La Bomba Atòmica llançada als registradors i notaris està activada

La Bomba Atòmica llançada als registradors i notaris està activada

Publicat el  23 febrer 2018 per ataque al poderper  ataquealpoder

El present article és un descarat exercici de plagi del famós article amb què va obrir  José Ma Manuel Novoa  la veda respecte al mercat hipotecari.

I és que  l'assumpte de la titulització es veu que és un tema massa complex per a un món jurídic del mercat hipotecari i sistema judicial que amb prou feines sap sumar.

En aquest article, anem a llançar una bomba a la línia de flotació del mercat hipotecari, posant el focus sobre el contracte d'hipoteca i de la responsabilitat hipotecària. Una heretgia en tota regla. I és que la responsabilitat hipotecària és, en moltes ocasions, un frau de llei.

Aquest article no és un article jurídic. És més, l'altre dia algú va comentar que certa Audiència Provincial no admetia el anatocismo o que el Suprem ha dictat jurisprudència ... .. o que el Col·legi de Registradors ha fet tal o qual ...... els advocats a l'ús, s'inclinen davant d'aquests mètodes ... ., etc. etc. Si ens tragásemos tots els contes que ens diuen, no seguiríem en el nostre afany.

Ens estem referint a la recent  sentència 180/2017 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Torrelavega  que declara " la nul·litat de la clàusula Vuitena responsabilitat hipotecària fora de la devolució del capital" .

Aquesta sentència potser és insuficient i ens hem quedat curts demanant i potser l'Audiència o el Suprem esmeni la plana, però benvinguda sigui. Hi hauria d'haver estat una dació en pagament, però el repte ja està fet fora. No ens anem a detenir en els fonaments jurídics de l'esmentada sentència sinó en l'argument lògic - matemàtic en què està basada.

Amb aquests arguments s'obre la veda per a l'oposició a l'execució i per a la mitigació de responsabilitat hipotecària.

L'argument jurídic és aplicable a molts préstecs amb garantia hipotecària celebrats en aquest país i especialment tots els subscrits per la financera UCI.

Com hem vingut explicant, quan se signa un préstec amb garantia hipotecària realment s'estan signant dos contractes:  el contracte de préstec  i  el contracte de garantia hipotecària  que és subsidiari al contracte de préstec.

Doncs bé, els contractes de préstec a Espanya poden "titulitzar" o ser objecte de mobilització a través del mercat hipotecari si compleixen una sèrie de característiques. Una d'elles és que el préstec no superi el 80% del valor de taxació de l'immoble. En el fons el que el legislador persegueix és que si el deutor impagada, es produeix un procés d'execució molt ràpid en el qual el prestador recupera el seu préstec i el deutor veu que l'immoble cobreix la garantia.

Al mercat hipotecari espanyol les taxacions hipotecàries han estat inflades. Però és que a més, en ocasions, com en el cas de l'entitat UCI, no s'utilitza la taxació per calcular la responsabilitat hipotecària sinó que aquesta entitat simplement s'inventa la xifra que desitja.

Per què ha d'utilitzar-la taxació prevista pel mercat hipotecari per calcular la responsabilitat hipotecària?

Per pura lògica. Un immoble que val 100 no pot garantir un préstec de 150 (llevat que siguis una entitat financera espanyola).

Doncs bé, la sentència 180/2017 esmentada anteriorment ha limitat la responsabilitat hipotecària al principal prestat.

Per a un préstec de 107.160 euros la responsabilitat hipotecària ascendia a 170.726,40 euros, és a dir, un 159,32% superior al valor del préstec i molt superior al valor de l'immoble. Curiosament existia una taxació que no corresponia a l'informe de taxació sinó que es basava en el valor pactat a l'efecte de subhasta. Difícilment l'immoble podia valer 170.726,40 euros quan s'acabava de comprar el mateix dia per 90.000 euros (aquest seria el valor de taxació).

El fons de l'assumpte és força curiós. Resulta que la responsabilitat hipotecària deriva d'un suposat pacte ja que el contracte d'hipoteca és un veritable contracte entre parts. Aquí ve el substancial engany consentit pels notaris i registradors i sobre el qual els jutges passen de puntetes. Si una persona compra un immoble per 90 mil i el banc li presta 107 mil .... l'immoble no val 170 mil i per tant no pot camuflar una responsabilitat personal de 63 mil euros no coberta per l'immoble mitjançant un "pacte" de taxació i després calçar i intentar saben que els recobraran al "inatacable" procediment d'execució hipotecària. I és que l'escriptura hauria de tenir una altra clàusula que digués una cosa així:

"Aquest immoble no cobreix totes les responsabilitats que ens agradaria cobrir en el cas d'impagament. L'immoble cobreix com a molt 90 mil euros. Per tant, la seva responsabilitat personal no coberta per l'immoble ascendeix a 73 mil euros. "

El fons de l'assumpte no és altre que els notaris, jutges i registradors no apliquen correctament la normativa i emparen el frau de llei i l'abús del dret en contra del consumidor.

És una hipocresia mesurar perfectament la responsabilitat hipotecària i camuflar la personal per dir que el 1910 del Codi Civil és un dogma de fe inatacable (Responsabilitat il·limitada amb béns presents i futurs) i que el consumidor sabrà al que s'exposa.

La conclusió a tot el que s'ha exposat és que un percentatge elevadíssim, per no dir el 100%, de les responsabilitats hipotecàries inscrites en les hipoteques a Espanya són un frau de llei ... .. fins i tot abans d'entrar a valorar el sistema de taxacions existent a Espanya .

Publicat per misteri1963