Notícies climàtiques: Segueixen les inversions en combustibles fòssils (encara que diguin el contrari)
- By Laura Casielles , www.lamarea.com
- veure original
- febrer 9, 2018
Més pasta (pública) per a la màquina
El Banc Europeu d'Inversió (BEI) va aprovar dimarts la concessió d'un préstec de 1.500 milions d'euros per a la construcció del Gasoducte Transadriático (TAP), la part més occidental del Corredor Sud de Gas.
El projecte, que connectarà els camps de gas natural de l'Azerbaidjan amb el sud d'Itàlia, ha rebut nombroses crítiques per l'escassa planificació climàtica de la Comissió Europea, la principal valedora d'aquesta infraestructura.
Un estudi publicat la setmana passada dubtava que el Corredor sigui menys contaminant que el carbó .
A més, les acusacions de corrupció i violacions de drets humans han envoltat a tot el projecte.
La decisió del BEI estava inicialment prevista per al passat 12 de desembre, però va ser posposada després de considerar la junta que necessitava més temps per estudiar-la.
Casualment, aquest va ser el mateix dia que altres organitzacions financeres públiques i privades van anunciar objectius de desinversió dels combustibles fòssils en la cimera organitzada per Macron a París .
El president del BEI, l'alemany Werner Hoyer, va comparèixer dimecres davant el Parlament Europeu, on ha assegurat que el banc no va a desinvertir de projectes de combustibles fòssils. "No seria honest", va afirmar Hoyer, afegint que els estats membres "diran que no volen seguir per aquest camí".
Desinversió ... a mitges
Precisament a la cimera de desembre, l'asseguradora francesa AXA (la tercera més gran del món) va anunciar a so de bombo i platerets que multiplicaria per quatre la seva inversió en renovables i que no seguiria invertint en sorres bituminoses ni carbó.
No obstant això, una investigació publicada aquest dijous per la campanya Unfriend Coal (una coalició en la qual participen diverses organitzacions no governamentals) ha revelat que la indústria asseguradora mundial (incloent a AXA) té invertits almenys 1.300 milions de dòlars en la indústria del carbó a Polònia.
A més, l'estudi ha assenyalat a les alemanyes Allianz, Munic Re i Talanx, l'alemanya Generalitat i la polonesa PZU.
Els objectius de desinversió de grans asseguradores com Allianz o la pròpia AXA, es limita, segons l'estudi, als seus propis actius, i no als de subsidiàries, a través de les quals mantenen les seves inversions en el carbó polonès.
Ecofeminisme a Bilbao
El passat cap de setmana es va celebrar a Bilbao la Primera Trobada de Dones sobre Gènere i Energia, al qual van assistir al voltant de 140 dones de tot el país.
La trobada va sorgir com a reacció a la decisió del Govern, els grups parlamentaris i els agents socials de nomenar 14 homes (i cap dona) com a membres del comitè d'experts per a la redacció d'una Llei de Canvi Climàtic.
Les expertes reunides a la cimera van destacar el paper econòmic de les dones , també en el model energètic, i van avisar que les dones es veuran més afectades pel canvi climàtic que els homes.
A més, van presentar una base de dades de dones expertes en energia, per visibilitzar i perquè als líders se'ls acabin les excuses quan munten comitès.
El pol tòxic
El desglaç de l'Àrtic podria tenir una sorpresa més guardada a la màniga.
El permafrost (terra gelat permanentment, que es troba sobretot a Alaska, Canadà i Sibèria) contindria més de 55 milions de litres de mercuri emmagatzemat, segons un estudi publicat el dilluns a Geophysical Research Letters .
En escalfar-la temperatura i descongelar el permafrost, aquest metall s'alliberaria, afectant comunitats locals ia la indústria pesquera mundial.
El mercuri és una neurotoxina que s'acumula al llarg de la cadena tròfica, i poden afectar piscifactories a tot el món.
A més del mercuri, el desglaç del permafrost suposa l'alliberament a l'atmosfera de grans quantitats de gasos d'efecte hivernacle, com metà i CO2.
Segons el consell de l'àrtic, el permafrost s'ha escalfat més de mig grau tan sol en l'última dècada.
Noruega torna als tribunals
L'Àrtic noruec és també l'escenari de la batalla legal de diverses organitzacions ecologistes. Greenpeace i la branca juvenil d'Amics de la Terra al país escandinau (Natur og Ungdom) van apel·lar dilluns contra la decisió dels tribunals de no admetre a tràmit les seves denúncies contra les perforacions petrolieres al mar de Barents .
El tribunal de districte d'Oslo va decidir, a principis de gener, que el govern noruec no podia ser responsabilitzat per les emissions globals que procedissin dels combustibles extrets al país.
El líder de Natur og Ungdom, Gaute Eiterjord, va afirmar que "ja hi ha prou CO2 a l'atmosfera per danyar seriosament el nostre futur", i ha afegit que " Noruega està traient de contraban seves emissions fora del país i augmentant el canvi climàtic, que fa mal a tothom, a tot arreu ". PROMOCIÓ ALTERNATIVA
