Quatre tuits han aixecat aquest diumenge una torrentada de dubtes sobre la netedat del procés electoral del 21-D, que han fet revifar, de pas, una brama que semblava desactivada: que el recompte és manipulable, que Indra, l’empresa que gestiona la informàtica de la cosa, és en un 18,7% propietat de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (Sepi) i que s'ha vist en embolics en eleccions d'altres països, i per tant, tal i pasqual, etcètera.
Els tuits apunten ara a una tupinada en el cens. Són aquests (el primer i el tercer han estat esborrats després i es mostren les captures de pantalla):
A mi m'ha arribat una butlleta d'una persona desconeguda que mai ha viscut, tot cercant per Internet he vist que és un home espanyol de Sevilla. L'Ajuntament m'ha dit que demà vagi a fer la denúncia i comprovar si hi ha més gent empadronada.
Important!!! Acaba de venir a casa la persona destinatària de la targeta censal quan ha vist que ho havia publicat a Twitter. Havia viscut aquí fa anys i sembla que no té actualitzades al padró les seves dades! En aquest cas no es tractaria de cap tupinada! Feu RT, siusplau!!!
Som tres persones a casa, dues major d’edat que podem votar i rebem vuit targetes censals amb el nom mal imprès i amb la mateixa adreça... error??? (En tres eleccions és la primera vegada que ens passa) pic.twitter.com/0rufwkkZHq— montse semper (@moncheta28) 8 de desembre de 2017
Els fets que relaten són reals, esclar. Però és difícil concloure de tot plegat que existeix un pla per evitar la victòria independentista.
Cal recordar que el 27-S als independentistes els van mancar 80.000 vots per superar el 50% dels sufragis emesos. Els va arreplegar la difunta Unió, que en va obtenir 103.000. També es va dir que era part d'un pla malèfic. Aquest 21-D, però, el context és diferent: hi ha desconfiança i/o temor cap a l’Estat, per la crònica mala gestió del vot de l’exterior, per la repressió de l’1 d’octubre —que incloïa les porres però també la interferència de les xarxes informàtiques—, per l’aplicació del 155, pel Govern empresonat i exiliat... Avui, fets com els que expliquen els tuits semblen fàcilment part d’un pla ocult i possible.
Els més espavilats també s’han afanyat a recordar la campanya d’empadronament massiu promoguda al Quebec per reduir el cens de votants indepes en el primer referèndum d'independència en aquesta província canadenca.
És complicat
En realitat, tal com es fan les eleccions a l’estat espanyol, és complicat que hi hagi una tupinada que pugui alterar substancialment el resultat. Tot el procediment és manual, des de la mecànica de vot del ciutadà, de qui es verifica la identitat abans de votar, fins al recompte i eventuals comprovacions posteriors. L’empresa que ho gestiona només s’encarrega de mantenir el programa que suma vots i atribueix escons en funció de les dades que se li proporcionen.
Tampoc el Ministeri de l’Interior —que s’ocuparà de fer de Departament d’Interior gràcies al 155— no té cap responsabilitat en el recompte. Els resultats que publica només són informatius i no tenen cap valor legal.
L'escrutini oficial es fa l’endemà de les votacions. A les 10 del matí, en un acte públic al qual tothom pot acudir, es reuneixen les juntes electorals i obren tots els sobres precintats amb les actes de cada col·legi i mesa electorals.
Aquestes actes s’han fet a mà i consignen el recompte, també manual, fet la nit anterior mesa a mesa. També hi pot assistir tothom que vulgui i els partits hi envien representants (apoderats, interventors). En haver acabat el recompte, els presidents de mesa guarden les actes en sobres, que tanquen a la vista dels assistents i lliuren al secretari de l’ajuntament, que els duu a la junta electoral així que els rep, immediatament.
Tornem al recompte a la junta electoral. Els representants dels partits porten les còpies de les actes recollides mesa a mesa la nit anterior per contrastar-les, si és el cas, amb les dels sobres oficials. L’escrutini es fa sumant manualment les actes de cada mesa. Els resultats es proclamen allí mateix.
La intervenció dels ministeris (dels departaments) de l’Interior o de la Presidència en tot l'escrutini és cap. L'ús de procediments informàtics també és cap. El frau o la manipulació en aquest procés és gairebé impossible.
Per què, l'alarma?
Per què, doncs, alarma l’aparició de targetes censals a nom de persones que no viuen a les cases on s’han enviat? És complicat. Que siguin de gent gran sempre fa angúnia, perquè són més bons d’enganyar. També perquè es pensa en morts que voten, urnes prèviament omplertes i altres clàssics del caciquisme. Certament, n’han passat algunes, com la d’aquells militants del PP enxampats dipositant 30 vots en una oficina de correus de Melilla. Trenta vots. Melilla. Tot això, però, és infreqüent.
En realitat, la gent s’alarma perquè, mentre que se sap que és gairebé impossible una tupinada en el recompte, és més factible fer trampes en l'exercici del vot, via manipulació del cens, supressió de votants o de vot per correu, per exemple, que deixen poc o cap rastre. Només els votants catalans a l’estranger ja sumen més de 200.000, cosa que equival a la segona ciutat electoral de Catalunya.
Què cal fer si un rep a casa una targeta censal que no li correspon? No posar-se nerviós/a, no parlar del que no se'n té proves i informar-ne l’ajuntament, que és qui s’encarrega del cens. També serveix denunciar-ho a la junta electoral de la zona i al partit polític de preferència.
Què cal fer per prevenir irregularitats en les eleccions? Participar-hi com a interventor o apoderat. Per a això només cal adreçar-se a la seu més propera d’un partit polític qualsevol (no cal ser-ne militant) i demanar l’acreditació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta