Les claus del sorpasso 'lent' d'ERC

Les claus del sorpasso 'lent' d'ERC a CDC: 2 províncies i 13 capitals (més)



Sorpasso d'Esquerra sobre Convergència a ritme lent, però constant. Aquesta és la dinàmica de la pugna que, matisada pel fet de compartir el Govern i el grup parlamentari de JxSí des del 27-S, mantenen ERC i CDC, ara com ara, amb saldo favorable als republicans, com ha tornat a confirmar el 26-J.
El tàndem Rufián-Junqueras, si bé ha mantingut els mateixos diputats al Congrés (9), com també ha succeït en el cas de la CDC encapçalada per Francesc Homs (8), ha ampliat la diferència en vots absoluts i percentatge sobre els convergents, als quals han superat com a primera força en dues circumscripcions provincials, Lleida i Girona, i en 13 capitals de comarca que se sumen a les 11 on ja havia guanyat les anteriors eleccions generals.
1. Tercer 'sorpasso' global
ERC va obtenir diumenge 629.000 vots i 9 diputats i CDC 481.000 i 8 diputats. Val a dir que no és el màxim dels republicans en xifres absolutes, establert el 2004 per la candidatura que va encapçalar Josep-Lluís Carod-Rovira amb 652.000 paperetes, tot i que sí en nombre de diputats, com ja va succeir el 20-D.
Els republicans acumulen tres sorpassos sobre CiU/DiL/CDC amb la incògnita de què hagués succeït el 27-S si haguessin acudit amb llistes separades a les urnes. El primer sorpasso es va produir a les europees del 2015: ERC va assolir 46.000 vots més que CiU. El segon es va produir un any després, a les eleccions espanyoles del 20-D, a les quals els dos partits independentistes van decidir concórrer per separat després d'anar junts a les catalanes del 27-S, si bé, el marge es va fer més estret: 34.000 vots més ERC que DiL. L'avantatge ha tornat a ampliar-se, ara amb més intensitat, en les del 26-J, amb un saldo favorable als republicans de 148.000 vots, si bé només s'ha traduït de nou en 1 diputat més que CDC. En totes tres convocatòries no ha participat la CUP, la qual cosa podria haver beneficiat els republicans. La representació conjunta dels independentistes al Congrés dels Diputats –la més alta de la història– es manté, amb 17 escons.
2. Primera força 'provincial' a Lleida i Girona
ERC va superar DiL a les eleccions espanyoles del 20-D a les circumscripcions de Barcelona i Tarragona i ha revalidat aquesta posició en el 26-J, ampliant l'avantatge, tot i que En Comú Podem s'ha mantingut com a primera força. A Barcelona, ERC creix l'equivalent al 37,5% dels vots perduts per CDC i a Tarragona, el 20%. En xifres absolutes, a Barcelona, ERC supera CDC en 113.000 vots, el que equival a un 76,35% del total de l'avantatge a tot Catalunya, als quals se sumen els 20.000 més obtinguts a Tarragona.
Més discret és el sorpasso en termes de vot absolut a Lleida i Girona (5.000 i 9.000 vots, respectivament, a favor d'ERC), però en termes qualitatius és especialment significatiu atès que els republicans han desplaçat CDC en totes dues demarcacions i s'han situat per primera vegada com a primera força. No obstant això, els increments d'ERC no expliquen tampoc en aquest cas les pèrdues de CDC. A Lleida, ERC guanya 1 miler de vots mentre que CDC en perd 8.000 respecte als anteriors comicis; i a Girona, ERC suma 2.000 vots mentre que CDC en perd 11.000.
3. ERC 'pren' Girona ciutat a Puigdemont
ERC ha superat CDC en les quatre principals capitals catalanes, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. En les dues primeres amplia la distància que ja va aconseguir el 20-D, a Lleida la supera per primer cop i també a Girona, l'alcaldia de la qual ocupava l'ara president Carles Puigdemont, on, a més, aconsegueix ser primera força. Curiosament, a Girona la pugna s'ha resolt amb uns dos-cents vots a favor d'ERC, que n'obté 10.400, els mateixos que va assolir CDC el 20-D. No obstant això, En Comú Podem s'ha mantingut com a primera força a les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida.
4. CDC, descavalcada en 13 capitals de comarca
Molt més espectacular és el tomb que s'ha produït a les capitals de comarca. Si fins al 20-D era DiL la formació més votada, l'hegemonia global ha passat aquest diumenge a ERC, que ha descavalcat els convergents de la primera posició en 13 d'aquestes ciutats. Sumades a les 11 en què ERC ja va ser primera força el 20D, el mapa resultant és clarament favorable al groc republicà, amb un total de 24 sobre les 42 existents, inclosa l'última capital incorporada, Moià. De resultes del sorpasso a les capitals, CDC ha reduït la seva primacia de les 18 del 20-D a les 5 actuals. ECP ha estat primera força en 12 (les mateixes que el 20D) i, finalment, el PP s'ha imposat en una –Vielha– al PSC.
A les comarques de Barcelona, ERC desplaça CDC a Igualada, Manresa i Berga, i manté Vilafranca del Penedès i Moià. CDC només reté Vic per 23 vots de diferència sobre ERC. En Comú Podem ha repetit resultats com a primera força a Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa i Granollers.
Pel que fa a les comarques de Tarragona, ERC desplaça CDC a Móra d'Ebre i a Gandesa, i manté Valls, Montblanc, Amposta i Falset. CDC no aconsegueix ser primera força en cap capital tarragonina. ECP ho ha tornat a ser a Tarragona, Reus, Tortosa i El Vendrell.
A les comarques de Lleida, ERC desplaça CDC a la Seu d'Urgell, Balaguer, Sort, Cervera i Tàrrega, que suma a Les Borges i Solsona, on ja va ser primera força. CDC manté Mollerussa i Tremp, en aquest cas per un sòl vot de diferència sobre ERC. A Tàrrega, els republicans s'han imposat per 4 als convergents, d'acord amb els resultats encara provisionals. ECP ha tornat a ser primera força a Lleida i El Pont de Suert. I el PP a Vielha, on desplaça al PSC.
Quant a les comarques de Girona, ERC desplaça CDC com a força més votada a Olot, Girona i Banyoles, i consolida la primera plaça a Figueres, la Bisbal i Santa Coloma de Farners. CDC manté Puigcerdà, on s'ha imposat a ERC per 38 vots, i Ripoll. ECP no ha aconseguit ser primera força en cap de les capitals gironines.