* Carta oberta d'un jubilat als Partits Polítics: *

* No estem demanant res que no sigui ja el nostre. * 

* Tot el que veieu ara al vostre voltant ho vam fer nosaltres. * 

* Aixequem a un país que venia d'una dictadura. *

* Vam haver d'estar curant ferides que no cicatritzaven, però trobem una manera de conviure-hi. * 

* Ajudem els nostres pares fins a la fi dels seus dies: No hi havia ajudes, eren els fills els que tiraven del carro. * 

* Traiem endavant a les nostres famílies amb molts nens i pocs mitjans. * 

* Treballem de sol a sol en pobles i ciutats. I construïm l'Espanya que avui governeu vosaltres, com si fos només vostra. *

* Vau dur als nostres fills a una crisi econòmica, que nosaltres hem mitigat, implicant amb els nostres néts, compartint macarrons, teixint família perquè no es desmoronaran en la seva desesperació . * 

* No teniu dret a demanar-nos més sacrificis. * 

* Volem tenir el que ens correspon: Una pensió que ens permeti viure dignament. * * Senyors Diputats Poseu-vos a treballar com vam fer nosaltres i resolguin els seus problemes.Revisin TOTS els seus sous i pensions vitalícies. Els seus viatges, les seves dietes, els seus assessors, els seus contractes afegits en les comissions. Redueixin despeses començant per Vostès . * * No surtin al carrer ara en les manifestacions, per fer propaganda electoral. *





* No utilitzin el Congrés com si es tractés d'un circ, d'una comèdia xarona, amb insults, desqualificacions i acudits dolents.No ens fa cap gràcia veure quin to agressiu, de ràbia continguda, utilitzen en els seus debats- Es pot dir el mateix amb educació i guardant les formes . *

* Demostrin que són dignes de la confiança que els hem dipositat. * 
* I si no ho fan, es trobaran amb els seus pares al carrer. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. *

* Som una generació de lluitadors. No podran callar la boca. Seria terrible que haguem de ser nosaltres, de nou, els que tinguem d'agafar el toro per les banyes. *

* Demostrin tots, amb fets, que miren per aquest col·lectiu de jubilats i deixin-nos viure dignament, a hores d'ara de la vida. *

* Passa-ho, som molts els indignats i ofesos: per q s'escolti la nostra veu, i se'ls caigui la cara de vergonya. *