ERC aguanta l'embranzida d'un Puigdemont que disputa a Cs la segona plaça

7 Des 2017
C's
22,99%

Esquerra Republicana (ERC) es manté com a força guanyadora de les eleccions del 21-D amb 32-33 escons, però Junts per Catalunya (JXCAT) aixeca el vol i, amb 28-30 escons ja empata amb Ciutadans a la segona plaça, segons les dades de la tercera entrega del trackingelectoral de Feedback per a El Nacional. El PSC puja i assoleix 21-22 diputats; Catalunya En Comú-Podem s'estanca amb 9, els mateixos que la CUP, mentre que el PP -el cuer- n'obtindria 6-7.

La segona gran tendència que apunta el sondeig és "l'efecte Brussel·les". L'independentisme -la suma d'ERC, JuntsXCAT i la CUP- no sols es garanteix la majoria absoluta al nou Parlament amb una forquilla d'entre 69 i 72 escons, sinó que, a més, obtindria el 48,58% dels vots, percentatge amb el qual superaria el 47,80% de les plebiscitàries del 27-S. La recollida de la mostra, en base a 1.000 entrevistes, es va tancar aquest divendres a les 22 hores, és a dir, l'endemà de la massiva manifestació independentista que va portar a la capital comunitària 45.000 catalans.

L'ERC de l'empresonat vicepresident Oriol Junqueras resisteix al capdavant de la cursa del 21-D, però amb una forquilla de 32-33 escons i un 22,27% del vot estimat redueix l'avantatge que tenia sobre els seus competidors en la segona enquesta (33-35 i 23,07%), on ja va baixar lleugerament en relació amb el resultat de la primera enquesta (35-36 i 23,97%). Els republicans són primera força, no obstant això, en tres de les quatre circumscripcions (Tarragona, on desplaça Cs al segon lloc, Girona i Lleida). 

La tercera entrega del tracking constata, en canvi, una notable embranzida de JuntsXCAT. La llista transversal que lidera des de Brussel·les el president, Carles Puigdemont, puja de 24-26 escons (forquilla del primer i el segon sondeig) a 28-30, amb la qual cosa atrapa els Ciutadans d'Inés Arrimadas en la segona plaça, i, en el millor escenari, queda a 2 diputats de distància d'ERC. Això sí, continua sent tercera força en percentatge de vot (21,28%), tot i un increment que supera els 4 punts en relació amb l'anterior sondeig. 

La CUP atrapa els comuns

La tercera força independentista, la CUP, encapçalada per Carles Riera, manté una sòlida progressió, consolidant els 9 diputats que li atribuïa el segon sondeig (al primer, 8) i millorant el percentatge de vot: d'un 7,12% a un 7,37.  Els anticapitalistes empaten en escons amb Catalunya En Comú-Podem. I queden només a cinc dècimes per sota del percentatge de vot estimat dels de Xavier Domènech, que continuen la seva davallada amb un 7,42%.

En la banda de l'unionisme, Cs es manté com a segona força en el duel amb ERC, i amb tendència a perdre suports. De 30-32 escons a la segona enquesta baixa a 28-30, amb una estimació de vot que passa del 22,99% al 21,28%. Arrimadas no només ha de competir ara amb Junqueras per la primera plaça sinó que ha d'evitar que Puigdemont l'acabi superant. 

El descens de Cs contrasta amb la segona pujada consecutiva del PSC de Miquel Iceta, que obtindria 21-22 diputats i un 15,89% del vot estimat (20-21 a la mostra anterior i un 15,33%). Per la seva part, el PP de Xavier Garcia Albiol es mou molt tímidament a l'alça, sense sortir del pou de l'última posició del rànquing: el sondeig li atribueix una forquilla de 6-7 escons (6 a l'anterior) i un 6,11% de percentatge de vot estimat (5,48% a l'anterior).

L'efecte Brussel·les

La mobilització d'aquesta setmana a Brussel·les, seu de la presidència i el Govern en l'exili, ha enfortit clarament les expectatives de les tres forces independentistes: ERC resisteix com a guanyadora, JXCAT puja i la CUP es recupera. Les tres forces s'asseguren la majoria absoluta(establerta en 68 diputats) que podien perdre en la segona enquesta, i frenen l'avenç de l'unionisme.

La forquilla de 69-72 escons és la millor de la sèrie per al independentisme (66-70 a la segona enquesta i 67-70 a la primera), que pot repetir la suma del 27-S i, de fet, supera el percentatge de vot assolit en aquells comicis: 48,58% respecte al 47,80%. ERC i JuntsXCAT sumen 60-63 diputats: en la banda alta obtindrien per separat 1 més que la coalició de Junts pel Sí (JxSí), amb la qual van concórrer plegats als comicis del 27-S. 

L'unionisme, en canvi, modera el seu creixement, amb una forquilla de 55-59 escons en la tercera enquesta i un 43,28% de vot estimat (56-59 a la segona i 43,80%; 54-57 i 42,46% a la primera). A les eleccions del 27-S, la suma de Cs, el PSC, el PP i l'extinta Unió (que es va quedar fora del Parlament) va ser de 52 diputats -20 menys que els independentistes- i un 41,62% dels vots, més de 6 punts per sota dels partidaris de l'Estat propi. Ara, retallarien la distància a 13-14 diputats i 5,3 punts. Els comuns, sobre els quals repercuteix l'avenç del PSC, semblen engolits per la forta polarització entre el bloc "indepe" i el de l'article 155.  

La previsió de participació a les properes eleccions catalanes continua trencant rècords, amb un 81,96% (74,95% a les plebiscitàries del 27-S del 2015). En canvi, la massa d'indecisos disminueix el seu perímetre, tot i ser encara molt ampli: d'un 28,5% en la segona mostra del tracking de Feedback a un 26,4% a la tercera. En xifres absolutes, d'1.582.885 a 1.466.252. 

Fitxa tècnica:

• Àmbit: Catalunya.
• Univers: població a partir dels 18 anys i amb dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017.
• Mètode: enquesta telefònica en forma de tracking.
• Tècnica de mostreig: estratificat de forma aleatòria i proporcional segons quotes per província, sexe, grups d’edat i tipologia de ciutat segons comportament electoral; i es sobrerepresentaran les 3 demarcacions menys poblades (Tarragona, Girona i Lleida) per assegurar una mostra mínima representativa per realitzar extrapolacions de resultats electorals, i posterior aplicació de coeficients de ponderació.
• Mostra: 200 enquestes diàries, fins completar 1.000 enquestes, a partir d’aquest moment el tracking cada dia anul·la les primeres 200 i es substitueixen per les 200 del darrer dia.
• Condicions estadístiques: amb un nivell de confiança del 95,5% (K=2) i el supòsit de màxima indeterminació on p=q=50/50, per les 1.000 enquestes del tercer lliurament el marge d’error total és del +3,16%.
• Data treball de camp: des de divendres 1 de desembre de 2017 fins divendres dia 8 a les 22.00 hores.

David González 

Per què és gairebé impossible una tupinada el 21-D

Quatre tuits han aixecat aquest diumenge una torrentada de dubtes sobre la netedat del procés electoral del 21-D, que han fet revifar, de pas, una brama que semblava desactivada: que el recompte és manipulable, que Indra, l’empresa que gestiona la informàtica de la cosa, és en un 18,7% propietat de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (Sepi) i que s'ha vist en embolics en eleccions d'altres països, i per tant, tal i pasqual, etcètera.

Els tuits apunten ara a una tupinada en el cens. Són aquests (el primer i el tercer han estat esborrats després i es mostren les captures de pantalla):

Josep Àngel Vila@JosepngelVila1

En resposta a @susaboni i a 4 més

A mi m'ha arribat una butlleta d'una persona desconeguda que mai ha viscut, tot cercant per Internet he vist que és un home espanyol de Sevilla. L'Ajuntament m'ha dit que demà vagi a fer la denúncia i comprovar si hi ha més gent empadronada.

13:05 - 10 des. 2017

•  129129 respostes
 
•  2.1902.190 retuits
 
•  995A 995 els agrada

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

Pina Maella@Ofpina

En resposta a @Ofpina @anoncatalonia

Important!!! Acaba de venir a casa la persona destinatària de la targeta censal quan ha vist que ho havia publicat a Twitter. Havia viscut aquí fa anys i sembla que no té actualitzades al padró les seves dades! En aquest cas no es tractaria de cap tupinada! Feu RT, siusplau!!!

17:11 - 10 des. 2017

•  4141 respostes
 
•  230230 retuits
 
•  141A 141 els agrada

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

Som tres persones a casa, dues major d’edat que podem votar i rebem vuit targetes censals amb el nom mal imprès i amb la mateixa adreça... error??? (En tres eleccions és la primera vegada que ens passa) pic.twitter.com/0rufwkkZHq

— montse semper (@moncheta28) 8 de desembre de 2017

Els fets que relaten són reals, esclar. Però és difícil concloure de tot plegat que existeix un pla per evitar la victòria independentista.

Cal recordar que el 27-S als independentistes els van mancar 80.000 vots per superar el 50% dels sufragis emesos. Els va arreplegar la difunta Unió, que en va obtenir 103.000. També es va dir que era part d'un pla malèfic. Aquest 21-D, però, el context és diferent: hi ha desconfiança i/o temor cap a l’Estat, per la crònica mala gestió del vot de l’exterior, per la repressió de l’1 d’octubre —que incloïa les porres però també la interferència de les xarxes informàtiques—, per l’aplicació del 155, pel Govern empresonat i exiliat... Avui, fets com els que expliquen els tuits semblen fàcilment part d’un pla ocult i possible.

Els més espavilats també s’han afanyat a recordar la campanya d’empadronament massiu promoguda al Quebec per reduir el cens de votants indepes en el primer referèndum d'independència en aquesta província canadenca.

És complicat

En realitat, tal com es fan les eleccions a l’estat espanyol, és complicat que hi hagi una tupinada que pugui alterar substancialment el resultat. Tot el procediment és manual, des de la mecànica de vot del ciutadà, de qui es verifica la identitat abans de votar, fins al recompte i eventuals comprovacions posteriors. L’empresa que ho gestiona només s’encarrega de mantenir el programa que suma vots i atribueix escons en funció de les dades que se li proporcionen.

Tampoc el Ministeri de l’Interior —que s’ocuparà de fer de Departament d’Interior gràcies al 155— no té cap responsabilitat en el recompte. Els resultats que publica només són informatius i no tenen cap valor legal.

L'escrutini oficial es fa l’endemà de les votacions. A les 10 del matí, en un acte públic al qual tothom pot acudir, es reuneixen les juntes electorals i obren tots els sobres precintats amb les actes de cada col·legi i mesa electorals.

Aquestes actes s’han fet a mà i consignen el recompte, també manual, fet la nit anterior mesa a mesa. També hi pot assistir tothom que vulgui i els partits hi envien representants (apoderats, interventors). En haver acabat el recompte, els presidents de mesa guarden les actes en sobres, que tanquen a la vista dels assistents i lliuren al secretari de l’ajuntament, que els duu a la junta electoral així que els rep, immediatament.

Tornem al recompte a la junta electoral. Els representants dels partits porten les còpies de les actes recollides mesa a mesa la nit anterior per contrastar-les, si és el cas, amb les dels sobres oficials. L’escrutini es fa sumant manualment les actes de cada mesa. Els resultats es proclamen allí mateix.

La intervenció dels ministeris (dels departaments) de l’Interior o de la Presidència en tot l'escrutini és cap. L'ús de procediments informàtics també és cap. El frau o la manipulació en aquest procés és gairebé impossible.

Per què, l'alarma?

Per què, doncs, alarma l’aparició de targetes censals a nom de persones que no viuen a les cases on s’han enviat? És complicat. Que siguin de gent gran sempre fa angúnia, perquè són més bons d’enganyar. També perquè es pensa en morts que voten, urnes prèviament omplertes i altres clàssics del caciquisme. Certament, n’han passat algunes, com la d’aquells militants del PP enxampats dipositant 30 vots en una oficina de correus de Melilla. Trenta vots. Melilla. Tot això, però, és infreqüent.

En realitat, la gent s’alarma perquè, mentre que se sap que és gairebé impossible una tupinada en el recompte, és més factible fer trampes en l'exercici del vot, via manipulació del cens, supressió de votants o de vot per correu, per exemple, que deixen poc o cap rastre. Només els votants catalans a l’estranger ja sumen més de 200.000, cosa que equival a la segona ciutat electoral de Catalunya.

Què cal fer si un rep a casa una targeta censal que no li correspon? No posar-se nerviós/a, no parlar del que no se'n té proves i informar-ne l’ajuntament, que és qui s’encarrega del cens. També serveix denunciar-ho a la junta electoral de la zona i al partit polític de preferència.

Què cal fer per prevenir irregularitats en les eleccions? Participar-hi com a interventor o apoderat. Per a això només cal adreçar-se a la seu més propera d’un partit polític qualsevol (no cal ser-ne militant) i demanar l’acreditació.

Pedro J. da for lost elections 21D and asks Soraya's head

Pedro J. Ramirez has a particular instinct to smell the blood and come forward to point out the victims of a crisis and even the same crisis. You ask Rodrigo Rato, for example, or Inaki Urdangarin. Its editorial on Sunday is a target on the face of Soraya Sáenz de Santamaría, the Deputy Prime Minister in his role as virreina of Catalonia. Load full responsibility for the situation in it ( "Catalonia was the exclusive preserve of the Soraya"), management calling them "resounding failure", "calamitous", "zilch" and so on . Really it is not an editorial. It is a rotating machine gun. Worst of all,



According to the director of the Spanish, it is that despite the absolute power available to the vice president, the elections of 21-D in Catalonia will not end with a "constitutional majority". Conclusion: Soraya resignation. Two counts. One, the Catalan folder, in which " each and every stage of his performance have resulted in failures as obstreperous as someone with more sense of modesty would have stepped aside." Two, the withdrawal of the European Arrest Warrant ( "a catastrophe for both the prestige of Spain and for the self - esteem of the Spanish"), "that [should be] accompanied by removal of General Sanz Roldan as director of CNI and / or resignation of Saenz de Santamaria as vice president of the Spanish government. " '




Fury Pedro J. nor Mariano Rajoy and the Madrid press are saved. The first ( "Daddy-Long-Legs of comic strips of the last century") to "promote her Annie huerfanito" of the "skids of drunken driving" that is "responsible end". If it does not occur in Catalonia "the miracle of a constitutional majority that, for now, no survey no smells even remotely, that Rajoy will wait after Christmas, with the" second envelope "in hand". Press accused of capital to tiptoe managing vice president for "the surrender of the mainstream media (...) the monclovita manger managing [the] political commissars [of Saenz de Santamaria]".

Later he speaks of "servile journalists and (...) traitors who conspired for stabbing editors who were neither one nor the other, (i) as carpets crawling at his feet [Soraya, of course] ." Soraya Soraya Soraya . The focus of his catilinaria head does not work out. He did not foresee nor alerted plans Puigdemont exile ( "He did not because it was the moon of Valencia or because Catala and Zoido are not sufficiently sorayos to share their dossiers and traffic?"); sent "Rajoy and King Philip the insultòdromo of the post-Islamist massacre of the Rambla demonstration "; "

The calamitous management of the day 1-O, with its groped everywhere "and" the most inappropriate, inconvenient and absurd electoral call you can imagine, the result of precipitation and fear . " There is no shortage juicy anecdotes . After 1-O, "one of the major risk rating agencies came to formally ask a [minister] if Spain plunged into a new civil war."

155 hard

Egg yolk which is Catalonia. 155 plans were to be others. "As just stated in the Spanish, almost about to mourn a rueful García Albiol, his it was a 155 a year or year and a half, 'not only' correct deviations' calcified core competencies of the Generalitat, but to allow time to pursue justice, judge and condemn the putschists 1-O and DUI, tracing the line insuperable disqualification penalties have prevented them from being candidates. "

Contribute to these desires of Albiol two powerful factors, according to Peter J. First, the decision "President of the Second Chamber [Supreme, Pablo Llarena] (...) that (...) was able to complete its work in half of the maximum term. " Second, that "PSOE and Citizens (...) had already given good within six months to the call and therefore eight to put the polls." Conclusion: "We would have had elections next year and the political and criminal acts duties", that is, with political independence in prison (for "serious crimes"), the civil independence frightened face of repression, and free electoral field unionist parties.

If Peter J. represents some sensibilities of Madrid's power and business, the project was not of this world (not) very promising for Catalonia 155 or certainly for post-21-D. Unfortunately for the journalist of La Rioja, the hard version of the 155 could not be because "the moment of truth, it turned out that Soraya had no plan or to prevent train collision or to face it , neither had any plan to clarify the track after crushing. (...) I did not design a bureaucratic nor a political roadmap, and a communication strategy. nothing. " The dramatic and sensationalist close ". The Soraya or drunkenness of power without consistency Theirs is the latest example of how large scaffolds with nothing solid behind are built".