frau fiscal a Vitaldent

Detenen la cúpula de Vitaldent per frau fiscal i blanqueig de capitals
La policia ha fet 13 detencions i ha confiscat un avió i 36 vehicles de luxe. Els 400 centres que hi ha tot l'Estat funcionen amb normalitat


 

La Policia Nacional ha detingut aquest dimarts el propietari de les clíniques dentals de Vitaldent, Ernesto Colman, i 12 persones més a diferents punts de la comunitat de Madrid, en l'operació "Topolino" per un presumpte delicte fiscal i blanqueig de capitals, segons han confirmat fonts de la investigació. L'operació no té res a veure amb el funcionament de les franquícies de la marca, que estan treballant amb normalitat.
L'actuació policial de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) continua oberta i és conseqüència de nombroses denúncies de clients. A més del seu propietari, la policia també ha detingut alguns dels seus col·laboradors, com el vicepresident de l'empresa, Bartolomé Conde.
Segons fonts de la investigació, la policia ha confiscat un avió i 36 vehicles de luxe. A Colman l'acusen de blanquejar a Suïssa i Luxemburg els guanys pels tractaments que els pacients pagaven cada mes en efectiu. Part d'aquest capital tornava a Espanya per ser invertit en més d'un centenar d'immobles i finques rústiques. El frau puja a diversos milions d'euros. El dispositiu policial s'ha precipitat davant la sospita que el principal implicat podia escapar tancant el negoci.
Vitaldent disposa de més de 400 clíniques dentals, amb una facturació d'uns 500 milions d'euros. També té clíniques a Itàlia i Polònia. El seu propietari, l'uruguaià Ernesto Colman, ha aparegut moltes vegades a la llista de les fortunes d'Espanya.
Els detinguts han estat posats a disposició del Jutjat d'Instrucció número 2 de Majadahonda, que instrueix la causa arran d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció per suposats delictes contra Hisenda, blanqueig i estafa a franquiciats. La investigació permet garantir la continuïtat de les clíniques Vitaldent ja que es tracta d'una actuació judicial en defensa dels denunciants, que seguiran amb l'administració d'aquestes clíniques.
Aquesta operació policial arriba només dues setmanes després de la fallida de les clíniques Funnydent i la detenció del seu responsable

Schulz alerta Cameron

Schulz alerta Cameron que no té garantit que l'Eurocambra aprovi les reformes que demana
Negociacions contra rellotge a Brussel·les, on Cameron busca suport a les mesures que han de convèncer els britànics de quedar-se a la UE



David Cameron i Martin Schulz se saluden abans de reunir-se a Brussel·les (Reuters)
David Cameron i Martin Schulz se saluden abans de reunir-se a Brussel·les (Reuters)
David Cameron és a Brussel·les per negociar reformes en el si de la Unió Europea que convencin els britànics de quedar-s'hi. El primer ministre britànic, que té el compromís de convocar un referèndum sobre l'anomenat Brexit, espera obtenir el suport a les reformes en la cimera de caps d'Estat i de govern de dijous i divendres. Un dels aspectes clau és frenar l'arribada de la immigració a les illes i limitar els drets socials dels nouvinguts.
Mentre les negociacions continuen contra rellotge, els dirigents europeus han alertat Cameron que els eventuals canvis encara hauran de rebre el vistiplau de l'Eurocambra. És l'avís que ha donat el president del Parlament Europeu, Martin Schulz:

"Deixem-ho clar, cap govern pot anar al Parlament i dir: aquesta és la nostra proposta, ens podeu donar garanties sobre el resultat. Això no és possible en una democràcia."
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha insistit que no preveuen un escenari que no sigui la continuïtat de la Gran Bretanya a la Unió.

"No tenim cap pla B. Tenim un pla A. La Gran Bretanya es quedarà a la Unió Europea i serà un membre constructiu i actiu de la Unió. Si digués que tenim un pla B, donaria la impressió que hi ha com una voluntat de la CE de desitjar que la Gran Bretanya surti de la UE."
Per la seva part, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha advertit que la UE es troba en un moment "crucial" i que "el que es trenca no es pot reparar". Tusk va presentar a principis de mes un preacord per intentar satisfer Londres i evitar el Brexit

que nos ocultan...

Protestas mundiales contra transgénica Monsanto de EEUU por perjudicial para salud
   
       


Protestas mundiales contra transgénica Monsanto de EEUU por perjudicial para salud
Al menos 428 ciudades de 38 países se han sumado este sábado a la marcha mundial contra la compañía multinacional estadounidense Monsanto y los alimentos transgénicos, que son dañinos para la salud y el medioambiente.
 Más de tres millones de activistas de todo el mundo han salido a las calles para celebrar por tercer año consecutivo el Día Mundial contra la empresa Monsanto, acusada de provocar efectos nocivos en la naturaleza, los agricultores y los consumidores.
 La multitudinaria marcha internacional en contra de la gigante de la biotecnología norteamericana tenía como objetivo alertar y concienciar del peligro que representa Monsanto, con sus manipulaciones genéticas de semillas y alimentos que consume la sociedad.
 Los manifestantes exigen etiquetar los alimentos genéticamente modificados y eliminar los agentes químicos cancerígenos utilizados en la agricultura industrial, según el informe de la página Web “Occupy Monsanto”.


 Recientemente la Organización Mundial de la Salud (OMS) informó de que uno de los productos empleados por Monsanto a nivel mundial está “clasificado como probable carcinógeno para los seres humanos”. Esta conclusión científica preocupa realmente a la comunidad internacional.
 El problema de los transgénicos de Monsanto no solo afecta a la esfera alimentaria y de salud, también, a nivel social, pues muchos indígenas han muerto como consecuencia de sus prácticas.
 De hecho, Monsanto es culpable de contaminar ciertas zonas con armas químicas, por ejemplo, el 'agente naranja', usado por EE.UU. en la guerra contra Vietnam, donde todavía la tercera generación está sufriendo las secuelas del uso de dicho producto.
 Además, dicha multinacional envenenó durante 40 años el agua que consumían miles de familias en Alabama (EE.UU.) y ocultó intencionalmente que el PCB (incluyendo askareles) era terriblemente tóxico.
 España es uno de los pocos países europeos que permite los cultivos de esta empresa, pues el 80 % de la producción de este tipo de transgénicos sigue restringida a cuatro países del continente americano: Estados Unidos, Canadá, Brasil y Argentina.

algo cambia en la agricultura

Franceses protestan contra el uso de pesticidas y transgénicos    

Franceses y activistas medioambientales han tomado este domingo las calles de Burdeos, sudoeste, contra los pesticidas y transgénicos que afectan la salud y también causan efectos del cambio climático, 14 de febrero de 2016.
 Asimismo, los descontentos portaban pancartas, en las que se leían: "Los pesticidas están en contra de la vida", "Los niños expuestos a los pesticidas", y exigían prohibir el uso de estos productos.

¿Por qué Canadá liquida sus reservas de oro?

   
       

En pocos meses, Canadá ha reducido sus reservas de oro de tres toneladas a finales de 2015 a menos de una.
 Canadá está vendiendo sus últimas reservas de oro, de forma que de las más de 1.000 toneladas que tenía el país en los años 60, para finales de 2015 eran solo tres, y ahora le queda menos de una. En cuanto al valor monetario, si en 2015 sus reservas en este metal valían más de 100 millones de dólares, el lunes 8 de febrero eran ya de 'solo' 19 millones.
 Actualmente, las tenencias de oro equivalen a menos de 0,1 por ciento del total de 82.600 millones de dólares de las reservas internacionales de Canadá. Para comparación, a finales de 2015, EE.UU. disponía de 8.133 toneladas de oro que correspondían a más del 72 por ciento de sus reservas de divisas.
 No obstante, esta tendencia no es sorprendente ya que ningún país hoy en día utiliza el patrón oro. "La decisión de vender el oro no fue vinculada a un precio de oro particular y las ventas se realizan durante un largo período de tiempo y de una manera controlada", ha comentado el portavoz del Departamento de Finanzas, David Barnabe, a CBC News.
 Asimismo, Barnabe ha explicado que las ventas de oro forman parte de la política de diversificación de la cartera que supone la venta de "mercancías materiales, como el oro, e invirtiendo, en su lugar, en activos financieros fácilmente comercializables y que tienen unos profundos mercados de compradores y vendedores".


La verdad oculta

Exageracions

"L'OTAN exagera les acusacions cap a Rússia sobre una ofensiva al Bàltic"
L'OTAN s'ha pronunciat al respecte de les acusacions sobre Rússia que la incriminaven de voler atacar les repúbliques del mar Bàltic, paraules que el representant permanent de Rússia davant l'OTAN ha criticat.

El representant permanent de Rússia davant l'OTAN, Alexander Grushkó, va declarar en la conferència sobre seguretat a Munic que l'Aliança Atlàntica exagera quan acusa al seu país d'voler llançar una ofensiva contra els Països Bàltics , informa Kommersant .

Grushkó ha afegit que "sense Rússia no és possible una autèntica seguretat a Europa". "Ni la Unió Europea ni l'OTAN poden defensar-se sense cooperar entre ells. Ja sigui davant d'un problema de terrorisme com d'immigració, és necessari tant la cooperació de l'OTAN com de Rússia, ja que sense Rússia no s'arribaria a cap resultat ni objectiu real en el marc de la seguretat ", ha declarat. Per la seva banda, el ministre britànic de Defensa, Michael Fallon, va dir a Munic que els negocis entre Rússia i l'OTAN "no tornaran a ser com abans", encara que va reconèixer que el diàleg entre les parts és necessari.

Uns dies abans, el ministre rus d'Exteriors rus Serguei Lavrov va opinar en una entrevista que "la direcció de l'OTAN i d'una sèrie de països europeus, s'inflen fins a la histèria el mite de l'amenaça russa i sobre que planegem amenaçar amb armes nuclears a Suècia i als Països Bàltics ".
Com explota Occident el 'factor por' per justificar les seves polítiques provocadores

Per a l'analista polític Finian Cunningham , Occident es val del mite de l'amenaça russa o del programa nuclear de Pyongyang per crear un enemic i controlar l'opinió pública. "Mai es presenten proves que recolzin les seves declaracions. Simplement, les converteixen en 'fets' a força de repetir-ho, de la seva difusió, disseminació i pur doble pensament", va explicar Cunningham

Franco a Joan Carles l

Franco, a Joan Carles I: "Només li demano que preservi la unitat d'Espanya"

15 de Febrer 2016

Aquesta nit, el canal francès France 3 emetrà un documental biogràfic sobre la vida del rei Joan Carles I de 90 minuts de durada. "Jo, Joan Carles, rei d'Espanya" es va començar a gravar a principis del 2014 pels periodistes francesos Laurence Debray i Miguel Courtois.

En el documental, Joan Carles explica, entre altres coses, els moments més difícils que va viure durant el seu mandat i la seva relació amb el dictador Francisco Franco.

La revista Point de Vue s'ha fet eco de les seves declaracions més destacades. Joan Carles confessa, en una de les entrevistes, que Franco, just abans de morir, el va agafar de la mà i li va dir: "Només li demano que preservi la unitat d'Espanya". En aquest sentit, el rei també explica que els pitjors moments de la seva vida són 800, el nombre de víctimes assassinades pels terroristes d'ETA. Sobre el rei Felip VI, Joan Carles assegura que està "molt orgullós d'ell. Ha fet estudis importants, no com jo". I de la reina Letizia diu que és "molt bona mare". En el vídeo també hi apareixen Mario Vargas Llosa, Alfonso Guerra, Alfredo Pérez Rubalcaba o la Infanta Pilar, entre altres, per parlar d'ell. TVE no emetrà el documental Per la seva banda, Televisió Espanyola no ha volgut emetre el documental, encara que n'és coproductora. Segons TVE, la pel·lícula tracta "d'un rei que ja no és rei", i justifiquen que no s'emeti perquè "el plantejament que fan és del passat".

El 98,6% dels contractes públics de sis ministeris presenten irregularitats

 


El 98,6% dels contractes públics de sis ministeris presenten irregularitats
Dos. Aquesta és la quantitat de contractes que el Tribunal de Comptes ha aconseguit detectar subscrits per sis ministeris espanyols el 2013 sense incórrer en cap irregularitat. I és que l’informe fiscalitzador dels departaments de Presidència, Defensa, Justícia, Educació, Interior i Exteriors pel que fa a la contractació pública aprovat el 22 de desembre, evidencia fins a quin punt l’executiu estatal incompleix sistemàticament la pròpia normativa en la matèria. En la seva anàlisi, l’ens públic estudia el compliment dels passos del procés d’adjudicació i execució d’una mostra representativa de contractes dels sis ministeris, 144 dels 779 que li van ser remesos aquell any, que representen el 54% de l’import total contractat i inclouen totes les tipologies pel que fa a l’objecte, el tipus de contractació i l’ens licitador.
Tanmateix, només en dos casos el procediment és impecable, segons el Tribunal de Comptes. Es tracta del contracte de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals per vigilar les dependències de la Filmoteca Espanyola, i del contracte de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per a un servei de gestió, emissió i venda d’entrades en els seus centres artístics. En canvi, tota la resta, el 98,6% del total, presenta irregularitats o deficiències en els processos d’adjudicació o -en menor mesura- seguiment de l’execució. De fet, pel que fa al valor, tenen un pes encara més gran, ja que els dos processos de contractació impol·luts tenen un valor en conjunt d’1,3 milions, quantitat que representa el 0,2% de la despesa compromesa en el total dels contractes fiscalitzats. Vist al revés, es van pagar 637,5 milions en contractes que incomplien la llei.
Sigui com sigui, el Tribunal de Comptes eludeix valorar si la decisió d’adjudicar una obra o servei a una determinada empresa era la millor opció o no, i tampoc no investiga si hi ha hagut algun tipus de comissió o tracte d’amiguisme en el procediment, sinó que només es limita a comprovar si l’adjudicació va complir tots els requisits formals previstos en el reglament de la llei de contractes de les administracions públiques per garantir que l’elecció sigui neta.
I el resultat és contundent, ja que l’ens fiscalitzador fa constar en les conclusions que “en nombrosos expedients no es va justificar adequadament la necessitat de l’objecte de la contractació”, atès que en 50 casos es fa de forma massa genèrica. Així mateix, “en un elevat nombre d’expedients de contractació s’han detectat deficiències en el càlcul i la determinació dels pressupostos de licitació”, ja que només tres dels procediments incloïen l’informe pertinent per fixar-lo, mentre que en “un gran nombre d’expedients [en concret, 52] no es va establir adequadament la manera en què els licitadors han d’acreditar la seva solvència”. Altres irregularitats detectades en l’informe són no haver lliurat al Tribunal de Comptes els informes de licitació requerits, l’ús d’un procediment injustificat per limitar la concurrència (adjudicació directa, d’urgència, etc.) o la fixació d’especificacions tècniques inconcretes.
A més, l’ens estira les orelles als ministeris, perquè en un informe anterior ja havia fet observacions similars que no s’han complert, “llevat de les qüestions relatives a la motivació dels informes de valoració d’ofertes”. De la mateixa manera, insta els departaments del govern espanyol a considerar “una aplicació més efectiva i regular de les previsions contingudes” en la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, del 2007, que preveu clàusules per primar les empreses contractistes que compleixin els criteris de gènere. I és que ni un sol dels 144 procediments preveu aquesta possibilitat.
En tot cas, els sis ministeris tenen feina en aquest àmbit, i és que la majoria de processos de contractació no presenten només una deficiència. El 42,4% incorren en dues irregularitats i el 35,5% en recullen tres o més. Així mateix, el departament d’Exteriors és el més incomplidor -la meitat dels contractes subscrits acumulen tres o més deficiències- i, per contra, el de Justícia és el que més s’ajusta a la normativa
font: ara.cat

algo falla en Europa

Alfredo Serrano Mancilla
Doctor en Economía y director del celag
Cada día es más evidente. La crisis económica es sistémica. No se resolvía, como pretendían algunos, a base de parches. No. La economía funciona mal desde sus propios cimientos. Y como todo volcán, en algunos momentos, expulsa lava. La erupción volcánica es constante. Todo sale a la superficie. Aunque en el fondo, todo se explica por su propia raíz. Su falla es orgánica.
Luego de casi una década, se vuelve a admitir que la economía mundial no está saneada. El derrumbe generalizado en las cotizaciones que afectó a los centros financieros de Europa ha sido una muestra más de que la economía capitalista global no progresa adecuadamente. En esta ocasión, no se puede echar toda la culpa a China, ni a los emergente, ni tampoco a Grecia ni al sur europeo. La gran banca de la Unión Europea muestra nuevamente síntomas de flaqueza. Deutsche Bank registró una caída del 6% en su cotización; en Francia, Crédit Agricole lo hizo en 6,6% y Société Générale en 12,57%; en Italia, Ubi Banca se cayó en 12,11%; en España, los descensos fueron de BBVA (7,14), Santander (6,87) y CaixaBank (6,74). En clave global, en menos de un año, las bolsas mundiales han visto reducida su capitalización en un valor equivalente al PIB de la eurozona.
“Hay cierto punto de exageración en los mercados”. Así suena la nueva música para explicar lo que está pasando. El mismísimo ministro de finanzas alemán, Wolfgang Schäuble, expone este argumento para dar alguna razón de lo que pasa también en su propia casa. No hay quien entienda a estos guardianes mundiales de la economía. Lo que ayer era una cosa, hoy es la contraria. Lo que antes era una respuesta de los mercados frente a aquello que no les gusta (véase China, Grecia, España); hoy en día, se torna una exagerada advertencia de los mercados por el futuro de la economía mundial.
Los vasos comunicantes entre las finanzas y la economía real son muy compactos. Desde el inicio de la época neoliberal, la financiarización impuso una relación ultra dependiente entre un ámbito y otro. Lo que pasa en las finanzas tiene gran repercusión en la economía real. Es imposible desligar lo uno de lo otro. La economía no crecerá sostenidamente si no se transforma el andamiaje financiero que la sustenta, y que la subordina. Los inversores buscan la máxima rentabilidad en el menor corto tiempo posible. Las tasas de productividad de la economía real, ni siquiera en el sector tecnológico, no son suficientemente altas para saciar a los nuevos flujos de capitales.
Así que el capital financiero va y viene sin asentarse en ningún lugar. El mundo actual globalizado le facilita maximizar su condición de nómada. Eso condiciona severamente las posibilidades de estabilidad en el crecimiento real de la economía. El capital se ha mal acostumbrado tanto que se le han quitado las ganas de invertir para producir. Prefiere vivir de especular sobre valores futuros y derivados. Y le sigue dando la espalda a la economía real.

Se impone por el momento la hipótesis de Larry Summers (ex secretario del Tesoro de los Estados Unidos, ex economista jefe del Banco Mundial): estamos instalados en un estancamiento secular (‘secular stagnation’). ¿Qué significa esto? Algo muy simple: se ha llegado a un punto de la economía mundial capitalista, en el que el potencial de crecimiento es demasiado bajo, y solo se podría salir adelante mediante burbujas especulativas (puntocom, inmobiliaria, bancaria).
Luego del año 2007-08, después del pinchazo de la última gran burbuja, las diversas salidas han resultado fallidas o insuficientes para hacer crecer a la economía mundial en forma sostenida. Ninguno de los intentos ha resultado fructífero como tractor económico. Ni la política expansiva monetaria en Estados Unidos (mucho menos la política dubitativa del Banco Central Europea) ha logrado crear condiciones para una tasa de crecimiento estable. Buena parte del dinero emitido ha sido más utilizado para recomprar vieja deuda, y no para inyectar inversiones reales en la economía. Sigue imponiéndose la lógica especulativa.
Por ejemplo, en estos últimos años, se observa nuevamente una cantidad considerable de deuda problemática por préstamos concedidos a empresas energéticas, muy golpeadas por la caída del precio del petróleo. El precio del crudo es el soporte del valor de muchos bonos y créditos corporativos. Y comienza a sentirse el azote de su caída en todas las esferas económicas.
Por otra parte, los tipos de cambio se han convertido en una mercancía más, transada en el mercado cambiario de Londres (véase el mercado Swift). La guerra de divisas es un negocio en sí mismo que impide buscar soluciones cambiarias para reactivar los intercambios comerciales a nivel mundial. Además, el endeudamiento global, sobre todo el privado, es excesivo, y no tiene base material que lo sustente.
Así es imposible pensar en un crecimiento económico estable.
En definitiva, las expectativas económicas son malas para este año. Todo índica que estamos en otro capítulo de la Gran Recesión. Los mercados ya no confían ni en ellos mismos. El capital no sabe como salir de su propio laberinto para estabilizar la economía global a su antojo. El nuevo orden geopolítico multipolar no se corresponde por el momento con la creciente concentración del capital mundial. Este pulso es indudablemente más determinante de lo que la economía tradicional arguye. Veremos.
 

Fuente: www.público.es/blogs

Escocia i el brexic

Les eleccions a Edimburg del proper maig i el possible 'Brexit', els punts calents en un any clau per saber si hi haurà un segon referèndum aviat


Guifré Jordan @enGuifre – Les eleccions al Parlament d’Escòcia se celebraran el proper 5 de maig, i la gran pregunta no és qui les guanyarà, ja que el Scottish National Party (SNP) encapçala totes les enquestes amb un gran coixí. El màxim interrogant és saber si la convocatòria d’un segon referèndum d’independència formarà part del programa electoral del partit de la primera ministra, Nicola Sturgeon, cosa que amb tota probabilitat aclarirà en la conferència anual del partit el cap de setmana dels propers 12 i 13 de març.

El detonant del nou referèndum podria ser el Brexit
 La líder escocesa va insinuar fa uns mesos que deixava un nou plebiscit a la recambra, però que tindria sentit reactivar-lo només si hi havia algun detonant, com ara el ‘Brexit’, és a dir, si el Regne Unit abandona la Unió Europea. Segons la premsa britànica, el 'premier', David Cameron, podria convocar un referèndum sobre la permanència al bloc dels 28 pel 23 de juny d’aquest any.
Cameron, amb dificultats per convèncer els seus per defensar la permanència de l'estat a la UE
 Abans, intenta arrencar cessions dels socis europeus per persuadir els britànics a posicionar-se contra el Brexit i fer la votació ràpid. Les cessions per acomodar millor el Regne Unit al club europeu es poden concretar a la cimera de caps d’estat i de govern de la UE d’aquesta setmana. De moment, però, fins i tot algunes veus del seu propi partit creuen que el que està aconseguint són només engrunes. Així, si els britànics optessin per deixar la Comunitat, una Nicola Sturgeon reforçada per les urnes podria activar el botó de l'‘indyref2’.
El 54% d'escocesos, a favor de trencar amb el Regne Unit en cas de Brexit
 Si fos així, la independència tindria molts números de guanyar a tenor de les enquestes. L’última diu que un 54% d’escocesos farien costat a la plena sobirania si es produeix el Brexit, cosa que no sorprèn perquè tradicionalment el país del nord de la Gran Bretanya ha estat més partidària del projecte europeista que els veïns anglesos. De fet, la mateixa enquesta, feta pública la setmana passada, deia que un 62% d’electors volen mantenir-se a la Unió i només un 26% en volen sortir, cosa que contrasta amb el 51-49% de l’última aproximació en el conjunt del Regne Unit.


 Ara per ara, el màxim interès de les eleccions al Parlament d’Edimburg del proper maig serà la campanya que plantegi el SNP, que molt decebedora hauria de ser no només perquè se li escapés el primer lloc, sinó per perdre la majoria absoluta de què gaudeix. De fet, just després del referèndum de 2014 els suports a la formació de l’exprimer ministre Alex Salmond es van disparar.
Suport massiu al partit de Nicola Sturgeon
 Les enquestes els donen des de la primavera passada fins i tot una mica més del 50% dels sufragis (el 2011 van registrar una cota que va rondar el 45%), just el percentatge que van sumar a Escòcia en els comicis al conjunt del Regne Unit de fa 9 mesos. A partir de l’endemà de la desfeta de ‘Yes Scotland’ el 18 de setembre de 2014, els militants del SNP van créixer exponencialment des dels 25.000 fins els 115.000 actuals. Amb el suport que es preveu pels nacionalistes, la gran incògnita és saber si Nicola Sturgeon accionarà de nou la palanca sobiranista, cosa que es podria precipitar si el Brexit fos tan immediat com comença a semblar.