos pueden observar su influencia (o estragos) en su vecindad inmediata. Por desgracia, los observadores no habían sido capaces - hasta ahora - de estudiar a un agujero negro alimentándose y "eructando" llamaradas de plasma por sus polos. Ahora un astrofísico de la Universidad Johns Hopkins llamado Sjoert van Velzen, por fin ha cazado al monstruo en plena comilona y digestión.

El evento captado por este equipo internacional de astrónomos, puede describirse simplemente como espectacular. No solo contemplaron la muerte de una estrella, sino que además pudieron ser testigos de la eyección posterior de una llamarada de plasma a velocidades próximas a las de la luz. Algo "extremadamente raro" en palabras del propio Sjoert van Velzen, quien añadió: "es la primera vez que lo vemos todo de un proceso de destrucción estelar seguido de un escape cónico, también llamado chorro. Además, pudimos seguir todo el desarrollo durante varios meses".

La estrella, de un tamaño similar al de nuestro sol fue observada por primera vez el año pasado, desviándose de su trayectoria a causa del tirón gravitatorio de un agujero negro vecino, por un equipo de la Universidad Estatal de Ohio, quien hizo público su descubrimiento en diciembre de 2014. En el momento en van Velzen se enteró de la noticia supo que disponía de muy poco tiempo para iniciar la observación, si es que pretendía captar en plena acción la eyección de plasma. Lo sabía por experiencia, ya que en anteriores ocasiones muchos astrónomos (incluyendo el propio van Velzen) habían llegado demasiado tarde.

Cuando un agujero negro realiza una comida "pesada", como es el caso de una estrella, el resultado es un escape de material y plasma partiendo de sus polos. En realidad todavía no se sabe por qué se produce este fenómeno, pero según una de las hipótesis más empleadas, a medida que la materia estelar cae hacia el interior del agujero negro comienza a calentarse hasta alcanzar temperaturas elevadísimas, luego esta materia se "espaguetiza" a lo largo del eje del agujero negro, y por acción de sus potentes campos magnéticos termina eyectada por sus polos formando un estrecho chorro cónico.

Los agujeros negros mantienen en ocasiones discos de materia, llamados de acreción, orbitando a su alrededor. Antes de realizar su anuncio, los astrónomos responsables de este trabajo tuvieron que desechar la posibilidad de que el repentino repunte lumínico creado por los chorros de plasma no proviniese del disco de acreción. A partir de los datos obtenidos en estas observaciones, en los que participaron otros 13 astrónomos de EE.UU., Holanda, Reino Unido y Australia, los científicos esperan poder construir una teoría completa que explique eyecciones de plasma como la detectada.

investigación de van Velzen et al. se publicó el pasado 26 de noviembre de 2015 enScience.

La Casa Blanca rechaza el plan del Pentágono para el cierre de Guantánamo

La Casa Blanca ha rechazado el plan del Departamento de Defensa para cerrar la base naval de la bahía de Guantánamo, en Cuba, argumentando que el coste del plan presentado es demasiado elevado, según fuentes gubernamentales citadas por el diario estadounidense 'The Wall Street Journal'.

El plan presentado por el Pentágono incluía el cierre de la prisión y la construcción de un centro alternativo en territorio estadounidense, cuyos costes superarían los 500 millones de dólares (unos 470,6 millones de euros). La Casa Blanca ha reclamado que sea revisado.

(EUROPA PRESS)

Risc molt elevat d'inestabilitat pressupostària

AIReF: Risc molt elevat d'inestabilitat pressupostària a Catalunya
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), òrgan oficial i independent que vetlla per la sostenibilitat de les finances públiques, ha advertit avui que Catalunya (amb Extremadura, Múrcia i País Valencià) té un "risc molt elevat" d'incompliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària el 2016.



La AIReF indica que “les autonomies han fet un esforç considerable de reducció del seu dèficit, superior a 2 punts percentuals del PIB entre 2010 i 2014, en un context de forta contracció econòmica, majoritàriament, via reducció de la despesa”.



Aquest organisme és favorable a les mesures especials imposades a Catalunya per a rebre els diners del FLA extraordinari i afageix que caldria imposar-les a les autonomies amb més risc d'insostenibilitat financera. Fins ara, l'AIReF havia estat crítica amb la tasca del ministeri d'Hisenda que dirigeix Cristóbal Montoro.

perquè les coses avancin cal flexibilitat

El president de la Generalitat ha entregat fa uns minuts el premi Trias Fargas de la Fundació CatDem al filòsof Francesc Torralba i ha aprofitat per enviar dos missatges sobre el moment polític.



Un, a l'Estat. "El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol és entre poder i autoritat", ha dit Artur Mas. "L'Estat té el poder, l'exerceix fins a humiliar. Però la majoria de la societat catalana li nega l'autoritat. L'Estat espanyol ha perdut moltíssima autoritat a Catalunya, si és que li'n queda alguna". 



Un altre, a la CUP. "Ser autèntic no vol dir no moure's mai de la pròpia posició. Això és ser pitjor que tossut", ha afegit el president en funcions, que ha demanat "flexibilitat perquè les coses avancin". "No moure's vol dir un resultat zero, i això no és quedar-te com estàs, és anar molt enrere". Amb to més aviat de resignació, ha afegit que "tot és prou complicat i potser no calia afegir-hi complexitat, però cada país és com és".

Abusos y oligopolio deportivo

es lícito dentro de la UE, que una empresa como MOVISTAR+ cope los eventos mas importantes del mundo del deporte?
puede hacer algo la UE con este abuso?