Cal que en moguem pel nostre país

Aquest diumenge tenim altra vegada una cita amb les urnes.

Qui sap si aquesta jornada servirà per formar nou govern de l’estat que ens té sotmesos. Però hem de ser-hi, hem de dir-hi la nostra i ningú ha de quedar-se a casa per mandra o fàstic.

Cal que ens moguem pel nostre País. I arrosseguem-hi, si cal, els nostres familiars i amics. Per ser pràctics i per dignitat personal i de Poble.

Ja és hora de dir, ben fort i ben clar, que només la Independència ens permetrà distanciar-nos d’una fortor de mort i corrupció que tot ho amara.

Ja és hora de dir que, en el fons, tots els demòcrates han de voler el naixement de la nostra República, única revolució possible en el moment actual. I anant més enllà, ja és hora de dir que tots els que de debò estimen Espanya, visquin on visquin, l’han de voler i facilitar. Perquè només el que ells entenen com una amputació pot posar fi a una gangrena irreversible.

Que l’arribada del solstici d’estiu, celebrat amb les nostres tradicionals fogueres, sigui tot un símbol pacífic del desig de cremar el fustam corcat d’unes velles estructures i reduir-les a cendres.

Perquè només així aconseguirem una estança digna per a persones dignes