IRPH, el nou malson de la banca
Les preferents i la clàsula sòl poden tenir una tercera part en el serial de productes financers paradigmàtics de la Gran Recessió que es van convertir en un malson per als clients abans de ser-ho per als bancs. Es tracta de l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un índex com ho és l’Euríbor que, segons dades aportades per les entitats al Banc d’Espanya, s’aplica a més de 760.000 préstecs hipotecaris amb un saldo total de gairebé 46.000 milions d’euros.
Aquesta clàusula està a punt de començar el tortuós camí judicial que han seguit d’altres abans: el Col·lectiu Ronda ha anunciat aquest dimarts que impulsarà la primera demanda col·lectiva sobre la qüestió que es fa a Espanya on s’exigirà la seva nul·litat i la devolució de tots els interessos abonats. Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu, serà qui portarà als tribunals una demanda de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin).
La intenció del Col·lectiu Ronda és fer les demandes per entitats i arrencarà amb la catalana CaixaBank. Tot i que l’àmbit d’aplicació de l’IRPH és espanyol, les primeres entitats que seran objecte d’aquestes demandes col·lectives són catalanes. La previsió és que després de l’entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar arribi el torn de CatalunyaCaixa (ara integrada al BBVA) i a continuació el Sabadell, on s’han incorporat moltes d’aquestes hipoteques referenciades a l’IRPH que es van signar a la CAM i a Caixa Penedès. Fins ara ja s’han guanyat casos als tribunals amb sentències fermes que han considerat abusiu l’IRPH, però també se n’han perdut d’altres. “La demanda col·lectiva és una opció més eficaç, i si es fa a través d’una associació de consumidors els demandants no han de pagar costes”, explica Serrano.
¿Quin és el problema de l’IRPH? N’hi ha diversos. Aquest índex existeix des de 1990 però va ser entre 2003 i 2005, amb l’eufòria del totxo que va embriagar la banca, que la seva comercialització es va popularitzar. Es venia als clients amb l’argument que era un índex més estable que l’Euríbor, cosa que convencia els signants de les hipoteques, que sovint són conservadors i no volen sorpreses amb el préstec. Però segons Serrano, això no és així: “Quan pugen els tipus, l’IRPH igual, però quan baixen, baixa molt més lent”.
L’índex es fixa fent una mitjana aritmètica entre diferents tipus d’interès de diferents prèstecs però segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea era poc transparent i també manipulable. “Hi ha informes del Banc d’Espanya que admeten que hi havia irregularitats a les caixes a l’hora de fixar l’índex”, afegeix Serrano.
Europa, contrària a l’índex
De fet, l’any 2013 es va suprimir l’IRPH Caixes i es va reformular l’IRPH Bancs després d’una dura resolució del TJUE. El Col·lectiu Ronda entèn que aquests dèficits no van quedar resolts pel nou índex, l’IRPH Entitats, que, a més, es va imposar de manera unilateral i no negociada als clients. Els càlculs dels afectats són que amb l’IRPH de tipus fixe (que es va aplicar després de la supressió de l’IRPH Caixes) els clients paguen un interès del 4% més el diferencial. En el cas de l’IRPH Entitats, l’interès és superior al 2% més el diferencial pactat. En tots dos casos, són marges molt superiors als de l’Euríbor, que està en negatiu des de principis d’any.
Les sentències que veuen abusiu l’IRPH són clares. “La clàusula és totalment desproporcional, supera en tres vegafes l’interès legal de 2006 (...) Kutxabank no tenia motiu per fixar un interès tan elevat (...) Els jutges nacionals estan obligats a deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva a fi que aquesta no produeixi efectes vinculants per al consumidor”, es llegeix a la primera sentència emesa per una Audiència Provincial a Espanya es va signar a Àlaba.
El perill potencial per als bancs és gran. Si es declara abusiu l’IRPH, aquest seria nul i obre la porta, com s’està exigint en el cas de les clàusules sòl, a una devolució retroactiva dels interessos cobrats de més. Però el problema per a les entitats no acaba aquí. Els jutges no poden aplicar un altre índex alternatiu a una hipoteca si no ho demana l’afectat. Això implica (ja s’han donat casos) que la nul·litat de l’IRPH provoqui que una hipoteca surti gratis: a més de recuperar els interessos pagats, el consumidor passa a pagar només el principal del seu préstec.
La cursa judicial està a punt de començar i, a l’espera de veure com es desenvolupa, els bancs tenen un nou focus de tensió
Diario ARA
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta