El 98,6% dels contractes públics de sis ministeris presenten irregularitats

 


El 98,6% dels contractes públics de sis ministeris presenten irregularitats
Dos. Aquesta és la quantitat de contractes que el Tribunal de Comptes ha aconseguit detectar subscrits per sis ministeris espanyols el 2013 sense incórrer en cap irregularitat. I és que l’informe fiscalitzador dels departaments de Presidència, Defensa, Justícia, Educació, Interior i Exteriors pel que fa a la contractació pública aprovat el 22 de desembre, evidencia fins a quin punt l’executiu estatal incompleix sistemàticament la pròpia normativa en la matèria. En la seva anàlisi, l’ens públic estudia el compliment dels passos del procés d’adjudicació i execució d’una mostra representativa de contractes dels sis ministeris, 144 dels 779 que li van ser remesos aquell any, que representen el 54% de l’import total contractat i inclouen totes les tipologies pel que fa a l’objecte, el tipus de contractació i l’ens licitador.
Tanmateix, només en dos casos el procediment és impecable, segons el Tribunal de Comptes. Es tracta del contracte de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals per vigilar les dependències de la Filmoteca Espanyola, i del contracte de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per a un servei de gestió, emissió i venda d’entrades en els seus centres artístics. En canvi, tota la resta, el 98,6% del total, presenta irregularitats o deficiències en els processos d’adjudicació o -en menor mesura- seguiment de l’execució. De fet, pel que fa al valor, tenen un pes encara més gran, ja que els dos processos de contractació impol·luts tenen un valor en conjunt d’1,3 milions, quantitat que representa el 0,2% de la despesa compromesa en el total dels contractes fiscalitzats. Vist al revés, es van pagar 637,5 milions en contractes que incomplien la llei.
Sigui com sigui, el Tribunal de Comptes eludeix valorar si la decisió d’adjudicar una obra o servei a una determinada empresa era la millor opció o no, i tampoc no investiga si hi ha hagut algun tipus de comissió o tracte d’amiguisme en el procediment, sinó que només es limita a comprovar si l’adjudicació va complir tots els requisits formals previstos en el reglament de la llei de contractes de les administracions públiques per garantir que l’elecció sigui neta.
I el resultat és contundent, ja que l’ens fiscalitzador fa constar en les conclusions que “en nombrosos expedients no es va justificar adequadament la necessitat de l’objecte de la contractació”, atès que en 50 casos es fa de forma massa genèrica. Així mateix, “en un elevat nombre d’expedients de contractació s’han detectat deficiències en el càlcul i la determinació dels pressupostos de licitació”, ja que només tres dels procediments incloïen l’informe pertinent per fixar-lo, mentre que en “un gran nombre d’expedients [en concret, 52] no es va establir adequadament la manera en què els licitadors han d’acreditar la seva solvència”. Altres irregularitats detectades en l’informe són no haver lliurat al Tribunal de Comptes els informes de licitació requerits, l’ús d’un procediment injustificat per limitar la concurrència (adjudicació directa, d’urgència, etc.) o la fixació d’especificacions tècniques inconcretes.
A més, l’ens estira les orelles als ministeris, perquè en un informe anterior ja havia fet observacions similars que no s’han complert, “llevat de les qüestions relatives a la motivació dels informes de valoració d’ofertes”. De la mateixa manera, insta els departaments del govern espanyol a considerar “una aplicació més efectiva i regular de les previsions contingudes” en la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, del 2007, que preveu clàusules per primar les empreses contractistes que compleixin els criteris de gènere. I és que ni un sol dels 144 procediments preveu aquesta possibilitat.
En tot cas, els sis ministeris tenen feina en aquest àmbit, i és que la majoria de processos de contractació no presenten només una deficiència. El 42,4% incorren en dues irregularitats i el 35,5% en recullen tres o més. Així mateix, el departament d’Exteriors és el més incomplidor -la meitat dels contractes subscrits acumulen tres o més deficiències- i, per contra, el de Justícia és el que més s’ajusta a la normativa
font: ara.cat