L'Espanya que ens amaguen

Últimament ens tenen tan entretinguts amb el dels màsters, llaços grocs, Vall dels Caiguts, Villarejo, Epi i Blas eren parella gai, etc ....... que el 99.8% dels espanyols no s'ha assabentat que el passat 1 de setembre el BCE va posar en marxa la bomba de rellotgeria que va condemnar a l'economia espanyola a una fallida absoluta.

Històricament Espanya sempre ha buscat a un boc expiatori a qui culpar dels seus propis errors, sigui el "contuberni judeo-maçònic", els vermells, la "pertinaç sequera", etc ... i últimament la culpa de tot la té la pèrfida Europa protestant en forma d'uns jutges alemanys nazis i altres jutges suïssos i belgues que li tenen mania a Espanya perquè són uns calvinistes de merda. Això inclou a cert advocat calb anomenat Boye que també és enemic d'Espanya perquè té el enutjós hàbit de fer bé la seva feina.  

Els "imparcials i independents" mitjans de comunicació espanyols aviat van a iniciar un bombardeig mediàtic despietat i sense precedents contra el boc de torn, que serà el procés independentista. La ciutadania és molt lliure d'empassar el que li doni la gana, però convé deixar clares algunes coses: 

1- L'economia espanyola no ha estat gestionada per Jordi Pujol, Artur Mas o Carles Puigdemont.És responsabilitat EXCLUSIVA de l'estat espanyol.

2- Tractat de Basilea 2: signat el 2004 per evitar excessos de crèdit bancari. Tots els països de la UE tenien quatre anys per aplicar-lo de forma suau i gradual perquè les seves economies no patissin, però a Espanya es va aplicar de cop quan expirava el termini i per això el crèdit bancari a Espanya es va tancar d'un dia per l'altre, provocant l'espantosa crisi del 2008. El dia d'aplicació no ho van decidir ni Pujol, ni Mas, ni Puigdemont. Va ser responsabilitat EXCLUSIVA de l'estat espanyol.

3- Es culparà també als malgastadors governs autonòmics, però el ministre Montoro els va obligar a reduir el seu dèficit de forma dramàtica i Catalunya va complir rebaixant-a un 0,58% a força de dràstiques retallades. L'estat espanyol en canvi, s'auto va aplicar per la patilla un límit de dèficit del 5%. Aquest 5% no ho van decidir ni Pujol, ni Mas ni Puigdemont. El decidir EXCLUSIVAMENT l'estat espanyol.

4- La guardiola de TEUS pensions està gairebé buida perquè l'estat va usar els diners per recomprar el seu propi deute i així crear una demanda fictícia per convèncer els inversors internacionals que l'economia espanyola anava bé. Ja no hi ha diners per seguir amb la comèdia i la prima de risc es tornarà a posar pels núvols, que és el que correspon a un país en fallida com Espanya. Aquesta guardiola no la van buidar ni Pujol, ni Mas ni Puigdemont. Ho va fer EXCLUSIVAMENT l'estat espanyol. 

5- El deute de l'estat espanyol que correspon a Catalunya per PIB i població és de dos-cents mil milions, que dividits pels cinc milions de catalans majors d'edat surt que cada català ha de € 40.000.Aquest deute no l'han generat ni Pujol, ni Mas ni Puigdemont. L'ha generat EXCLUSIVAMENT l'estat espanyol.

Els homes de negre de Brussel·les vindran aviat i els va a importar un rave si ets Primer Ministre de Tabarnia o si tens una enorme bandera espanyola al balcó, i fins i tot els va a importar menys que hagis de pagar la hipoteca o el col·le dels nens. Es cobraran aquest deute de la teva pell obligant a Pedro Sánchez a augmentar impostos ia reduir despeses d'una forma dramàtica, i el no podrà impedir-ho perquè l'herència rebuda el té enxampat pels testicles. A més, aquesta sacrosanta Constitució espanyola que tant s'esgrimeix davant els indepes exigeix ​​que el pagament del deute passi per davant de sanitat, educació, pensions, ajudes socials, drets dels ciutadans, etc ...

Amb números a la mà, l'economia d'Espanya està condemnada i pot acabar intervinguda arruïnant a dues generacions, tal com ha passat a Grècia. Si vius d'una pensió, acostuma't a menjar patates sis dies a la setmana. Si ets classe mitjana, aviat seràs pobre. I si ets basc o navarrès, gaudeix del concert fiscal mentre duri perquè aviat Espanya no s'ho pot permetre. 

L'economia és en el fons una ciència molt més simple del que sembla, i segur que Brussel·les té molt clares aquestes dues coses: 

A- La UE es va poder permetre arruïnar a vuit milions de grecs, però no es pot permetre arruïnar a 45 milions de consumidors espanyols perquè deixarien de comprar productes europeus, i això afectaria tota l'economia de la UE.

B- Els economistes de Brussel·les saben perfectament que Espanya està en fallida però Catalunya té una economia viable i sòlida per què segueix sent l'epicentre espanyol de l'economia PRODUCTIVA (insistiré mil vegades en el de "productiva", perquè a Madrid s'administra molt però es produeix molt poc), Catalunya segueix sent un dels quatre motors industrials d'Europa, té un deute d'un 34.40% en relació al seu PIB (el que en termes macroeconòmics equival a una economia molt sanejada), i té uns índexs de creixement superiors a la mitjana de la UE. No es poden permetre arruïnar només perquè el Madrid polític porti dècades gestionant l'economia espanyola amb el cul per beneficiar els amics de la Llotja del Bernabéu i per comprar el vot captiu el 75% dels espanyols.
No tinc una bola de vidre, però els números ho acaben posant tot al seu lloc. I amb els números a la mà no és descartable que la UE permeti a Catalunya "anar de compres" per salvar Espanya del desastre. Els que sou economistes sabeu perfectament a què em refereixo amb això de "anar de compres".

Al 2019-2020 hi pot haver canvis importants amb el tema Catalunya, i és possible que els espanyols aviat haguem d'aplicar un concepte bàsic en economia anomenat "cost d'oportunitat": escollir entre mantenir ben alt l'honor de la pàtria però acabar més pobres que els grecs, o sacrificar la unitat d'Espanya per poder portar una vida mínimament digna. I quan els mitjans us diguin que tot és culpa de Pedro Sánchez i dels indepes catalans, torneu a llegir els punts 1 a 5 i recordeu que Aznar va construir la bomba, Zapatero va instal·lar el detonador, i Rajoy va gestionar l'explosió d'una manera nefast.
Si creus que el que he escrit pot ser d'interès, comparteix-ho. I si ho vols criticar, t'agrairé que ho facis amb respecte i facis servir arguments sòlids i raonats amb dades contrastables, perquè la bilis i la testosterona hispànica no canviaran la tràgica realitat que se'ns ve a sobre. Llevat que passi un miracle aquí anem a pringar tots independentment de les nostres opcions polítiques, i t'agradi o no, és precisament aquesta Catalunya indepe la qual pot tenir la clau del miracle.

drets d'autor © misteri1963 tots els drets reserved.you podeu copiar Y distribuir el present article, siempre Y cuando no modificar en cualquier forma, el contingut permanece completa, crèdit se da a la autor Y este URL se incluye https://misteri1963.blogspot.com Y el avís de copyright

* Carta oberta d'un jubilat als Partits Polítics: *

* No estem demanant res que no sigui ja el nostre. * 

* Tot el que veieu ara al vostre voltant ho vam fer nosaltres. * 

* Aixequem a un país que venia d'una dictadura. *

* Vam haver d'estar curant ferides que no cicatritzaven, però trobem una manera de conviure-hi. * 

* Ajudem els nostres pares fins a la fi dels seus dies: No hi havia ajudes, eren els fills els que tiraven del carro. * 

* Traiem endavant a les nostres famílies amb molts nens i pocs mitjans. * 

* Treballem de sol a sol en pobles i ciutats. I construïm l'Espanya que avui governeu vosaltres, com si fos només vostra. *

* Vau dur als nostres fills a una crisi econòmica, que nosaltres hem mitigat, implicant amb els nostres néts, compartint macarrons, teixint família perquè no es desmoronaran en la seva desesperació . * 

* No teniu dret a demanar-nos més sacrificis. * 

* Volem tenir el que ens correspon: Una pensió que ens permeti viure dignament. * * Senyors Diputats Poseu-vos a treballar com vam fer nosaltres i resolguin els seus problemes.Revisin TOTS els seus sous i pensions vitalícies. Els seus viatges, les seves dietes, els seus assessors, els seus contractes afegits en les comissions. Redueixin despeses començant per Vostès . * * No surtin al carrer ara en les manifestacions, per fer propaganda electoral. *





* No utilitzin el Congrés com si es tractés d'un circ, d'una comèdia xarona, amb insults, desqualificacions i acudits dolents.No ens fa cap gràcia veure quin to agressiu, de ràbia continguda, utilitzen en els seus debats- Es pot dir el mateix amb educació i guardant les formes . *

* Demostrin que són dignes de la confiança que els hem dipositat. * 
* I si no ho fan, es trobaran amb els seus pares al carrer. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. *

* Som una generació de lluitadors. No podran callar la boca. Seria terrible que haguem de ser nosaltres, de nou, els que tinguem d'agafar el toro per les banyes. *

* Demostrin tots, amb fets, que miren per aquest col·lectiu de jubilats i deixin-nos viure dignament, a hores d'ara de la vida. *

* Passa-ho, som molts els indignats i ofesos: per q s'escolti la nostra veu, i se'ls caigui la cara de vergonya. *

Joan Ramon Resina: ‘Un cop proclamada la República, calia defensar-la’

Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (fotografia de Lluís Brunet).

Entrevista al professor de la Universitat de Stanford (EUA) 

Joan Ramon Resina parla clar. El director del Programa d’Estudis Ibèrics de la Universitat de Stanford (EUA) és dur amb els partits independentistes, el govern català i fins i tot les entitats civils. Està convençut que, una volta proclamada, la República s’havia d’haver defensat. Diu que els polítics no havien d’haver abandonat les institucions. ‘Per què a Catalunya la llibertat hauria de ser més barata que en altres indrets?’, demana. Li costa d’entendre els qui diuen que la llibertat d’un poble no val la vida d’una sola persona. Resina –articulista de VilaWeb– recorda que les grans causes no s’han guanyat mai amb anestèsia i demana al president Torra que convoqui eleccions, perquè entén que és l’única manera d’aclarir quina estratègia s’ha de seguir.

—Enguany l’Onze de setembre no és un més. Què ens hi juguem?
—Ens hi juguem demostrar si la violència policial i judicial annexes al 155 han afeblit la voluntat de la gent o si es manté la força del primer d’octubre. Aquesta tardor es veurà si l’estat, els seus mitjans de comunicació i els partits han pogut erosionar el mur humà que es dreçà a tots els pobles i ciutats del país. El perill d’una represa merament ritual de les manifestacions d’anys anteriors hi és, però. Els catalans han esdevingut mestres en manifestacions multitudinàries, però una diada post-155 hauria de ser alguna cosa més que una exhibició d’enginy i de disciplina col·lectiva. Commemorarem la història o en farem?

—Creieu que s’han de fer més accions davant les presons?
—No tinc clar que aquestes accions siguin políticament eficaces, a part de sostenir la moral dels presos, cosa evidentment molt important. Recordar-los que no els oblidem, que es lluita per ells, és un deure de solidaritat. Cal fer-ho amb accions a les presons i de més maneres.

—Què en resta, del primer d’octubre? 
—El primer d’octubre és la posada de llarg política del poble català. És la compensació, més d’un segle després, de la Setmana Tràgica. Llavors es donà al món la imatge d’un poble indisciplinat i supersticiós –cal molta superstició per a passejar cadàvers de monges per la Rambla–, cosa que permeté a l’estat d’esclafar la revolta. L’herència del juliol de 1909 arriba fins el 1936. El 2017 la correlació de forces morals és la contrària, i la imatge ha arribat a posar l’estat contra les cordes.

—Íntimament, personalment, que us evoca aquella data?

—El primer d’octubre del 2017 és una fita històrica sense precedents. L’únic exemple comparable de resistència pacífica amb una complicitat social és la vaga dels tramvies del 1957, un dels primers actes de desafiament en massa al franquisme. Aleshores, la causa aparent fou la pujada del preu del transport, però era evident, i Franco ho entengué així, que allò era un desafiament al seu règim. Sorprenentment, el primer d’octubre va ser més brutal, i la repressió posterior força més gran, que aquella primera topada frontal amb la dictadura. I això bé deu voler dir alguna cosa.

—Ara, vist en perspectiva, què va faltar per a fer efectiva la República?
—Pot semblar pretensiós i abusiu que ho digui algú que no era davant el parlament el 27 d’octubre i no s’exposava que li trenquessin la cara. Però crec que, un cop proclamada la República, calia defensar-la. Proclamar-la i tot seguit abandonar les institucions no fou edificant. És impossible de dir-ho amb certesa absoluta, però sempre he pensat que, després de la condemna global de la violència de l’1-O, l’estat no s’hauria atrevit a fer-ne una de més grossa. El cínic d’en Manuel Valls ja va dir, per justificar la passivitat de la Unió Europea, que no hi havia hagut morts. Suposem que n’hi hagués hagut. El cost de la factura espanyola en imatge hauria estat molt més alta, i un assalt armat al parlament amb ‘víctimes col·laterals’ haurien estat inassumible per als polítics de les institucions europees. Em costa d’entendre els qui diuen que la llibertat d’un poble no val la vida d’una sola persona. Les grans causes no s’han guanyat mai amb anestèsia. Per què a Catalunya la llibertat hauria de ser més barata que en altres indrets?

—Després del primer d’octubre arribarà el judici als presoners polítics. Què s’ha de fer aquells dies?
—En l’àmbit polític, pressionar el govern de Pedro Sánchez, visualitzant la possibilitat que no pugui governar i hagi de convocar eleccions. A escala popular, augmentar la temperatura al carrer amb manifestacions tan multitudinàries com sigui possible, convocades sota el lema dels drets humans per tal que s’hi afegeixin el màxim possible de demòcrates i no sols independentistes. Amb les accions contra els llaços grocs i la comèdia de l’espai neutral, l’estat pretén confondre la gent, identificant la lluita pels drets civils i les llibertats polítiques amb una propaganda de partit. La resposta apropiada seria aïllar els partits repressors: PP, Ciutadans, PSC-PSOE, i dividir la societat catalana, no entre independentistes i espanyolistes, com ells volen, sinó entre decents i indecents.

—Quin paper han de fer els presos polítics?

—El seu paper, ho vulguin o no, és el d’ostatges de l’estat. Però aquest paper també és útil per a guanyar la independència, car mostra descaradament la cara sinistra del mal anomenat estat de dret.

—I els exiliats?
—Són la part dels reprimits potencialment més útil a l’escena internacional. Hauria fet molt més impacte tenir tot el govern a l’exili, exactament com sota la dictadura, i enviar a Europa el missatge d’una democràcia definitivament truncada. Personalment, crec que no fou encertat de formar un altre govern autonòmic en lloc de portar la il·legitimitat del 155 fins a les darreres conseqüències. De vegades cal aprofitar l’embranzida de l’adversari per vèncer-lo.

—Constantment es veu divisió entre els partits independentistes. Com cal afrontar-la?
—Mitjançant la pressió popular. Hi ha més votants que no pas militants dels partits. Fins i tot pot haver-hi militants intel·ligents, gent que voti polítiques i no partits. Cal creure que les persones tenen sentit comú abans de tenir fixacions partidistes. Les entitats civils podrien tenir un paper destacat en la unificació d’estratègies, sempre que els seus líders es mantinguessin lluny dels partits. Malgrat que pugui semblar desagraït dir-ho, en vista de la seva situació actual, crec un error que alguns líders utilitzin les entitats per saltar a primeres posicions a les llistes electorals. Les entitats civils no haurien de ser portes giratòries, com ho són els partits.

—L’altre dia dèieu que la cosa més important és la confiança… Creieu que s’ha trencat?
—Del tot. Malgrat les aparences, no hi ha unitat de criteri ni d’acció, i els partits es miren de reüll els uns als altres. Es prenen decisions per fer-se la traveta o per evitar que l’altre obtingui un avantatge real o fictici en un joc de suma zero. Molts comentaristes afirmen que és més pragmàtic i representatiu mantenir una paleta de formacions per a tots els gustos. Jo discrepo d’aquest, diguem-ne, circumstancialisme. Catalunya és massa petita per a tenir un espai polític tan fragmentat. Un únic partit independentista, o dos, si és que ha d’haver-hi necessàriament un partit antisistema al parlament (cosa contradictòria en ella mateixa), tindria molta més força que la suma i resta de forces actual i aclariria considerablement l’objectiu a assolir i l’estratègia triada.

—Quines han de ser les prioritats del govern català a curt termini?
—Hi ha contradicció entre governar l’statu quo (una modesta i imperfecta descentralització administrativa) i aspirar a implantar una república independent. El llarg termini és una suma de curts terminis. Allò que compta, doncs, és el ‘curtterminisme’ però amb ulleres de llarga distància. L’oposició acusa el govern de no governar perquè està obsedit amb la república. Doncs bé, si l’alternativa és limitar-se a ‘allò que interessa la gent’ o implementar el mandat sortit de les urnes, jo diria que, si la democràcia obliga, la tria no ofereix cap dificultat.

—Però no tot depèn del govern català. Espanya també té una estratègia. L’altre dia en l’article ‘La finestra d’Overton‘ en parlàveu. La negativa a parlar de l’autodeterminació és una estratègia?
—Naturalment que ho és. És allò de ‘no puede ser y además es imposible’. Fixeu-vos com l’ínclit Javier Cercas, cada vegada més semblant a ell mateix, ja ens tracta de dements, els independentistes. És un error voler convèncer aquesta classe de gent, un error voler raonar amb ‘Espanya’, si ho voleu dir en el sentit figurat de persones de tarannà feixistoide. Impossible demanar-los d’incorporar certs drets polítics al seu lèxic argumental, quan ja comencen expulsant la possibilitat d’un altre subjecte polític de la seva finestra Overton. A ‘Espanya’, i en realitat vull dir a aquesta mena d’espanyols, molts d’ells d’una voraç moral utilitarista, per més que llueixin les essències metafísiques, és molt difícil de fer-li obrir una mica la finestra. Cal confrontar-los amb fets, més que no pas amb arguments. Al primer d’octubre no tenen cap argument per a oposar-hi, i no l’han paït. Han agafat gust al 155, s’hi han aviciat i volen tornar-hi. Personalment, ja m’està bé. Acabaran enterrant-se ells mateixos sota la mateixa infàmia.

—S’han de convocar eleccions aquesta tardor?
—Vist tot això que ha passat d’ençà de les eleccions del 21 de desembre, amb la divergència d’estratègies i ritmes entre els partits independentistes, seria prudent de fer eleccions per esvair dubtes sobre la direcció a seguir. Si els polítics s’omplen la boca amb el mandat popular, l’electorat hauria de poder i saber sancionar les conductes que siguin deslleials amb els objectius declarats en campanya. A Quim Torra jo li diria: ‘President, posi les urnes!’

—Quines oportunitats signifiquen per a l’independentisme les eleccions municipals del l’any vinent?
—No segueixo la política municipal, tret de la de Barcelona. És fonamental, simbòlicament de cara a l’exterior, però pragmàticament per a facilitar la transició institucional a la República, que la capital la governi l’independentisme. Per imposar-se a Barcelona, convindria abandonar la vella política de partit i presentar candidatures noves, de ruptura democràtica amb l’estat. Professionals que hi siguin a terme fix, que tinguin criteri propi i no depenguin d’un secretari general. La proposta de primàries de Jordi Graupera per superar el partidisme és prou interessant. Si s’insisteix a circular per les vies tradicionals i es presenten cares de la vella política, el resultat pot ser decebedor. Un país nou vol formes noves de fer política, i formes noves volen persones noves.

—Què ha de ser el Consell per la República? Qui n’ha de formar part?
—En les condicions actuals d’intervenció informal però efectiva de l’autogovern, el Consell de la República hauria de ser l’òrgan rector de la política republicana. Malgrat ser extraoficial, hauria de ser acatat per tot l’independentisme, i si més no pel govern. Per tal que això sigui possible, caldria configurar-lo com un organisme sense horitzons electorals. La seva funció seria donar cos i vida a la República com a òrgan útil de la declaració del 27 d’octubre. Desenvoluparia la política exterior i vindria a ser un vertader govern a l’exili. En formarien part, en primer lloc, tots els polítics exiliats arran del 155, com també persones que obtinguessin el consens dels partits però sense ser necessàriament dels partits. El Consell hauria de tenir un caire més professional que no pas electoral. Hauria d’anar per feina i menystenir el soroll mediàtic.

—Creieu que pot haver-hi una nova oportunitat per a fer efectiva la República a curt termini?
—El primer d’octubre no hi va haver cap oportunitat, en el sentit d’una ocasió fortuïta. L’oportunitat es va crear, planificant-la, programant-la i defensant-la contra tots els obstacles, propis i aliens. La tardor del 2017 es va fer finalment allò que Artur Mas no s’havia atrevit a fer el novembre del 2014. Alguna cosa havia passat mentrestant perquè aquest cop el referèndum s’activés des de presidència (Puigdemont: ‘referèndum o referèndum’) i es declarés vinculant.

—Què s’ha de fer amb la impunitat de l’extrema dreta a Catalunya?
—Hi ha dos pilars d’aquesta impunitat. Un és judicial i no té remei dintre del sistema espanyol. L’altra és policial, i la pregunta hauria de ser: què cal fer perquè els Mossos actuïn com a veritable policia del poble català? La resposta crec que hauria d’incloure una purga del cos i fidelització dels comandaments. Amb això els Mossos no es convertirien en una policia política, com la senyora Arrimadas afirma que ja són. Però sí que es convertirien en una policia professional, capaç de reprimir també les actuacions violentes promogudes per les clavegueres de l’estat i protegides pels seus aparells

Ciutadans alenta nazis i traficants de drogues perquè arrenquin estelades i llaços grocs.

Ciutadans va treure un vídeo sota la campanya #sondetodos en el qual es veu a gent polida arrencant llaços grocs ...

Però la realitat és una altra molt diferent, els que tallen llaços i estelades van armats, porten ganivets. Són bandes que actuen a la nit amb la cara tapada. Són nazis, traficants de droga, cocaïnòmans, púrria, jerna, tabarnícolas, espanyols ...

Des que la bruta Acostades i el falangista Rivera van treure el vídeo, no hi ha dia en què no hi hagi un altercat, aquesta orla de feixistes s'atreveixen fins i tot amb la propietat privada.

En  aquest enllaç  podran veure quin tipus de gentussa és. 
I, en  aquest altre , com un català de Berga li planta cara a un franquista (Jaume Vizern) que mesura un pam més que ell. Una prova que aquesta xusma només tenen agalles quan van en manada. Són uns gallines com la Acostades i el Rivera.

És evident que el bàndol espanyolista vol morts, els ultres ataquen amb impunitat (fins els mossos miren cap a un altre costat). 
Personalment sóc partidari de la confrontació, cal despertar el poble català. 
Tot i sto ens recorda a la nit dels c ristales trencats, Albert Rivera i la Acostades fan de Joseph Goebbels.


Ja veuen, estem en pre-guerra, i molt aviat esclatarà el conflicte real. Però no cal acovardir.


A PER ELLS!

Felipe VI es declara ara disposat a parlar amb els partits independentistes

Ho ha anunciat el president del parlament balear, Baltasar Picornell, després d'una reunió amb el rei espanyol

Felipe VI diu ara que està disposat a parlar amb els partits independentistes. Ho ha fet saber el president del parlament balear, Baltasar Picornell, després de la reunió que ha mantingut avui al matí amb el rei espanyol al Palau de l’Almudaina. Diu Picornell que Felipe VI li ha comunicat que creu necessària una mediació entre partits independentistes i unionistes a Catalunya i que cal que ‘es construeixin ponts que facilitin el diàleg’. Picornell ha explicat després de l’audiència que Felipe VI ‘intenta parlar amb les parts que hi estan disposades’, però que ‘hi ha partits renuents a fer-ho’.

D’ençà del discurs del 3 d’octubre, en què va avalar la repressió, Felipe VI ha mantingut un discurs i un to bel·ligerant i de menyspreu envers l’independentisme i els seus dirigents polítics represaliats.

font:

Copyright © misteri1963 tots els drets reservats. Podeu copiar i distribuir aquest article sempre que no modifiqueu-lo de cap manera, el contingut es mantingui complet, es concedirà el crèdit a l'autor i s'inclourà aquesta URL https: // misteri1963.blogspot.com i l'avís del Copyright

I ara, a la ultradreta espanyola, els toca ser EUROESCEPTICISTAS.

El terrible de les tres formacions d'ultradreta és que estan en mans de tres retardats, 3 indigents intel·lectuals que competeixen en a veure qui és més nazi. Són gent poc llegida que ni tan sols miren les il·lustracions d'un simple llibre de Jack London a l'estiu. 

Són reaccionaris per simpatia, per això compren els seus títols universitaris, perquè l'esforç és de pobres i de famílies sense antiga soca. Però, compte, les dones i els homes que estan al seu costat són igual d'inútils (vegeu la choni Acostades).

Ells es mouen com peix a l'aigua en una societat més aviat inculta, no han de esforçar per estar a l'alçada i això els proporciona certa seguretat.

Fins ara a Espanya li ha anat bé estar a la UE perquè ha rebut dotzenes de milers de milions d'aquesta organització, fins i tot hi ha una certa permissibilitat amb Espanya, com aquest cosí retardat que tant abunda en les famílies de l'altiplà central. A més, tenen la sort que Europa mira cap a un altre costat fins a les  infraccions  comunitàries.

Però no és el mateix la UE, amb el seu president borratxo, que els països que la formen. Per això la presumpta justícia colpista creia que Puigdemont seria extradit, perquè són sabedors que la UE és com una casa de pu .... Tot i que no van explicar que en l'euroordre compte la justícia de cada país. Un cop de realitat ha estat per a Espanya el comprovar que hi ha una diferència entre la UE i les realitats de 28 estats diferents. Compte, hi ha de tot, si ho haguessin detingut a França ja estaria segrestat a Estremera el legítim President ....

Bé, com anava dient, ha estat un "zas en tota la boca!" el que ha rebut Espanya d'un soci comunitari (soci però fart). La justícia franquista espanyola s'ha adonat que hi ha països que no confien en les institucions castellanes per franquistes i per espanyoles. I és clar, aquesta humiliació, en comptes d'intentar canviar les coses, el que provocarà és un augment del nacionalisme espanyol i de l'euroescepticisme.

Aquesta part del post em porta la principi: Espanya és un país amb una classe dirigent indigent intel·lectual. Res a veure amb tots aquests polítics de la fallida transició. Aquesta xusma actual no tindria capacitat ni de redactar una constitució mitjanament democràtica, menys encara, avançada.

Només així es pot entendre que un xulo de mig pèl, que ha comprat les seves llicenciatures i graus, pugui arribar a ser president d'Espanya ... 
No només això, si estretor de mires, s'atreveix a dir que Espanya hauria de sortir de l'espai Schengen.

Repeteixo, el pròxim serà l'euroescepticisme rampant. La UE, sobretotAlemanya, va impedir un bany de sang a Catalunya. La famosa frase que sempre deien els analistes que "Espanya no s'atrevirà amb els tancs perquè estan a la UE" va ser certa. Perquè fins a l'últim moment es volien utilitzar els carros de combat i el vaixell Juan Carlos I en comptes dels piolines. Va ser Europa qui ho va impedir. El pla era massacrar a la població.

I és clar, massa ordres d'Europa estan fent créixer l'euroescepticisme a la ultradreta, un ultradreta que compta amb 11.000.000 de vots a Espanya i el 40% desitjaria viure en dictadura. 
Als nostàlgics del franquisme ja els anava (aniria) bé una societat en què només estudiaven els rics, no pagaven impostos, es robava el que es volia i es prohibien els "dialectes" A això li diuen ORDRE, el NORMAL .. .

En fi, la deriva anticatalana i ultra d'Espanya ha d'accelerar el procés cap a la reinstauració de la República a Catalunya. 
No ens juguem el quedar com abans, sinó pitjor, moltíssim pitjor. 
Una Catalunya que es pot permetre estar fora de la UE i dins de l'EFTA, no així Espanya que, fora de la UE, seria la banya d'Àfrica i arrossegaria a Catalunya en aquesta misèria.

© misteri1963 aquesta publicació pot reproduir-se lliurement a condició de respectar la seva integritat 

BRUTAL descens de les exportacions a Madrid (-8,4%) durant el mes de maig.

En el total estatal van caure les exportacions un -0,2%, una prova més que confirma el que vaig dient durant tot l'any. 
La inèrcia cada vegada dura menys.

El terrible del cas és que Pedro Sánchez ha demanat més dèficit a Europa en un exercici en què el creixement estarà molt per sota de les previsions, és a dir, dues dades que es retroalimenten en negatiu.


En el que va d'any (gener-maig) el creixement de Catalunya és un 60% superior al d'Espanya:

Comparativa d'exportacions 5 primers mesos 2018:
Xina: + 12,3% 
USA: + 9,7% 
UE28 + 3,5%

Catalunya: + 3,3% 
Espanya: + 2,8% 
Espanya sense Catalunya: + 2% 
Madrid -5%


El principal motiu de la caiguda de l'exportació espanyola al maig és el Regne Unit (-12,2%), USA (-12,8%), la Xina (-13,4%) i Alemanya -5,9%. 
La venda d'armes a l'Aràbia Saudita (+ 37,2%) ha ajudat a equilibrar la balança. 

Arriba l'hivern ...

“L’Una España, grande y libre” que esvalota el Parlament europeu L’oficina d’un eurodiputat polonès respon una carta d’opinió sobre el procés amb un lema franquista

 

perQ.Sallés09/07/2018

Sessió plenària al Parlament Europeu | PARLAMENT EUROPEU

 

Sorpresa al Parlament europeu arran del procés català i l’oficina d’un eurodiputat polonès que es va acomiadar en una carta als europarlamentaris catalans amb la divisa “Una España, Grande y libre”.Segons han explicat des de la delegació d’ERC a Brussel·les, els eurodiputats Jordi Solé, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa celebren uns “updates on Catalonia”, uns documents on s’exposa l’opinió dels parlamentaris sobre els darrers esdeveniments polítics que s’han viscut a Catalunya. 

Aquesta setmana, el document explicava a la resta d’eurodiputats el trasllat dels presos polítics des de la presó d’Estremera al centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. Els tres eurodiputats insistien en el document que el reagrupament de presos a Catalunya era una pura qüestió legal, no pas una mesura de gràcia del govern espanyol sinó únicament complir la llei. 

Normalment, el PP o Ciutadans, com l’eurodiputat Javier Nart, responien donant la seva opinió també a tot al Parlament Europeu. Però aquesta vegada, ha saltat la sorpresa a la vista de la resposta de l’oficina de l’europarlamentari polonès Robert Iwaszkiewicz.

El seu assistent, Daniel Pawlowiec, -que fou viceministre, secretari d'estat del govern polonès de Kaczyński i cap de premsa de Libertas, el partit d’extrema dreta amb el qual es va presentar Cs el 2009- va respondre en nom de l’eurodiputat assegurant que "l'Estat Espanyyol té el dret a utilitzar tots els sistemes al seu abast per mantenir la integritat territorial" i defensant la posició del “govern del Regne d’Espanya”. Ara bé, el comiat no fou tan contemporani. L'oficina de l'eurodiputat va signar amb el lema "Una España, grande y libre". Una expressió que ha fet posar els pèls de punta a gran part dels eurodiputats.

Per a què serveix la monarquia a Espanya?

 Manel Mas Publicada: 02/07/2018 22:48h Aquesta és una pregunta que m’he fet molts cops i mai no he aconseguit una resposta que em justifiqui la seva existència. Un cop més he acudit a la carta magna per a veure en què consisteix realment la seva feina i quin és el seu paper dins de l’organigrama de l’estat espanyol. Segons la Constitució, l’article 56.1 diu que el eei és el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen, de forma expressa, la Constitució i les lleis. L’article 56.3 diu que la persona del rei és inviolable i no està subjecta a cap responsabilitat. Els seus actes seran subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tenen cap validesa, llevat del que disposa l’article 65.2 (nomenament dels càrrecs de les seves cases civil i militar). Segons interpreto el rei no serveix per a res. Així i tot és el cap de les forces armades tot i que ell no declara la guerra ni signa la pau, si no és per delegació del govern. Insisteixo, per tant, en la pregunta que dóna títol a aquest article. Per a què serveix? Parlant de legalitat i legitimitat ens podem preguntar si l’actual monarquia compleix aquests dos preceptes. Aquesta va ser imposada pel dictador Franco, l’any 1969, que va nomenar Joan Carles el seu successor a títol de rei. L’article 1.2 diu textualment que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. Algú recorda que el poble espanyol expressés la seva opinió al respecte? S’ha posat a votació escollir entre la monarquia o la república? Segons va dir Adolfo Suárez en veure que, segons unes enquestes, la monarquia sortiria derrotada si es fes un plebiscit, es va incloure aquesta en la llei de la reforma política que, en ser votada favorablement per majoria, donava legalitat a la corona. Si premen aquí, podran veure el discurs reial del 3 d’octubre on observaran una possible segona lectura d’aquell discurs. Arran del procés català la corona ha tingut un comportament impropi del que li correspon. Res a veure en el paper que li atorga la Constitució, és a dir, el paper d’àrbitre i moderador. El catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo, deia en un article que el discurs del rei, el passat 3 d’octubre, va ser l’error més greu comès per Mariano Rajoy, ja que el rei no pot actuar fora del marc constitucional i ho va fer seguint instruccions del cap de govern. Sempre s’ha comentat que Joan Carles era molt “campechano” però que el seu fill, Felipe, havia tingut una formació acadèmica molt superior i sent suposadament intel·ligent, s’havia d’haver negat a fer-li el joc a Rajoy. O no és tan intel·ligent com suposàvem o vàrem poder descobrir quin era el seu autèntic pensament. Ara que Rajoy a plegat no li costaria gaire dir que el discurs no era d’ell, que lamentava les càrregues policials i tindre unes paraules de reconeixement als més de mil ferits que allò va provocar. No ho ha fet ni ho farà. L’orgull borbònic ha estat, des del seu avantpassat Felip V fins avui, contrari a Catalunya amb un seguit de normes i prohibicions durant tres segles i avui, tot i regnar sense governar, el seu “cariño” envers Catalunya forma part de seu ADN. Què en pensen vostès, benvolguts lectors, ens cal de debò aquesta monarquia?

Llegeix-ne més a  http://www.catalunyalliure.cat/2018/07/que-serveix-monarquia-espanya/, ©2018 Manel Mas / Diari Catalunya Lliure

Enquestes: la intenció de vot a Ciutadans cau de manera pronunciada en un sol mes

La mitjana de totes les enquestes del darrer mes els fan baixar quatre punts

Per: Redacció

La mitjana de totes les enquestes publicades a l’estat espanyol el darrer mes dibuixa una caiguda de quasi quatre punts en la intenció de vot a Ciutadans.

Aquest partit, de fet, sembla pagar la moció de censura contra Rajoy. Tant el PP com Podem només canvien en unes dècimes la intenció de vot, lleugerament a l’alça en el cas del PP i a la baixa en el cas de Podem. El PSOE, per la seva banda, guanya quatre punts i Ciutadans cau uns 3.7 punts de mitjana, encara que alguna de les enquestes arriba a situar-los fins a cinc punts per sota d’on eren fa un mes.

Segons el treball elaborat per ElElectoral l’últim mes, la caiguda a l’estat espanyol de la intenció de vot a Ciutadans és tan pronunciada que situa el partit d’Albert Rivera en un 21,9 % del vot, quan ara fa tres anys voltava el 18.3 i fa poques setmanes superava el 26%.

VilaWeb 

La MALA SORT de les empreses que es van traslladar de Catalunya (VENUDES, OPADAS o TRENCADES).

Comença a ser sospitós i sembla ser que en alguns casos, el trasllat de seu, va ser una fugida cap endavant .. .

Codorniu: venuda al fons voltor nord-americà Carlyle.

eDreams: es desploma en borsa.

Naturhouse: guanya un 24% menys en el primer trimestre del 2018.

Abertis: opada per Florentino i Atlantia.

Pastes Gallo: van vendre el 40% de la companyia.

Pronovias: adquirida pel fons BC Partners

TAST electrodomèstics: fallida salvada per refinançament de deute.

CaixaBank: ven el 80% del seu negoci immobiliari a Lone Star.

Banc Sabadell: perd 12.000 clients anglesos pel corralito de TSB.

GasNatural: canvia el seu nom a Naturgy pel boicot que pateix.

AGBAR: amenaçada de remunicipalització (sobretot perilla Barcelona)

Planeta: pèrdues per la seva participació al Banc Sabadell; venda de seu;venciment de 800 milions de deute el 2018. Recordeu també que: Freixenet,tot i que no va traslladar la seu, l'empresa unionista ha acabat en mans de l'alemanya Henkell.

Cirsa va amenaçar d'abandonar Catalunya i ara és propietat de la yankee Blackstone.

© misteri1963 aquesta publicació pot reproduir-se lliurement amb la condició de respectar la seva integritat i esmentar a l'autor /